Una singular troballa paleontològica al jaciment del Mirador Vallcebre: la impressió de la pell d’un dels darrers dinosaures del planeta

Troballa de l'empremta de la pell de dinosaure in situ
Troballa de l’empremta de la pell de dinosaure in situ

Un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han descobert a Vallcebre (Berguedà) una impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior. Fins ara només s’havien trobat altres restes similars en dos llocs més a la península Ibèrica, a Astúries i a Portugal.

En el decurs d’una recerca geològica a Vallcebre (Berguedà), per estudiar l’origen d’unes roques del Cretaci Superior, s’ha produït una troballa extraordinària: l’empremta deixada per les escates de la pell d’un dinosaure en recolzar-se sobre el terra. En aquell moment, l’indret devia ésser la ribera fangosa d’un riu sobre la qual va quedar impresa la pell de l’animal. En poc temps, la marca es va cobrir de sorres que van solidificar per formar gres, la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes. La sorra va actuar de motlle, per tant, el que es veu a la roca és el relleu de la pell original de l’animal.

D’aquestes empremtes de la pell se n’ha trobat dues: una d’uns 20 cm d’amplada i una altra més petita, de només 5 cm, separades per 1,5 m de distància, i devien pertànyer al mateix individu. La forma de les escates impreses a la roca mostra un patró característic de la pell d’alguns dinosaures: la forma de roseta amb un bony central en forma de polígon rodejat per altres cinc o sis bonys.

La troballa té un caràcter excepcional, ja que el Cretaci Superior és l’època en què van viure els darrers dinosaures abans de l’extinció i hi ha poques zones al món amb roques d’aquesta època. D’altra banda, poder reconstruir com eren aquests dinosaures és molt important per entendre com i perquè van desaparèixer.

La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine: Fondevilla, V., Vila, B., Oms, O. and Galobart, À. (2016) ‘Skin impressions of the last European dinosaurs’, Geological Magazine, , pp. 1–6. doi: 10.1017/S0016756816000868

| Amplieu la notícia al web de l’ICP clicant aquí |

Troballa d’una icnita de rèptil de 230 milions d’anys a Olesa (Baix Llobregat)

Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP
Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP

El passat 22 d’abril l’Alcaldessa d’Olesa de Montserrat va fer lliurament oficial de l’Ajuntament a l’arqueòleg territorial i el paleontòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la troballa paleontològica fortuïta realitzada l’anterior 7 d’abril per la sra. Belén Muñoz en el decurs d’una excursió als voltants d’Olesa. Es tracta d’una icnita de rèptil del període Triàsic mitjà. Ara, el Departament de Cultura procedirà al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada.

Segons el Sr. Eudald Mujal, paleontòleg de la UAB i col·laborador de l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont expert en paleontologia del Triàsic, la troballa és el motllo d’una petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids. L’estat de conservació és excepcional i conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

A 2.800 metres de distància, fa pocs anys, van ser trobades altres icnites en el mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n’han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la Península Ibèrica d’aquesta edat i la icnita d’Olesa és la millor preservada de totes les trobades fins ara.

El jaciment paleontològic de Coll de Nargó ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

 

Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP
Vista del jaciment de Pinyes. Mirador del Cretaci, Coll de Nargó (Alt Urgell). Fotografia: Albert Vidal-SAP

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider.

El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives. La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 65 milions d’anys.

L’àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d’ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l’Alt Urgell. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures. Al jaciment de Pinyes s’hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d’anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d’anys. A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s’han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d’altres faunes de vertebrats, d’invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

Un nou conveni per impulsar la recerca i la difusió dels jaciments paleontològics del Berguedà

fumanya
Vista del Jaciment de Fumanya. Fotografia: Museu de les Mines de Cercs

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci Ruta Minera han signat recentment un conveni per col·laborar en la potenciació dels treballs d’excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci superior del Berguedà en el context del projecte “Dinosaures dels Pirineus” que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i lidera el cap de recerca del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart.

El Departament de Cultura de la Generalitat és patró de la fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Els primers treballs de paleontologia de dinosaures al Bergadà són de 1954, del Dr. Walter Khüne de la Freie Universitat de Berlin, que identifica nivells fossilífers a Mina Tumí. Des de llavors s’han fet moltes troballes, destacant especialment les d’Emili Viladrich i la seva esposa l’any 1985, en que identifica una gran quantitat de petjades amb rastres al Coll de Fumanya, deixades al descobert per una explotació de carbó a cel obert, que constitueixen el jaciment d’icnites de dinosaure més gran d’Europa i un dels més grans del món.

Des de l’any 2001 el Servei d’Arqueologia ha realitzat una intervenció d’urgència d’excavació, ha autoritzat i atorgat subvencions a 17 intervencions paleontològiques de 4 projectes quadriennals de l’ICP, ha subvencionat 2 intervencions de restauració i adequació d’icnites, i ha autoritzat la filmació d’un capítol de la sèrie Walking with dinosaurs de National Geographic.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat ha declarat els jaciments d’icnites de Fumanya, Mina Esquirol, Mina Tumí i Cingles de Boixader Bé Cultural d’Interès Nacional.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Una nova espècie de sireni trobada a Tona, Osona

sireni de Tona
Fotografia del crani del Prototherium ausetanum. Imatge: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

 En un article publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol, els paleontòlegs Jordi Balaguer i David Alba de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen una nova espècie de sireni, el Prototherium ausetanum, d’edat Bartonià (37 a 40 milions d’anys).

Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i un cp extretes van ser traslladades al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, per a la seva preparació inicial. Posteriorment l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va sol·licitar i se li va concedir un canvi de lloc de dipòsit provisional per a una nova preparació i estudi, que ara ha conclòs amb la publicació de l’article.

L’ordre dels sirenis es manté en l’actualitat amb les espècies manatí i dugong. El gènere Prototherium va habitar en l’antic mar de la Conca de l’Ebre durant l’Eocè, mar que estava entre les serralades en formació dels Pirineus, Litoral catalana i Ibèrica, amb sortida a l’Atlàntic per Euskadi i comunicació amb el Tetis (antic Mediterrà) per l’Empordà. Per Osona, La Selva, Bages, Anoia i Sobrarbe s’han localitzat diversos exemplars fòssils de Prototheriums (P.? Intermedium i P.? Montserratense) i ara se n’ha determinat aquesta nova espècie.

Accediu a l’article: Balaguer, J. & Alba, D.M. (in press). A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula) Comptes Rendus Palevol

| Per a més informació cliqueu aquí |

La troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya a la vall de Manyanet

Icnites d'un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d'Arqueologia i Paleontologia
Icnites d’un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

La pàgina web de l’ICP-Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es feia ressó ahir de la troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya. Són les d’icnites del Permià (entre 300 i 250 milions d’anys) descobertes a la vall de Manyanet, i la notícia ha estat donada a partir d’una publicació a Geological Magazine de la Cambridge University Press sobre les icnites de Sarroca de Bellera.

El grup d’investigadors de permotriàsic de l’ICP, que dirigeix el Dr. Josep Fortuny i del que en formen part Eudald Mujal i Arnau Bolet, porten prospectant els nivells permotriàsics (Permià i Triàsic inferior) del Pirineu des de 2012, pentinant-lo en les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i Sobirà i Alta Ribagorça, campanyes que han donat fruïts espectaculars que han permès la descoberta de 15 nous jaciments paleontològics permotriàsics que s’afegeixen a altres dos que ja eren coneguts, descobrint també un de flora fòssil del Carbonífer (360 a 300 milions d’anys). Tots aquests jaciments han estat visitats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia i estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble.

Les icnites objecte de la notícia han estat descobertes en la campanya programada de prospecció de 2014 autoritzada per aquesta direcció general, i les localitats han estat inventariades.

En aquestes campanyes de 2012 a 2016, a més de la descoberta d’icnites, també han donat com a fruït la descoberta de fòssils de dents i altres restes òssies de rèptils tetràpodes i flora.

Colobodus giganteus, un gran peix del Triàsic d’Odèn (Solsonès)

Image (1) colobodus.jpg for post 22719Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han reinterpretat un fòssil trobat a Odèn l’any 1996 i publicat un estudi a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Palaontologie – Abhandlungen on descriuen un nou espècimen de fa uns 230 milions d’anys d’un peix actinopterigi (un grup amb gran èxit evolutiu al que pertanyen espècies actuals tan diverses com el salmó, el rap o la tonyina), el Colobodus giganteus. Tot i que el crani està lleugerament desplaçat, l’espècimen està ben conservat i es poden observar les fileres d’escates, així com els radis de les aletes i altres aspectes de l’estructura òssia.

Els colobodòntids són uns família de peixos ossis que van viure durant el Triàsic mitjà i superior (fa entre 247 i 201 milions d’anys).

Fa 240 milions d’anys, durant el Triàsic, el mar interior de Tetis cobria tot el territori que actualment ocupa Catalunya. Aquest mar, d’aigües poc profundes i càlides, era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals com peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs (artròpodes aquàtics), cefalòpodes, braquiòpodes (invertebrats semblants a bivalves), briozous o meduses, alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en jaciments com els d’Alcover (Alt Camp), Pinetell (Conca de Barberà), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilanova de la Sal (la Noguera) o Odèn (Solsonès).

L’ICP ha realitzat prospeccions i excavacions paleontològiques a Odèn dins del projectes de recerca amb el suport de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures del Pirineu català”

Conferència “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures de Pirineu català”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de desembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Bernat Vila
Moderador: Àngel Galobart

El registre fòssil de dinosaures a Catalunya es remunta a principis del segle passat. Des d’aleshores la recerca d’aquests grans rèptils ha estat discontínua en el temps i ha estat protagonitzada per diversos grups de científics d’institucions molt variades. Algunes de les troballes inicials van cridar molt poc l’atenció dels paleontòlegs malgrat que han resultat ser de gran interès i significat després d’una recent recerca exhaustiva. Tot plegat ha permès ampliar molt notablement el coneixement dels primers dinosaures del Pirineu català.

| Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bernat Vila sobre algunes qüestions de la propera xerrada.

  • Quina és la importancia dels jaciments Pirineus en l’estudi dels dinosaures?

Els fossils de dinosaures descoberts a Catalunya tenen un significat molt especial ja que estan datats com els darrers que van viure abans de l’extinci del Cretaci. Per tant, son els darrers d’Europa i ens poden ajudar molt a saber com va ser l’extincio en una zona tan allunyada de l’impacte al final del Mesozoic.

  • Quines noves troballes heu pogut fer en els darrers anys?

En els ultims 15 anys hem descobert més de 100 localitats i centenars de fossils que han permès publicar molts articles i donar a coneixer amb més precisio com eren els dinosaures pirinencs. Precisament la conferencia al Tribuna d’Arqueologia detallara algunes de les primeres descobertes al Pirineu, ja que en els darrers anys hem pogut esbrinar com es van descobrir els primers dinosares de Catalunya.

Exposició itinerant sobre l’evolució ambiental i el poblament prehistòric dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, al Museu Molí de les Tres Eres de Cambrils

Image (1) expo-Cambrils.jpg for post 21765Avui dijous 17 de setembre a les 8 del vespre tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició itinerant sobre l’evolució ambiental i el poblament prehistòric dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona al Museu Molí de les Tres Eres de Cambrils.

Aquesta mostra està organitzada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Mitjançant textos sintètics i imatges s’hi exhibeixen els resultats de 14 anys de treballs arqueològics i científics realitzats a l’entorn de les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona duts a terme per l’IPHES.

L’exposició consta d’11 plafons dels següents àmbits temàtics: història del projecte d’investigació, geomorfologia i geocronologia del territori estudiat, els recursos i el paleoambient, el primer poblament humà, les darreres societats caçadores i recol·lectores, les comunitats agrícoles i ramaderes, l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “L’excavació paleontològica del Canal Segarra – Garrigues al Talladell (Tàrrega, Urgell)”

Conferència “L’excavació paleontològica del Canal Segarra – Garrigues al Talladell (Tàrrega, Urgell)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 1 de juliol de 2015, 19:00h

Conferenciants: Elisabet Blaya
Moderador: Ramon Ten

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2014-2015.

Entre el desembre de 2011 i el febrer de 2012 es dugué a terme una intervenció paleontològica preventiva per fer l’excavació dels perímetres amb restes fòssils de l’oligocè inferior que restaven al Tram IV de les obres del Canal Segarra-Garrigues, al recentment denominat jaciment paleontològic del Talladell-3. Aquesta intervenció és la continuació d’una primera intervenció preventiva dirigida pel paleontòleg Xavier Ros i Visús en el mateix indret, i aporta noves dades a les ja conegudes dels propers jaciments clàssics de les Pedreres del Talladell i, de forma rellevant, una resta fòssil excepcional amb un gran potencial tant científic com patrimonial.

Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eli Blaya sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quins antecedents paleontològics van motivar aquesta dur a terme aquesta intervenció?

Fou el fet que la zona d’actuació es trobava molt propera, geogràficament, als jaciments paleontològics clàssics de Tàrrega, les Pedreres del Talladell, ja conegudes des de l’any 1885. Aquestes pedreres, actualment abandonades, en els moments en què eren explotades com a material de construcció, van proporcionar una gran quantitat de restes de mamífers (rosegadors, carnívors, artiodàctils, perissodàctils…), rèptils (cocodrils i tortugues), mol·luscs i fulles fòssils de l’Oligocè inferior.

  • Quantes restes fòssils s’hi ha recuperat?

En el transcurs de la intervenció duta a terme per FOSSILIA s’hi han recuperat 598 restes fòssils siglades, a les que cal afegir les més de 500 recuperades a la intervenció anterior. En general, aquestes restes majoritàriament són atribuïdes a rèptils (tortugues i cocodrils), mamífers, plantes i gasteròpodes, i han proporcionat una llista faunística molt similar a la ja coneguda de les clàssiques Pedreres del Talladell. Algunes de les restes més rellevants encara estan en fase d’estudi per part d’investigadors de l’ICP (Institut Català de Paleontologia M. Crusafont).

  • A quina cronologia corresponen?

Malgrat que no s’hi han dut a terme estudis de paleomagnetisme ni previs ni durant la intervenció paleontològica, per poder datar el jaciment s’han d’utilitzat criteris bioestratigràfics. Degut a que la llista faunística de El Talladell 3 és molt similar a la del jaciment de les Pedreres del Talladell, se li pot atribuir una edat similar a la d’aquest jaciment clàssic a l’Estampià (Oligocé inferior), fa aproximadament entre 31 i 32 milions d’anys.