Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 14 de maig.

Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera

Conferenciant: Esteve Nadal Roma (Antequem)

Moderadora: Gisela Ripoll (UB, IAUB)

La intervenció arqueològica duta a terme en el solar situat al número 32-50 del carrer Gran de la Sagrera (Districte de Sant Andreu, Barcelona), va permetre identificar diverses estructures que s’inscriuen en un ventall cronològic que oscil·la des de la prehistòria fins a època altmedieval. Així doncs, s’han identificat dos retalls d’època prehistòrica, cinc rases de cultiu corresponents al període ibèric i dues infraestructures d’origen romà que perduraren en ús fins a època altmedieval; un tram de canal relacionat amb la gestió dels recursos hídrics i un tram de via interurbana amb un sector de necròpolis associat. Aquest tram podria correspondre a un ramal de la Via Augusta que comunicaria dues ciutats com podrien ser el cas de Barcino i Baetulo.  La documentació exhaustiva d’ambdues infraestructures posa de manifest la complexitat tècnica en la seva execució que massa vegades es menysté o simplement no se li para la necessària atenció que mereix. El sistema de recollida d’aigües pluvials a través de les cunetes i el drenatge d’aquestes vers uns canals auxiliars que recollien aquesta aigua i l’abocaven a un canal de majors dimensions, denota una gestió molt eficient dels recursos hídrics.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

El Departament de Cultura i Abertis han formalitzat l’acord per a la donació de la Pedrera romana del Mèdol

Tribuna d'Arqueologia1 comentari

La Pedrera del Mèdol, situada al terme municipal de Tarragona i part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, s’incorpora com a nou espai del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

Aquest pas es produeix després que l’empresa Abertis Infraestructuras S.A., fins ara propietària del jaciment, n’hagi fet la donació a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, amb data 12 de maig de 2025. La Pedrera del Mèdol s’incorpora d’aquesta forma a l’equipament del MNAT.

Amb la signatura de la donació, la Pedrera del Mèdol passa a ser propietat de la Generalitat de Catalunya, fet que permetrà a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i a l’equipament del MNAT iniciar els treballs necessaris de millora de l’espai. Les actuacions afectaran tant el recorregut perimetral, actualment obert al públic, com el conegut com Clot del Mèdol, la cavitat creada per l’extracció de pedra en època romana i que resta tancada des del 2014.

La voluntat del MNAT és potenciar la conservació del jaciment, millorar-ne l’accessibilitat i incorporar-lo de forma efectiva al circuit de visites i activitats de la institució, integrant-lo en l’oferta patrimonial del Conjunt Arqueològic de Tàrraco i especialment amb aquells espais situats a la vora de l’antiga Via Augusta, com són la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts o l’arc de Berà.

Pel que fa al centre d’interpretació situat a l’àrea de servei El Mèdol de l’autopista AP-7, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ja ha iniciat les gestions amb la concessionària de l’àrea de servei per tal de signar un conveni que permeti la seva gestió també per part del MNAT.

Amb la incorportació de la Pedrera del Mèdol, ja són vuit els espais patrimonials a la comarca del Tarragonès gestionats pel MNAT: el Museu Arqueològic de Tàrraco (en remodelació, i amb part de la col·lecció exposada al Tinglado 4), la Necròpolis de Tàrraco, el Teatre de Tàrraco, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, a Tarragona; la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla; el Conjunt romà de Centcelles, a Constantí; i l’Arc de Berà, a Roda de Berà.

Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Inici de les taules territorials dins la segona fase del procés de treball per al nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya – PAPCAT 2030

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

La Direcció General del Patrimoni Cultural es troba immersa en un procés de reflexió i replantejament del sector de l’Arqueologia i la Paleontologia que ha de concloure amb la redacció i implementació del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia – PAPCAT 2030, a partir de l’anualitat 2026. 

A partir d’aquest proper 15 de maig i en les dues darreres setmanes del mes es realitzaran fins a sis taules territorials, en el marc dels Serveis Territorials de Cultura, que representen la segona fase prospectiva i participativa del procés d’elaboració del nou Pla. 

En fases prèvies es va realitzar una auditoria del PIACAT, la primera meitat de l’any 2024, i les taules temàtiques del PAPCAT la segona meitat de l’any passat. 

A les taules territorials es tractaran els mateixos temes que es van tractar a la primera fase del Pla, durant les taules temàtiques, però des del punt de vista de territori.  

Les taules territorials seran les següents: 

  1. Barcelona – Museu Blau (Barcelona)
  2. Terres de l’Ebre – Seu dels SSTT Terres de l’Ebre (Tortosa)
  3. Catalunya Central – Museu del Ter (Manlleu)
  4. Lleida, Alt Pirineu i Aran – Museu de la Noguera (Balaguer) 
  5. Girona – MAC-Pedret (Girona)
  6. Tarragona – MNAT-Centcelles (Constantí)

Aquestes taules seran participades, en cada cas, per entre 25 i 30 professionals de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia, però també de molts altres amb una implicació amb aquest sector transversal, ja siguin altres institucions publiques o privades, com àmbits tan dispars com contractistes, restauradors-conservadors, ambientòlegs, etc. Les taules estaran liderades pels professionals de l’empresa consultora Alisis Cultural, que acompanya a la Direcció General en aquest procés consultiu i en la redacció final del Pla, amb una metodologia moderna i contrastada.  

Els Serveis Territorials de Cultura creats, però sense personal assignat (Alt Pirineu i Aran i Penedès) s’han integrat en d’altres taules per tal d’aconseguir la màxima participació i riquesa de contingut. Ara bé, s’espera que en d’altres processos participatius, al llarg del desplegament del Pla, ja es pugui assolir una participació en vuit taules que representen els vuit Serveis Territorials de Cultura. 

La primera taula territorial se celebrarà al Museu Blau – Museu de Ciències naturals de Barcelona, i reunirà 25 professionals que treballaran en les futures línies, projectes i actuacions concretes que nodriran el nou Pla. El Museu Blau, referent en paleontologia, ha estat l’escenari ideal per destacar la importància d’aquest camp en el context del PAPCAT 2030.

La darrera taula territorial tindrà lloc en el Conjunt romà de Centcelles, una de les seus del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Aquest esdeveniment marcarà el tancament de la fase de taules territorials i l’inici de la redacció del Pla, que es preveu estar enllestit a finals d’any per començar a desplegar-lo el 2026.

Consulteu el document de síntesi i conclusions de les taules temàtiques del PAPCAT 2026-2030

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera”. Dimecres 14 de maig a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 14 de maig a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera

Conferenciant: Esteve Nadal Roma (Antequem)

Moderadora: Gisela Ripoll (UB, IAUB)

La intervenció arqueològica duta a terme en el solar situat al número 32-50 del carrer Gran de la Sagrera (Districte de Sant Andreu, Barcelona), va permetre identificar diverses estructures que s’inscriuen en un ventall cronològic que oscil·la des de la prehistòria fins a època altmedieval. Així doncs, s’han identificat dos retalls d’època prehistòrica, cinc rases de cultiu corresponents al període ibèric i dues infraestructures d’origen romà que perduraren en ús fins a època altmedieval; un tram de canal relacionat amb la gestió dels recursos hídrics i un tram de via interurbana amb un sector de necròpolis associat. Aquest tram podria correspondre a un ramal de la Via Augusta que comunicaria dues ciutats com podrien ser el cas de Barcino i Baetulo.  La documentació exhaustiva d’ambdues infraestructures posa de manifest la complexitat tècnica en la seva execució que massa vegades es menysté o simplement no se li para la necessària atenció que mereix. El sistema de recollida d’aigües pluvials a través de les cunetes i el drenatge d’aquestes vers uns canals auxiliars que recollien aquesta aigua i l’abocaven a un canal de majors dimensions, denota una gestió molt eficient dels recursos hídrics.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicació de les Actes de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Departament de Cultura ha publicat les Actes de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que es van celebrar els dies 26 i 27 d’octubre de 2018 al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central es van celebrar amb l’objectiu d’impulsar un projecte de difusió del patrimoni que va néixer el 2010 amb la voluntat de ser una eina útil de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, i afeccionats a l’arqueologia en general, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

El motiu de celebrar les V Jornades a Igualada el 2018 tenia a veure amb una fita molt important per a l’arqueologia de la comarca de l’Anoia: feia 70 anys que membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil·la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. És per aquest motiu que les Jornades també foren un petit reconeixement a la tasca envers del patrimoni natural i cultural de molts anys d’aquesta entitat.

La publicació de les actes s’estructura en tres grans blocs. El primer se centra en el Monogràfic sobre l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. A més d’un petit recordatori a Joan Enrich, hi ha un total de dotze comunicacions dels projectes de recerca que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.

En el segon bloc, es recullen les comunicacions de 26 de les intervencions arqueològiques més significatives de recerca, preventives o d’urgència, portades a terme dins del període 2016-2017 a les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. Abasten totes les cronologies des de la prehistòria, el món antic i medieval i una comunicació sobre fosses de la Guerra Civil a Prats del Lluçanès (Osona).

L’últim bloc de les actes el conformen uns 106 resums, ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats no tan significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per a una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement. Es presenten en un format tipus fitxa, on es recullen les dades bàsiques de l’actuació: lloc, promotors, directors, dates de realització, motiu d’intervenció, resultats, etc.

Les actes han estat publicades en format digital i es poden trobar en els repositoris digitals del Departament de Cultura DRAC i CALAIX.

Descarregueu-vos les actes en pdf des de DRAC o CALAIX.

Dia Internacional dels Museus 2025: El futur dels museus en comunitats en canvi constant

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Un any més, des del Departament de Cultura es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes que segueixin el lema de l’ICOM, que enguany és El futur dels museus en comunitats en canvi constant.

Aquest any, les activitats es concentraran el cap de setmana del 17 i 18 de maig. La Nit dels Museus serà dissabte 17 de maig. 

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus amb el lema El futur dels museus en comunitats en canvi constant, posant el focus en el paper transformador dels museus en un món sotmès a profunds canvis socials, tecnològics i mediambientals.

Per al DIM 2025, el Departament de Cultura continuarà donant suport als museus catalans. Com cada any, ha creat una imatge gràfica conjunta perquè els diferents equipaments museístics la puguin adaptar i utilitzar per fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recullen totes les activitats organitzades.

Consulteu tota la programació a l’espai web del DIM 2025

Per a més informació consulteu també la web de Museus

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2025-2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1580/2025, de 24 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2025-2026 (ref. BDNS 829060).

El període per presentar les sol·licituds és del 7 al 21 de maig de 2025. El dia 21 de maig de 2025, es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc el dimecres 30 d’abril.

Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

Conferenciants: Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA-URV) i Antonio Rosas (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC)

Moderadora: M. Gema Chacón (IPHES-CERCA, URV, SERP, IAUB, UMR7194-MNHN)

Recentment, s’ha tingut accés a una petita col·lecció de materials arqueològics procedents d’intervencions no regulades dutes a terme a la Cova Simanya a finals de la dècada de 1970, que es trobaven al Dipòsit del Patrimoni Cultural del MAC a Cervera. L’anàlisi preliminar d’aquests materials ha posat de manifest la presència de restes òssies plistocenes, tant de fauna com d’humans. Arran d’aquest descobriment, d’una banda, s’ha cedit el conjunt de materials per al seu estudi i, de l’altra, s’ha iniciat un projecte d’excavacions sistemàtiques a la cova. L’objectiu principal és avaluar el potencial i l’estat de conservació del jaciment, així com reconstruir el context estratigràfic i arqueològic de les restes. L’estudi de les col·leccions antigues ha permès atribuir les restes humanes a Homo neanderthalensis, constituint a hores d’ara la principal col·lecció de restes humanes plistocenes del registre català. Fins ara, s’han dut a terme cinc campanyes d’excavació al complex Simanya, tres de les quals específicament a la Cova Simanya. Tot i que la investigació encara es troba en una fase inicial, ja ha estat possible identificar la ubicació original de les restes humanes, aprofundir en el seu context arqueològic i proposar les primeres hipòtesis interpretatives. En aquesta conferència es presentarà tot el procés d’investigació, fent especial èmfasi en els resultats obtinguts tant a partir de les excavacions com de l’estudi dels materials.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)”. Dimecres 30 d’abril a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 30 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

Conferenciants: Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA-URV) i Antonio Rosas (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC)

Moderadora: M. Gema Chacón (IPHES-CERCA, URV, SERP, IAUB, UMR7194-MNHN)

Recentment, s’ha tingut accés a una petita col·lecció de materials arqueològics procedents d’intervencions no regulades dutes a terme a la Cova Simanya a finals de la dècada de 1970, que es trobaven al Dipòsit del Patrimoni Cultural del MAC a Cervera. L’anàlisi preliminar d’aquests materials ha posat de manifest la presència de restes òssies plistocenes, tant de fauna com d’humans. Arran d’aquest descobriment, d’una banda, s’ha cedit el conjunt de materials per al seu estudi i, de l’altra, s’ha iniciat un projecte d’excavacions sistemàtiques a la cova. L’objectiu principal és avaluar el potencial i l’estat de conservació del jaciment, així com reconstruir el context estratigràfic i arqueològic de les restes. L’estudi de les col·leccions antigues ha permès atribuir les restes humanes a Homo neanderthalensis, constituint a hores d’ara la principal col·lecció de restes humanes plistocenes del registre català. Fins ara, s’han dut a terme cinc campanyes d’excavació al complex Simanya, tres de les quals específicament a la Cova Simanya. Tot i que la investigació encara es troba en una fase inicial, ja ha estat possible identificar la ubicació original de les restes humanes, aprofundir en el seu context arqueològic i proposar les primeres hipòtesis interpretatives. En aquesta conferència es presentarà tot el procés d’investigació, fent especial èmfasi en els resultats obtinguts tant a partir de les excavacions com de l’estudi dels materials.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

XXXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó. La moneda als comtats catalans

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els dies 20 i 22 de maig de 2025 tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el XXXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, amb el títol: La moneda als comtats catalans.

Les emissions de moneda que protagonitzen el seminari d’enguany són les que van circular a l’etapa altmedieval i que van tenir com a titulars alguns comtes i bisbes de la Catalunya Vella. Aquestes emissions van ser possibles pel dinamisme i la plena autonomia de comtes i bisbes enfront d’uns monarques francs sense control efectiu sobre el territori.

En la primera sessió s’oferirà una visió general de les emissions comtals amb especial èmfasi en les darreres novetats de la sèrie. Aquesta visió s’aprofundirà amb un balanç dels testimonis que aporten el registre arqueològic i la recerca documental. En la segona sessió es presentarà una aproximació iconogràfica als tipus i les llegendes d’aquestes emissions. El seminari s’acabarà amb la presentació de les encunyacions de mancusos d’or d’imitació dels dinars musulmans i el seu significat en una terra de frontera. 

El seminari tindrà lloc els dies 20 i 22 de maig, de 17.30 a 20 hores, a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Inscripció i pagament, al web del MNAC.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del MNAC i el díptic en pdf