Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de maig de 2016, 19:00h

Conferenciants: Marta Fàbregas i Iñaki Moreno
Moderador: Maite Mascort

Dimecres dia 11 de maig de 2016, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya:  De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant el bienni 2014-2015 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha promogut una sèrie d’intervencions d’urgència a tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. La seva execució i direcció científica ha estat adjudicada per concurs públic a l’empresa ATICS SL, que ha comptat amb un nombrós equip interdisciplinari (des de paleontòlegs i arqueòlegs, a especialistes en bioarqueologia, antropòlegs forenses, espeleòlegs, restauradors…) per donar resposta a la varietat d’intervencions que s’han portat a terme. Així, s’analitzaran la trentena d’intervencions que abracen desde la paleontologia a l’arqueologia de la recuperació de la memòria històrica; des d’una cova fins a l’àmbit urbà i des de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre, passant per la Catalunya central i els Pirineus de Lleida.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins són els períodes més representatius?

La cronologia que ens han ofert les intervencions d’urgències d’aquests darrers dos anys és molt variada. Les restes més antigues corresponen a troballes paleontològiques, com les costelles d’un sireni al jaciment de Les Batalles d’el Brull. També hem pogut treballar en 4 jaciments en coves i avencs que ens han aportat informació sobre l’ocupació en època prehistòrica. D’època antiga hem excavat sitges de cronologia ibèrica i algun assentament d’època romana. L’època medieval queda representada en diversos jaciments, alguns dels quals tenen continuïtat fins a l’època moderna. I per acabar hem pogut treballar en l’exhumació de les restes humanes de la Guerra Civil Espanyola al Penedès.

  • Hi ha alguna troballa excepcional?

Al llarg de l’any 2014, al T.M. de Riner, a la comarca del Solsonès, i a partir de la troballa de restes òssies esmicolades a causa del pas d’una màquina excavadora, s’ha realitzat una intervenció que ha permès posar al descobert, ni més ni menys que la planta sencera d’una església d’origen alt medieval i una necròpolis amb tombes antropomorfes a l’entorn. Es tracta de l’església de Sant Miquel de Riner, de la qual es desconeixia la seva ubicació,  ja que havia quedat totalment coberta per sediments i a més havia restat oblidada per la història de la zona.

  • Després de dur a terme la intervenció d’urgència, quin tractament reben els nous jaciments?

Depèn de les característiques de cadascun d’ells. En el cas anterior, s’ha pogut dur a terme una intervenció de consolidació i s’ha deixat al descobert per tal de fer-ne una visita in situ. En d’altres, la mateixa intervenció esgota el jaciment, com és el cas de les restes paleontològiques o antropològiques. Ara bé, també n’ hi ha alguns que s’han de cobrir per tal de preservar-los i que donades les bones perspectives pel seu estudi, poden ser objecte d’intervencions de recerca, com ha passat en algun cas d’edicions anteriors.

Reconstrucció virtual 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret

IllaReixach_baixaDesprés de gairebé dos anys d’intens treball, s’ha finalitzat la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica d’Ullastret, capital de l’antiga tribu ibèrica dels indiketes, la ciutat més gran que es coneix d’aquest període a Catalunya. El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i l’Obra Social “la Caixa”.

El projecte d’Ullastret 3D està marcat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. Aquesta reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica reflecteix una època concreta, c. 250 aC. És el moment del qual es tenen més dades i més coneixement a nivell arqueològic. L’equip del projecte, format per arqueòlegs del MAC-Ullastret i especialistes en modelat 3D, va recollir tota la informació arqueològica disponible sobre els aspectes de la ciutat i les va interpretar per tal de dur a terme una reconstrucció volumètrica detallada.

S’han aixecat les cases, carrer per carrer, i s’han encaixa’t en el relleu. Totes les cases parteixen d’esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació que se’n disposava. Tant els carrers com els interiors han estat enriquits amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espases. Altres objectes com carros o barques s’han modelat a partir dels exemples coneguts.

Per materialitzar aquesta nova imatge de la ciutat s’ha optat per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt amb la tecnologia Unreal Engine 4, un motor de creació de videojocs que destaca pel seu gran potencial en la creació d’entorns paisatgístics i per la qualitat gràfica fotorealista que dona a les seves imatges. També permet l’exportació de forma molt fàcil a entorns immersius com ara projeccions multipantalla, vídeos 360º i especialment ulleres de realitat virtual.

| Accediu a la reconstrucció virtual d’Ullastret clicant aquí |

Recordatori: I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Cartell jornades Terres de l'EbreUs recordem que demà passat comencen les Primeres Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, que se celebraran els dies 6 i 7 de maig a Tortosa. Serà una trobada on els diferents professionals exposaran presencialment els resultats de les actuacions més destacades sobre el patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha comptat amb el suport científic i ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre.

Les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre neixen amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre els resultats dels projectes de recerca i de les diverses intervencions arqueològiques, preventives o d’urgència, portades a terme aquests últims anys a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Seran una excel·lent ocasió per posar en valor la tasca realitzada pels investigadors i professionals de l’arqueologia, les institucions i les entitats del territori, i un bon pretext per compartir i reflexionar sobre el futur i la gestió del patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre.

Lloc: Sala d’actes Gerard Vergés dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Palau Oliver de Boteller / C/ Ferran i Clua, 4, Tortosa.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Taula rodona: “Smarts Cities, Smart Heritage: Propostes des de Tarragona”, a la UB

Smart_Cities_Tarragona_V_finalDemà dimecres dia 4 maig a les 18,00 hores se celebrarà una nova conversa del Cicle de Converses Patrimonials que organitza el Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni (GAPP). La sessió porta el títol: “Smarts Cities, Smart Heritage: Propostes des de de Tarragona”, i en aquesta ocasió es desenvoluparà en format taula rodona, amb la participació de: Begoña Floria Eseberri, Santiago José Castellà, Joan Menchon i Sergi Lozano

En aquesta conversa es parlarà de quines són les propostes que des del patrimoni de Tarragona  s’estan implementant, o es podrien dur a terme, per contribuir al desenvolupament de les “Smart Cities.”

Lloc: Sala del Seminari de Prehistòria, 1a planta. Facultat de Geografia i Història de la UB (C/ Montalegre 6, Barcelona).

Conferència: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”

Sant Julia d RamisEl proper divendres 6 de maig a les 19,30 hores tindrà lloc al Museu Darder de Banyoles la xerrada: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”, a càrrec de Jordi Vivo, dintre del IV Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica de les Comarques Gironines.

Fundat cap a finals del segle VI aC, l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis es va anar estenent per la carena de la muntanya fins aplegar més de tres hectàrees de superfície edificada. En el segle II, el domini romà va imposar notables modificacionsen la fesomia urbana bastint noves muralles i un temple. És un període d’activitat intensa que va perdurar fins al segon decenni del segle I aC. Moment en el qual es produeix l’abandonament sobtat propiciat per la fundació de Gerunda.

Lloc: Sala d’actes del Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estany (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles)

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Economia i Arqueologia del vi a l’època romana”

Conferencia_ToniEl proper divendres 6 de maig a les 20,00 hores, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la conferència: “Economia i Arqueologia del vi a l’època romana. Producció, comerç i consum a la regió Laietana entre els segles I aC i III dC”, a càrrec d’Antoni Martín, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. La xerrada s’emmarca en els actes del Festival Laietania 2016.

L’estudi de la viticultura antiga i l’arqueologia del vi en l’època romana en general, te múltiples camps d’investigació i especialització amb enormes possibilitats per a la recerca, la difusió i la divulgació científica. En aquesta conferència s’intentaran explicar mitjançant un llenguatge assequible, les noves línees d’estudi que s’estan desenvolupant, per tal de conèixer els diferents factors i els agents que intervenen en la configuració d’aquest sistema econòmic. La viticultura intensiva durant l’època romana al nord-est peninsular i concretament a la denominada regio Laeetana, va ésser un fenomen de gran abast i una gran repercussió. Fet que, tanmateix, va suposar una autèntica revolució sociocultural per a aquest territori en tots els àmbits i en tots els ordres, entre les segles I aC i III dC.

Recull bibliogràfic, abril 2016

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 37, corresponent al mes de abril de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, al Museu Comarcal de l’Urgell

collaret necrop
Denes de collaret trobades al cementiri medieval jueu de Tàrrega. Fotografia: Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega.

El proper dijous 5 de maig a les 20,30 està programada al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer Major, 11, Tàrrega), la conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, a càrrec de de Mònica Oliva, doctora per la UAB, i Anna Colet, directora de l’excavació de les Roquetes i tècnica del Museu Comarcal de l’Urgell. La xerrada s’emmarca en el cicle de conferències 2016 “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”.

La temàtica d’aquesta conferència se centra en les creences i supersticions dels jueus de Tàrrega. A partir dels collarets i de la parella de braçalets documentats a l’excavació arqueològica del cementiri medieval jueu targarí i del material de què estan fets, s’ofereix una visió del què la societat medieval utilitzava per intentar mantenir la malaltia allunyada. Es parlarà en detall de les troballes de la necròpolis medieval hebrea de la vila: el material de què estan fets, la forma que tenen i els paral·lels d’aquestes peces.

Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)” al MNAC

Cartell A4 Seminari.inddEls dies 10 i 12 de maig de 2016 el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXVI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)”.

El seminari es dedica a la moneda del breu però apassionant regnat de Pere IV (1464-1466). Nét del darrer comte d’Urgell, va ser proclamat rei d’Aragó i comte de Barcelona durant la Guerra Civil (1462-1472) que va enfrontar les institucions de Catalunya amb Joan II.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest regnat. La primera és la commemoració del 550 aniversari de la mort del sobirà el 1466. La segona és l’adquisició d’un excepcional exemplar de pacífic d’aquest monarca per part de la Generalitat de Catalunya i el seu dipòsit al MNAC, on ben aviat s’exhibirà.

Les sessions s’iniciaran amb una introducció política a l’intens regnat del monarca. A continuació, es parlarà de la creació del pacífic com a nou nominal, així com de la resta d’emissions fetes a nom del sobirà, tant a la seca de Barcelona com a les diverses seques d’emergència que es van establir en plena Guerra Civil. Finalment, es parlarà del període de transició que va des del florí de Florència al ducat de Venècia com a divises de referència europees.

| Per a més informació sobre la inscripció, el programa de les sessions i altres qüestions pràctiques descarregueu el díptic en pdf |

Conferència: “Pratiques funéraires du Chasséen méridional en Languedoc Occidental (France)”

Diapositiva 1El proper dimecres 4 de maig a les 12,30 del migdia tindrà lloc a la seu del CSIC a Barcelona una conferència organitzada pel grup de recerca Arqueologia de les dinàmiques socials (CSIC-IMF), amb el títol: “Pratiques funéraires du Chasséen méridional en Languedoc Occidental (France)”, a càrrec de Muriel Gandelin, Responsable d’opération Inrap UMR5608 Traces – France.

Les pràctiques funeràries documentades al Neolític mitjà meridional, entre 4.500 i 3.500 cal ANE són molt variades, tot i que el nombre de sepultures trobades és relativament petit, amb menys de 200 individus censats al sud de França. Si bé la majoria de les inhumacions estan relacionades directament amb els assentaments, algunes troballes mostren igualment que existia també, des del començament de Chasséen, una gran varietat de modalitats sepulcrals: dipòsits individuals en fosses reutilitzades o bé obertes ex profeso (amb o sense mobiliari) de diversa tipologia, sepultures col·lectives en coves, sepultures individuals en cista, monuments funeraris, etc.

Els treballs realitzats durant els darrers anys, principalment en el marc de l’arqueologia preventiva, han augmentat considerablement la documentació disponible. En el mateix sentit, l’aportació de nous mètodes (ADN, isòtops) ha permès l’actualització de les problemàtiques desenvolupades pels investigadors. D’aquesta manera la qüestió de la naturalesa dels dipòsits funeraris plantegi si es tracta sempre de sepultures. La varietat que s’observa en el tractament dels difunts reflecteix la diferència d’estatus social entre els individus, i el tipus de mobiliari està relacionat amb el gènere dels difunts. Dins dels hàbitats, la presència de dipòsits singulars descoberts a prop de les sepultures com tombes de cànids i restes d’àpats col·lectius, planteja la qüestió de les pràctiques cerimonials  en relació a l’enterrament dels morts. Aquesta fa un balanç de les dades disponibles actualment pel Neolític mitjà 2 al Languedoc occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals, CSIC (Aula 2) C / Egipciaques, 15, Barcelona