Seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity” a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Imatges de la xerrada “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”

El proper dimarts 27 de novembre a les 14,00h tindrà lloc el seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”,que serà impartit pel professor Andrzej Rozwadowski de la Adam Mickiewicz University in Poznan, investigador honorari del Rock Art Research Institute, University of the Witwatersrand.

En aquest seminari es presentaran les antigues formes d’art de Minusinsk Basin, al sud de Sibèria, al territori dels Khakas. Entre elles existeix un conjunt únic de petroglifs que inclou una representació d’un xaman amagat en una gran esquerda de la roca. En base a la etnografia relativa al xamanisme dels Khakas, es discutirà si els petroglifs podrien estar reflectint idees associades a les cerimònies d’iniciació xamàniques. El context geogràfic únic d’aquest art rupestre ens conduirà a discutir qüestions més generals relacionades amb la creativitat primària de l’experiència xamànica.

La sessió, que està organitzada per Artsoundscapes Project – ERC, tindrà lloc al Seminari de Prehistòria i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 6, Barcelona).

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a la UB

Cartell del seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera El proper dimarts 13 de novembre a les 14,00 hores tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, de Barcelona) el seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera, membre del Brainlab-Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, de l’Institut de Neurociències Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

El seminari es desenvolupa en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

Els humans, com a espècie social, depenem en gran mesura de les nostres capacitats comunicatives per organitzar nostra activitat vital i assegurar la nostra supervivència. La comunicació humana es fonamenta en l’habilitat del cervell per manegar el so a través de la complexa i poderosa maquinària del sistema auditiu, que extreu patrons dels sons de la parla i els ritmes intrínsecs, i la melodia en el flux musical. Aquests patrons es codifiquen en una xarxa cerebral distribuïda parcialment, solapada però segregada, que s’estén per tot el còrtex cerebral (inclús estructures subcorticals). En aquesta xerrada, es presenta una perspectiva general sobre l’organització estructural i les dinàmiques en el sistema auditiu, per destacar alguns dels seus principis funcionals bàsics, defensant que analitzant patrons d’activitat neuroelèctrica cerebral extrets de l’electroencefalograma (EEG) es poden identificar estats mentals induïts per entorns sonors particulars, com els que es donen en jaciments arqueològics amb art rupestre.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

Recuperació i presentació del conjunt de pintures rupestres al Cocó de la Gralla, (Mas de Barberans, Montsià)

Recentment ha tingut lloc, a la delegació dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, la presentació de les actuacions realitzades dins del pla integral de tractament de les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, que han permès posar en valor aquest magnífic conjunt rupestre de més de 8000 anys d’antiguitat.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla van ser descobertes pel senyor Domingo Ribas, veí de Santa Bàrbara. Uns deu anys després, el març de 2014, es va informar de la seva existència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es confirmà la seva autenticitat.

El conjunt pictòric es troba al Barranc de Montpou, en el municipi de Mas de Barberans, en un abric orientat al sud-est d’uns 10 metres de llargada, entre 0,70 i 1 metre de fondària, i 1 metre d’alçada. El panell pintat ocupa una llarga i estreta franja de 3 metres de longitud per 0’40 metres d’amplada situada a la part més alta de la paret de l’abric. Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

S’identifiquen un total de 69 figures d’estil llevantí o naturalista: 27 arquers, 4 figures humanes, 2 petjades, 3 cabres, 1 bossa, 3 arcs i fletxes, 1 personatge particular, 1 antropo-zoomorf, 1 senglar, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminades. D’entre les diferents figures, destaquen dues fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Els arquers porten arcs, fletxes i presenten un abillament variat, plomes i diversos ornaments al llarg del seu cos. El grup d’arquers de la filera superior és el més nombrós, uns vint, i de mida més gran. A la part inferior, sota les cames dels arquers més grans, hi ha un altre grup cinc arquers més petits. Entre els arquers de la filera superior també s’observa un personatge particular d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un gran cap de forma el·lipsoïdal. A la base del panell pintat hi ha un altre grup de figures amb un arquer orientat a la dreta en posició de disparar un arc, un quadrúpede i una cabra. Al petit sostre de l’abric es documenta una escena de caça amb un arquer, una cabra ferida per una fletxa i traços que podrien representar restes de sang.

Atesa la seva condició automàtica  de BCIN amb categoria de Zona Arqueològica d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català i donada la singularitat i espectacularitat de les figures identificades, el conjunt fou incorporat al programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya i el desembre de 2015 es redacta un pla integral de tractament de les pintures que es portarà a terme a partir de 2016.

El pla ha comportat 4 grans àmbits d’actuació: la protecció, la documentació, la conservació i la difusió.

Protecció: es realitza l’aixecament topogràfic del conjunt pictòric i es redacta un projecte de tancament de protecció per tal de garantir la conservació de les pintures de possibles agressions incontrolades. El 2017 es contracte i s’executa el tancament de protecció que permetrà regular el lliure accés a les pintures. Amb la col·laboració del Parc Natural dels Ports, es porta a terme la retirada de vegetació que amaga tot el conjunt de les pintures rupestres. L’objectiu es doble, per un costat es protegeix les pintures de les conseqüències negatives d’un possible incendi i per altre, la neteja, permet contemplar integrament la localització del conjunt.

Documentació: es contracta a un especialista en art rupestre la documentació de les pintures rupestres per tal de garantir el correcte coneixement de les pintures i tenir d’aquesta manera la possibilitat de realitzar una correcta difusió.

Conservació: en 2016 es realitza un estudi sobre l’estat de conservació de les pintures i un proposta de mesures a aplicar per a la seva conservació. El 2017 es contracta i s’executa una intervenció de conservació, consolidació i recuperació del color de tot el conjunt pictòric. Entre altres resultats la intervenció ha permès que actualment es pugin veure diferents figures que abans no eren observables a simple vista.

Difusió: si be les pintures son observables des e fora el tancament de protecció, s’ha instal·lat un panell informatiu on, mitjançant un calc es reprodueixen les pintures i un breu text explica les característiques de les pintures i el seu valor patrimonial.

Actualment  s’està treballant en la creació d’un espai de acollida i punt d’informació sobre les pintures al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, la organització i gestió de visites guiades i diferents materials didàctics sobre les pintures rupestres.

Els valors patrimonials d’aquestes pintures també seran incorporats i tractats dins l’ampli discurs del patrimoni natural i cultural del Parc Natural dels Ports.

Informe: Josep Castells

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

La nova web 4D VULL apropa l’Art Rupestre Llevantí de la Valltorta-Gassulla i Ulldecona

Fotogrametria. Model 3D de l'abric V d'Ermites, panel del sostre , DStretch.
Fotogrametria. Model 3D de l’abric V d’Ermites, panel del sostre , DStretch.

El passat dimecres 29 de març es va presentar, a la seu de la delegació de Presidència de la Generalitat Valenciana a Castelló, la nova web sobre art rupestre, emmarcada dins el projecte 4D VULL, de monitorització de les pintures existents al Parc Cultural Valltorta-Gasulla i Ulldecona,. Es tracta d’un exemple pioner en la divulgació i socialització d’un projecte científic interterritorial impulsat per l’Ajuntament de Tírig amb els ajuntaments d’Albocàsser, Ares, Ulldecona i l’Associació d’Amics de la Valltorta, amb el finançament del Ministeri d’Educació i Cultura del govern espanyol mitjançant les ajudes per a la conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial.

Aquest és un projecte de conservació preventiva de les pintures rupestres amb documentació extremadament precisa i eficaç per tal de monitoritzar i diagnosticar el procés de deteriorament i les alteracions de les figures i poder així adoptar les mesures pal·liatives oportunes que s’ha desenvolupat durant els darrers dos anys. Els resultats obtinguts es basen en tecnologies i metodologies d’avantguarda, com a fotogrametria d’objecte proper, comparacions volumètriques, fotografia gigapíxel, fotografia multiespectral, tractament d’imatge mitjançant la descorrelació d’espais de color, anàlisi geològica, termografia, etc. L’equip d’investigadors, dirigit pel professor Juan Francisco Ruiz, Doctor en Prehistòria i professor de la Universitat de Castella la Manxa, l’han format més de 15 persones , professionals de diverses àrees: arqueòlegs, restauradors, especialistes en imatge digital, enginyers, químics i biòlegs entre altres.

Ara, tota aquesta feina de recerca s’ha bolcat en una web senzilla i funcional a l’abast de tothom, que conté fotografies en quatre dimensions i informació detallada d’abrics dels termes municipals de de Tírig, Coves de Vinromà, Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Ulldecona. A la web vull.4darterupestre.com es pot accedir a alguns dels productes digitals elaborats, optimitzats respecte a la seva grandària original per a facilitar la seva visualització a través de qualsevol navegador.

El Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona ja ha treballat amb altres projectes tecnològics al llarg dels darrers anys, com el joc virtual Nosaltres els Caçadors, el Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre, el projecte e-Art; realitat augmentada i Art Rupestre i el mateix projecte 4D VULL, amb la incorporació d’aquesta web. Aquestes novetats i moltes d’altres seran presentades al municipi dins les segones jornades de Patrimonium, organitzades per l’Ajuntament, , que començaran el divendres 19 de maig al Castell d’Ulldecona.

| Accediu a la nova pàgina web clicant aquí |

Presentació al conseller de Cultura de la museïtzació i la restauració de les pintures rupestres de Capçanes

Escena de la Vall II, coneguda com “La matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes
Escena de la Vall II, coneguda com “la Matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes. Fotografia: Josep Castells

Divendres passat, 17 de febrer, el Conseller de Cultura Santi Vila va visitar, acompanyat dels responsables de la DG d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el municipi de Capçanes (Priorat) per conèixer el projecte de recuperació i documentació del conjunt de pintures rupestres de Capçanes.

Les intervencions a aquest singular conjunt, amb la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya, han estat promogudes pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, i s’han realitzat en els darrers mesos, amb l’objectiu protegir, conservar i difondre els 9 conjunts de pintures rupestres, que es coneixen des de l’any 2007. El projecte ha permès recuperar la lectura de les figures i documentar-ne de noves.

Entre les actuacions destaca la recuperació, l’any 2016, del toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm, i de l’escena de la Vall II, coneguda com “La matança”. Els treballs realitzats han permès recuperar la lectura de les figures que anteriorment no s’apreciaven bé, la documentació de 6 nous arquers, i una nova explicació de l’escena pintada. També s’ha recuperat i consolidat un gran cérvol i una figura humana de l’Abric de la Vall I.

Us recordem que dintre del cicle de la Tribuna d’enguany hem programat, pel 31 de maig, la xerrada: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, on Josep Castells, responsable del projecte i Eudald Guillamet, restaurador de les pintures, explicaran tots els detalls d’aquesta intervenció.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Article de la revista Sàpiens sobre les pintures rupestres de Capçanes (Priorat)

Núm. 175 de la revista Sàpiens, corresponent al mes de novembre de 2016, publica un extens article sobre les pintures rupestres de Capçanes (Priorat)El darrer número de la revista Sàpiens, el 175 ,corresponent al mes de novembre, publica un extens article sobre les pintures rupestres de Capçanes (Priorat) titulat “Revelació rupestre. Un nou conjunt de pintures prehistòriques únic al món”, que signa en Toni Orensanz, amb l’assesorament de Josep Castells, cap de la Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, i responsable del projecte de recuperació de les pintures.

Donada la importància i l’interès d’aquest projecte, i de l’espectacularitat de les pintures, d’entre les quals destaca l’escena anomenada:”La matança” de la Vall II, hem programat al cicle de la Tribuna d’Arqueologia d’aquesta temporada la conferència sobre aquest tema: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, que impartiran Josep Castells i Eudald Guillamet, el restaurador que ha dut a terme els treballs de neteja i recuperació de les pintures. La xerrada està prevista pel proper 31 de maig de 2017.

Ruta pels Conjunts d’Art Rupestre Patrimoni Mundial de la UNESCO a França

ruta-art-rupestre-a-francaDel dimecres 12 al diumenge 16 d’octubre de 2016 hi ha programada una ruta per visitar diversos jaciments francesos de pintures rupestres inscrits en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO amb la companyia del Dr. Ramon Viñas, especialista en art rupestre, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Aquest és un projecte de turisme cultural coordinat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, i comprèn un seguit de conjunts excepcionals que van ser creades, en alguns casos, fa més de 8.000 anys i que, degut a la per la seva singularitat, estan inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Els conjunts d’art rupestre francesos i altres centres culturals relacionats que es visitarà són: la Cova de Lascaux II, el Centre Internacional de la Prehistòria, l’Abric de Cap Blanc, el Museu Nacional de Prehistòria de Eyzies, l’Abric Pataud, el Museu de Cromanyó, la cova de Rouffignac i la cova del Castell de Commarque.

| Per a més informació cliqueu aquí |