III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”


cartellWORKSHOPIII.16
El proper dia 12 de febrer de 2016 se celebrarà al Camp de les Lloses (Tona) el III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”.

Al Workshop participaran e intervindran els següents especialistes:

  • Teledetecció: Juan Gregorio Rejas (INTA/UPM)
  • Geofísica arqueològica: Chriestophe Benech (Archéorient) i Roger Sala (SOT)
  • Anàlisi espacial: Xavier Rubio (Barcelona Supercomputing Center), Jonas Alcaina (CSIC) i Maria Yubero (UB)
  • Geomorfologia: Joan Fernández (CdL) i José Luís Peña (Universidad de Zaragoza)
  • Projecte el Pueyo: Pedro Rodríguez

Per a més informació: Telèfon: 938 125 234 | mail: campdeleslloses@e-tona.net
Lloc: El Camp de les Lloses, C/ Pau Casals, 2. Tona

Seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”, a la IMF-CSIC


cartell seminari obert
El proper dimarts 2 de febrer se celebrarà a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, (c/ Egipcíaques, 15, de Barcelona), el seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”. A la tarda, de 17,30 a 18,15 tindrà lloc la presentació del llibre: “Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos” d’Ignacio Clemente, Ermengol Gassiot i Javier Rey (editors).

Serà una trobada dels diferents especialistes que participen en l’estudi de materials procedents de les excavacions del jaciment de Coro Trasito, als Pirineus aragonesos. Coro Trasito és una gran balma vinculada al sistema càrstic de la Cueva del Oso de Teia. Els sondejos que s’hi van efectuar els anys 2011 i 2013 han fet palesa l’existència d’una seqüència estratigràfica d’inicis del neolític (5300-4400 calANE) cobertes per una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1400-120o calANE). Des de l’any 2014 la part central de la balma s’excava en extensió per part del GAAM.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Xerrada: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, a Sitges

El proper dissabte dia 30 de gener de 2016 a les 19,00 hores està programada la xerrada organitzada pel Grup d’Estudis Sitgetans: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, que anirà a càrrec de Joan Garcia Targa.

La xerrada tindrà lloc al local del Grup d’Estudis Sitgetans, Espai Cultural Per Stämpfli, al carrer d’en Boc, 9, de Sitges.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys”

Conferència “Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de gener de 2016, 19:00h

Conferenciant: Julià Maroto
Moderador: Narcís Soler

Les noves excavacions a la cova de Mollet –un dels jaciments de les coves del Reclau, on actualment s’ubica el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà– han palesat que el lloc va ser utilitzat per les hienes com a cau fa 215.000 anys. Aquest moment correspon a la deposició de l’estrat inferior de la cavitat, del qual procedeix la resta humana (una molar) actualment més antiga de Catalunya i on els indicis de les activitats humanes són molt escassos.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Julià Maroto sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins anys han tingut lloc les campanyes recents d’excavacions a la cova de Mollet i en què han consistit?

Els anys 2001 a 2005, 2010 i 2011. Hem de tenir en compte, però, que tot i tractar-se de 7 anys, el volum de sediment excavat ha estat relativament modest, i molt inferior al de les excavacions antigues que varen tenir lloc els anys 1947, 1948, 1958 i 1972.

La intervenció ha consistit en l’excavació del que quedava de l’estrat inferior, l’estrat 5. El fet que la superfície del lloc sigui limitada, no ha permès que hi treballi gaire gent simultàniament; això, juntament a què el sediment estava molt concrecionat, ha fet que l’excavació fos lenta.Llegeix més »

Presentació de les e-rutes megalítiques de les Gavarres


El proper dilluns 25 de gener de 2016 tindrà lloc la presentació de les e-rutes megalítiques de les Gavarres, un nou projecte de difusió i revalorització del patrimoni megalític a través de les noves E-Rutes Megalítiques de les Gavarres. La convocatòria és a les 10,30 hores a la benzinera BP de Vulpellac , o a les 11,00 al Camp de la Canyella (x: 508179, y: 4640369). L’acte, que es realitzarà al Camp de la Canyella, serà presentat per l’alcalde de Forallac Josep Sala, pel vicepresident de la Diputació de Girona Fermí Santamaria, i els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Vicente i Maria Bofill.

El projecte s’ha dut a terme pel Grup de Recerca GRAMPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consorci de les Gavarres, amb la col·laboració de diferents ens locals i propietaris particulars, i gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya (convocatòria ACDC). L’objectiu central del projecte és el d’apropar el ric patrimoni arqueològic del Massís de les Gavarres al públic a través de l’ús de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

| Accediu a la localització de la benzinera clicant aquí |

| Accediu a la localització del Camp de la Canyella clicant aquí |

Conferència: “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa” a la UPF

Image (1) xerrada-UPF.jpg for post 22945Demà dijous 21 de gener està previst el seminari, organitzat pel CaSEs Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa”, a càrrec de la Dra. Stefania Merlo de la University of the Witwatersrand (Johannesburg).

L’ocupació Tswana dels paisatges del sud d’Àfrica s’associa amb la presència de restes d’extensos murs de pedra que daten de finals del segon mil·lenni de la nostra era. Mentre que les primeres investigacions d’aquest tipus d’estructures es van concentrar en temes d’orígens i la identitat ètnica dels constructors, recentment s’han proposat enfocaments alternatius per a l’estudi d’aquestes estructures que tinguin en compte el paradigma de l’ecologia històrica.

La xerrada tindrà lloc a les 17,00 h a l’aula 24.023 de l’Edifici Mercè Rodoreda 24, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

| Descarregueu el programa en pdf |

Presentació de la tesi doctoral: “L’espoli arqueològic a Catalunya: Sistematització de la tipologia conductual dels furtius”

Fotografia: J.C. Alay
Fotografia: J.C. Alay

El proper dilluns 18 de gener de 2016 Joan Carles Alay defensarà la seva tesi doctoral: “L’espoli arqueològic a Catalunya: Sistematització de la tipologia conductual dels furtius”, que tracta sobre la sistematització de la conducta dels arqueòlegs furtius, i ha estat la dirigida per Josep Maria Fullola.

L’acte tindrà lloc a a les 10:30 hores en el Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6).

Ramon Ten, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, s’ha jubilat després de més de quaranta anys de dedicació a l’arqueologia

Image (1) ramon_baixa.jpg for post 22214El nostre company i Cap del Servei Ramon Ten es va jubilar recentment, el passat mes d’octubre, després d’haver dedicat tota la seva activitat professional a l’arqueologia, la major part de la qual com a Cap del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat. Des del web de la Tribuna li volem desitjar el millor en aquesta nova etapa de la seva vida.

Ramon Ten Carné és fill de Sabadell. Es va llicenciar en grau en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona l’any 1977, i s’ha especialitzat en Prehistòria: Neolític i Calcolític i art rupestre.

Va iniciar la seva trajectòria professional com a co-director del Museu d’Història de Sabadell. Comença a treballar al Departament de Cultura com a Arqueòleg dels Serveis Territorials del Cultura a Lleida entre 1981 i 1983. Posteriorment va ser Cap de la Secció d’Inspecció i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya del 1983 a 1989, any en què va ser nomenat cap del Servei d’Arqueologia, plaça que va ocupar fins l’any 2005. Va ser Responsable del Pla de Protecció arqueològica del Servei d’Arqueologia i Paleontologia entre 2005 i 2010 i, a partir de 2010 i fins a l’actualitat ha estat Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Ha estat membre del Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en representació de la Generalitat de Catalunya, del Patronat dels Museus de Sabadell en representació de la Generalitat de Catalunya, del Consejo de Arte Rupestre del Arco Mediterràneo de la Península Ibérica, de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya i de la Junta de Qualificació i Valoració de Béns mobles de Catalunya.

Al llarg de la seva extensa trajectòria professional, ha ocupat diversos càrrecs institucionals: secretari del Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, secretari i vocal de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, membre de l’equip redactor del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes (2013-14), membre de l’equip redactor del Pla d’Actuació en jaciments arqueològics i paleontològics (2015-2022), membre de la comissió d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica (ARAMPI), coordinador de l’expedient per a l’inclusió a la llista de patrimoni Mundial de la UNESCO de la candidatura del Conjunt arqueològic de TARRACO (2000) i membre de l’equip de redacció de l’expedient Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (1998). Ostenta el càrrec de representant tècnic de la Generalitat de Catalunya en les reunions de la Oficina de Patrimoni Mundial cultural i natural de la UNESCO a Kioto-Japó (1998) i Cairns-Australia (2000) amb motiu de les candidatures presentades: Art Rupestre de l’Arc mediterrani (1998), TARRACO i  el Romànic de la Vall de Boí (2000).

______________________________________________________________________________________________________

Us oferim una entrevista amb Ramon sobre els aspectes més rellevants de la seva trajectòria professional al llarg d’aquests anys.

–    Com va sorgir la teva vocació per l’arqueologia?

De jove visitava sovint el Museu de la Ciutat de Sabadell, d’on sóc fill, em fascinava especialment l’enterrament neolític de la Bòbila Madurell, així va ser com va començar la meva   passió per l’arqueologia i la prehistòria en particular.

A part de la història també m’interessava la geografia malgrat que vaig estar a punt d’estudiar medecina, però va acabar guanyant la vena arqueològica.

–   Perquè vas triar la prehistòria com a especialitat?

Als setze anys em vaig comprar el llibre de l’Anna Maria Muñoz “La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa” que centraria la meva fascinació per aquest moment de l’arqueologia. En un principi em va interessar el neolític mig i després el calcolític i el neolític antic.

–   Quin fet va determinar que decidissis finalment orientar la teva activitat professional a la gestió de l’arqueologia?

En els primers moments, encara com a estudiant, em volia dedicar al món dels museus i així ho vaig fer els primers temps, compaginava la feina de museus i les excavacions de cap de setmana amb Josep Barberà i Ricard Pascual al poblat ibèric de Burriac i als estius a la zona de Nîmes amb el Michel Py i per descomptat amb el professor Joan Maluquer de Motes, l’Emili Junyent i en Vicenç Baldellou. Vaig iniciar la meva vida professional col·laborant amb el Museu d’Història de Sabadell i essent-ne becari-conservador, posteriorment co-director del mateix museu, càrrec que vaig deixar a l’haver assolit, l’any 1981, la plaça d’arqueòleg territorial a les comarques de Lleida, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Paral·lelament, a aquesta plaça d’arqueòleg, em vaig presentar a la plaça de museòleg del Servei de Museus, que no vaig guanyar.

Així és com em vaig incorporar a la gestió del patrimoni arqueològic  a Lleida, després cap de la Secció d’Inspecció tècnica i Programació, cap del Servei d’Arqueologia, responsable del programa d’Espais de Protecció arqueològica i cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, tots aquests càrrecs a Barcelona.

–   Quins han estat els principals reptes de la teva vida professional?

Sense cap mena de dubte, la confecció dels expedients per a la inclusió de les candidatures a la llista de Patrimoni Mundial de l’UNESCO de “L’Art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica” degut a que era la primera vegada que una candidatura aplegava varis centenars de jaciments i en sis comunitats autònomes de l’estat espanyol. La tasca era difícil i complicada, però gratificant.  Recordo especialment el treball entre tots els components de l’equip redactor com una experiència única i la satisfacció, per haver aconseguit el reconeixement mundial per al nostre art rupestre.

La candidatura a la llista de Patrimoni Mundial del “ Conjunt arqueològic de Tàrraco”, també va ser un repte per a nosaltres, sorgiren moltes dificultats d’acceptació que provocaren moltes reunions i refeta de textos, fins que aconseguirem la seva inclusió a la llista de patrimoni Mundial a Cairns ( Austràlia).

Un altre esdeveniment important fou la participació en la redacció de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural català, aconseguint el marc legal que ens permet protegir, difondre i actuar en aquest camp. Aquesta llei va ser la primera  en la que varem poder  participar i intervenir. Un fet rellevant fou la preparació i redacció del Decret 78/2002, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, on es concreten els conceptes de gestió i actuació en ambdós patrimonis, dels quals en som gestors i valedors directes com administració.

També va ser un repte la redacció del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, fruit del PIACAT ( Pla integral de l’arqueologia catalana) que ens aporta una gestió precisa i actual de la recerca en aquests camps a  Catalunya, apropant-la a la recerca que impulsa la mateixa Generalitat.

–   Quins han estat els millors moments de la teva vida professional?

Moments n’hi ha molts,però per a mi són significatius i gratificants,: quan es pot protegir un jaciment o se’n troba un de nou, quan es recuperen peces extretes il·legalment o es prepara i s’aprova una llei, un decret,…, però hi ha moments que són impagables com ara les hores passades amb el teu equip, amb les persones que comparteixen amb tu  l’amor i la passió pel patrimoni arqueològic i paleontològic i aquells moments de treball del dia a dia en la  gestió, protecció i difusió que faciliten i impulsen projectes que acabats o no, enriquiran el coneixement patrimonial i  obriran nous horitzons pels estudiosos i investigadors i com a conseqüència podran gaudir la societat en general.

–   Mirant enrere, què hem guanyat i què hem perdut en aquests anys d’existència del Servei d’Arqueologia?

És difícil de valorar però penso que hem aconseguit organitzar i endreçar el món de l’arqueologia i la paleontologia, en lleis i reglaments, estructurant una xarxa territorial eficient i resolutiva.

En relació a l’urbanisme, el planejament i les infraestructures, s’ha aconseguit treballar conjuntament amb les administracions públiques  aplicant les intervencions preventives abans de qualsevol projecte o obra.

S’han aconseguit inventaris  i nivells de protecció eficients i positius, tant en Béns culturals d’interès nacional i Espais de protecció arqueològica, com protocols de col·laboració amb el Cos dels Mossos d’Esquadra i amb el Cos d’Agents rurals.

La incorporació de les tecnologies ha permès augmentar i diversificar els àmbits de treball i fer-los més precisos. També ha permès incrementar la capacitat d’actuació.

Cal ressaltar la millora en quant la formació del professional, gràcies als plans d’estudi, les pràctiques i els màsters que ofereixen les universitats.

Un aspecte rellevant, que afavoreix la visualització de l’arqueologia en la societat actual, ha estat la sensibilitat política al llarg dels anys, començant per crear el servei d’Arqueologia i el servei de Museus per tal de donar un nou impuls i actualitzar aquest camp es va promoure el Pla integral d’arqueologia de Catalunya: el PIACAT, progressivament s’han anat aplicant les seves conclusions, entre les quals cal destacar la  implementació del  Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes i els projectes que en deriven.

La situació econòmica que vivim ens ha portat a un retrocés pressupostari i de recursos humans i materials i penso que s’ha d’anar amb compte que aquest fet no minvi la il·lusió de treballar pel patrimoni cultural català de Catalunya.

–   Com penses orientar la teva activitat en aquesta nova etapa?

Amb alegria i tranquil·litat, anar a veure exposicions, sentir conferències, llegir… o sigui continuar vinculat a  l’àmbit cultural. Però el que m’il·lusiona, és el repte que m’he proposat, escriure un llibre sobre les galeries d’art a Sabadell, entre els anys quaranta del segle XX i el principi del segle XXI, en record de Rosa Ten, crítica d’art del Diari de Sabadell, però sobretot dedicar-me als meus.

Lectura de la tesi doctoral: “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, de Marta Monjo

El proper dilluns, 18 de gener, la nostra companya Marta Monjo Gallego, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, farà la lectura de la seva tesi doctoral, que porta el títol “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, i aborda la realitat social i econòmica de la comunitat musulmana d’Aitona (Segrià) sota el domini dels Montcada segles després de la conquesta feudal.

La recerca s’ha fet sota la direcció del Dr. Joan J. Busqueta i Riu (UdL) i la Dra. Helena Kirchner Granell (UAB), reconeguts medievalistes des del doble prisma de la societat feudal i la musulmana.

L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’edifici del Rectorat de la UdL (Plaça de Víctor Siurana, 1, 2n pis).

Exposició: “El sexe a l’época romana” al Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta

El proper divendres 15 de gener al 28/2/2016, s’inaugurarà al Museu de les Terres de l’Ebre, d’Amposta, l’exposició temporal: “El sexe a l’época romana“, que es podrà visitar fins al 28 de febrer de 2016. Prèviament a la inauguració es presentaran els nous materials arqueològics de la sala d’exposició permanent: “Les Terres de l’Ebre de la prehistòria de l’edat mitjana”.

Es tracta de la primera exposició itinerant de producció pròpia d’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, i liderada pel Museu de Badalona, que té com a principal objectiu apropar el patrimoni arqueològic català a tothom.

L’exposició “El sexe a l’època romana”, adreçada a un públic adult, desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV dE, a través d’una selecció d’una vuitantena de peces procedents de col·leccions arqueològiques catalanes i de les imatges i dels textos llatins més suggeridors.

| Descarregueu la invitació en pdf |