Categoria: Ferro-Ibèric-Colonitzacions

Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 «El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (Segles VI – I aC). Balanç dels 25 anys de recerca i difusió»

xarxes1 comentari

Conferència «El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (Segles VI – I aC). Balanç dels 25 anys de recerca i difusió»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 d’abril de 2011

Conferenciants: Joan Francès i Marc Guàrdia
Moderadora: Aurora Martín

L’any 2011 s’han complert 25 anys de la represa de les excavacions al jaciment ibèric del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), iniciades per Josep Barberà durant la dècada dels cinquanta. Fins al moment s’han pogut constatar cinc grans moments constructius que abasten tot l’horitzó cultural ibèric, des de finals del segle VI aC fins al 50 aC. D’altra banda, els darrers treballs han permès delimitar l’extensió del poblat i documentar àmpliament les diverses reformes urbanes que s’hi van realitzar, així com la reorganització del sistema defensiu del poblat a partir de finals del segle VI aC i la documentació d’un ampli camp de sitges a l’exterior.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

Consulteu el vídeo de la conferència al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

Tribuna d’Arqueologia 2007 «El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)»

xarxes

Conferència «El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de febrer de 2007

Conferenciants: David Asensio, Xabier Cela, Rafel Jornet, Daniel López i Jordi Morer
Moderador: Magí Miret

Les excavacions arqueològiques en aquest nucli protohistòric han permès documentar més d’un centenar de sitges. Els materials ceràmics i les restes arqueobotàniques de llavors i fruits carbonitzats destaquen per la seva excepcionalitat.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2007 «Els jaciments protohistòrics de Santa Madrona (Riba-roja) i Sebes (Flix): darreres excavacions arqueològiques a la Ribera d’Ebre (Tarragona)»

xarxes

Conferència «Els jaciments protohistòrics de Santa Madrona (Riba-roja) i Sebes (Flix): darreres excavacions arqueològiques a la Ribera d’Ebre (Tarragona)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de febrer de 2007

Conferenciants: Jaume Noguera, Carme Belarte i Frederic Cervelló
Moderador: Joan Sanmartí

La necròpolis de Santa Madrona i el poblat i necròpolis de Sebes es daten en els segles VII-VI aC. En aquesta ponència es van presentar els resultats de la investigació en jaciments situats en una zona de contacte entre les poblacions de la Terra Alta/Matarranya, l’Ebre i la zona Segre/Cinca.

| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2007 «L’assentament ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès): un graner fortificat a la Catalunya interior (segle III aC)»

xarxes

Conferència «L’assentament ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès): un graner fortificat a la Catalunya interior (segle III aC)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de febrer de 2007

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Conxita Ferrer, Jordi Morer, Josep Pou, Jordi Chorén i Noèlia Calduch
Moderador: Jordi Principal

El jaciment de Sant Esteve d’Olius es tracta d’un centre d’acumulació d’excedents agrícoles, amb centenars de sitges ibèriques (segle III aC) gestionades per un modest hàbitat protegit per una muralla. Mostra una complexa estructura econòmica que vincula els pobles de la Lacetània amb els principals nuclis de la costa.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |
| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2007 «Noves troballes al carrer Jaume I de Tarragona (Tarragonès)»

xarxes

Conferència «Noves troballes al carrer Jaume I de Tarragona (Tarragonès)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2007

Conferenciant: Moisés Díaz García
Moderadora: Maite Miró

L’excavació arqueològica al carrer de Jaume I, 18, malgrat els efectes destructius al llarg dels segles XVIII i XIX, ha permès exhumar evidències de la urbanització d’època ibèrica, per sota de les restes d’un possible magatzem altimperial del port de Tàrraco.

|Documentació relacionada al depositori CALAIX |
| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2007 «Estudi d’impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l’obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga»

xarxes

Conferència «Estudi d’impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l’obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2007

Conferenciants: Josep Farguell, Pere Cascante i Josep Castells
Moderadora: Gemma Hernández

Un bon estudi d’impacte ambiental de l’obra del nou accés a Casserres, carretera BV-4132, ha permès documentar un ric llegat arqueològic a través de tres jaciments: Sant Pere de Casserres, Santa Maria i Sant Marc.

| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2006 «Can Gambús (Sabadell, Vallès Occidental)»

xarxes

Conferència «Can Gambús (Sabadell, Vallès Occidental)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 1 de febrer de 2006

Conferenciants: Jordi Roig , Joan Manuel Coll, Pere Lluis Artigues, Pilar Bravo i Emiliano Hinojo
Moderador: Ramon Ten

Els treballs previs a la urbanització han posat al descobert un complex arqueològic excepcional, amb més de 1.000 estructures del Neolític antic, mitjà i final, de l’edat del bronze i l’edat del ferro, i d’èpoques ibèrica, romana, antiguitat tardana, medieval i moderna. Tots aquests períodes aporten testimonis excepcionals per a la recerca històrica.

Vegeu | article 1| | article 2 |

Tribuna d’Arqueologia 2006 «Can Suari (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)»

xarxes

Conferència «Can Suari (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2006

Conferenciants: Marta Zabala i Albert Bacaria
Moderador: Joaquim Folch

Durant les obres de la Línia d’Alta Velocitat es va localitzar aquest jaciment. L’anàlisi de les estructures, així com l’estudi dels materials mobles, permeten identificar un assentament rural de l’ibèric final (primera meitat del segle II aC / mitjans del segle I aC). Es tracta d’un assentament rural amb una funció agropecuària i testimonis d’activitat tèxtil.

| Vegeu article |

Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 «La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures»

xarxesDeixa un comentari

Conferència «La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de gener de 2010

Conferenciant: Emili Junyent
Moderador: Xavier Llovera

Des de l’any 1985 s’estan fent treballs d’excavació i de recuperació patrimonial del conjunt dels Vilars que va ser declarat BCIN amb categoria de zona arqueològica l’any 1998. Constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, la muralla torrejada, el camp (chevaux-de-frise) i el fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la primera edat del ferro i la cultura ibèrica. Per tant, en la citada sessió es van presentar els resultats obtinguts en aquesta zona arqueològica.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 «Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)»

xarxesDeixa un comentari

Conferència «Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de febrer de 2010

Conferenciants: Albert López i Xavier Fierro
Moderador: Joan Sanmartí

Els conferenciants van presentar els resultats de les campanyes realitzades, des de l’any 1996,  al Turó del Montgrós pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En aquest jaciment, a part de palesar la presència d’un substrat del bronze final (de l’XI al X aC), destaca la imponent fortificació ibèrica que s’hi va bastir probablement en el decurs del segle V aC, que va ser refeta vers l’inici del segle III aC, i finalment, destruïda en bona part cap al 200 aC. A més, edificat sobre les ruïnes ibèriques, ha sortit a la llum el mas Montgròs, documentat al segle XIII, i que fou abandonat al tercer quart del segle XIV.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |