Conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”

Image (1) art-gòtic-camp-de-les-Lloses.jpg for post 20962El proper dissabte 6 de juny a les 19,30 hores està previst que es realitzi al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, (Carrer Pau Casals, 2, Tona), la conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Doctora Teresa Vinyoles Vidal.

La conferència s’inscriu dintre de les xerrades que organitza el Camp de les Lloses a l’entorn temàtic: “Dones en el passat i avui en el territori de Tona des d’una perspectiva de gènere”. Un cop finalitzada hi haurà un petit tast de postres dolces.

Visites d’autor amb els comissaris de l’exposició: “Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català”

Image (1) Hagadàs.jpg for post 20970Els propers dijous 4 de juny i dimarts 9 de juny es realitzaran les últimes visites d’autor a càrrec dels comissaris de l’exposició programades al voltant de la mostra: “Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català”, que s’exhibeix actualment al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i que romandrà oberta fins el 5 de juliol de 2015.

La visita comentada de demà, a càrrec d’Ana Bejarano, està prevista a les 18,00 hores, i la de dimarts que ve, dia 9 de juny, a càrrec de Manuel Forcano, serà a les 17,00 hores.

L’exposició “Hagadàs Barcelona” reuneix, per primer cop en més de sis segles, una mostra àmplia d’aquestes obres esplèndides del gòtic català, les hagadàs: manuscrits que contenen el ritual del sopar pasqual jueu, que posteriorment, amb l’expulsió dels jueus, es van dispersar pel món.

Lloc: Saló del Tinell. MUHBA Plaça del Rei, s/n
Preu: 7,35 € (Amics del MUHBA 5,51 €).
Imprescindible reserva prèvia: 93 256 21 22 / reservesmuhba@bcn.cat

|Per a més informació cliqueu aquí |

Documentat un antic pont de pedra sobre el Ter a Sant Pau de Segúries (Ripollès)

Paviment del pont vell de la Rovira. Fotografia: Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni SLU)
Paviment del pont vell de la Rovira. Fotografia: Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni SLU)

El passat mes de maig es va dur a terme una intervenció arqueològica al Pont Vell de la Rovira, sobre el Ter, a Sant Pau de Segúries (Ripollès). La intervenció ha estat dirigida per l’arqueòleg Joan Llinàs, (Atri Cultura i Patrimoni SLU), i patrocinada per l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries, amb el suport del Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon i d’un equip de voluntaris de la vall.

S’han posat al descobert les bases de tres arcs i una part del paviment d’aquest pont de pedra de probable origen medieval i que va pertànyer al camí ral que, provinent d’Olot pel Capsacosta, es dirigia cap a Camprodon, el Coll d’Ares i el Vallespir. Enrunat a finals del segle XVIII, les dades obtingudes permetran conèixer amb força precisió la morfologia del pont quan s’hi podia transitar, tot i que no s’ha pogut intervenir en les restes existents a l’altra banda, a la riba esquerra del Ter.

Conferència: “Arqueologia urbana a l’entorn del Passeig de la plaça Major de Sabadell»

Image (1) xerrada-MHS.jpg for post 20929Pel proper 17 de juny a les 19,00h tindrà lloc a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell la conferència: “Arqueologia urbana a l’entorn del Passeig de la plaça Major de Sabadell», a càrrec de Joan Piera Sancerni i Francesc Florensa Puchol. La xerrada està programada en el marc de l’exposició «A l’entorn de la Plaça Major«, que s’exhibeix actualment al museu fins al 13 de setembre.

Les intervencions arqueològiques realitzades arrel de les obres de construcció de la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al bell mig del Passeig han posat al descobert testimonis materials relacionats amb l’origen i l’evolució històrica de Sabadell des del segle XII fins al segle XX en aquest indret.

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval»

El proper dijous 28 de maig està programada la conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval”, a càrrec de Pere Ortí Gost, de la Universitat de Girona i Antoni Caballé, arqueòleg territorial de la Catalunya Central del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta xerrada forma part del “X Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem” i tindrà lloc entre les 18,00 i les 20,00 hores a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (Carrer de l’Hospital, 64, Barcelona).

| Per veure tot el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.

Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

  • A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

  • En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Conferència “Excavacions arqueològiques al Castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

Conferència programada inicialment pel dia 25 de març de 2015, ajornada a causa de la suspensió d’actes oficials de la Generalitat com a conseqüència de la tragèdia aèria dels Alps.

A la conferència s’expliquen les diverses campanyes d’excavació arqueològica dutes a terme al castell de Tavascan entre els anys 2007 i 2013, que han estat impulsades per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada:

  • Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

  • En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

  • A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

Image (1) mercat-St-Antoni.jpg for post 20592El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

Presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español

Image (1) llibre-Francesca-Español.jpg for post 20536El proper dilluns 4 de maig tindrà lloc la presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español Bertran, editat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

L’acte, que organitzen el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i la societat Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es realitzarà a les 19 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

| Invitació en pdf |

Nova data per a la xerrada “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19:00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.