Presentació de l’app e-ARt II (realitat augmentada i Art Rupestre) a Ulldecona

Demà dimarts 10 de març a les 16,30h tindrà lloc al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Abrics de l’Ermita la presentació de la nova versió de l’app e-ARt II: realitat augmentada i Art Rupestre, un projecte que ha estat co-finançat per l’Ajuntament d’Ulldecona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita d’Ulldecona és un centre que lidera la inclusió de les noves tecnologies en la difusió, protecció, investigació i coneixement de l’Art Rupestre Llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.

L’acte comptarà amb la presència de l’equip tècnic del projecte, liderat del Dr. Juan Ruiz, Dr en Prehistòria i Arqueologia per la UNED;  Juan Carlos Lorente i Antonio Dólera de l’empresa CineMedia & Heritage SL; Josep Manuel Rueda, Director de l’Agència Catalana del Patrimoni; Núria Ventura, Alcaldessa d’Ulldecona. Seguidament es realitzarà una visita guiada a l’Abric 1 per a experimentar individualment amb la nova app e-Art II.

Acord de delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres Cabra Feixet

El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998,  per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.

Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.

| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |

Notícia: Tània Álvarez

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Seminari: “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” a la UB

Demà dimarts 14 de gener a les 14,00h tindrà lloc la conferència “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” que impartirà la Dra. Leslie Zubieta (UB) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6). 

La xerrada s’emmarca en les activitats organitzades dins del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca). 

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ”

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

Seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity” a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Imatges de la xerrada “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”

El proper dimarts 27 de novembre a les 14,00h tindrà lloc el seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”,que serà impartit pel professor Andrzej Rozwadowski de la Adam Mickiewicz University in Poznan, investigador honorari del Rock Art Research Institute, University of the Witwatersrand.

En aquest seminari es presentaran les antigues formes d’art de Minusinsk Basin, al sud de Sibèria, al territori dels Khakas. Entre elles existeix un conjunt únic de petroglifs que inclou una representació d’un xaman amagat en una gran esquerda de la roca. En base a la etnografia relativa al xamanisme dels Khakas, es discutirà si els petroglifs podrien estar reflectint idees associades a les cerimònies d’iniciació xamàniques. El context geogràfic únic d’aquest art rupestre ens conduirà a discutir qüestions més generals relacionades amb la creativitat primària de l’experiència xamànica.

La sessió, que està organitzada per Artsoundscapes Project – ERC, tindrà lloc al Seminari de Prehistòria i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 6, Barcelona).

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a la UB

Cartell del seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera El proper dimarts 13 de novembre a les 14,00 hores tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, de Barcelona) el seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera, membre del Brainlab-Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, de l’Institut de Neurociències Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

El seminari es desenvolupa en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

Els humans, com a espècie social, depenem en gran mesura de les nostres capacitats comunicatives per organitzar nostra activitat vital i assegurar la nostra supervivència. La comunicació humana es fonamenta en l’habilitat del cervell per manegar el so a través de la complexa i poderosa maquinària del sistema auditiu, que extreu patrons dels sons de la parla i els ritmes intrínsecs, i la melodia en el flux musical. Aquests patrons es codifiquen en una xarxa cerebral distribuïda parcialment, solapada però segregada, que s’estén per tot el còrtex cerebral (inclús estructures subcorticals). En aquesta xerrada, es presenta una perspectiva general sobre l’organització estructural i les dinàmiques en el sistema auditiu, per destacar alguns dels seus principis funcionals bàsics, defensant que analitzant patrons d’activitat neuroelèctrica cerebral extrets de l’electroencefalograma (EEG) es poden identificar estats mentals induïts per entorns sonors particulars, com els que es donen en jaciments arqueològics amb art rupestre.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.