Conferència “Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de gener de 2016, 19:00h

Conferenciant: Julià Maroto
Moderador: Narcís Soler

Les noves excavacions a la cova de Mollet –un dels jaciments de les coves del Reclau, on actualment s’ubica el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà– han palesat que el lloc va ser utilitzat per les hienes com a cau fa 215.000 anys. Aquest moment correspon a la deposició de l’estrat inferior de la cavitat, del qual procedeix la resta humana (una molar) actualment més antiga de Catalunya i on els indicis de les activitats humanes són molt escassos.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Julià Maroto sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

• Quins anys han tingut lloc les campanyes recents d’excavacions a la cova de Mollet i en què han consistit?

Els anys 2001 a 2005, 2010 i 2011. Hem de tenir en compte, però, que tot i tractar-se de 7 anys, el volum de sediment excavat ha estat relativament modest, i molt inferior al de les excavacions antigues que varen tenir lloc els anys 1947, 1948, 1958 i 1972.

La intervenció ha consistit en l’excavació del que quedava de l’estrat inferior, l’estrat 5. El fet que la superfície del lloc sigui limitada, no ha permès que hi treballi gaire gent simultàniament; això, juntament a què el sediment estava molt concrecionat, ha fet que l’excavació fos lenta.

• Quina antiguitat té l’estrat 5 i com s’ha datat?

L’estrat 5 té una edat al voltant dels 215.000 anys. S’ha pogut datar directament perquè conté al seu interior concrecions travertíniques formades mentre tenia lloc la sedimentació i que s’han pogut datar mitjançant el mètode de les sèries de l’urani. Altres datacions al jaciment han provat la coherència del mètode.

Igualment, les restes dels microvertebrats recuperats ens indiquen que pertanyen a una etapa recent del plistocè mitjà concordant amb l’estadi isotòpic 7 que ens assenyala la datació radiomètrica.

• Quins són aquests microvertebrats, què ens indiquen i com s’han recuperat?

Hi ha amfibis (gripauet, gripau comú), rèptils (llangardaix, escurçó) i mamífers (ratpenats, talpons, ratolí de bosc, rata cellarda, etc.), que ens indiquen un clima moderadament temperat i humit que configuraria un paisatge de boscos oberts.

A diferència de la major part dels rebliments de les coves de Serinyà, que són molt rics en microfauna, l’estrat 5 de la cova de Mollet no ho és. Per això ha calgut un treball molt sistemàtic i pacient de garbellar tot el sediment excavat amb malla de 0,5 mm i després triar la totalitat del residu.

• Què era la cova de Mollet fa poc més de 200.000 anys?

El que ha quedat fossilitzat ens indica que era essencialment un cau de hienes, un lloc d’hàbitat i cria de les hienes tacades, anomenades també hienes de les cavernes. Ho testimonien la gran quantitat de restes de hiena recuperades, així com restes de copròlits i nombroses restes de macromamífers (cèrvids, èquids, grans bòvids…) aportades segurament, almenys en bona part, per les mateixes hienes. No podem descartar tampoc que fos utilitzat com a cau per altres grans carnívors, com els óssos.

Les restes arqueològiques, en canvi, són molt escasses i ens palesarien únicament unes restes poc representatives d’una activitat humana al lloc, o a les seves proximitats, totalment erosionada.

• I sobre la dent humana de Mollet, què en podem dir?

Es tracta d’una primera molar superior dreta d’un individu encara en edat infantil, perquè les seves arrels estan obertes. Va ser trobada a la campanya de 1972, però les excavacions actuals han permès contextualitzar-la amb seguretat dins l’estrat 5, per tant té una antiguitat de 215.000 anys i és actualment la resta humana més antiga de Catalunya. Podríem dir que pertany al grup d’humans que constituirien els primers neandertals.

La cova de Mollet és així, actualment, un dels sis únics jaciments de la península Ibèrica amb restes humanes del plistocè mitjà.