El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya

Mapa d'intervencions arqueològiques a CatalunyaDes de divendres passat es pot consultar per internet el mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya, un projecte impulsat des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona. Es tracta d’una eina que permet visualitzar les intervencions arqueològiques i paleontològiques sobre el territori, i que esdevé de gran utilitat, no només per al col·lectiu d’arqueòlegs, sinó també per a l’administració local, planificadors del territori, promotors i públic en general.

Inicialment el projecte està concebut per abastar tot Catalunya i s’anirà elaborant de manera progressiva. En aquesta primera fase hi ha incorporades les intervencions arqueològiques dels anys 2014 i 2015 dutes a terme a les comarques de la demarcació de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

La informació s’estructura en base a una fitxa que discrimina si és una intervenció arqueològica o paleontològica i proporciona la informació bàsica de la intervenció: nom del jaciment o de la intervenció o, municipi i comarca, director de la intervenció i empresa, tipologia, descripció i cronologia del jaciment, coordenades UTM projectades i fotografia.

El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya ha estat possible també gràcies a Instamaps, una eina creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per a la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

| Accediu al mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya clicant aquí |

Recull bibliogràfic, febrer 2017

Portada del recull bibliografic d'Arqueologia i PaleontologiaJa teniu disponible el núm. 46, corresponent al mes de febrer de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Exposició “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Portada de la publicació de les actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’EbreEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat en dos volums les Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades en maig de 2016, on s’exposaven els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys a les Terres de l’Ebre.

Els volums recullen les 81 comunicacions que els investigadors van exposar al llarg del 6 i 7 de maig de 2016 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. També s’inclouen sota l’epígraf de Resums 78 fitxes d’altres intervencions que, per la seva naturalesa, no es van presentar com a comunicacions, però que contenen treballs de gran rellevància, com intervencions de control i seguiment arqueològic en obra pública i privada, on també destaquen les intervencions realitzades sobre el patrimoni de la Guerra Civil.

Les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre són una iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de  Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia que han comptat amb el suport científic i d’organització del  Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El motiu de les Jornades naix de la necessitat d’una recapitulació del fruit de les intervencions arqueològiques preventives, d’urgència i dels projectes de recerca que s’hi han dut a terme al llarg dels darrers deu anys, atès que des de 1999 no s’havia fet cap trobada semblant a les Terres de l’Ebre i era oportú organitzar un espai de treball i divulgació de la tasca que realitzen els investigadors i professionals de l’Arqueologia, les institucions i entitats de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del patrimoni cultural.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié
Frederic-Pau Verrié i Faget. Fotografia: Ricard Cugat

El passat dissabte 11 de febrer va morir a Barcelona, l’historiador Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920-2017), gran especialista en pintura gòtica catalana, arqueòleg i editor. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi en 2001. En la seva trajectòria personal destaca el seu compromís en la seva lluita antifranquista.

Va estudiar a l’Escola Massana i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En 1946 va obtenir una plaça d’arxiver a l’Institut Municipal d’Història. Havia viscut la Guerra Civil i la desaparició de la Universitat de la República. Va ser un dels fundadors de la revista Ariel, una de les publicacions que reivindicaven la recuperació del català com a llengua de cultura. El 1953 va ser processat i repressaliat  per activitats polítiques.

En els períodes de 1970-972 i de 1980-1985 va ser director del Museu d’Història de Barcelona. Va dirigir l’excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va ser un dels impulsors del projecte de la renovació del subsòl arqueològic i la recuperació de l’espai sota les voltes del Tinell. Com a director del museu, va redactar el projecte de reforma i ampliació del museu de 1982.

En la seva faceta d’editor va publicar títols tan destacats com les ”Elegies de Bierville’ de Carles Riba i ‘La pell de brau’ de Salvador Espriu.

2a circular del V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental

V Congrés Internacional d’Arqueologia ExperimentalEls dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2017 se celebrarà a Tarragona el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental, que organitzen l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ICAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i la Asociación Experimenta.

El V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental vol reunir els investigadors en arqueologia que utilizen l’experimentació i l’actualisme per resoldre problemàtiques relacionats amb l’estudi de societats pretèrites des de diferents disciplines, abastant un ampli arc cronològic. El congrés pretén també aglutinar els darrers avenços en la didàctica i divulgació del patrimoni.

Al congrés es dedicaran dos días (25 i 26 de octubre) a presentacions teòriques, tant comunicacions orals com pòsters, i un dia pràctic (el 27 d’octubre), dedicat a la presentació d’experimentacions, demostracions i tallers. Las sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

| Vegeu la segona circular clicant aquí |
| Descarregeu la fitxa d’inscripció|

Workshop Internacional: “Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”, a la UPF

Imatge de dunes al desert que il·lustra el Congrés Internacional: "Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology"Durant els dies 15 al 17 de febrer tindrà lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (auditori Mercè Rodoreda) el congrés internacional:”Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”.

La trobada recull una trentena de presentacions sobre arqueologia en zones àrides, i vol ser un fòrum de discussió sobre temàtiques com ara la resiliència i adaptació de societats humanes en aquests ambients, i l’aplicació de mètodes i tècniques com ara la geoarqueologia o l’observació terrestre. Entre els ponents convidats, el congrés comptarà amb la participació de John Kinahan (Namib Desert Archaeological Survey), Cameron Petrie (University of Cambridge), Remy Crassard (Laboratoire Archéorient, Saverio Kratli (International Commission on Nomadic Peoples), Andrea Zerboni (University of Milan), Alfredo Gonzales Ruibal and Jorge DeTorres (INCIPIT-CSIC), Michael Frachetti (Washington University in St. Louis) i Gian Luca Bonora (Eurasian National University).

| Descarregueu el programa en pdf |
| Per a més informació consulteu la web clicant aquí |

Recull bibliogràfic, gener 2017

pPortada recull bibliogràfic 45Ja teniu disponible el núm. 45, corresponent al mes de gener de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Pàgina web de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch

Celebració del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch

El Departament de Cultura ha posat en marxa recentment una pàgina web a travès de la qual se centralitzen tots els esdeveniments, informacions i activitats que enguany se celebraran a l’entorn del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch i del centenari com a president de la Mancomunitat de Catalunya. La commemoració de l’Any Puig i Cadafalch ha sorgit per una iniciativa promoguda pel Departament de Cultura i compta amb la col·laboració de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i els ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc.

Els comissaris d’aquesta commemoració són Mireia Freixa, catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1922 com a president de la Mancomunitat.

El seu llegat abasta, des de les nombroses edificacions a Barcelona i el Maresme, restauracions com la de la Seu d’Ègara, el conjunt monumental de les esglèsies de Terrassa, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries, fins als estudis de prestigi internacional en història de l’art i les classes a Barcelona, París i Harvard, entre d’altres.

Amb la primera xerrada de 2017, realitzada el passat 11 de gener “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera, la Tribuna d’Arqueologia s’ha volgut sumar als actes d’aquesta celebració.

Accediu a la pàgina web clicant a aquest enllaç

Recull bibliogràfic, desembre 2016

recull_des_16Ja teniu disponible el núm. 44, corresponent al mes de desembre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.