Mes: abril de 2022

El cicle d’activitats “Lluís Pons d’Icart. En digital” celebra la digitalització d’alguns dels seus manuscrits

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb motiu de l’obertura de la consulta en línia dels manuscrits de Lluís Pons d’Icart, s’ha organitzat un cicle d’activitats, com ara visites, conferències i visites teatralitzades, que servirà per conèixer molt millor aquest personatge, del qual l’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del seu naixement.

Aquestes activitats, que es duran a terme entre el 3 i el 14 de maig de 2022, són gratuïtes i tenen l’aforament limitat, de manera que és indispensable realitzar reserva prèvia.

L’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del naixement de qui es considera el primer arqueòleg tarragoní, Lluís Pons d’Icart, posant en valor la seva figura i reivindicant el seu paper a Tarragona, des del segle XIX fins al present. La celebració dels XXI anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, l’any 2021, el tornà a tenir com a referent.

Ara es vol facilitar la difusió de la seva obra amb la digitalització i la consulta en línia dels manuscrits que se’n conserven, l’original català i castellà del “Llibre de les Grandeses de Tarragona” i un volum de vària.

Per acompanyar a aquesta acció, des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona i l’Institut d’Estudis Vallencs, s’ha organitzat aquest cicle d’activitats sota el nom de “Lluís Pons d’Icart. En digital” per reflexionar sobre la interacció entre el patrimoni escrit i el monumental, i sobre com es posa en valor per a cada generació, que l’integra a la seva realitat.

Descarregueu-vos el programa del cicle en pdf

Descarregueu-vos la Nota de premsa en pdf

Per a més informació i reserves consulteu el web del MNAT

Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Publicat el número 4 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Ja està disponible el quart número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology amb un dossier dedicat als “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.

A més, ja està obert el termini per trametre contribucions per al número 5. El dossier d’aquesta revista estarà dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”. Aquest termini s’acabarà el 31 de maig de 2022. També es poden enviar estudis referents a arqueologia medieval i moderna destinades a la secció “Varia” (aquestes es poden fer arribar en qualsevol moment i es publicaran al següent número que s’editi).

L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i postmedieval, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques. Als números anteriors els dossiers es varen dedicar a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental” i “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

Índex del número 4 de la revista:

.Per un’archeologia del Mediterraneo Nord‑Occidentale post 1500. Aspetti teorico‑metodologici e casistica di contesti chiusi subacquei e terrestri del XVI secolo, Marco Milanese.

.El conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu, Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens.

.Contesti chiusi di età moderna a Pisa: alcuni casi di studio, Marcella Giorgio.

.Un conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l’antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès), Jordi Aguelo Mas, Xavier Aguelo Mas.

.El conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l’Estany), Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter.

.La circolazione ceramica a Ferrara tra XVI e XVII secolo: forme di smaltimento rifiuti, contesti, materiali. Prime considerazioni, Chiara Guarnieri.

.El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna, Núria Miró i Alaix.

.Ceramiche del XVI e XVII secolo da contesti archeologici a Venezia, Francesca Saccardo.

.El dipòsit del mas Llorens de Salt. Un conjunt tancat d’inicis del segle XVII, Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera.

.Ordinary tables. Post‑medieval pottery from the Ravenna countryside as an archaeological and social indicator: new evidence from the castle of Bagnara di Romagna (circa 16th‑18th century), Giacomo Cesaretti.

Podeu accedir a aquest número de la revista clicant aquí

XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els dies 3, 5, 10 i 12 de maig de 2022 se celebrarà el XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que enguany porta per títol “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”.

La moneda, des del seu origen, ha estat utilitzada amb finalitats que han anat més enllà de les estrictes com a mitjà de pagament entre particulars i el fisc, o bé d’estalvi de riquesa, per a les quals sembla que va ser inicialment creada. En l’edició d’aquest seminari ens fixarem en alguns dels diversos usos simbòlics i rituals que es documenten a la moneda medieval i moderna a l’Occident d’Europa.

A la primera sessió s’analitzarà la reeixida extensió d’una de les relíquies de la passió de Crist menys conegudes. Això és, les trenta monedes de plata que, segons els Evangelis, Judes Iscariot va rebre com a preu per la seva traïció i de les quals algunes esglésies pretenen conservar-ne exemplars.

A la segona, caldrà aturar-se en l’ús de la moneda com a ofrena, almoina o do en espais destinats al culte en el context cristià. Especialment, en llocs de pelegrinatge en els quals la moneda esdevé, per exemple, testimoni de l’origen llunyà d’alguns fidels.

A la tercera sessió es plantejarà una anàlisi interpretativa del numerari associat al món funerari medieval i modern, que es documenta a partir del registre arqueològic en espais reservats a necròpolis.

Finalment, es farà un repàs de la diversitat d’usos cerimonials, de devoció i de propaganda de la moneda en mans dels monarques.

El seminari es farà en línia a través de la plataforma Zoom i cal inscripció prèvia. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions consulteu el díptic informatiu en pdf

Inauguració de l’exposició “NAUFRAGIS. Història submergida” al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dijous 28 d’abril, el Museu d’Arqueologia de Catalunya inaugurarà l’exposició temporal “NAUFRAGIS. Història submergida”.

Aquesta exposició, que es podrà veure a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

L’exposició NAUFRAGIS. Història submergida, explica els reptes i misteris de la nostra memòria submergida. Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures. Una escenografia de 1.000 m2, evoca un fons marí on el patrimoni rescatat i els elements audiovisuals, alguns de gran format, ritmen i reforcen la vocació immersiva del muntatge.

L’exposició, vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció d’aquest patrimoni que, des del 1992, du a terme el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), en ocasió del trentè aniversari de la seva creació. La mostra pretén, a més, apropar i ampliar el coneixement públic que es té de l’arqueologia subaquàtica i retre un homenatge als homes i les dones que l’han impulsat i l’impulsen, tant a Catalunya com arreu del món. La mostra se singularitza amb una museografia innovadora amb recursos audiovisuals, digitals i immersius.

La presentació de l’exposició ha comportat també l’edició d’un interessant catàleg que, a més de les peces exposades, integra diversos articles d’especialistes, que permeten un aprofundiment sobre els diversos temes abordats en la mostra. L’exposició romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

Durant el període d’obertura al públic, es desenvoluparà també un ampli programa d’activitats complementàries que es podran descobrir des de la web i les xarxes socials del Museu.

 

Per a més informació podeu consultar la web del Museu

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 20 d’abril.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2022

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 13 d’abril de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1030/2022, de 5 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2022 (ref. BDNS 619764).

El període per presentar les sol·licituds és del 14 d’abril al 3 de maig del 2022. El dia 3 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en PDF

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en PDF

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que demà dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 6 d’abril.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.