Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

–   Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

–   A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

–   En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”

Vista de la tomba 14 de la Necròpolis Alta d'Oxirrinc. Fotografia: Missió Arqueològica d'Oxirrinc

Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

III Reunió Oikos de Bioarqueologia

Image (1) bioarqueologia.jpg for post 20720Els propers divendres 15 i dissabte 16 de maig se celebrarà III Reunió Oikos de Bioarqueologia, que coorganitzen l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat de Barcelona, que ha estat concebuda com un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La III Reunió Oikos de Bioarqueologia comprèn dues conferències i comunicacions relacionades amb la bioarqueologia. Les conferències aniran a càrrec de Yolanda Fernández-Jalvo: “Cuando los fósiles hablan”, i Jacobo Morales: “Lydia Zapata: su contribución a la paleobotánica”. Aquesta darrera conferència es fa en memòria de la Dra. Lydia Zapata i, excepcionalment, serà oberta a tothom.

Les sessións de divendres tindràn lloc a la sala gran, 4t pis Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (Carrer Montalegre, 6), i les de dissabte seran a l’Aula 2, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCCB), just davant, (Carrer Montalegre, 5).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el document amb el programa i els resums de les comunicacions en pdf |

Tribuna d’Arqueologia: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

Conferència programada inicialment pel dia 25 de març de 2015, ajornada a causa de la suspensió d’actes oficials de la Generalitat com a conseqüència de la tragèdia aèria dels Alps.

A la conferència s’expliquen les diverses campanyes d’excavació arqueològica dutes a terme al castell de Tavascan entre els anys 2007 i 2013, que han estat impulsades per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

–   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

–   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

–   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

Presentació de l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013

Image (1) anuari-BCN.jpg for post 20683El proper dijous 14 de maig, a les 19,00 hores, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de Cultures del Món (Carrer Montcada,12, Barcelona) la presentació Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013.

Es tracta del recull de les intervencions arqueològiques i patrimonials de la ciutat al llarg de 2013, que elabora el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació anirà a càrrec de l’arqueòloga Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”

Image (1) conferencies-orient-mitja.jpg for post 20673Aquesta tarda comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”, que organitza el Museu d’Arqueologia a Catalunya – Barcelona.

La primera d’aquestes conferències, que tindran lloc durant el mes de maig i la primera setmana de juny, i sempre coincidint amb dijous, és: “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)”,  que impartirà la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Maria Eugènia Aubet. La sessió començarà a les 19.30 hores.

Les excavacions a Tir des de 1997 han posat al descobert la principal necròpolis de la ciutat. L’estudi de les pràctiques funeràries durant l’època d’apogeu de la metròpoli (segles IX-VII aC) proporcionen informació significativa sobre l’estructura social i ideològica dels seus habitants en l’època en què aquesta ciutat fundava les colònies de Cartago i Cadiz.

Com l’aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a infomac@gencat.cat

Programa:

7 de maig a les 19,30h. “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)“, a càrrec de Maria Eugènia Aubet, professora de la Universitat Pompeu Fabra

14 de maig a les 19.30h. “El projecte arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, Universitat Barcelona, i de Maite Mascort, arqueòloga, Cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

21 de maig a les 19.30h. “Vida i mort en les primeres societats camperoles del Pròxim Orient (VIII-VII mil·lenni): aproximació a partir de les excavacions arqueològiques de Tell Halula (Síria) (10.000-5.500 a. de la n. e.)”, a càrrec del professor Miquel Molist, Universitat Autònoma de Barcelona

28 de maig a les 19.30h, “Les últimes societats caçadores-recol·lectores i les primeres agrícoles-ramaderes al Llevant central: treballs a Qarassa (Síria) i Labwe (Líban)”, a càrrec del Dr. Juan Jose Ibáñez, Institut Milà i Fontanals – CISC

4 de juny a les 19.30h. “La ruta de la seda a les estepes de l’Àsia central, cruïlla de cultures, d’Alexandre el Magne a l’imperi Kushan”, a càrrec de Josep M. Gurt i Verònica Martínez Eraaub, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, abril 2015

Ja teniu disponible el núm. 26, corresponent al mes d’abril de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Joint Symposium SymIL: “The Evolution of Raw Material Use Evidence from the Pleistocene of Africa and Western Eurasia”, a l’IPHES

Image (1) Simposi-IPHES1.jpg for post 20613Entre el 5 al 7 de maig l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) acull un simposi entre investigadors israelians i catalans sobre l’origen, ús i evolució de les primeres tecnologies humanes, amb el qual es pretén impulsar un nova xarxa d’investigació en evolució humana entre ambdues parts, i que serà una gran oportunitat per donar a conèixer aquest centre de recerca.

Saber l’origen de les matèries primeres que utilitzaven els primers homínids que van crear la tecnologia, així com els seus usos i evolució és un dels objectes de debat que suscita més interès actualment sobre evolució humana. En aquest sentit, tant a Catalunya com a Israel hi ha grups que treballen en jaciments claus que poden ajudar a aportar evidències per resoldre aquestes qüestions. És el cas de l’IPHES, que va rebre un dels 10 únics ajuts que va concedir el 2014 la Generalitat de Catalunya per organitzar simposis entre investigadors catalans i israelians, i desenvolupar projectes comuns d’àmbit internacional.

Lloc:  Zona Educacional 4 – Campus Sescelades, de la Universitat Rovira i Virgili (Edifici W3), Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

Image (1) mercat-St-Antoni.jpg for post 20592El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |