Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 d’abril a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall

Amb data 30 de març de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 1 d’abril de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El conjunt d’abrics d’Ermites i Esquarterades es localitzen al vessant SE de la Serra de Godall, per on passa el termenal entre Ulldecona i Godall, situada al nord del nucli d’Ulldecona, a la comarca del Montsià. Aquesta Serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW, i configura un dels relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada amb nombroses cavitats, entre les quals es localitzen els abrics amb pintures. Concretament, els abrics amb pintures es localitzen a ambdós costats de l’ermita de la Verge de la Pietat, al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant. Els jaciments es troben situats dins l’àrea natural protegida del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.

Al SW de l’ermita es localitzen els 10 conjunts dels Abrics d’Ermites (I, II, IIIa, IIIb, IV o Cova Fosca, V i V exterior, VI, VII, VIII i IX). La majoria d’aquests abrics no són accessibles directament des del peu de la cinglera, i es situen a una alçada de 4-5 m del terra. Al NE de l’ermita, una mica més allunyats i situats a peu de cingle, trobem els altres 2 conjunts; l’Abric d’Esquarterades I i l’Abric d’Esquarterades II.

Dels 12 abrics que formen part d’aquest entorn compartit, l’abric més destacable és l’Abric I d’Ermites. Les pintures d’aquest abric constitueixen el conjunt més notable i espectacular tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d’estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica, que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d’una autèntica representació en clau narrativa; els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, envoltats d’arquers amb grans arcs que disparen fletxes –es comptabilitzen 44 arquers a tot el fris-.

Del conjunt d’Ermites també destaca l’Abric d’Ermites IV o Cova Fosca. Presenta un total de 47 figures conservades, agrupades en dos panells, situats cadascun en un extrem de la boca de la cavitat; la zona sud o paret esquerra, amb 14 figures conservades, i la zona nord o paret dreta, amb 33 figures conservades. Les figures d’aquest abric s’inclouen dins l’estil esquemàtic-abstracte, a diferència de la resta d’abrics d’Ermites, que s’inclouen dins l’estil naturalista llevantí. Així, trobem un primer grup de figures realitzat amb la tècnica de la digitació, de difícil interpretació, tot i que la majoria de figures del panell representen animals d’estil esquemàtic.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades s’inclouen dins dels models d’abrics que se situen en llocs que es configuren com a punts de referència territorial, amb una visibilitat molt gran.

Com s’ha indicat, es localitzen al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant de llevant de la Serra de Godall, i que s’obre a la gran vall o foia d’Ulldecona. Aquesta vall es configura com una gran depressió longitudinal d’orientació NE-SW, que s’escola entre la Serra de Godall a l’oest i la Serra de Montsià a l’est, i que ha esdevingut al llarg de la història una via de pas o corredor natural de gran importància. L’entorn de protecció delimitat inclou bona part del vessant de la Serra de Godall, en el seu tram més costerut, des de la carena situada a la seva part alta fins a la cota on s’inicia la depressió o vall d’Ulldecona.

El polígon configura una àrea irregular configurat per 102 vèrtexs, que presenta una morfologia rectangular inclinada en direcció NE-SW. Aquest entorn, que inclou les tres zones delimitades com a BCIN-ZA dels abrics rupestres, comprèn una àrea d’unes 72,42 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant SE de la Serra de Godall on es situa la cinglera amb els dotze abrics rupestres, així com l’ermita de la Verge de la Pietat, la Cova de Santa Magdalena i el camí ramader classificat del Cordel del Ligallo Real. L’entorn de protecció afecta els municipis d’Ulldecona i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 16 de desembre de 2020.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de desembre de 2020.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Exposició Art Primer. Artistes de la Prehistòria prorrogada fins al gener

L’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya Art Primer. Artistes de la Prehistòria s’ha prorrogat i es podrà veure fins al 24 de gener de 2021.

Aquesta exposició ha estat recentment nominada als Global Fine Art Awards (GFAA). És el primer programa anual creat per reconèixer les millors exposicions i instal·lacions a escala mundial, els òscars de les creacions expositives. El programa GFAA honora la innovació i l’excel·lència en el disseny d’exposicions, el context històric, el valor educatiu i l’atractiu públic. Aquest programa anual de premis reconeix les millors exposicions de tot el món en museus, galeries, fires, biennals i instal·lacions públiques.

. Una exposició a la descoberta de les primeres manifestacions artístiques a Europa i especialment de l’art rupestre llevantí.

. Es presenten dos-cents cinquanta objectes, un patrimoni prehistòric excepcional, gran part exposat per primera vegada a Catalunya, gràcies a la col·laboració de vint museus i institucions catalanes, de l’estat Espanyol i franceses.

. Dóna visibilitat i reivindica el paper de les dones en els orígens de la creació artística.

Per a més informació cliqueu aquí