L’Ajuntament de l’Escala ha obert la convocatòria de la III Beca de recerca de Tardor, destinada a la recerca en ciències socials i naturals.
El termini de presentació de les candidatures és el dia 4 de juliol de 2025.
La Beca de Tardor s’ha orientat a la recerca en els àmbits de la ciència i les ciències socials i es va iniciar fa dos anys, després de l’èxit aconseguit amb la consolidació de la Beca de Primavera. Ofereix una estada de tres mesos a la Casa dels Forestals i un ajut a la recerca de 2.500 euros.
La beca es concedeix al millor projecte presentat, el tema d’estudi del qual estigui vinculat amb el paisatge, el medi natural, la història, l’arqueologia, l’antropologia i la sociologia de l’Escala i el seu territori immediat, on es troba el conjunt arqueològic de la ciutat greco-romana d’Emporion/Emporiae.
Poden optar a aquesta beca de recerca els investigadors i les investigadores que, de forma individual o col·lectiva, presentin un projecte de recerca en els àmbits de la ciència o les ciències socials, amb relació a l’Escala i el seu àmbit territorial, que tinguin una trajectòria de recerca confirmada i que pugui comprometre’s a tenir una presència continuada al llarg de tota l’estada. El projecte de recerca que presentin ha de ser inèdit. Poden participar a la beca investigadors de qualsevol nacionalitat.
El Departament de Cultura clou la fase participativa per la redacció del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya -PAPCAT 2030. Aquest passat divendres s’ha realitzat l’última de les sis taules territorials que han recollit la visió dels professionals del sector.
A partir d’ara comença la nova fase del Pla, que consistirà en la redacció de l’esborrany, que està previst aprovar a finals d’any i desplegar-lo en el període 2026-2030.
El procés de taules territorials, promogut des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, s’ha desenvolupat entre el 15 i el 30 de maig. Un total de 160 experts s’han reunit a diversos museus i espais de tot el territori català: el Museu Blau (Barcelona), la seu dels serveis territorials de Cultura a Tortosa (Terres de l’Ebre), el Museu del Ter a Manlleu (Catalunya Central), el Museu de la Noguera a Balaguer (Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran), el centre de Pedret del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona (Comarques Gironines) i la seu de Centcelles del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Camp de Tarragona).
Cada taula territorial ha estat constituïda per entre 25 i 30 participants. Aquestes taules, amb les dades obtingudes en les fases precedents, han permès debatre i concretar propostes de línies, projectes i accions del nou pla a desenvolupar entre el 2026 i el 2030.
La següent fase, que comença tot just ara, consisteix en la redacció de l’esborrany, que està previst aprovar i presentar formalment a finals d’any. Finalment, el PAPCAT 2030, clau per al futur del patrimoni cultural de Catalunya, es desplegarà entre el 2026 i el 2030.
S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1951/2025, de 26 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites.
L’objecte d’aquestes bases és la concessió de beques per fer pràctiques relacionades amb matèries pròpies del Departament de Cultura o de les seves entitats adscrites, sota la tutoria de la persona que el Departament o l’entitat adscrita corresponent designi a aquest efecte.
L’objectiu de les beques és donar una formació complementària pràctica a aquelles persones que han finalitzat recentment la formació acadèmica i que, per tant, no han tingut temps d’adquirir gaire experiència laboral, amb la finalitat de facilitar-los la incorporació al món laboral.
D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 28 de maig.
Resultats de la intervenció arqueològica del 2023 i 2024 al celler de Rocafort de Queralt: noves dades per la interpretació del poblament prehistòric i històric de la Conca de Barberà (Tarragona)
Moderadora: Maria de la Serra Orpinell Serramià (directora del Museu Comarcal de la Conca de Barberà)
El projecte de remodelació i restauració del Celler modernista de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà, Tarragona) va significar emprendre treballs de prospecció arqueològica a la zona de càrrega i descàrrega del Celler durant l’any 2023. Els primers resultats de les prospeccions per l’ampliació de la bodega del celler van resultar positius, documentant fins a 7 estructures negatives tipus sitja. Posteriorment, a la primavera del 2024, les obres d’ampliació es van executar al solar de darrere del celler, en una superfície de 330 m2, on es van poder delimitar fins a 61 estructures arqueològiques, la majoria d’elles tipus sitja, cubetes i forats de pal, però també estructures positives tipus forn i 1 mur de pedra seca. L’excavació i documentació dels farciments de les estructures ha permès interpretar i datar el conjunt arqueològic en 5 horitzons cronològics diferents des de la prehistòria recent a la baixa edat mitjana. Tot i aquesta àmplia cronologia descoberta, sobresurt una ocupació durant l’antiguitat tardana, amb 33 estructures, que permet interpretar el lloc com a possible part rústica d’un possible establimenta Rocafort de Queralt, que ja estaria funcionant des d’època alt-imperial o de canvi d’era, tal com mostren els materials arqueològics recuperats al sitjar. A més, la documentació de fins a 6 estructures negatives amb materials de la prehistòria recent, permet evidenciar l’ocupació prehistòrica del territori, destacant la documentació de materials del bronze inicial i un sepulcre de fossa neolític. En conjunt, aquesta descoberta permet reinterpretar el poblament de la Conca de Barberà, que no presenta gaires jaciments amb aquestes cronologies. Aquesta descoberta dona profunditat històrica a la regió evidenciant ocupacions humanes probablement continues des de la prehistòria recent. No coneixem l’abast complet del jaciment i es pot considerar que tant les restes prehistòriques com les ibèriques i les romanes puguin ser molt més àmplies del que s’ha intervingut fins al dia d’avui.
El proper dilluns 2 de juny tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya la Jornada “Patrimoni resilient a desastres i conflictes, la patrimonialització del conflicte”.
Aquesta jornada és una iniciativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (Direcció General del Patrimoni Cultural) i la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, amb motiu del Dia Internacional dels Monuments i Llocs 2025.
La jornada està dedicada a l’arqueologia del conflicte des d’una mirada transversal per donar a conèixer les investigacions i els processos de patrimonialització que es generen amb la recerca. Investigació i aplicació són dues mirades necessàries per entendre el conflicte en relació amb la salvaguarda i la pervivència de la memòria i les conseqüències socials, i per saber qui som i d’on venim.
Us recordem que el proper dimecres 28 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.
Resultats de la intervenció arqueològica del 2023 i 2024 al celler de Rocafort de Queralt: noves dades per la interpretació del poblament prehistòric i històric de la Conca de Barberà (Tarragona)
Moderadora: Maria de la Serra Orpinell Serramià (directora del Museu Comarcal de la Conca de Barberà)
El projecte de remodelació i restauració del Celler modernista de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà, Tarragona) va significar emprendre treballs de prospecció arqueològica a la zona de càrrega i descàrrega del Celler durant l’any 2023. Els primers resultats de les prospeccions per l’ampliació de la bodega del celler van resultar positius, documentant fins a 7 estructures negatives tipus sitja. Posteriorment, a la primavera del 2024, les obres d’ampliació es van executar al solar de darrere del celler, en una superfície de 330 m2, on es van poder delimitar fins a 61 estructures arqueològiques, la majoria d’elles tipus sitja, cubetes i forats de pal, però també estructures positives tipus forn i 1 mur de pedra seca. L’excavació i documentació dels farciments de les estructures ha permès interpretar i datar el conjunt arqueològic en 5 horitzons cronològics diferents des de la prehistòria recent a la baixa edat mitjana. Tot i aquesta àmplia cronologia descoberta, sobresurt una ocupació durant l’antiguitat tardana, amb 33 estructures, que permet interpretar el lloc com a possible part rústica d’un possible establimenta Rocafort de Queralt, que ja estaria funcionant des d’època alt-imperial o de canvi d’era, tal com mostren els materials arqueològics recuperats al sitjar. A més, la documentació de fins a 6 estructures negatives amb materials de la prehistòria recent, permet evidenciar l’ocupació prehistòrica del territori, destacant la documentació de materials del bronze inicial i un sepulcre de fossa neolític. En conjunt, aquesta descoberta permet reinterpretar el poblament de la Conca de Barberà, que no presenta gaires jaciments amb aquestes cronologies. Aquesta descoberta dona profunditat històrica a la regió evidenciant ocupacions humanes probablement continues des de la prehistòria recent. No coneixem l’abast complet del jaciment i es pot considerar que tant les restes prehistòriques com les ibèriques i les romanes puguin ser molt més àmplies del que s’ha intervingut fins al dia d’avui.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.
Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf
Els dies 4, 5 i 6 de juny se celebraran al Museu de Tàrrega les 1es Jornades d’arqueologia i patrimoni jueus a Catalunya, en record de Jordi Casanovas i Miró, pioner en aquest camp a Catalunya.
Durant aquests tres dies es faran conferències, visites i taules rodones dedicades a la recerca, conservació i difusió del patrimoni jueu.
El dimecres 4, el dijous 5 al matí i el divendres 6 les jornades se celebraran al Museu de Tàrrega. El dijous 5 a la tarda els assistents es traslladaran amb autocar a Lleida i la jornada se celebrarà a la Sala de Juntes de la Universitat de Lleida.
L’assistència a les jornades és gratuïta i cal fer la inscripció a: info@museutarrega.cat
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) organitza una jornada de Geoarqueologia que tindrà lloc el dijous 19 de juny a la seu de l’ICGC, a Barcelona.
L’objectiu de la jornada és posar en comú aportacions interdisciplinàries que utilitzen enfocs i eines noves per abordar les interaccions antròpiques i paisatgístiques al llarg de la història, així com també l’aplicació de tècniques analítiques, conceptes i mètodes del camp de les ciències de la Terra per donar suport a la resolució de problemes arqueològics.
Alguns dels problemes arqueològics a resoldre inclouen l’estudi dels processos humans i ambientals implicats en la formació del lloc, el context sedimentari de restes arqueològiques, l’estudi de sòls i sediments corresponents a alteracions humanes d’interès arqueològic, la relació entre els assentaments i l’evolució del paisatge, la reconstrucció paleoclimàtica, els impactes humans sobre el medi ambient, el coneixement geològic de la procedència de matèries primeres, la teledetecció del medi físic o la datació de llocs i restes arqueològiques.
Al finalitzar la jornada s’inaugurarà l’exposició “De les roques en fan pedres”. Aquesta exposició mostra la relació entre diversitat geològica i el patrimoni històric a les comarques gironines.
L’assistència a la jornada és gratuïta, però atesa la capacitat limitada de la sala, és indispensable inscriure’s al més aviat possible.
Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de l’ICGC
El Museu d’Arqueologia de Catalunya forma part d’un projecte de recerca europeu, META-MUSEUM, que pretén redefinir com experimentem el patrimoni cultural. A través de proves pilot com aquesta, es recolliran dades per a entendre com han de ser els museus del futur.
El projecte europeu META-MUSEUM redefineix com les persones viuen el patrimoni cultural (CH) fomentant l’empatia, la cocreació i la inclusió. El projecte permet als individus relacionar-se amb CH com una entitat dinàmica alhora que s’aborden els reptes de la societat. Mitjançant metodologies innovadores i estudis pilot, META-MUSEUM millora la resiliència, la confiança i el benestar.
META-MUSEUM uneix disciplines com la museografia, la psicologia i la informàtica. El projecte desenvolupa marcs basats en evidències com TransforMeans Theory (TMt), realitza estudis pilot en entorns diversos (museus, hospitals i entorns urbans d’ús públic) i introdueix eines digitals per a la co-creació i la narració d’històries. Fomentant l’empatia i la participació, META-MUSEUM enriqueix les experiències de CH, millora la cohesió social i forma professionals de la cultura per a un futur transformador.
El MAC és un dels tres museus pilot on es realitzaran els experiments d’anàlisi, concretament a la seu de Barcelona. Una visita a l’exposició IMPERIVM. Històries romanes servirà de base d’experimentació i on s’han programat diferents tipologies d’experiments. Per participar en aquest experiment, el Museu està buscant 100 persones d’entre 18 i 55 anys.
Qui participi de l’experiment, visitarà lliurement l’exposició IMPERIVM. Històries romanes i l’equip de META-MUSEUM analitzarà la seva experiència a través de sensors de monitoratge cerebral i sensorial. Haurà de respondre preguntes abans i després de la visita.
Dates: Del 26 al 30 de maig.
Horari: De les 10 a les 20:30 h.
Durada de l’experiment: 60-90 minuts (visita a l’exposició i qüestionaris).
La Fundació Palarq, una entitat privada dedicada a impulsar la recerca en arqueologia i paleontologia humana, ha obert la convocatòria per a la quarta edició del Premi Nacional Palarq. Aquest guardó biennal, dotat amb 80.000 euros, s’ha consolidat com un referent de prestigi en el sector des de la seva creació el 2018.
Amb aquest premi, la Fundació reafirma el seu compromís amb la promoció de projectes innovadors i d’excel·lència, que contribueixin a aprofundir en el coneixement del passat i a connectar-lo amb la societat actual. La convocatòria s’adreça a equips d’investigació d’institucions públiques espanyoles que liderin projectes en curs en els àmbits de l’arqueologia o la paleontologia humana.
El premi busca potenciar la recerca inclusiva, promoure l’ús de tecnologies avançades, donar suport a joves investigadors i fomentar la difusió dels resultats a través de canals diversos, amb l’objectiu de fer arribar la ciència del passat a un públic ampli i compromès.
La convocatòria està oberta fins al 16 de juny de 2025 a les 10:00 h (hora peninsular espanyola).
