Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Difusió i visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2022.

Aquest conjunt de pintures rupestres, situat dins del Parc Natural dels Ports, en el terme municipal de Mas de Barberans, és una mostra de l’art rupestre llevantí, té una antiguitat d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. El conjunt està format per un total de 69 figures que representen dues fileres d’arquers a la carrera, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual.

Seguint els objectius del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura també ha fet públic, a través del programa Giravolt, el model en 3D corresponent a aquestes pintures rupestres.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma ha organitzat dues opcions de visita guiada:

.Mitjançant 8 visites programades per a l’any 2022 en les dates següents: Diumenge 27 de març a les 10 h (aquesta visita es va suspendre a causa del mal temps), Divendres 15 d’abril a les 10 h, Diumenge 17 d’abril a les 10 h, Dissabte 21 de maig a les 16.30 h, Diumenge 22 de maig a les 10 h, Dissabte 13 d’agost a les 18 h, Dissabte 24 de setembre a les 16.30 h i Diumenge 25 de setembre a les 10 h. Per reservar les visites cal adreçar-se al Museu de la Pauma a través de la seva pàgina web, el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

.Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals. En aquest cas cal contactar amb el Museu de la Pauma mitjançant el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

Per a més informació i reserves, contacteu amb el Museu de la Pauma.

Podeu consultar el programa de les visites guiades en pdf

Així mateix, en el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital de tots els abrics amb art rupestre de Catalunya. Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, s’ha fet públic a través del programa Giravolt el model en 3D corresponent al conjunt amb pintures rupestres del Cocó de la Gralla.

Podeu accedir al model 3D del Cocó de la Gralla clicant damunt la imatge.

Presentació del llibre: Les pintures rupestres de l’abric IV d’Ermites (Ulldecona, Terres de l’Ebre)

El proper dissabte 12 de març, a les 11:30 hores, tindrà lloc a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona (Passeig de l’Estació, 6) la presentació del llibre Les pintures rupestres de l’abric IV d’Ermites (Ulldecona, Terres de l’Ebre).

Aquesta és la primera publicació monogràfica d’investigació i divulgació des del 1975 per a conèixer i estudiar les fantàstiques figures de l’Abric IV del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall. Un dels conjunts rupestres més ben conservats i complexos de tot l’Art Llevantí.

Intervindran en la presentació del llibre:

.Nete Vericat. Director del CIAR Abrics de l’Ermita

.Dr. Juan F. Ruiz. Autor del llibre, investigador i Dr. de prehistòria per la Universidad de Castilla-La Mancha

.Núria Ventura. Alcaldessa d’Ulldecona

Podeu consultar el programa de l’acte de presentació del llibre clicant aquí

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya: la documentació 3D de l’art rupestre

El Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, com a eina de gestió integral de l’art rupestre, preveu, entre d’altres aspectes, la difusió d’aquest important patrimoni.

En el marc de desenvolupament d’aquest Pla, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia està portant a terme la tasca de documentació digital de tots els abrics amb art rupestre de Catalunya.

Tal com es va presentar en la conferència Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya que va tenir lloc el passat mes de novembre dins les jornades de celebració dels 40 anys del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, un dels objectius del Pla és poder dur a terme els treballs de topografia, fotogrametria i models 3D de tots els abrics amb art rupestre que sigui possible.

A continuació us presentem el primer model que fem públic a través del programa Giravolt. Es tracta del model en 3D corresponent al conjunt amb pintures rupestres de la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues). Està previst que cada 15 dies es vagin penjant a Giravolt altres treballs de documentació d’art rupestre que s’hagin realitzat.

La Vall de la Coma és un conjunt de pintures rupestres d’estil esquemàtic situades al terme municipal de l’Albi, a la comarca de les Garrigues. Aquestes pintures estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica i estan inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El programa Giravolt és una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que compta amb la implicació de totes les entitats i museus del país encarregades de la gestió del patrimoni que hi vulguin participar i que promociona l’ús de la tecnologia de l’escaneig 3D.

El projecte de digitalització de tota la documentació dels conjunts amb art rupestre de Catalunya, inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D, en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al model 3D de la Vall de la Coma clicant damunt la imatge.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 25 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 27 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba el conjunt de l’Abric de Masets es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El jaciment de l’Abric de Masets es localitza en el barranc de Solsó, a l’extrem NE de la Serra de Godall. Dins aquest vessant, s’observen dues línies paral·leles d’abrics; les pintures rupestres es localitzen en l’abric més visible de la part baixa. La cavitat, orientada al sud, presenta uns 40 metres de llargada i un sòl inclinat sense sediments. En general, la cavitat és poc fonda i a la zona més alta de la part esquerra presenta una coveta d’uns 5 metres de fondària, 8 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada màxima.

Les pintures es localitzen en dues àrees diferents de la cavitat. En la primera àrea, situada a uns 17 metres de l’extrem dret de la cavitat i a 50 centímetres del sòl, ocupant tota la paret, s’han localitzat diverses restes de pigment, tapades per colades i concrecions que, junt amb les oxidacions ferruginoses de la paret, impedeixen la seva identificació i classificació.

La segona àrea amb pintures, situada a uns 30 metres de l’extrem dret de la cavitat, per sobre de la coveta, es localitza en el sostre de la cavitat i en el petit frontis provocat pel despreniment d’un bloc que ha deixat un queixal i una petita visera sobre la coveta. Aquest reduït fris, situat a entre 1’60 i 1’85 centímetres del sòl, està format per 5 figures, encara que només una és clarament identificable. Es tracta de la figura d’un arquer d’estil naturalista, i de tendència semiesquemàtica, d’entre 8 i 9 cm d’alçada, i 8 cm de llargada (part conservada de l’arc i les fletxes emplomades). La figura està realitzada amb la tècnica del traç simple i la tinta plana. D’aquesta figura en destaca el cap, el nas, la barca i un pentinat o indicació de la forma cranial que són molt realistes.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt Abric de Masets s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

En el cas del jaciment d’Abric de Masets, s’inclou dins el model d’abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. En aquest cas, l’entorn delimitat inclou els dos vessants del barranc fins a arribar a la vall principal. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn de protecció.

El polígon configura una àrea irregular composta per 40 vèrtex, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’uns 8,22 ha aproximadament, que abasta el tram del barranc on es situa l’abric, des del torrent fins a les carenes d’ambdós vessants, tancant d’aquesta manera la visual del barranc pel sud i pel nord. Per l’oest es tanca el polígon en el punt on el barranc fa un canvi de direcció i es perd la conca visual, i per l’est el polígon arriba fins a l’àrea conreada dels Masets. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, es finalitzen les declaracions de tots els entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les Terres de l’Ebre. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant en la declaració de la resta d’entorns de protecció de conjunts amb pintures rupestres, per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles (Baix Ebre)

Amb data 4 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 7 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada i el seu entorn de protecció es localitzen al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. El jaciment s’ubica al vessant esquerre i a la part alta del barranc del Toscar, uns 150 metres abans d’arribar a la Cova Pintada, en un gran cingle situat al costat del camí que condueix a la cova esmentada. Se situa en un fragment de paret que presenta una petita visera de protecció a uns 7 metres d’altura, cosa que ha fet que la paret conservi un suport més groguenc, fàcilment visible.

L’única figura pintada del conjunt és una trisquela d’estil esquemàtic-abstracte, que es localitza a 1,25 metres d’altura del sòl. Per sobre i per sota de la figura pintada hi ha un grup de gravats medievals de traç molt fi. L’orientació de la paret és E-SE.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció del jaciment de Prop de la Cova Pintada, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana i amb un control de zones de pas. En aquests casos, l’entorn inclou el vessant del barranc on es localitza l’abric, encara que també pot incloure ambdós vessants. Una part de la conca visual de l’abric queda també dins de l’entorn. El polígon configura una àrea irregular de 6 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, comprèn una àrea d’unes 15 hectàrees, que abasta ambdós vessants de la part alta del barranc del Toscar, des del torrent fins a les carenes, i des de la capçalera del barranc fins a l’altura de la Punta del Mas Deu, a la cota altimètrica 778,1 msnm. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de Prop de la Cova Pintada, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Cicle Art i Prehistòria. Setmana dedicada a l’art prehistòric al CIAR Muntanyes de Prades (MCCB)

El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) de Montblanc, a través del Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR), organitza una setmana dedicada a l’art de la prehistòria.

El cicle Art i Prehistòria tindrà lloc del 29 de novembre al 5 de desembre, coincidint amb els dies en que es va celebrar l’any 1998 la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kioto (Japó), on s’aprovà la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial.

La major part de l’activitat d’aquest cicle es concentrarà al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR), a Montblanc, amb l’objectiu de posar en valor l’art prehistòric del territori i donar a conèixer les accions que es realitzen en la difusió, estudi i protecció d’aquest patrimoni.

El cicle es divideix en dos apartats. Del dilluns 29 de novembre al dijous 3 de desembre s’han programat un total de quatre conferències que es podran seguir en directe de forma presencial o bé a través d’Internet. Pel cap de setmana del 3 i 4 de desembre, hi ha programada una visita al barranc del Mas d’en Llort (Rojals) i dos tallers familiars al CIAR.

Les conferències es poden seguir clicant al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=0x2IdzEHBKM

 

Per a més informació consulteu el programa en pdf

Conferència “Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quarta i última conferència programada dins les jornades El Servei d’Arqueologia i Paleontologia: Jornades sobre 40 anys de la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic. Orígens i reptes de futur.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha organitzat, en el marc de la celebració del 40è aniversari de la seva creació, unes jornades sobre la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Les jornades consisteixen en la realització de 4 conferències que tenen per objectiu donar a conèixer els orígens del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, quina ha estat la seva evolució i els reptes actuals en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

En la quarta conferència programada dins les jornades es presentarà un avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, com a futura eina de gestió integral de l’art rupestre. Origen, metodologia i eixos de treball.

Conferència: Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

  • Presentació a càrrec de M. Teresa Miró i Alaix, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

  • Conferència Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya. A càrrec de Tània Álvarez Herraiz, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i Laura Fernández Macias, arqueòloga.

  • Torn de preguntes.

L’assistència a les jornades és gratuïta i es pot fer de manera presencial des de la Sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8. Barcelona) o en línia a través del Zoom (en ambdós casos cal inscripció prèvia).

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la Sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del Zoom en el cas del les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

Consulteu el programa de les jornades en pdf

Podeu fer les inscripcions a les jornades des del programa o des de la pàgina web de patrimoni.gencat. Les inscripcions continuen obertes.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.