Publicades dues convocatòries per a la concessió de subvencions: subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública per al període 2025-2026 i subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2025

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les següents convocatòries per a la concessió de subvencions:

Resolució CLT/1195/2025, de 28 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2025-2026 (ref. BDNS 823983)

El període per presentar les sol·licituds és del 8 al 29 d’abril del 2025. El dia 29 d’abril del 2025 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/1228/2025, de 28 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2025 (ref. BDNS 824945)

El període per presentar les sol·licituds és del 9 d’abril al 6 de maig del 2025. El dia 6 de maig del 2025 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “La Gaietana (Alella, Maresme): una figlina i cella vinaria romana reocupada durant l’antiguitat tardana”. Dimecres 9 d’abril a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 9 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La Gaietana (Alella, Maresme): una figlina i cella vinaria romana reocupada durant l’antiguitat tardana

Conferenciant: Carlos Velasco Felipe (In Situ SCP)

Moderador: Josep Font Piqueras (arqueòleg i tècnic de patrimoni de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alella)

Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l’avinguda Gaietana 13-17 d’Alella han posat al descobert un assentament amb diverses ocupacions i usos que abasten les èpoques romana i tardoantiga. A grans trets, podem parlar de quatre fases d’ús diferenciat. La primera fase, que es desenvoluparia durant la segona meitat del segle I aC, revela l’existència d’una figlina al lloc, amb restes de diversos forns on s’haurien produït, principalment, àmfores del tipus Pascual 1, però també material constructiu i atuells ceràmics d’ús domèstic. La segona fase, que començaria en temps d’August, es caracteritza per una transformació profunda de l’espai, que esdevé un complex destinat, principalment, a la viticultura. S’ha identificat, excavat i documentat una construcció estructurada en terrasses on es realitzaven les diverses etapes del procés de producció del vi, així com altres àrees subsidiàries dedicades al processament de metalls i, encara, a partir del manteniment d’algun dels forns de la fase anterior, garantir el continu abastiment de material ceràmic. L’abandonament de la cella vinaria en temps dels Severs, vers finals del segle II dC / inicis del segle III dC, marca l’inici de la tercera fase, on detectem que s’efectua el desmuntatge selectiu del centre productor alt-imperial. Finalment, en una quarta fase durant l’antiguitat tardana, entre els segles IV i VII, les edificacions que resten dempeus seran reaprofitades per comunitats rurals cristianitzades, donant un ús eminentment agropecuari a l’espai i establint una necròpolis que sembla excedir els límits de l’àrea intervinguda i d’on han estat exhumats 14 individus.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a l’organització d’activitats culturals amb motiu de la Conferència Mundial promoguda per la UNESCO Mondiacult 2025

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1092/2025, de 25 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a l’organització d’activitats culturals amb motiu de la Conferència Mundial promoguda per la UNESCO Mondiacult 2025.

L’objecte d’aquestes bases és la concessió de subvencions per contribuir a l’organització d’activitats i esdeveniments culturals amb motiu de la celebració de la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible promoguda per la UNESCO (Mondiacult 2025) que se celebrarà a la ciutat de Barcelona entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre de 2025.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública i la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les següents bases específiques que han de regir la concessió de subvencions:

Resolució CLT/1054/2025, de 20 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i
paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període biennal a municipis i comarques per a inversions destinades a millorar la visitabilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/1050/2025, de 21 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català mitjançant subvencions destinades a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya que siguin intervencions preventives, d’acord amb l’article 14 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, ja executades prèviament a la publicació de la convocatòria pertinent.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Vídeo de la primera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que es va oferir ahir dimecres 26 de març.

La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2025 a càrrec del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs Gómez, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el derelicte Illes Formigues II.

El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular

Conferenciants: Rut Geli i Joan Mayoral (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’excavació del derelicte Illes Formigues II s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca arqueològica “El derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular” liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aquest vaixell es va enfonsar el darrer quart del s. I aC, prop de les illes que li donen nom, al litoral del Baix Empordà, a gairebé a 50 metres de fons. El grau d’espoli que ha patit la nostra costa des dels anys seixanta fa que esdevingui un jaciment excepcional, ja que conserva no només el contenidor (la fusta del vaixell), sinó també el contingut (el carregament d’àmfores). Ara bé, si no s’hi actua està en risc la seva preservació. El hàndicap de la seva excavació és l’elevada fondària a la qual es troba, que tot i que n’ha afavorit la conservació, complica el treball científic en el jaciment. El carregament del vaixell està conformat per salaons i salses de peix procedents de la Bètica transportats en àmfores Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. La conservació tant dels contenidors com dels continguts és excepcional, així com la mateixa estructura del buc del vaixell. 

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

El Govern dona llum verda al Departament de Cultura per començar a elaborar el Pla de l’arqueologia i de la paleontologia de Catalunya – PAPCAT 2030

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de la consellera de Cultura, ha pres coneixement en la sessió del dia 25 de març de 2025, que el Departament de Cultura inicia l’elaboració del Pla de l’arqueologia i de la paleontologia de Catalunya – PAPCAT 2030.

La finalitat del Pla és elaborar un document que permeti analitzar els reptes de futur de l’arqueologia i la paleontologia, així com fixar els objectius en l’horitzó 2030.

El Pla de l’arqueologia i de la paleontologia de Catalunya – PAPCAT 2030 és una eina essencial per conèixer l’estat actual d’aquesta part del patrimoni cultural a Catalunya i les seves necessitats a mitjà i llarg termini. Es tracta d’un instrument transversal, que ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions de la Generalitat en l’àmbit del patrimoni arqueològic i paleontològic i les propostes de desplegament i modificació del marc normatiu vigent.

L’arqueologia i la paleontologia formen part activa de l’estructura de país. Avui tenen presència directa en àmbits clau de l’acció de Govern: la planificació urbanística, l’avaluació d’impacte ambiental, la protecció del paisatge, les energies renovables, la recerca, la formació universitària, l’educació, el turisme, la comunicació, la seguretat ciutadana, el món local i l’empresa.

Només l’any 2024, es van registrar prop de 2.000 intervencions preventives lligades a obres públiques i privades, més de 200 actuacions de recerca, i una activitat econòmica que mou milions d’euros, amb implicació directa de promotors públics i privats. A més, aquestes intervencions generen coneixement, impulsen la recerca i deriven en accions de difusió i valorització del patrimoni que tenen un impacte real al territori, especialment en els municipis més petits, generant activitat, ocupació i cohesió.

El PAPCAT 2030 neix amb una mirada moderna, propositiva i compartida, i es concep com una eina per ordenar, anticipar i governar millor el patrimoni arqueològic i paleontològic. S’està construïnt a partir d’un procés participatiu rigorós obert als altres departaments de l’Administració de la Generalitat, així com a les altres administracions públiques de Catalunya, als professionals, a les institucions, a les associacions i a les empreses de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia, i a la ciutadania en general.

Aquest Pla articula els instruments per planificar actuacions i inversions, millorar la coordinació entre departaments i amb el territori, donar estabilitat al sector professional i adequar el marc normatiu a les necessitats reals del país. És, en definitiva, una eina útil, realista i transformadora per fer avançar el país des del coneixement i des de la corresponsabilitat institucional.

Consulteu la nota de premsa publicada pel Govern

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva per a l’any 2025

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Avui, 25 de març de 2025, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/995/2025, de 14 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva per a l’any 2025 (ref. BDNS 821362).

El període per presentar les sol·licituds és del 26 de març al 10 d’abril de 2025. El dia 10 d’abril de 2025 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Presentació del nou cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 i inauguració amb la conferència “El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest proper dimecres 26 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs Gómez, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular

Conferenciants: Rut Geli i Joan Mayoral (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’excavació del derelicte Illes Formigues II s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca arqueològica “El derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular” liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aquest vaixell es va enfonsar el darrer quart del s. I aC, prop de les illes que li donen nom, al litoral del Baix Empordà, a gairebé a 50 metres de fons. El grau d’espoli que ha patit la nostra costa des dels anys seixanta fa que esdevingui un jaciment excepcional, ja que conserva no només el contenidor (la fusta del vaixell), sinó també el contingut (el carregament d’àmfores). Ara bé, si no s’hi actua està en risc la seva preservació. El hàndicap de la seva excavació és l’elevada fondària a la qual es troba, que tot i que n’ha afavorit la conservació, complica el treball científic en el jaciment. El carregament del vaixell està conformat per salaons i salses de peix procedents de la Bètica transportats en àmfores Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. La conservació tant dels contenidors com dels continguts és excepcional, així com la mateixa estructura del buc del vaixell. 

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Obert el termini per la presentació de comunicacions i pòsters pel Seminari “Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval. Intercanvis materials, tècnics i culturals per construir una societat”, temàtica del VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 9 i 10 d’octubre. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de l’“Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval. Intercanvis materials, tècnics i culturals per construir una societat”.

La mobilitat de persones, béns, tècniques i idees ha estat un element clau en la construcció de les societats al llarg de tota la història.

El desplaçament de grans grups poblacionals o de persones concretes han provocat canvis a tots nivells en els territoris i les societats amb qui interactuen. A la mobilitat de persones cal afegir-hi la dels béns, tècniques o idees que arriben per diferents vies. Tots ells són elements que configuren la societat i que deixen una petja arqueològica.

El fruit d’aquesta interacció entre elements forans i locals és l’objecte principal d’aquest seminari. Es valoraran propostes que permetin aprofundir en el coneixement que, des de l’arqueologia es pot adquirir d’aquesta temàtica.

El comerç, l’intercanvi de béns, la circulació monetària, però també l’intercanvi d’idees culturals i cultuals així com la influència, assimilació i evolució de tècniques foranes són alguns dels temes que esperem que surtin a debat. El marc cronològic del seminari és ampli, des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval, ja que cal considerar que molts canvis no són processos bruscos sinó de llarg abast en el temps.

D’aquesta manera, alguns dels temes principals del seminari seran els següents:

–Comerç i economia: productes, rutes i mitjans, circulació monetària, estudis de cultura material.

–Societat: presència de nous grups poblacionals i la seva petja (materials, urbanisme, arquitectura, antropologia).

–Religió i món funerari: presència d’elements forans dins una societat i la seva influència.

Les propostes s’hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari de la pàgina web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic o a l’adreça de correu electrònic cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (200 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

Publicació

L’organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/844/2025, de 7 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la creativitat cultural immersiva, que s’entén com tota aquella producció cultural original de caràcter artístic que fa servir tecnologia immersiva i inclou tant els continguts culturals immersius com els espais culturals immersius.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf