Amb motiu del Congrés EAA2018 a Barcelona, s’han reservat dues places per poder inscriure’s al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona pel curs 2018-2019, i el termini per a formalitzar la inscripció s’estén fins al proper dilluns 10 de setembre.
Aquest és un màster altament pluridisciplinari i transversal, que ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, i permetrà al alumnes apropar-se a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, fent ús dels darrers avenços metodològics i científics.
L’exposició, que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria del territori català, articula el seu discurs a través de més de 300 objectes procedents de 19 museus catalans i incorpora informació i objectes de troballes singulars recents. El nombre més important d’aquests objectes, una cinquantena, procedeix del fons arqueològic del Museu d’Història de Sabadell.
A l’entorn de l’exposició s’ha programat les següents activitats:
Cicle de conferències
16 d’octubre de 2018. “Les anàlisis genètiques en l’estudi de les poblacions prehistòriques”, a càrrec de Carles Lalueza, investigador principal del Paleogenomics Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).
18 de desembre de 2018, a les 19,00h, “Vida i mort a La Bastida (Totana, Múrcia)”, a càrrec del Grup de Recerca ASOME-UAB.
24 de gener de 2019, a les 19,00h, “Reflexions filosòfiques sobre la mort”, a càrrec de Josep Maria Esquirol Calaf, professor de Filosofia de la UB.
Activitats familiars
18 de novembre de 2018, a les 12,00h, taller familiar “Què trobem en un aixovar funerari?”
17 de febrer de 2019, a les 12,00h, visita guiada a l’exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, conduïda per Josep Bosch, comissari de l’exposició i director del Museu de Gavà.
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda
La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda, s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.
Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre, compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.
Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.
Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada. Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.
Ja teniu disponible el núm. 60, corresponent al mes de juliol de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.
El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial(segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.
El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.
1. Reproducció de les cabanes del jaciment de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
2. Vista general del jaciment neolític de la Draga durant les excavacions arqueològiques. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
3. Vista zenital del procés d’excavació al jaciment neolític de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
4. Falç recuperada durant les excavacions subaquàtiques realitzades al jaciment neolític de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
5. Arqueologia subaquàtica al jaciment neolític de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
6. Moment d’extracció d’un pal vertical acabat en forma de forca al jaciment neolític de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
7. Activitats pedagògiques i de difusió al jaciment de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
8. Procés d’excavació del sector A durant la campanya de 1992 realitzatal jaciment neolític de la Draga. Fotografia: Antoni Palomo, equip Draga
El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.
El proper divendres 3 d’agost de 2018 tindrà lloc la vuitena sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).
“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.
Dia: 3 d’agost de 2018 Hora: 19,30 Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues
Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) . Fotografia: Equip Mas Castellar
Des d’avui 30 de Juliol fins al 12 d’agost es duran a terme les intervencions arqueològiques a Mas Castellar, (Pontós, Alt Empordà). Enguany es realitzaran treballs de consolidació de murs i de laboratori a les Antigues Escoles.
Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, de diferents comunitats, totes elles dins de l’època ibèrica, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.
Les excavacions, que estan dirigides per l’empresa ROCS Ibers S.L, amb la col·laboració del MAC de Catalunya, es financen per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Girona (recolzament cultural).
Els horaris de treball seran de 07,00 a 12,00 hores als matins i de 17,00 a 20,00 hores a les tardes, de dilluns a divendres. Las visites hauran de respectar aquest horari.
Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona dirigits per Joan Daura i Montse Sanz han descobert un esquelet fòssil de rinoceront, i estan treballant en la seva recuperació.
La troballa s’ha produit en el jaciment de la cova del Rinoceront, a Castelldefels, en el curs de la campanya 2018. Aquest jaciment ja es venia excavant anteriorment dins del projecte “el plistocè superior a la costa central catalana: paleoambients i ocupacions Neandertals”, dut a terme entre 2014 i 2017, en el marc dels projectes de recerca quadriennals promoguts pel Departament de Cultura.
Els investigadors atribueixen les restes a l’espècie Stephanorhinus hundsheimensis i una edat aproximada de 160.000 anys. El gènere Stephanorhinus, ja extingit, va ser abundant en el plistocè, provenia del nord d’Euràsia i era semblant a l’actual rinoceront negre africà.
Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l’animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules i tota la dentadura, en la que s’observa que part de la dentició encara és de llet, cosa que fa pensar que es tracta d’un exemplar jove d’uns 7 anys d’edat. Segons els investigadors, l’animal probablement devia caure de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat.
La Cova del Rinoceront és una cavitat d’origen càrstic, seccionada per l’activitat de la pedrera de Ca n’Aymerich, reblerta de sediments quaternaris del plistocè mitjà antic i del plistocè superior antic amb restes de fauna, que el Seminari d’Estudis Recerques Prehistòriques de la Universitat Barcelona investiga des de 2002. Degut al seu gran interès paleontològic i arqueològic i per tal de fer possible les excavacions amb seguretat, l’any 2007 la Direcció General del Patrimoni Cultural va construir l’actual bastida, molt completa i estable.
Al jaciment s’han recuperat restes fòssils de dos rinoceronts joves, d’una cria d’elefant, de tortugues terrestres, cabres, cérvols, panteres, lagomorfs, rosegadors i ocells. Aquesta cova del Garraf devia haver tingut la funció d’una trampa natural per a molts animals, especialment els més joves i inexperts, amb presencia humana de tipus esporàdic durant el Paleolític mitjà. L’activitat humana podria estar relacionada amb l’aprofitament de recursos faunístics acumulats, ja sigui de forma natural, per carnívors, o bé per “estades-refugi”.
A sota podeu veure la filmació feta pels investigadors amb càmera de 360º que mostra l’excavació de l’esquelet de l’Stephanorhinus:
Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.
La reunió que actualment convoca l’Associació Europea d’Arqueòlegs- EAA, es fa cada vegada en una ciutat europea diferent, i enguany se celebrarà a Barcelona. Tindrà com a seus la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió l’AAE compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Amb els temes que el Comité Científic ha incorporat a la Reunió Anual s’ha volgut reflectir la diversitat de l’Associació i la pluridisciplinarietat i transversalitat de l’arqueologia, incloent-hi la gestió del patrimoni, la interpretació arqueològica, i les polítiques culturals actuals i passades.
| Trobareu la informació disponible de la trobada en aquest enllaç |
| Descarregueu la versió final programa científic disponible en PDF|
El proper diumenge dia 5 d’agost tindrà lloc, com cada primer diumenge de mes, el 
