Tribuna d’Arqueologia: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

Conferència programada inicialment pel dia 25 de març de 2015, ajornada a causa de la suspensió d’actes oficials de la Generalitat com a conseqüència de la tragèdia aèria dels Alps.

A la conferència s’expliquen les diverses campanyes d’excavació arqueològica dutes a terme al castell de Tavascan entre els anys 2007 i 2013, que han estat impulsades per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

–   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

–   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

–   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

Presentació de l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013

Image (1) anuari-BCN.jpg for post 20683El proper dijous 14 de maig, a les 19,00 hores, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de Cultures del Món (Carrer Montcada,12, Barcelona) la presentació Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013.

Es tracta del recull de les intervencions arqueològiques i patrimonials de la ciutat al llarg de 2013, que elabora el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació anirà a càrrec de l’arqueòloga Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”

Image (1) conferencies-orient-mitja.jpg for post 20673Aquesta tarda comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”, que organitza el Museu d’Arqueologia a Catalunya – Barcelona.

La primera d’aquestes conferències, que tindran lloc durant el mes de maig i la primera setmana de juny, i sempre coincidint amb dijous, és: “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)”,  que impartirà la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Maria Eugènia Aubet. La sessió començarà a les 19.30 hores.

Les excavacions a Tir des de 1997 han posat al descobert la principal necròpolis de la ciutat. L’estudi de les pràctiques funeràries durant l’època d’apogeu de la metròpoli (segles IX-VII aC) proporcionen informació significativa sobre l’estructura social i ideològica dels seus habitants en l’època en què aquesta ciutat fundava les colònies de Cartago i Cadiz.

Com l’aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a infomac@gencat.cat

Programa:

7 de maig a les 19,30h. “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)“, a càrrec de Maria Eugènia Aubet, professora de la Universitat Pompeu Fabra

14 de maig a les 19.30h. “El projecte arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, Universitat Barcelona, i de Maite Mascort, arqueòloga, Cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

21 de maig a les 19.30h. “Vida i mort en les primeres societats camperoles del Pròxim Orient (VIII-VII mil·lenni): aproximació a partir de les excavacions arqueològiques de Tell Halula (Síria) (10.000-5.500 a. de la n. e.)”, a càrrec del professor Miquel Molist, Universitat Autònoma de Barcelona

28 de maig a les 19.30h, “Les últimes societats caçadores-recol·lectores i les primeres agrícoles-ramaderes al Llevant central: treballs a Qarassa (Síria) i Labwe (Líban)”, a càrrec del Dr. Juan Jose Ibáñez, Institut Milà i Fontanals – CISC

4 de juny a les 19.30h. “La ruta de la seda a les estepes de l’Àsia central, cruïlla de cultures, d’Alexandre el Magne a l’imperi Kushan”, a càrrec de Josep M. Gurt i Verònica Martínez Eraaub, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, abril 2015

Ja teniu disponible el núm. 26, corresponent al mes d’abril de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Joint Symposium SymIL: “The Evolution of Raw Material Use Evidence from the Pleistocene of Africa and Western Eurasia”, a l’IPHES

Image (1) Simposi-IPHES1.jpg for post 20613Entre el 5 al 7 de maig l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) acull un simposi entre investigadors israelians i catalans sobre l’origen, ús i evolució de les primeres tecnologies humanes, amb el qual es pretén impulsar un nova xarxa d’investigació en evolució humana entre ambdues parts, i que serà una gran oportunitat per donar a conèixer aquest centre de recerca.

Saber l’origen de les matèries primeres que utilitzaven els primers homínids que van crear la tecnologia, així com els seus usos i evolució és un dels objectes de debat que suscita més interès actualment sobre evolució humana. En aquest sentit, tant a Catalunya com a Israel hi ha grups que treballen en jaciments claus que poden ajudar a aportar evidències per resoldre aquestes qüestions. És el cas de l’IPHES, que va rebre un dels 10 únics ajuts que va concedir el 2014 la Generalitat de Catalunya per organitzar simposis entre investigadors catalans i israelians, i desenvolupar projectes comuns d’àmbit internacional.

Lloc:  Zona Educacional 4 – Campus Sescelades, de la Universitat Rovira i Virgili (Edifici W3), Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

Image (1) mercat-St-Antoni.jpg for post 20592El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca

Els propers dies 15, 16 i 17 de maig de 2015 tindrà lloc a Calaceit, la VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca, promogudes per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca, un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català.

Aquest esdeveniment forma part de les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca que te com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. Les Trobades es realitzen en diferents indrets en cada ocasió per facilitar l’intercanvi del el coneixement i fer-ne possible l’acostament geogràfic i cultural.

Aquesta VIII Trobada se celebrarà a Calaceit (Matarranya) un municipi situat a la província de Terol, entre les confluències dels rius Matarranya i Algars. El seu conjunt urbà és un dels millors conservats de la comarca. En la seva bellesa arquitectònica es fonen el característic color daurat de la pedra i el rogenc de les teulades de les cases.

| Descarregueu el programa en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Albert Martín
Moderador: Albert López Mullor

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l’Arnau i can Mateu, s’han anat produint una bona quantitat d’intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l’any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l’Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d’Ilturo, que s’han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l’Arnau, can Rodon de l’Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d’una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Albert Martín sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

–   Quina diferència principal hi ha entre la situació de l’arqueologia a Cabrera de Mar ara, i fa deu anys?

El fet més tangible és l’increment de la superfície arqueològica visible. Desprès de les excavacions del 1997-98 es va produir un increment en el coneixement  arqueològic i històric que aportava la vall de Cabrera de Mar, el qual va ser presentat també en una Tribuna el 1998. Malgrat això les restes arqueològiques trobades presentaven molts problemes per ser visibles, fins i tot per als especialistes i no diguem per al públic en general. Fa quinze o deu anys es va continuar fent excavacions en diversos punts, però la situació va variar poc en aquest sentit. A partir d’aquell moment, la cosa va canviar notablement, i ara hi ha al descobert més de 10.000 m2 de superfície arqueològica de qualitat.  A tot això hem d’agrair aquí el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que ha subvencionat una bona part de les intervencions arqueològiques que hem fet

–   En aquests últims anys, la presencia de tanta superfície arqueològica al centre del poble a provocat conflictes amb el seu desenvolupament urbanístic?

Precisament en aquest darrer període hem de dir que no, i tot i estar en zones cèntriques. Algunes intervencions arqueològiques, particularment la del 2006 a Can Rodon de l’Hort, si varen tenir, en origen, una motivació de desenvolupament urbanístic, però no van arribar a condicionar cap projecte en curs. També s’ha de tenir en compte que la “crisi” en el sector immobiliari ha facilitat que no hi hagi ara aquesta problemàtica. Les parcel·les on es troben les restes quedaran en la seva major part com a zones de reserva arqueològica. Ara bé, en el futur i particularment en el cas esmentat abans ja veurem que s’ha de fer en els terrenys situats més al sud i que en anys propers es veuran afectats per obres de millora urbana. En aquest cas segurament caldrà encara definir els seus accessos i, fins i tot, el seu perímetre definitiu.

–   S’hi han produït també avenços en el camp de la recerca i la interpretació arqueològica?

Si s’han produït notables avenços i s’han publicat ja uns quants articles, algun d’ells encara en premsa. Les intervencions que han provocat que tinguem aquestes restes al descobert i també les posteriors que s’hi estan desenvolupant, moltes d’elles amb el suport de la UAB, han millorat molt el coneixement d’aquest assentament d’època romana republicana, sobretot pel que fa a la seva tipologia i característiques urbanístiques. També s’ha treballat força per actualitzar el coneixement de l’arquitectura dels banys públics que van ser descoberts el 1997-98, i que esperem es pugui completar en els propers  anys. El material arqueològic que s’hi ha trobat, entre el qual s’inclouen peces de singular importància, també ha estat consolidat i restaurat tant per professionals independents com pel Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

Conferència per avui: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”

Vista de la intervenció al subsòl del mercat de Sant Antoni, Barcelona
Vista de la intervenció al subsòl del mercat de Sant Antoni, Barcelona

Avui dijous 30 d’abril a les 18,00 hores tindrà lloc a la Residència d’Investigadors – CSIC (Carrer Hospital, 64, de Barcelona) la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”, a càrrec de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, de l’empresa CODEX, i la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró.

Aquesta és la segona d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a l’arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, dintre del cicle: “Converses al Raval: tal com som, tal com érem”, que ha organitzat el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

|Per a més informació cliqueu aquí |