Ja estan disponibles els vídeos corresponents a les comunicacions que es van presentar a la jornada Entre la Luz y la Sombra. Jornada de puesta en valor del Arte Rupestre Patrimonio Mundial del Prepirineo Oriental que es va celebrar el passat mes de març al Centre Espai Orígens de Camarasa.
La jornada, organitzada per l’Ajuntament de Camarasa amb la coordinació científica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric i amb el suport del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, tenia com a objectiu fomentar sinergies i intercanvis entre diferents especialistes impulsant el coneixement i la difusió d’aquest tipus de conjunts patrimonials des d’una perspectiva transversal.
Destaquem els vídeos de les dues comunicacions presentades pel Departament de Cultura:
De la descoberta al coneixement: Com es gestionen els béns de Patrimoni Mundial?. Tània Álvarez (Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic) i Laura Fernández (Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic).
Giravolt. El patrimonio catalán en 3D y la experiencia de la visita virtual al conjunto rupestre de la Roca dels Moros de Cogul. Carme Bergés (Departament de Cultura. Agència Catalana del Patrimoni Cultural) i Lluís González (Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei de Patrimoni Arquitectònic).
L’exposició itinerant “Art primer. Artistes de la prehistòria”, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Arqueoxarxa, es pot visitar fins al 30 de juny de 2024 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.
Aquesta exposició, que es va inaugurar l’any 2020 a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i que actualment es pot visitar a Tortosa, proposa un viatge al passat a la recerca dels orígens de l’art. Alhora, la mostra vol explicar també l’art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, fa més de 7.000 anys.
S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre localitzat al terme municipal de l’Esquirol, al jaciment arqueològic amb número d’Inventari 20178 amb el nom de Balmes de Collfornic, a realitzar el 2025.
La data límit per presentar les ofertes és el 15 de setembre de 2025 a les 12:00:00 hores.
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2024.
El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que amb aquesta opció no es pot entrar al jaciment i les pintures s’han de veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada: una és mitjançant les diferents visites programades anuals i l’altra és mitjançant una visita a la carta segons disponibilitat dels professionals.
Les visites guiades programades per a l’any 2024 tindran lloc en les dates següents:
Dijous 28 de març, a les 11h Dilluns 1 d’abril, a les 11h Diumenge 28 d’abril, a les 11h Dissabte 22 de juny, a les 22h Dissabte 13 de juliol, a les 17.30h Diumenge 29 de setembre, a les 11h
Consulteu el model 3D de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla realitzat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i fet públic a través del programa Giravolt, clicant damunt la següent imatge:
Amb data 27 de febrer de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abrics de l’Apotecari (Tarragona, Tarragonès). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui 29 de febrer de 2024, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest conjunt amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista panoràmica dels Abrics de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Abrics de l’Apotecari
El conjunt amb pintures rupestres Abrics de l’Apotecari se situa a uns 7 km al NE de la ciutat de Tarragona i a uns 3,5 km al W del nucli d’Altafulla, en la zona interior de Tamarit – Punta de la Móra. Concretament, les pintures es localitzen a la partida del Mas Vell, darrere el turó de Sant Simplici i a l’est del Club de Golf Costa Daurada-Tarragona.
El conjunt pictòric es troba en una petita cinglera semicircular d’uns 250 m de longitud situada al vessant dret del barranc del Mas Vell i on es localitzen 3 abrics. Els Abrics I i II es localitzen a la part oest de la cinglera, i se situen un al costat de l’altre, separats per 5 m, mentre que l’Abric III, format per dues cavitats, es localitza a uns 80-100 m dels abrics anteriors. L’any 2010 es va localitzar un abric amb pintures falses a uns 100-120 m a l’est de l’Abric III.
El conjunt de l’Abric I de l’Apotecari se situa a uns 80 metres sobre el nivell del mar i presenta una orientació E-SE. Conserva una única figura pintada i tres inscultures.
El conjunt de l’Abric III de l’Apotecari està situat a 95 metres sobre el nivell del mar, orientat al SW i amb dues cavitats. A la primera cavitat es localitzen 4 figures corresponents a 2 cérvols i 2 quadrúpedes indeterminats, de color castany fosc i gris, així com una inscultura en forma de canal. A la segona concavitat, s’hi van documentar 3 figures, dues restes informes i un quadrúpede, de color negre.
Vista en detall dels Abrics I i II de l’Apotecari. Fotografia: Laura FernándezVista de les dues cavitats de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Cérvol de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Detall de la cornamenta del cérvol de l’Abric III de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Figura de l’Abric I de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Vista de l’entorn des de l’Abric I de l’Apotecari. Fotografia: Laura Fernández
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per a delimitar l’entorn de protecció dels conjunts s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es troben els jaciments. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de cada abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
En el cas dels jaciments dels Abrics de l’Apotecari, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada.
L’entorn de protecció inclou els dos vessants del barranc, des de la seva capçalera fins a arribar a la vall principal, que es configura com a límit de l’entorn. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn.
Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 25,48 ha aproximadament, que inclou ambdós vessants del petit barranc del Mas Vell, des de la seva capçalera, situada a l’est, on es localitza l’antic maset del Mas Vell, fins a arribar a la vall situada a l’oest, una vall subsidiària del barranc de la Móra. L’entorn inclou els camps abandonats situats al fondo del barranc, ambdós vessants del barranc i tot el turó encinglerat on es localitzen els abrics amb pintures. Una bona part de la conca visual dels abrics queda inclosa dins l’entorn, excepte la zona SW, on la vista arriba fins a la mar. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Amb aquesta declaració d’entorn de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Amb data 20 de febrer de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Abric de Gallicant (Cornudella de Montsant, Priorat), Abric de la Serra de la Mussara (Vilaplana, Baix Camp) i Abric d’Alfés (Alfés i Aspa, Segrià). Aquests acords de delimitació, publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) avui dia 22 de febrer de 2024, protegeixen l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general del cingle on es troba l’Abric de Gallicant. Fotografia: Josep Castells
Abric de Gallicant
El conjunt pictòric de l’Abric de Gallicant es localitza en una cavitat d’uns 10 m d’amplada, 8 m de fondària i 5 m d’altura, orientada a l’oest. El seu interior presenta una plataforma natural d’1 m d’alçada i una petita coveta de secció semicircular que prolonga l’abric, en aquest punt, en 3,5 metres més, amb una altura mitjana d’un metre. L’abric es troba tancat per un mur de pedra seca que el tancava a la part baixa i les restes de dos pilars construïts amb pedra i fang, visibles en els extrems dels diferents nivells que formen el sòl: zona inferior externa, zona interior intermèdia i sobre la plataforma interior. Aquest tipus de mur són restes del passat recent en què la zona es trobava conreada en feixes.
A l’abric es poden distingir dos grups de pintures separats, sumant un total de 18 figures pintades d’un color vermell-castany molt viu. Les pintures, dos petits grups de restes en vies de desaparició, es situen a la meitat dreta de la paret del fons i per sobre del nivell de la boca de la coveta. El primer grup, el més important amb 15 figures, és a la zona esquerra de la coveta, entre 1,1 i 1,75 m del sòl, i ocupa una àrea d’uns 80 x 80 cm. El nucli més nombrós de representacions es troba sobre una placa calcària mig despresa de la paret i trencada per la part superior esquerra. Es distingirien restes d’una figura humana, un antropomorf i un grup de digitacions. El segon grup de pintures es situa a la part dreta de la coveta (paret sud), a uns 3,10 m a la dreta del grup anterior, entre 1 i 1,2 m d’alçada sobre la base de la plataforma. Es tracta de 3 restes de pintura de morfologia indeterminada.
Vista de la part alta del cingle on es localitza l’Abric de Gallicant. Fotografia: Josep CastellsDetall de les figures 1-8 de l’Abric de Gallicant. Fotografia: Laura Fernández
Abric de la Serra de la Mussara
El jaciment de l’Abric de la Serra de la Mussara es localitza al vessant sud de la Serra de la Mussara. Aquesta serra se situa a la part meridional de la Serralada de Prades, i amb una elevació màxima de 1.054 m (cim de la Mussara o Puig de la Torre), voreja el Camp de Tarragona, zona anomenada el Pla que arriba fins al nivell del mar. Constitueix doncs, un altiplà de roca calcària del Muschelkalk amb el relleu típic d’aquesta classe de roca: el relleu càrstic, on hi ha una gran filtració d’aigua i la creació d’obertures interiors com coves o avencs a la roca. El terreny es presenta molt fracturat, sobretot a l’antic terme de la Mussara, que va des dels 400 m d’altitud fins als 1.071 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, aiguavessants del Priorat, amb el Puig o Punta del Sec (981 m), i els 1.054 m de la mola de la Mussara. La cavitat amb pintures s’obre uns 200 m per sota del nivell del despoblat de la Mussara, a la banda esquerra del camí de les Campanilles, que transcorre del poble de la Mussara a la plana.
El conjunt pictòric es localitza en un abric que mesura uns 12 m de longitud, 2,40 m d’alçada màxima i una fondària mitjana d’1 m, orientat al S. El pis de l’abric constitueix una llarga i estreta plataforma penjada uns 4 m per sobre de la base de l’espadat. El camí de les Campanilles travessa la cavitat i forma la plataforma del sòl. La paret de l’abric està formada per primes capes calcàries per on es distribueixen les pintures, molt degradades i perdudes, que s’estenen al llarg de 8,45 m i a una alçada d’entre 1,30 i 1,85 m del sòl.
Es tracta d’un conjunt format per un total de 24 figures d’estil esquemàtico-abstracte. Moltes de les figures són de difícil interpretació, ja que representen motius abstractes, com són les figures estel·liformes, digitacions, barres, etc. Un altre grup de pintures serien les d’estil esquemàtic, com els quadrúpedes o les figures humanes. La figura més destacable del conjunt és el grup de 9 figures humanes unides per les espatlles, les quals podrien estar representant algun tipus de cerimònia.
Abric de la Serra de la Mussara. Fotografia: Laura FernándezDetall de la figura 3 de l’Abric de la Serra de la Mussara. Fotografia: SAP
Abric d’Alfés
Les Pintures rupestres d’Alfés es localitzen en una balma de petites dimensions, formada per roca sorrenca, a la meitat del pendent existent en el vessant dret del riu de Set, en el punt on conflueixen la vall del riu Set amb la vall de Coma Madrona, i per on passa també el límit municipal entre els termes d’Alfés i d’Aspa. Les pintures se situen a uns 30 m de la fita que separa els dos termes municipals, a uns 2,5 km al SE del nucli d’Alfés i a uns 3 km al NW del nucli d’Aspa.
La balma fa 4,4 m d’amplada i 2,2 m de profunditat. Les pintures ocupen la zona central dreta de l’espai, a una alçada aproximada d’1,5 m del sòl de l’abric i a uns 0,35 m del sostre, el qual està tot fumat. Les pintures presenten una orientació SW. El conjunt està integrat per 3 figures; dues figures zoomorfes incompletes d’estil llevantí o naturalista, i una figura formada per restes indeterminades, encara que es pot pensar en la possibilitat que hi haguessin altres motius avui en dia desapareguts.
Vista general frontal de la zona anomenada peixera d’Alfés. Fotografia: Josep CastellsVista de l’Abric d’Alfés. Fotografia: Laura Fernández
Justificació dels entorns de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per a delimitar l’entorn de protecció dels conjunts s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es troben els jaciments. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de cada abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
Entorn de protecció de l’Abric de Gallicant
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric de Gallicant es localitza al terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb abrics situats en llocs que es configuren com a punts de referència o control territorial, amb una visibilitat molt gran, normalment abrics situats en mitjanes o altes cingleres, obertes a àmplies valls que presenten una gran conca visual. L’entorn de protecció es configura llavors com un entorn ampli, que abasta un tram de la cinglera on se situa l’abric. Malgrat tot, bona part de la conca visual de l’abric queda fora de l’entorn de protecció.
El polígon configura una àrea irregular configurat per 31 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 12,17 hectàrees, que abasta el barranc d’en Grau, des del camí de les Solcides i del Puig de Gallicant, situat a la seva capçalera, fins a arribar a la meitat aproximada del vessant est del barranc del riu de Siurana, situat entre les cotes 575 i 650. L’abric amb pintures se situa en una raconada espadada que presenta forma semicircular, orientada al SW, des de la qual es domina una gran conca visual, que inclou el barranc del riu de Siurana fins a arribar al pantà, així com una bona panoràmica de la cinglera del vessant oest i de l’antic nucli de Siurana. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Entorn de protecció de l’Abric de la Serra de la Mussara
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric de la Serra de la Mussara es localitza al terme municipal de Vilaplana, a la comarca del Baix Camp.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb el d’abrics que no se situen ni dins d’un barranc ni d’una vall, sinó en punts de destacada referència territorial, amb una visibilitat molt àmplia, com poden ser els abrics localitzats en altes cingleres obertes a grans valls o àrees planeres, amb un gran control visual. Es configura llavors un entorn ampli, que envolta l’abric amb pintures.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 32 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 16,06 ha, que inclou tot el cingle de les Campanilles, que presenta una forma semicircular, d’uns 500 m de longitud, situada entre els cingles del Rafel, a l’oest, i dels Rosers, a l’est. L’entorn delimitat se situa entre les cotes 625 i 850, sota la carena de la serra de la Mussara. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Entorn de protecció de l’Abric d’Alfés
L’entorn de protecció que engloba el conjunt amb pintures rupestres Abric d’Alfés es localitza als termes municipals d’Alfés i Aspa, a la comarca del Segrià.
En aquest cas el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. L’abric no es configura com un element visualment destacat a nivell territorial, sinó com a abric ‘ocult’. La perceptibilitat de l’abric des del seu entorn és escassa i la visibilitat des de l’abric queda limitada al mateix barranc. S’ha configurat un entorn de protecció que inclou ambdós vessants del barranc, que presenta una secció en forma de ‘U’ (tipus 1b). En aquests casos, bona part de la conca visual de l’abric amb pintures es pot integrar dins de l’entorn.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular definit per les coordenades UTM de 80 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea de 280.155 m², que inclou els dos vessants del barranc, el vessant NE i el vessant SW, des del riu Set fins al seu punt màxim d’elevació –a partir del qual s’inicia el relleu pla que configura la depressió central-, moment en el qual ja es perd la visibilitat.
Així doncs, l’entorn es configura com una zona de protecció de les dues ribes de la vall del riu Set, en el tram on es localitzen les pintures, anomenat com a Peixera d’Alfés. Aquesta àrea comprèn les terrasses inferiors a banda i banda del riu i tot el vessant fins a arribar a la part superior, on s’inicia la zona conreada de relleu pla. L’entorn de protecció se situa també en el punt de confluència del riu de Set amb el torrent de la vall de Coma Madrona, i afecta dos termes municipals, el d’Alfés i el d’Aspa, ambdós a la comarca del Segrià.
Amb aquestes tres declaracions d’entorns de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Abric de Gallicant. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Abric de la Serra de la Mussara. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Abric d’Alfés. Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
S’ha obert el termini d’inscripció per assistir a la jornada “Entre la Luz y la Sombra. Jornada de puesta en valor del Arte Rupestre Patrimonio Mundial del Prepirineo Oriental” que se celebrarà els pròxims dies 22 i 23 de març al Centre Espai Orígens de Camarasa.
Aquesta jornada està organitzada per l’Ajuntament de Camarasa i compta amb la coordinació científica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric i té el suport del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya.
En aquesta jornada es pretén fomentar sinergies i intercanvis entre diferents especialistes impulsant el coneixement i la difusió d’aquest tipus de conjunts patrimonials des d’una perspectiva transversal.
La jornada tindrà lloc els dies 22 i 23 de març al Centre Espai Orígens de Camarasa (Carretera C-13 km. 44, 25613 Camarasa).
Les inscripcions a la jornada estaran obertes fins al dia 12 de març.
Avui, dia 5 de desembre, es compleixen 25 anys del reconeixement per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO de la rellevància i singularitat de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).
El 5 de desembre de 1998, en la XXII reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Kyoto (Japó), es va inscriure la candidatura de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial, assenyalant que “el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l’arc mediterrani de l’est d’Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l’evolució cultural de la humanitat”.
La inclusió de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial va suposar una fita importantíssima i el reconeixement internacional de la seva rellevància i singularitat, que va posar en relleu el seu altíssim valor històric i cultural, i va impulsar i comprometre a les diferents administracions públiques del territori ARAMPI a assumir majors responsabilitats en la gestió, protecció i divulgació d’aquest patrimoni.
La inclusió a la llista del Patrimoni Mundial és una distinció que atorga la UNESCO a aquells béns que reuneixen unes característiques de valor universal excepcional (VUE), el que significa que aquells béns posseeixen “una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i la protecció d’aquest patrimoni és de capital importància per al conjunt de la comunitat internacional”.
A la candidatura es van incloure tots els jaciments amb art rupestre coneguts en aquell moment al llevant peninsular, el que va donar lloc a un extraordinari corpus conformat per 758 jaciments amb pintura, distribuïts entre sis comunitats autònomes: Comunitat Valenciana (301 conjunts), Aragó (163 conjunts), Castella-la Manxa (93 conjunts), Múrcia (72 conjunts), Andalusia (69 conjunts) i Catalunya (60 conjunts).
La major part dels conjunts de l’ARAMPI són mostres d’art llevantí, tot i que també es van incloure alguns conjunts d’art esquemàtic. Les escenes d’art llevantí es poden considerar les primeres escenes de caràcter narratiu de la prehistòria europea: aquestes escenes ens mostren la vida simbòlica i quotidiana d’aquestes poblacions, en elles les figures humanes (homes, dones i infants) adquireixen, per primera vegada en l’art prehistòric, un protagonisme fonamental i junt amb els animals formen composicions de temàtica molt variada (escenes socials, de fertilitat, de dansa, de cacera, de recol·lecció, de lluita, etc.).
Des de l’any 1998, s’han descobert 72 nous jaciments de pintura rupestre en el territori català, que junt amb la incorporació de 14 conjunts amb gravats rupestres, configuren un patrimoni únic i excepcional. Per preservar aquest patrimoni, des del Departament de Cultura es treballa en la seva documentació, investigació i conservació, i s’ha adequat per a la visita pública 25 d’aquests jaciments amb art rupestre, que es poden conèixer en visites guiades o en visites lliures seguint un itinerari senyalitzat amb panells informatius.
Cal destacar que la majoria dels conjunts de pintures identificats aquests darrers anys es troben a la comarca del Priorat, bàsicament a Capçanes i Cornudella de Montsant, 43 conjunts d’un total de 132 documentats a tot Catalunya. És a dir, a la comarca del Priorat s’hi localitza una tercera part de tota la pintura rupestre coneguda a Catalunya. Altres conjunts s’han localitzat a les Terres de l’Ebre, com el Cocó de la Gralla de Mas de Barberans, a la Catalunya Central, com les Brucardes de Sant Fruitós del Bages, i a les comarques de Girona, amb pintures esquemàtiques al Ripollès.
Des del 1985, el Departament de Cultura ha impulsat diferents línies d’actuació per documentar, protegir, investigar, conservar i difondre el patrimoni rupestre català. Per tal de preservar la seva conservació, els darrers anys s’han fet 27 tancaments de protecció en jaciments amb pintures, a més de la seva adequació per la visita pública.
Tots els jaciments d’art rupestre de Catalunya estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, motiu pel qual el 2019 es va iniciar el projecte de delimitació dels Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya, que a hores d’ara ja disposa de 27 jaciments amb l’entorn aprovat pel Govern.
Per tal de complir les Directrius Pràctiques del Comitè del Patrimoni Mundial el Govern català treballa en l’elaboració conjunta, amb les altres comunitats autònomes, d’un Pla de Gestió per garantir la bona gestió d’aquesta complexa candidatura. A més, el Departament de Cultura està elaborant un Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya per definir i planificar les actuacions que siguin necessàries. Aquest pla, que està en la fase final de redacció, esdevindrà l’eina de gestió integral i planificació que regirà sobre els béns inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial a més dels descoberts amb posterioritat de la mateixa singularitat i rellevància.
El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural ha publicat les Actes del Congrés: Datant l’Art Rupestre: l’Arc Mediterrani Peninsular entre l’absolut i el relatiu: Actes del Congrés internacional celebrat del 17 al 19 de juny de 2009 a Barcelona.
El Congrés internacional Datant l’Art Rupestre va tenir lloc a Barcelona el juny de 2009 amb l’objectiu d’exposar i debatre sobre els últims avenços relatius a datacions (plantejaments teòrics, mètodes, resultats, etc.).
Després de molts anys, finalment el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ha pogut materialitzar la publicació d’aquell congrés, que va resultar ser un èxit de participació i resultats.
La publicació compila diferents ponències i comunicacions que es van presentar en el congrés i que mostren exemples concrets de datacions i explicacions generals sobre diversos mètodes que han de servir com a punt de partida en la continuació del treball en una part molt important del coneixement de l’art rupestre que encara no està del tot resolta.
Malgrat el retard en la publicació, esperem que aquesta aporti una contribució al debat i se segueixi treballant per trobar metodologies de datació de l’art rupestre.
Seguint les pautes de publicació del Departament de Cultura, aquesta publicació digital es troba allotjada en els dipòsits digitals del Departament: DRAC i CALAIX.
El diumenge 3 de desembre, diversos jaciments d’art rupestre de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes per celebrar el 25è aniversari del reconeixement per part de la Unesco del valor universal excepcional de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
Aquest 2023 es compleixen 25 anys de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial que tingué lloc a Kioto del 30 de novembre al 5 de desembre de 1998, en la qual s’aprovà incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Aquesta inscripció afecta 758 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de les sis comunitats autònomes que conformen l’arc mediterrani: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i València. D’aquests 758 jaciments, 60 pertanyen a Catalunya, com per exemple els Abrics d’Ermites (Ulldecona), la Roca dels Moros (El Cogul) o la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d’altres.
Des d’aleshores, a Catalunya s’han descobert altres jaciments amb art rupestre, com per exemple els conjunts amb pintures rupestres de Capçanes, les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) o Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages).
Per celebrar el 25è aniversari de la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, alguns jaciments de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes el diumenge 3 de desembre. Consulteu-ne la llista completa en el programa de la Jornada de Portes Obertes.
Ja estan disponibles els vídeos corresponents a les comunicacions que es van presentar a la jornada Entre la Luz y la Sombra. Jornada de puesta en valor del Arte Rupestre Patrimonio Mundial del Prepirineo Oriental que es va celebrar el passat mes de març al Centre Espai Orígens de Camarasa.
El Congrés internacional Datant l’Art Rupestre va tenir lloc a Barcelona el juny de 2009 amb l’objectiu d’exposar i debatre sobre els últims avenços relatius a datacions (plantejaments teòrics, mètodes, resultats, etc.).