Un grup d’espeleòlegs descobreix un conjunt de gravats prehistòrics a una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp

Aquest matí s’ha presentat la descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp.

El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben.

La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.

La presentació ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.

Un conjunt de gravats singular i excepcional

El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.

En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.

Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.

Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.

La protecció, clau per la seva conservació

L’estat de conservació dels gravats de la Cova de la Vila és excepcional alhora que molt delicat per la inestabilitat del suport en el qual es troben. Es tracta d’una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. Per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta per dur a terme el tancament tan exterior con interior de la cova, i garantir-me la seva conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés a la gatera, que dona pas directe a la sala dels gravats per garantir les mateixes condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. Els membres de l’IPHES, secundats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació. El període de sequera en el qual ens trobem immersos, pot produir canvis importants en el mitjà subterrani que caldrà mesurar i controlar.

En el marc del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, del Departament de Cultura, s’estan duent a terme les tasques per la seva protecció i documentació. El primer pas ha estat la protecció del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. En paral·lel, l’equip tècnic del Departament de Cultura ha estat treballant en la documentació digital mitjançant la fotogrametria i l’escaneig làser que permetran crear un model 3D de la cavitat. Una documentació que completa la ja realitzada de forma prèvia pel grup d’espeleòlegs descobridors dels gravats. Com es tracta d’un espai al qual no hi haurà un accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats a la ciutadania, alhora que fer-los accessibles als especialistes i investigadors. El Departament de Cultura també ha encarregat la documentació exhaustiva dels gravats, segons el protocol establert al Pla de Gestió.

Des de l’any 2012 i en el marc dels Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura i amb el suport de l’Ajuntament de La Febró, un equip d’investigadors de l’IPHES duu a terme un projecte de recerca en aquest punt de les muntanyes de Prades: “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

L’IPHES ja estava explorant arqueològicament la zona, amb l’estudi d’una sèrie de reompliments inèdits. Gràcies al desenvolupament del projecte LEADER de l’Ajuntament de la Febró es van iniciar uns treballs d’excavació sistemàtica dins la cova que “permetran recuperar materials arqueològics corresponents a la cultura material de les societats del passat”. Un dels aspectes a destacar és el fet que la sala dels gravats conserva nivells estratigràfics, al contrari del que trobem habitualment, que podran ajudar a conèixer el context dels gravats.

Paral·lelament, mitjançant una ajuda de la Fundació Palarq aquest any s’està duent a terme el projecte Imatges digitals per luminescència UV-Vis i dates per radiocarbó de les manifestacions gràfiques prehistòriques de la Sala dels Gravats de la Cova de Vila (la Febró, Tarragona), el qual permetrà també acotar l’antiguitat del mural descobert.

Per a més informació consulteu tota la Nota de Premsa en pdf.

A continuació adjuntem el vídeo on s’explica el descobriment del conjunt de gravats.

Visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2023.

El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada:

. Mitjançant 8 visites guiades programades per a l’any 2023 en les dates següents:

Diumenge, 26 de març a les 10 h
Divendres Sant, 7 d’abril a les 10 h
Dissabte, 8 d’abril a les 16:00 h
Dissabte, 27 de maig a les 16.30 h
Diumenge, 28 de maig a les 10 h
Dimecres, 9 d’agost a les 18 h
Dissabte, 23 de setembre a les 16.00 h
Diumenge, 24 de setembre a les 10 h

. Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals.

Totes les visites guiades s’inicien al Museu de la Pauma, amb la contextualització del conjunt pictòric sobre el calc de les pintures, i després continuen en el jaciment.

Per a més informació i reserva de les visites guiades consulteu el web del Museu de la Pauma

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 1 de març.

La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2023 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre les primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines.

Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)

Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)

Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.

El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.

El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.

El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.

El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.  

Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ja ha fet públics a través del programa Giravolt els models 3D de 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya

En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.

Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).

Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí

El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors

La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.

L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí

II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica

Els dies 28, 29 i 30 d’octubre de 2022 se celebraran a Montblanc les II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, organitzades pel Museu Comarcal de la Conca de Barberà – Centre d’Interpretació d’art rupestre de les Muntanyes de Prades.

Si bé l’objectiu de les primeres jornades, que van tenir lloc l’any 2019, es va centrar a exposar una visió integradora del coneixement adquirit sobre l’art rupestre de les diferents autonomies que resguarden aquest patrimoni (Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Castella-la Manxa i algunes províncies septentrionals d’Andalusia), en aquestes segones jornades s’amplia el marc geogràfic fins a Cadis, així com el marc cronocultural amb l’art rupestre del paleolític superior.

Les jornades van destinades tant als especialistes com als alumnes, universitaris, i estudiosos en general de les Humanitats: Història, Prehistòria, Arqueologia, Art, etc., així com a tots els interessats en aquestes matèries.

Les jornades se celebraran a la Sala d’actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. L’aforament és limitat i per assistir-hi cal inscripció prèvia.

 

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions accediu a la web del MCCB.

Consulteu el full de mà de les Jornades en pdf.

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà)

Amb data 27 de setembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 29 de setembre de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba els conjunts amb pintures rupestres Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó es localitza al terme municipal de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.

Els tres jaciments se situen al vessant esquerre del barranc del Llort, en un llarg tallat que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes, on es localitzen els conjunts pictòrics. A la part alta del barranc es localitza el conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó i, uns 750 m aigües avall, passats uns 100 m del mas del Llort, es localitzen els conjunts de Mas d’en Llort i del Portell de les Lletres, situats a pocs metres de distància entre si.

El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 m, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera. També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE.

El conjunt de Mas d’en Llort es troba a un fris situat a l’interior d’un petit abric i està format per 10 figures, entre les quals s’inclouen figures humanes —un arquer— i animals d’estil naturalista o llevantí —caprins, una cérvola o cabra—, així com unes barres i una representació humana d’estil esquemàtic.

El conjunt del Portell de les Lletres està format per 18 figures d’estil esquemàtic-abstracte, com ara barres, semicercles i altres de morfologia indeterminada. Destaca la figura 3, un semicercle radiat que representa la imatge del logotip de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

En el cas dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, El Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada. Malgrat tot, cal assenyalar que la visibilitat des dels conjunts de Llort i Lletres és molt més àmplia, en incloure una part de la visual del barranc de la Vall. En aquests casos, l’entorn de protecció delimitat inclou els dos vessants del barranc, des de la capçalera fins a arribar a la vall principal.

El polígon configura una àrea irregular de 100 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual dels tres abrics. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 65 ha aproximadament, que abasta bona part del barranc del Mas d’en Llort, des del seu naixement, a la confluència dels barrancs de la Font Jordana i la Font d’en Garró, fins passats uns 200 m dels conjunts rupestres de Mas d’en Llort i El Portell de les Lletres, al tram final del barranc. Així mateix, s’inclouen ambdós vessants del barranc. En el vessant esquerre del barranc, on se situen els abrics amb pintures, l’entorn arriba fins a la carena; i en el vessant dret, l’entorn arriba fins a la línia que marca la cota 925, en la part alta i central del barranc, i en la línia que marca la cota 875, en el tram final del barranc. En queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic inicia les declaracions dels entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les comarques de Tarragona. D’aquesta manera dona compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i continua treballant en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Anunci de licitació per a la documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró

Amb data 23 de juliol de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs de documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró.

 

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en la documentació arqueològica dels següents abrics amb manifestacions d’art rupestre:

  • Lot 1. Balma de Bellavista (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 2. Balma Mariana (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 3. Cova d’en Peixet (La Febró, Baix Camp)

Els tres lots consisteixen en anàlisis directes sobre art rupestre, per tant, es tracta d’intervencions arqueològiques de documentació gràfica i tal com estableix el Decret 78/2002
s’estableixen els requisits per a la direcció d’una intervenció arqueològica. Així mateix, com que
es tracta de jaciments amb manifestacions d’art rupestre, també s’haurà de portar a terme la
documentació recollida en el Protocol II de documentació de conjunts rupestres de Catalunya
del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 13 de setembre de 2022 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública

Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura