Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que va tenir lloc ahir dimecres 5 de juny.
Puig Ciutat (Oristà, Lluçanès): documentació d’una destrucció violenta de finals de la república romana. Balanç dels últims 10 anys de recerca i difusió
Conferenciants: Àngels Pujol Camps (Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia) i Robert Tamba (Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia)
Moderador: Carles Padrós Gómez (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)
Puig Ciutat és un assentament de 5 ha ubicat dalt el turó homònim situat al marge esquerre de la riera Gavarresa, a l’entrada sud de l’altiplà del Lluçanès. Des de l’inici de la recerca (2010) es va distingir com un dels trets més distintius de l’assentament haver estat destruït violentament en el marc dels conflictes civils de finals de la república romana, fet que va comportar el seu abandonament definitiu. Els treballs de l’última dècada s’han centrat en l’estudi de la destrucció i en la recerca metodològica sobre el sistema de registre. S’ha resseguit el tram de llevant de la muralla i, guiats per la prospecció geofísica, s’han excavat diversos edificis, sigui de manera parcial o completa, entre els quals destaca un graner proveït de sitges. En la majora dels indrets s’apleguen abundants indicis de la destrucció: armament, material aixafat in situ, carbons, etc. L’incendi dels edificis ha permès conservar estructures de fusta carbonitzades, en alguns casos en un estat excepcional. A l’interior del graner s’han trobat les primeres restes humanes fruit de la destrucció: l’esquelet d’un individu atrapat sota l’enderroc de l’edifici, i restes molt parcials de com a mínim dos individus més abocades dins una de les sitges. Acompanyaven les restes humanes, cranis i ossos llargs de bòvids i èquids. L’abocament sembla intencionat i probablement seria fruit de l’arranjament de l’indret després a la destrucció. En paral·lel a la recerca s’ha treballat per apropar les descobertes al públic general de la manera més àgil i econòmica possible. Les accions s’han vehiculat principalment a través del parc arqueològic del jaciment, inaugurat l’any 2016. S’ha implementat un sistema de museïtzació provisional de les estructures en curs d’excavació i s’han instal·lat espais expositius protegits, on es mostren reproduccions d’alguns dels objectes més representatius del jaciment acompanyats de dibuixos explicatius sobre el seu funcionament i fotografies.
El Col·loqui ArqueoPyrenae 3, organitzat per l’Ajuntament de Bolvir de Cerdanya i l’àrea d’Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona, estarà dedicat als treballs històrics i arqueològics realitzats a l’àrea pirinenca al voltant del període de l’Antiguitat Tardana (s. III-VII). Es tracta d’un període de forts canvis, que en els darrers anys ha vist importants aportacions per part dels diversos equips que treballen a l’àrea Pirinenca, com la crisi del model de ciutats alt-imperials, l’ocupació de les àrees altimontanes, o l’expansió de les comunitats monàstiques i dels bisbats en època visigoda.
El dissabte 15 de juny de 2024 se celebrarà a la Sala El Torín d’Olot el Seminari “La Museologia, eina d’interpretació i representació de la realitat social”.
Aquestes jornades pretenen ser un lloc de trobada on posar en comú i debatre els avenços que al llarg de les darreres dècades s’han produït en l’estudi de l’economia de les vil·les romanes, no tan sols en l’àmbit conceptual, a través de nous enfocaments i posant atenció en camps d’estudi fins fa poc secundaris o directament no tractats, sinó també metodològic.
Quan se celebren els cinquanta anys del primer Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, aquesta jornada d’homenatge tanca una important etapa en la història de l’arqueologia del nostre país, en la qual els Col·loquis van ser un punt de trobada i intercanvi transfronterer amb gran èxit de participació i rellevància internacional.
Sovint, els projectes de rehabilitació de masies esdevenen una de les primeres oportunitats de portar a terme un estudi històric arqueològic d’aquests béns del patrimoni arquitectònic rural. Així mateix, són els resultats d’aquestes intervencions arqueològiques les que permeten disposar de dades sobre el coneixement de la seva evolució històrica constructiva i, tal vegada, disposar d’informació que en permeti la recuperació, rehabilitació i posada en valor de l’obra de fàbrica d’aquestes edificacions. És en aquest sentit, que la intervenció arqueològica realitzada al Mas Solà, n’és un clar exponent de com les actuacions arqueològiques de registre i documentació arquitectònica, permeten aprofundir en el seu coneixement tipològic i formal. Ha estat la concepció d’un programa de recerca exhaustiu, definit en el marc del preceptiu estudi històric arqueològic de l’obra arquitectònica, el que ha possibilitat el processament de tota la documentació arqueològica, arquitectònica i arxivística, recollida. Els resultats de les dades obtingudes han estat cabdals per poder copsar l’abast i entitat constructiva de l’obra original, datable al segle XIII. S’ha pogut establir una seqüència cronològica del programa arquitectònic emanat de les primeres referències documentals del mas i dels grups familiars que s’hi han anat vinculant al llarg dels segles i s’han identificat unes pràctiques constructives pròpies de les pautes del desenvolupament arquitectònic d’aquells primers masos fortificats baix medievals de la serra del Montmell fins a l’actualitat. 
