El dimecres 26 de març, a les 18 hores, s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.Aquest any s’han programat 13 conferències repartides al llarg de la temporada, des del mes de març fins al novembre.
Totes les sessions es faran de manera presencial a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.
La inauguració d’aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2025 a càrrec del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs Gómez.
A continuació, tindrà lloc la primera conferència programada, amb el títol “El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular”, a càrrec de Rut Geli i Joan Mayoral (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya) i moderada per Maria Teresa Miró i Alaix (cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic).
Tots els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins del canal de YouTube de patrimonigencat i també en el Blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa de les conferències en pdf
Aquest proper dissabte 15 de març s’inaugura la 31a edició del cicle de conferències que organitza el Museu Arqueològic de l’Esquerda.
En aquesta edició, que porta per títol “Arqueologia. D’Osona al món”, es presenten alguns arqueòlegs osonencs que treballen en projectes internacionals.
El cicle començarà el dia 15 de març amb el Dr. Josep Ligorred Perramon, professor de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Autònoma del Yucatán (UADY), que parlarà d’arqueologia maia i també d’algunes experiències en la gestió del patrimoni a la ciutat de Mérida, Yucatán (Mèxic).
Seguirà, el dia 22 de març, un equip ben consolidat que treballa al Pròxim Orient. El Dr. Miquel Molist Montañà, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup de Recerca Arqueològica a la Mediterrània i al Pròxim Orient (GRAMPO) i la Dra. Anna Bach Gómez, professora associada del Departament de Prehistòria de la UAB i membre del GRAMPO, parlaran del projecte de recerca arqueològica que centra la seva àrea d’estudi en l’origen i desenvolupament de les comunitats agrícoles i ramaderes al Mediterrani Occidental i el Pròxim Orient, la zona originària principal del focus de domesticació a Europa.
El dia 29 de març tancarà el cicle Jordi M. Gibert i Teixidor, arqueòleg, codirector de les excavacions del sector ibèric de l’Esquerda, que durant uns anys va participar en l’excavació d’Abasseya i la zona arqueològica de Jebel Barkal al Sudan.
En paral·lel a aquestes tres conferències, el Museu coorganitza amb la Biblioteca Bac de Roda un club de lectura que també es relaciona amb l’arqueologia. El dia 24 de març es farà tertúlia al voltant del llibre “Ànima de tramuntana” (Premi Prudenci Bertrana 2020) de Núria Esponellà, amb la presència de l’autora. La sessió serà conduïda per Elisabet Contreras, Dra. en Filologia Hispànica i professora de didàctica de la literatura de la UB i Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda.
Per a més informació consulteu el programa en pdf i la nota de premsa del Museu Arqueològic de l’Esquerda
Ja es troba disponible el número 115 (febrer 2025) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Avui, 10 de març de 2025, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/745/2025, de 28 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2025 (ref. BDNS 818033).
El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 26 de març del 2025. El dia 26 de març del 2025 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
El Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural ha posat en marxa un nou espai web dedicat a la documentació en museus.
La documentació de les col·leccions és una obligació de tots els museus registrats. La Direcció General del Patrimoni Cultural, a través del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles impulsa diversos projectes en l’àmbit de la documentació amb l’objectiu de millorar la comprensió de les col·leccions, promoure les mesures necessàries per a la seva conservació, augmentar la difusió i ampliar el coneixement entre la ciutadania. Un dels projectes més importants és la renovació del programari amb què es persegueix implantar un nou sistema de gestió i documentació de col·leccions que permeti afrontar els reptes actuals i futurs de la gestió i documentació de les col·leccions que integren els museus catalans, entre els quals els d’arqueologia i paleontologia.
Des d’aquest nou espai web es podran seguir les actualitzacions dels projectes que s’estan impulsant en aquest àmbit des del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles. També s’hi troben un seguit de recursos, sessions informatives i enllaços d’interès que poden ser útils per als professionals de la documentació.
La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, organitzen Els Dimarts d’Arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquesta edició del 2025 dediquen a La dona als temps antics.
El proper dimarts 11 de març a les 18 hores, se celebrarà la tercera sessió d’Els Dimarts d’Arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans, un seminari d’investigació obert a tothom dedicat a la recerca arqueològica i històrica als Països Catalans.
Aquesta propera sessió estarà dedicada a La dona a la tardoantiguitat. El seminari comptarà amb la participació de Jordina Sales (UB) i Albert Ribera (UV) i estarà moderat per Joaquim Tremoleda (IEC).
Totes les sessions del seminari, que són d’accés lliure i gratuït, es fan a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme 47 de Barcelona, i alhora també s’emeten en línia a través de la plataforma Zoom.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha fet públic a través del programa Giravolt el model 3D de Sant Esteve de Briolf o de Brió, (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany).
Les tasques desenvolupades a camp, l’aixecament topogràfic amb laser scan, la fotogrametria terrestre dels paraments exteriors i la fotogrametria en dron de les teulades del monument, així com el procés posterior, han estat realitzats per Ricard Hernández, Lluís González i Núria Sala, tècnics de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
La torre de Brió o de Briolf es troba dins el municipi de Sant Miquel de Campmajor, situat a l’oest de la comarca del Pla de l’Estany, en un espai fronterer amb la comarca de la Garrotxa. El municipi comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser. El despoblat de Briolf es localitza a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà, a la part septentrional del terme de la vall.
El vilar de Briolf està format per un conjunt edificat divers, conformat per una torre de defensa i l’església romànica de Sant Esteve de Briolf. Les dues edificacions estan unides mitjançant un passatge amb arc de mig punt, que comunica la fortificació amb el cos de la rectoria de l’església. A redós d’aquest conjunt principal es conserven, en estat de ruïna, un conjunt de cases, tant adjacents al monument com ubicades en el seu entorn més immediat.
La torre és una construcció de planta quadrada amb planta baixa i planta pis. S’ha perdut la part superior de l’edifici i la coberta original. A la cambra de la planta baixa un arc de mig punt interior divideix la cambra en sentit nord-sud. Un segon arc interior, avui inexistent, es trobava a la primera planta, aquest darrer en sentit est-oest.
L’església de Sant Esteve de Briolf és d’una sola nau coberta amb volta de canó, de petites dimensions, i un absis semicircular a llevant. A la façana de migdia es troba la porta d’entrada, d’arc de mig punt en degradació. El campanar d’espadanya, fruit d’una restauració barroca, presenta dues grans obertures i un acabat en cornisa.
A partir de l’estudi de les fonts escrites i de la bibliografia sobre l’indret, s’ha pogut establir una ocupació antròpica de la zona de Briolf que encara que minsa, ha perdurat com mínim des de segle X fins al segle XX. Així i tot, les dades que aporta la documentació de la qual es disposa actualment no permet establir ni definir com és l’evolució d’aquest conjunt en general. De fet, no es menciona aquesta fortificació fins a l’any 1347 on es menciona el castell de Briolf (Palmada, 2008: 82), del qual no se’n torna a parlar. Als documents de segle X és definit com un vilar, villare Briulfo i al segle XI se cita l’existència d’unes cases, domus sense fer referència a l’existència d’una torre fortificada. A partir de segle XIII ja se cita Briolf en referència als masos, molt probablement fent al·lusió a les ruïnes que envolten l’església i la torre. Amb l’església de Sant Esteve de Briolf es repeteix aquest buit en les fonts escrites, ja que no es documenta fins al segle XIV, tot i que la tipologia arquitectònica de l’església és, sense cap dubte, romànica, el que marca una cronologia d’entre segle XI i segle XII.
Actualment, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, el Servei de Patrimoni Arquitectònic, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, s’han iniciat les tasques de consolidació estructural de la torre i la recerca arqueològica, històrica i documental de l’indret. Es treballa també en la redacció d’un pla director, amb la intenció municipal de salvaguardar, adequar i oferir a la ciutadania el potencial llegat de Briolf.
Accediu al model 3D de Sant Esteve de Briolf clicant aquí
El dissabte 5 d’abril tindrà lloc al Museu d’Història de Sabadell una jornada per commemorar el 60è aniversari de l’inici de les excavacions arqueològiques a la Cova de la Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès.
La jornada, que es farà a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, és d’accés lliure i obert al públic en general.
Avui, 27 de febrer de 2025, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/582/2025, de 20 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.
L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la defensa i conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català mitjançant subvencions a municipis i comarques per a projectes d’inversions que consisteixin en l’adequació, restauració o treballs per a l’accessibilitat o visitabilitat del patrimoni esmentat en el seu àmbit territorial.
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2025.
El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que amb aquesta opció no es pot entrar al jaciment i les pintures s’han de veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada: una és mitjançant les diferents visites programades anuals i l’altra és mitjançant una visita a la carta segons disponibilitat dels professionals.
Les visites guiades programades per a l’any 2025 tindran lloc en les dates següents:
Podeu consultar el model 3D de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla realitzat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i fet públic a través del programa Giravolt, clicant damunt la següent imatge:
