El Museu de Badalona celebra el Dia Internacional dels Museus amb la presentació d’una nova instal·lació per alguns dels seus mosaics més destacats

A partir d’avui, dimecres 18 de maig, es podran veure al subsol del Museu de Badalona tres dels mosaics més representatius descoberts durant les intervencions arqueològiques portades a terme els últims anys.

Durant l’acte de presentació d’aquests mosaics, les arqueòlogues Clara Forn i Esther Gurri presentaran un acurat estudi comparatiu entre més de 30 paviments trobats a Baetulo.

El proppassat desembre van finalitzar els treballs de restauració del mosaic decorat amb la flor de la vida, l’últim gran mosaic que el Museu de Badalona ha incorporat als seus fons. Abans havien arribat el paviment amb motius bàquics i el d’opus scutulatum. Totes tres peces són resultat de les excavacions preventives portades a terme a la zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Baetulo romana o bé al seu entorn i, a partir d’avui, quedaran incorporades a l’exposició Baetulo ciutat romana.

Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, aquesta tarda a les 19 hores, les arqueòlogues del Museu de Badalona Clara Forn i Esther Gurri presentaran l’estudi resultat d’analitzar més de 30 paviments decorats i el context arqueològic en què es van localitzar.

Al treball ocupen un espai destacat les tres peces que ara es podran veure al subsol del Museu. I és que l’anàlisi dels motius decoratius, la qualitat del treball i la procedència dels marbres (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya) permeten confirmar que els edificis de Baetulo lluïen uns paviments d’excepcional singularitat, equiparable als mosaics pompeians, als de la capital de l’Imperi o als d’Empúries.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Tel. 934644911

També podeu consultar la web del Museu

Exposició Arqueologia Viva i Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

En el marc de la celebració de Tarraco Viva, el festival romà que s’està celebrant a la ciutat de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat l’exposició Arqueologia Viva, que tindrà lloc del 16 al 29 de maig de 2022 als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona.

Arqueologia Viva també compta amb un cicle format per tres diàlegs que versen sobre els mateixos eixos. Aquests diàlegs tindran lloc també als Serveis Territorials els dies 18, 20 i 25 de maig, a les 19 hores.

L’exposició i els diàlegs són d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.

Exposició Arqueologia Viva

Arqueologia Viva es tracta d’una exposició de petit format que mostra el paper fonamental que té l’arqueologia gràcies a la qual es pot ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim.

Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb les seves diferents seus i jaciments, així com el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, presenten en aquesta exposició quines són les seves funcions principals, quines línies d’actuació segueixen i quins són els seus reptes de futur.

Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

Dimecres 18 de maig. Reptes dels museus d’arqueologia. El MNAT, avui.

Hi participen: Diana Gorostidi (URV-ICAC), Ester Ramón (conservadora del MNAT), Pere Rovira (restaurador del CRBMC), Mònica Borrell (directora del MNAT).

Divendres 20 de maig. El dia a dia d’un arqueòleg

Hi participen: Daria Calpena (arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Maribel Fuertes (arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona), David Asensio (professor de la Universitat de Barcelona), Joan Francès (Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver).

Dimecres 25 de maig. NAUFRAGIS. Història submergida.

Hi participen: Rut Geli (responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya), Cati Aguer (especialista en restauració i conservació de patrimoni subaquàtic), Jusèp Boya (director del MAC), Carles Cols (periodista).

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura i el web de patrimoni.gencat.cat

També podeu trobar aquestes activitats dins la programació de Tarraco Viva

Dia Internacional dels Museus 2022: El poder dels museus

El proper 18 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el 14 i el 22 de maig. El dissabte 14 de maig se celebrarà la Nit dels Museus.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus sota el lema El poder dels museus. I és que els museus tenen el poder de transformar el món que els envolta, de provocar canvis positius en les seves comunitats. Ho fan a través de tres eixos: la sostenibilitat, la innovació en la digitalització i l’accessibilitat i la construcció de comunitat a través de l’educació.

Més enllà de les activitats que s’organitzin de forma individual o col·lectiva, des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura es vol tornar a donar un suport especial a la celebració del DIM 2022, proposant la realització d’unes activitats conjuntes, la utilització d’una imatge comuna, com també donant difusió a les activitats i les iniciatives que es duguin a terme, en coordinació i amb la col·laboració de l’ICOM i de totes les administracions amb responsabilitats patrimonials: les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i l’ICUB. I amb el treball de suport de les xarxes de museus: Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, Xarxa de Museus d’Arqueologia i Jaciments de Catalunya, Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre i Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

El Dia Internacional dels Museus és un moment clau per mostrar tota la feina que es fa des dels museus i que el lema de l’ICOM d’enguany recull perfectament.

Per a més informació consulteu el web de Museus

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 92 (abril 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Publicat el número 4 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology

Ja està disponible el quart número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology amb un dossier dedicat als «Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental».

A més, ja està obert el termini per trametre contribucions per al número 5. El dossier d’aquesta revista estarà dedicat a «Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme». Aquest termini s’acabarà el 31 de maig de 2022. També es poden enviar estudis referents a arqueologia medieval i moderna destinades a la secció “Varia” (aquestes es poden fer arribar en qualsevol moment i es publicaran al següent número que s’editi).

L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i postmedieval, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques. Als números anteriors els dossiers es varen dedicar a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental” i “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

Índex del número 4 de la revista:

.Per un’archeologia del Mediterraneo Nord‑Occidentale post 1500. Aspetti teorico‑metodologici e casistica di contesti chiusi subacquei e terrestri del XVI secolo, Marco Milanese.

.El conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu, Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens.

.Contesti chiusi di età moderna a Pisa: alcuni casi di studio, Marcella Giorgio.

.Un conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l’antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès), Jordi Aguelo Mas, Xavier Aguelo Mas.

.El conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l’Estany), Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter.

.La circolazione ceramica a Ferrara tra XVI e XVII secolo: forme di smaltimento rifiuti, contesti, materiali. Prime considerazioni, Chiara Guarnieri.

.El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna, Núria Miró i Alaix.

.Ceramiche del XVI e XVII secolo da contesti archeologici a Venezia, Francesca Saccardo.

.El dipòsit del mas Llorens de Salt. Un conjunt tancat d’inicis del segle XVII, Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera.

.Ordinary tables. Post‑medieval pottery from the Ravenna countryside as an archaeological and social indicator: new evidence from the castle of Bagnara di Romagna (circa 16th‑18th century), Giacomo Cesaretti.

Podeu accedir a aquest número de la revista clicant aquí

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2022

Amb data 13 d’abril de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1030/2022, de 5 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2022 (ref. BDNS 619764).

El període per presentar les sol·licituds és del 14 d’abril al 3 de maig del 2022. El dia 3 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en PDF

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en PDF

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, març 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 91 (març 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2022

Amb data 5 d’abril de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/920/2022, de 25 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2022 (ref. BDNS 618334).

El període per presentar les sol·licituds és del 6 al 26 d’abril de 2022. El dia 26 d’abril es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en PDF

Congrés Internacional AWRANA 2022: Tracing Social Dynamics

Del 4 al 7 d’abril de 2022 se celebrarà al CosmoCaixa de Barcelona el 3r Congrés Internacional AWRANA (Association of Archaeological Wear and Residue Analysts) amb el títol “Tracing Social Dynamics«.

El congrés que tindrà lloc a Barcelona és el primer que es farà al nostre país. Les anteriors edicions van tenir lloc a Leiden (2015) i Niça (2018).

Aquest esdeveniment reunirà a més de 150 especialistes i estudiants en l’anàlisi de la traceologia en arqueologia. Això s’estén a l’anàlisi de les traces d’ús en lítica, restes de fauna (com són les dents, les banyes i els ossos), metalls, ceràmica i altres objectes. També es presentaran treballs sobre l’anàlisi de residus així com el desenvolupament d’eines quantitatives. A més, per primera vegada, s’inclouran les anàlisis de microdesgast dental.

L’anàlisi funcional de les traces en arqueologia permeten conèixer quines eren les relacions i les interaccions entre els artefactes, les persones i los societats. Aquestes són informacions de gran valor per tal de reconstruir els sistemes tecno-econòmics, culturals i socials del passat.

Degut a les restriccions sanitàries i polítiques, el congrés tindrà lloc en format híbrid: presencial i virtual. El congrés està organitzat pel grup “Arqueologia de les Dinàmiques Socials” (ASD) de la Institució Milà i Fontanals-CSIC. Dos centres del CSIC també han contribuït a l’organització: Laboratory of Pleistocene Archaeology (CCHS, Madrid) y la Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma (EEHAR, Roma).

El congrés ha estat possible gràcies al suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el CosmoCaixa – Fundació “la Caixa”, ArchaeologyHub.CSIC (xarxa que agrupa els laboratoris d’arqueologia del CSIC), Sensofar i el grup ASD.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions accediu a la web del congrés