Signatura de l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments paleontològics de la zona dels Hostalets de Pierola

Ahir dijous 18 d’octubre de 2018 es va formalitzar l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments de vertebrats miocens de la zona dels Hostalets de Pierola, que van signar la consellera de Cultura, Laura Borràs; l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Daniel Vendrell, i el director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David Martínez.

La zona paleontològica dels Hostalets de Pierola és una de les més importants d’Europa pel que fa a l’època del Miocè (23-5 milions, d’anys). Es troba ubicada a la conca neògena del Vallès-Penedès, entre la riera de Pierola, fins a La Fassina, i la riera de Claret. Les nombroses troballes fòssils realitzades, algunes d’elles excepcionals, fan d’aquest territori un espai únic per estudiar l’evolució dels vertebrats i dels ecosistemes d’aquest període.

A més del jaciment del dipòsit controlat de Can Mata, conté els de l’Ecoparc, el de Can Vila i el de Riera de Claret. En tot el terme municipal s’han inventariat 11 jaciments amb vertebrats del Miocè, i 12 en els municipis veïns (2 a Piera, 4 a Masquefa, 1 a Esparreguera, 3 a Sant Llorenç d’Hortons i 2 a Sant Sadurní d’Anoia).

Donada la importància i la riquesa d’aquest patrimoni paleontològic, en 2017, les tres institucions signants de l’acord, van començar a treballar conjuntament per promoure la seva conservació i posada en valor.

Amb aquest acord, el Departament de Cultura es compromet, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, a protegir, defensar, documentar i garantir la difusió d’una de les zones paleontològiques més riques de Catalunya.

Entre les actuacions que preveu l’acord hi ha el compromís de realitzar intervencions paleontològiques en la zona d’afloraments miocens dels Hostalets de Pierola afectades per les instal·lacions que gestiona actualment CESPA GR, SA, FERROVIAL SA, la col·laboració  en la preparació de restes paleontològiques recuperades de les intervencions paleontològiques del Dipòsit Controlat de Can Mata i Ecoparc i a la seva divulgació. En aquest sentit, L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont continuarà supervisant les intervencions paleontològiques, dirigirà les recerques científiques que se’n derivin i vetllarà per la conservació dels materials recuperats. Les restes fòssils recuperades seran preparades i restaurades per l’equip de professionals del Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica d’Hostalets de Pierola que s’encarregarà, alhora, de difondre i posar en valor les restes fòssils i el coneixement que se’n deriva, i a contribuir amb la seva exhibició a difondre la riquesa i excepcionalitat d’aquest patrimoni paleontològic.

Exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere” a Vic

El proper dissabte 29 de setembre de 2018 s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere”, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019.

Aquesta mostra exposarà una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l’enginyer geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian. El conjunt expositiu permetrà un recorregut d’immersió en els ecosistemes marins de l’Eocè i les seves costes del sector oriental de l’antiga Conca de l’Ebre, on es troba Osona actualment.

A l’exposició es combina la visió científica, amb exemplars de fòssils molt ben preservats (holotips) i espècies úniques amb formes artístiques, mai vistes abans, com els rastres de petjades de vertebrats, i invertebrats en grans lloses de pedra (icnofòssils). Molts d’aquests fòssils i icnofòssils són d’una gran bellesa plàstica i ofereixen una visió d’art fòssil excepcional.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el tríptic en PDF |

Els Mossos han recuperat unes 20.000 peces d’alt interès científic procedents de 393 conjunts arqueològics i paleontològics de jaciments espoliats amb la col·laboració de tècnics del Departament de Cultura

El passat mes d’agost agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal adscrits a la Unitat Central de Patrimoni Històric van arrestar dos espoliadors que presumptament han estat duent a terme saquejos de manera sistemàtica en 168 jaciments arqueològics i 32 paleontològics en els darrers anys. La ingent quantitat de material espoliat ha provocat que la intervenció de recuperació continués a començaments de desembre.

Un cop valorada la col·lecció i demostrada la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al jutjat una nova entrada i perquisició al domicili dels presumptes delinqüents per recollir-la en la seva totalitat, fet que es va produir els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En la intervenció es van recollir milers d’objectes, majoritàriament restes paleontològiques procedents de jaciments catalans alguns del quals són Bens Culturals d’Interès Nacional. Era tal la quantitat de material que es van necessitar quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a les dependències del Servei d’Atenció als Museus de Pedret, del Departament de Cultura.

Els especialistes van constatar que no hi ha un precedent d’espoli d’aquesta magnitud i, tot i que s’hi ha fet una primera valoració de l’abast de l’espoli, les tasques d’estudi i valoració de les peces encara continuaran durant uns mesos, a més de comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments, degut a l’activitat espoliadora.

Els béns espoliats procedeixes de jaciments que es concentren al Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona.

Les comarques més atacades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà, l’Alt Urgell per la gran quantitat de jaciments paleontològics que es troben a la zona, amb més d’una dotzena d’emplaçaments espoliats. Hi ha d’altres casos amb què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica:  és el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb dinou,  Osona amb divuit i el Gironès amb deu.

La Direcció General del Patrimoni Cultural amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha proporcionat l’assistència tècnica a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i ha assumit les tasques de valoració i estudi del patrimoni espoliat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”

Conferència Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Jordi Balaguer
Moderador: Albert Vidal

Aquesta xerrada substitueix la programada inicialment: “Vint anys de recerca paleontològica al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental): resultats i perspectives de futur”, a càrrec de Joan Madurell, que ha quedat ajornada per a la propera temporada.

La conferència tracta sobre les restes d’aquest sireni, Prototherium ausetanum, (un petit ordre actual que inclou els únics mamífers marins herbívors)  que van ser localitzades per un aficionat i recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Les restes es van portar inicialment al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat on es va practicar una preparació parcial. Posteriorment es van traslladar a l’ICP on es va concloure la preparació i se’n va realitzar l’estudi de restes cranials. el procés ha conclòs amb una publicació científica on es descriu una nova espècie de sireni del Bartonià de la comarca d’Osona i que aporta informació al debat sobre les relacions de parentesc entre els sirenis eocènics a la regió del Tethys.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Balaguer sobre els aspectes destacatsde la seva conferència.

  • En què van consistir exactament les troballes?

La troballa, realitzada a Tona per un aficionat al senderisme, consistia en fragments ossis indeterminats i el que semblava ser una dent, que van quedar in situ a la roca. Després de la valoració preliminar per part dels tècnics del Serveis Territorials de Cultura i la posterior excavació es van extreure un total de 45 peces, entre elles un crani força complet, tot i que lleugerament deformat, i algunes vèrtebres i costelles. La seva antiguitat estaria en uns 38-40 milions d’anys

  • I el resultat final de la investigació?

Després de força feina de consulta bibliogràfica i de comparació amb el material fòssil de sirenis existent a Catalunya, la investigació va concloure amb la descripció d’una espècie nova de sireni, Prototherium ausetanum, emparentat amb altres sirenis europeus del mateix període però prou diferent per a considerar-lo una espècie desconeguda fins ara. La investigació també va servir per a actualitzar el coneixement d’altres restes de sireni trobades a Catalunya, tant de la Plana de Vic com de la zona de Montserrat.

  • No és sorprenent haver trobat restes fòssils de mamífers marins en un lloc tan interior com la Plana de Vic?

Que en determinats períodes geològics la Plana de Vic havia sigut un mar, ja se sabia. El coneixement sobre la geologia de l’Eocè mitjà i superior de la Plana de Vic és molt ampli i ve de molt lluny, hi ha molts estudis al respecte i s’han fet reconstruccions força acurades de com devia ser el paisatge. Un mar allargassat i força profund que connectava cap a l’actual Empordà i, cap a l’oest, s’estenia resseguint el pre-Pirineu i Pirineu fins a connectar amb l’actual Golf de Biscaia. Un paisatge tropical amb esculls de corall i mangles, on els sirenis eren habituals com mostren les restes trobades a Catalunya, l’Aragó i Navarra.

  • I a partir d’ara?

Descriure una espècie nova sempre permet avançar una mica més en el coneixement de determinat grup fòssil, però alhora s’obren noves qüestions. Amb aquesta troballa s’ha fet palès que hi ha un embolic considerable per entendre les relacions de parentesc entre els sirenis coneguts de l’Eocè a ambdues ribes al nord i sud de la Mediterrània. No està previst seguir excavant el jaciment però qualsevol nova troballa que es faci a Catalunya podria ajudar a aclarir aquestes qüestions, mirant de relacionar-les amb el nou sireni descobert.

Exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, al MAC-Barcelona

ossos_inviEl proper dijous 3 de novembre de 2016 s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, en el marc de la festivitat de tots Sants.

L’exposició s’apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV mitjançant l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics principalment de la Catalunya Central. Al llarg de la mostra s’explica com vivien i morien els pobladors de Catalunya de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat. Una part important dels monuments i necròpolis presentades en aquesta exposició van ser estudiades en col·laboració per membres del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya i foren excavats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i per altres empreses i centres d’investigació.

Una singular troballa paleontològica al jaciment del Mirador Vallcebre: la impressió de la pell d’un dels darrers dinosaures del planeta

Troballa de l'empremta de la pell de dinosaure in situ
Troballa de l’empremta de la pell de dinosaure in situ

Un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre (Berguedà) una impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior. Fins ara només s’havien trobat altres restes similars en dos llocs més a la península Ibèrica, a Astúries i a Portugal.

En el decurs d’una recerca geològica a Vallcebre (Berguedà), per estudiar l’origen d’unes roques del Cretaci Superior, s’ha produït una troballa extraordinària: l’empremta deixada per les escates de la pell d’un dinosaure en recolzar-se sobre el terra. En aquell moment, l’indret devia ésser la ribera fangosa d’un riu sobre la qual va quedar impresa la pell de l’animal. En poc temps, la marca es va cobrir de sorres que van solidificar per formar gres, la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes. La sorra va actuar de motlle, per tant, el que es veu a la roca és el relleu de la pell original de l’animal.

D’aquestes empremtes de la pell se n’ha trobat dues: una d’uns 20 cm d’amplada i una altra més petita, de només 5 cm, separades per 1,5 m de distància, i devien pertànyer al mateix individu. La forma de les escates impreses a la roca mostra un patró característic de la pell d’alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres cinc o sis bonys.

La troballa té un caràcter excepcional, ja que el Cretaci Superior és l’època en què van viure els darrers dinosaures abans de l’extinció i hi ha poques zones al món amb roques d’aquesta època. D’altra banda, poder reconstruir com eren aquests dinosaures és molt important per entendre com i perquè van desaparèixer.

La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine: Fondevilla, V., Vila, B., Oms, O. and Galobart, À. (2016) ‘Skin impressions of the last European dinosaurs’, Geological Magazine, , pp. 1–6. doi: 10.1017/S0016756816000868

| Amplieu la notícia al web de l’ICP clicant aquí |

Troballa d’una icnita de rèptil de 230 milions d’anys a Olesa (Baix Llobregat)

Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP
Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP

El passat 22 d’abril l’Alcaldessa d’Olesa de Montserrat va fer lliurament oficial de l’Ajuntament a l’arqueòleg territorial i el paleontòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la troballa paleontològica fortuïta realitzada l’anterior 7 d’abril per la sra. Belén Muñoz en el decurs d’una excursió als voltants d’Olesa. Es tracta d’una icnita de rèptil del període Triàsic mitjà. Ara, el Departament de Cultura procedirà al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada.

Segons el Sr. Eudald Mujal, paleontòleg de la UAB i col·laborador de l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont expert en paleontologia del Triàsic, la troballa és el motllo d’una petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids. L’estat de conservació és excepcional i conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

A 2.800 metres de distància, fa pocs anys, van ser trobades altres icnites en el mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n’han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la Península Ibèrica d’aquesta edat i la icnita d’Olesa és la millor preservada de totes les trobades fins ara.

El jaciment paleontològic de Coll de Nargó ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

 

Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP
Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider.

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 65 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures. Al jaciment de Pinyes s’hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d’anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d’anys. A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s’han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d’altres faunes de vertebrats, d’invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

Un nou conveni per impulsar la recerca i la difusió dels jaciments paleontològics del Berguedà

fumanya
Vista del Jaciment de Fumanya. Fotografia: Museu de les Mines de Cercs

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat recentment un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

El Departament de Cultura de la Generalitat és patró de la fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Els primers treballs de paleontologia de dinosaures al Bergadà són de 1954, del Dr. Walter Khüne de la Freie Universitat de Berlin, que identifica nivells fossilífers a Mina Tumí. Des de llavors s’han fet moltes troballes, destacant especialment les d’Emili Viladrich i la seva esposa l’any 1985, en que identifica una gran quantitat de petjades amb rastres al Coll de Fumanya, deixades al descobert per una explotació de carbó a cel obert, que constitueixen el jaciment d’icnites de dinosaure més gran d’Europa i un dels més grans del món.

Des de l’any 2001 el Servei d’Arqueologia ha realitzat una intervenció d’urgència d’excavació, ha autoritzat i atorgat subvencions a 17 intervencions paleontològiques de 4 projectes quadriennals de l’ICP, ha subvencionat 2 intervencions de restauració i adequació d’icnites, i ha autoritzat la filmació d’un capítol de la sèrie Walking with dinosaurs de National Geographic.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat ha declarat els jaciments d’icnites de Fumanya, Mina Esquirol, Mina Tumí i Cingles de Boixader Bé Cultural d’Interès Nacional.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Una nova espècie de sireni trobada a Tona, Osona

sireni de Tona
Fotografia del crani del Prototherium ausetanum. Imatge: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

 En un article publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol, els paleontòlegs Jordi Balaguer i David Alba de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen una nova espècie de sireni, el Prototherium ausetanum, d’edat Bartonià (37 a 40 milions d’anys).

Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i un cp extretes van ser traslladades al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, per a la seva preparació inicial. Posteriorment l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va sol·licitar i se li va concedir un canvi de lloc de dipòsit provisional per a una nova preparació i estudi, que ara ha conclòs amb la publicació de l’article.

L’ordre dels sirenis es manté en l’actualitat amb les espècies manatí i dugong. El gènere Prototherium va habitar en l’antic mar de la Conca de l’Ebre durant l’Eocè, mar que estava entre les serralades en formació dels Pirineus, Litoral catalana i Ibèrica, amb sortida a l’Atlàntic per Euskadi i comunicació amb el Tetis (antic Mediterrà) per l’Empordà. Per Osona, La Selva, Bages, Anoia i Sobrarbe s’han localitzat diversos exemplars fòssils de Prototheriums (P.? Intermedium i P.? Montserratense) i ara se n’ha determinat aquesta nova espècie.

Accediu a l’article: Balaguer, J. & Alba, D.M. (in press). A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula) Comptes Rendus Palevol

| Per a més informació cliqueu aquí |