El proper divendres 12 de febrer tindrà lloc la presentació del llibre: “El Maresme històric, llegendes”, de l’arqueòleg Ramon Coll.
L’acte se celebrarà a les 8 del vespre al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, al carrer Marquès de Barberà, núm. 9.
Autor: xarxes
Xerrada sobre art mural: “Graffittis: són art? Qui ho fa? Comuniquen res? Embruten parets?”
El dijous 25 de febrer a les 18,00 hores, tindrà lloc a la Residència d’Investigadors del CSIC (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la xerrada: “Graffittis: són art? Qui ho fa? Comuniquen res? Embruten parets?”, dintre el XIè cicle Converses al Raval «Tal com som, tal com èrem».
La sessió, que anirà moderada per Assumpció Vila Mitjà, arqueòloga a la IMF-CSIC, comptarà amb la participació de Roc Black Block (artista graffiter), Sílvia Noguer (MACBA), Jordi Estévez (professor de Prehistòria), Josep Martí (antropòleg-IMF), Cristian Pacha (Casal d’Infants) i Xavier Olivella (Institut Paisatge Urbà), i vol ser un espai de diàleg per a tota la resta d’assistents.
Presentació del llibre: “L’arc de l’avi, un dia en la prehistòria del Raval”
El proper dilluns 15 de febrer de 2016 a les 17,30 hores està prevista la presentació del llibre: “L’arc de l’avi, un dia en la prehistòria del Raval”, de les autores Maria Casas Mira i Eva Martínez Bajo.
L’acte, que tindrà lloc a la sala d’actes del CSIC, (c/ Egipcíaques, 15 de Barcelona), i anirà a càrrec de Luis Calvo, coordinador del CSIC a Catalunya i de Gala Pin, Regidora de Ciutat Vella.
Proposta de cap de setmana: visita al poblat neolític de Ca l’Estrada 2 a Canovelles (Vallès Oriental)
Durant aquest cap de setmana, dissabte 6 i diumenge 7 de febrer, entre les 10,00 i les 13,00 es podrà visitar el jaciment arqueològic de Ca l’estrada 2 a Canovelles (Vallès Oriental), les restes d’un poblat neolític únic a tota la península ibèrica, de fa més de 6.000 anys d’antiguitat.
Es tracta d’una troballa recent, amb motiu de les obres de construcció de l’escola els Quatre Vents de Canovelles, que han posat al descobert un assentament neolític on es conserva la solera de pedra de dues cabanes de pedra de fa 6.000 anys. A prop d’aquestes han aparegut 6 focs amb restes de fusta carbonitzada. Al poblat neolític s’ha trobat també una zona de necròpoplis amb els esquelets de 2 individus adults, un d’ells amb aixovar funerari.
La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles estan treballant conjuntament perquè el jaciment pugui conservar dins de la mateixa escola, amb la creació d’un projecte de museïtzació del poblat i de les altres restes arqueològiques trobades a l’anterior fase d’excavació de Ca l’Estrada 1, amb la idea d’aplegar també les restes trobades en la Domus d’Olivet del mateix municipi.
| Per a més informació cliqueu aquí |
Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”
Conferència «Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de febrer de 2016, 19:00h
Conferenciant: Núria Cabañas
Moderador: Eduard Sánchez
Entre els mesos de gener i setembre de 2015 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica a la Plaça de Santa Maria de Camps (Fonollosa, Bages), que ha permès localitzar una zona de necròpolis ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana; restes d’un edifici destinat a la producció agropecuària d’època baix medieval i, finalment, un espai cementirial datat entre el segles XVII i XIX. Les noves troballes permeten determinar l’ocupació de l’espai en un moment anterior al segle X, moment en que hi ha les primeres notícies documentals referents al nucli de Camps.
| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Núria Cabañas sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.
- Quina cronologia presenta la intervenció arqueològica a l’església de Santa Maria de Camps?
La intervenció arqueològica ens ofereix un ventall cronològic des de l’antiguitat tardana fins a època contemporània amb un ús continuat de l’espai. Les restes es poden agrupar en sis fases cronològiques diferenciades on destaca un canvi funcional de l’espai en època baix medieval per passar d’un ús de caràcter funerari a un ús agrari.Llegeix més »
3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”
Del 16 al 19 de novembre de 2016 està previst que se celebri al Centre Tarraconense El Seminari, de Tarragona , el 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”, In memoriam Xavier Dupré i Raventós.
El tema central del congrés és el circ romà. Les sessions científiques es desenvoluparan al llarg de dos dies i giraran entorn d’aquestes quatre ponències:
– L’espectacle. Iconografia de les competicions circenses.
– El món del circ. La documentació epigràfica.
– Arquitectura dels circs.
– El circ de Tàrraco.
En aquesta edició es vol promocionar el debat. Per aquest motiu s’ha decidit canviar l’esquema tradicional de ponències i comunicacions que s’havia seguit fins ara, incorporant la figura del relator. Cada ponència estarà a càrrec d’un ponent-relator que exposarà l’estat de la qüestió del tema que li ha estat encomanat per l’organització.
Organització: Fundació Privada Mútua Catalana.
Comitè científic i organitzador:
Maria Adserias / Maite Miró – SSTT de Cultura – Generalitat de Catalunya
Lluís Balart / Joan Menchon – Museu d’Història de Tarragona
Francesc Barriach – Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Joan Gómez Pallarès – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Joan Josep Marca / Antoni Pujol / Ramon Marrugat / Francesc Roig – Fundació Privada Mútua Catalana
Andreu Muñoz – Arquebisbat de Tarragona
Isabel Rodà – Universitat Autònoma de Barcelona
Joaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili
Francesc Tarrats – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Podeu descarregar la 1a circular amb tota la informació disponible fins al moment clicant aquí
Recull bibliogràfic, gener 2016
Ja teniu disponible el núm. 34, corresponent al mes de gener de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Inauguració de l’exposició: «Quan les pedres ens parlen. El megalitisme a Catalunya», al MAC-Barcelona
El proper dijous 4 de febrer, a les 19,00h s’inaugurarà al Museu Arqueològic de Catalunya l’exposició: «Quan les pedres ens parlen. El megalitisme a Catalunya«, produïda pel grup de recerca DidPatri del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’empresa de museologia Molècula, que romandrà oberta fins el proper 28 de març i posteriorment itinerarà al Museu de Sant Boi de Llobregat i al Museu del Suro de Palafurgell.
Els megàlits són unes de les restes arqueològiques més singulars del nostre passat. Els trobem repartits arreu del territori i des de molt antic van despertar l’interés dels primers arqueòlegs. La mostra explora les qüestions referides als megàlits tals com el seu orígen, la seva factura i la seva funció, entre d’altres.
El comissariat científic de l’exposició ha anat a càrrec del Dr. Josep Tarrús, un dels principals especialistes en megàlits al nostre país. També s’ha comptat amb la col·laboració de nombrosos estudiosos com: la Dra. Maria Àngels Petit (UB); els Drs. Eulàlia Subirà, Xavier Clop i Miquel Molist (UAB); el Dr. Joan B. López (UdL); el Dr. Ramon Viñas (URV); els arqueòlegs Pablo Martínez (CIPAG-UB) i Gerard Remolins (ReGiraRocs); i l’Albert Fàbrega (Divulgador científic).
La realització de l’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Arqueològic de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida), l’Ajuntament de Canovellas, i el CIPAG. Així com de les empreses Schola Didàctica Activa, Arrago SL i ReGiraRocs SLU.
Curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”
A partir d’avui i fins el proper dia 26 de febrer romandrà obert el termini per a la matrícula al curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”, organitzat pel Centro de Estudios del próximo Oriente y la antiguedad tardía- CEPOAT. El curs es desevoluparà de l’1 de març al 31 de maig d’enguany i serà impartit per les professores Dra. Jordina Sales i Maria Engracia Muñoz.
En la societat romana, els jocs espectacles públics eren el preludi del caràcter sanguinari, cruel i implacable dels conqueridors del món. A més, la construcció dels mastodòntics edificis que van allotjar aquestes celebracions constitueix una de les mostres més paradigmàtiques i sorprenents de l’alt nivell que assoliren l’enginyeria i arquitectura a l’imperi romà. Avui dia ens fascinen els grans edificis on es van desenvolupar aquests espectacles: fòrums, circs, amfiteatres, teatres. Són les restes arqueològiques de la romanització i, paradoxalment, de la civilització.
L’herència d’aquests festivals de sang ha estat tan profunda que encara avui dia el cinema i la literatura es nodreixen de les seves històries esdevenint bestsellers i grans èxits de la pantalla.
Explicada des del punt de vista dels seus espectacles públics, la història i l’arqueologia de Roma resultaran amenes i summament fascinants per a tothom que vulgui endinsar-se en un dels aspectes que han deixat una empremta més marcada en las fonts escrites i en les ruïnes arqueològiques d’Europa, Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.
El curs atorga 3 crèdits ECTS
Preu: 60€
Contacte: cepoat@um.es / tel. 0034 868883890
| Per a més informació cliqueu aquí |
III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”
El proper dia 12 de febrer de 2016 se celebrarà al Camp de les Lloses (Tona) el III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”.
Al Workshop participaran e intervindran els següents especialistes:
- Teledetecció: Juan Gregorio Rejas (INTA/UPM)
- Geofísica arqueològica: Chriestophe Benech (Archéorient) i Roger Sala (SOT)
- Anàlisi espacial: Xavier Rubio (Barcelona Supercomputing Center), Jonas Alcaina (CSIC) i Maria Yubero (UB)
- Geomorfologia: Joan Fernández (CdL) i José Luís Peña (Universidad de Zaragoza)
- Projecte el Pueyo: Pedro Rodríguez
Per a més informació: Telèfon: 938 125 234 | mail: campdeleslloses@e-tona.net
Lloc: El Camp de les Lloses, C/ Pau Casals, 2. Tona