Presentació de la publicació de les “IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central” i d’homenatge a Mn. Serra Vilaró, a Solsona

El proper dissabte 8 de febrer a partir de les 19,00h tindrà lloc Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la presentació de la publicació de les actes de les “IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central”, celebrades a Solsona l’octubre del 2016.  La presentació s’emmarca en l’acte d’homenatge a Mossen Serra Vilaró amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort, i es farà un cop finalitzada la conferència  “Murri clerigus solsonensis. La tasca de Mn. Joan Serra i Vilaró al capdavant del Museu de Solsona” duta a terme pel Grup de Prehistòria del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans”.

Aquestes acte recullen, en diferents apartats: la Ponència i les Comunicacions del Monogràfic (10), dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna. Les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Hi ha dos apartats més: un d’ells dedicat als Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement. L’altre apartat inclou els Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc).

Les Actes que es presenten s’han editat tant en format digital (a càrrec del Departament de Cultura) com en paper (pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona). Com en altres edicions anteriors, la publicació es podrà descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura

Descarregueu la invitació en pdf

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2016-2017

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Dels neandertals a les primeres societats camperoles: un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida)  p. 11
Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo

Estratègies de recol·lecció de plantes i paleoambients durant la Middle Stone Age a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits p. 29
Irene Esteban, Rosa María Albert, Dan Cabanes i Curtis W. Marean

Resultats preliminars de les intervencions de prospecció i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)  p. 52
Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala

El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonés  p. 63
Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí

Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII)  p. 84
Helena Kirchner i Antoni Virgili

Les restes humanes gravetianes de Mollet III. Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya  p. 103
Isaac Rufí, Neus Coromina, Joaquim Soler, Alba Solés i Bibiana Agustí

El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)  p. 117
Marc Guàrdia i Llorens

El fortí romà de Monteró I i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior  p. 141
Jordi Principal, Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno

El sireni del Mas Vilageliu (Tona, comarca d’Osona)  p. 162
Jordi Balaguer i David M. Alba

Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal  p. 171
Ainhoa Pancorbo Picó, Albert Martín Menéndez i Andreu Galera Pedrosa

La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)  p. 198
Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack, Núria Rafel, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Montero, Aleu Andreazini i Sabaté, i Joan Carles Melgarejo i Draper

El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)  p. 217
Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Rocío Gómez

La terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC  p. 240
Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès

Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la unitat de subsol de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME)  p. 273
Xavier Maese i Lluís Vivancos Solís

El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre  p. 292
Josep Castells i Eudald Guillamet

L’Aubert: una explotació agropecuària de l’Alta Edat Mitjana a la Vall d’en Bas (segles VI-X)  p. 315
Christian Folch Iglesias, Jordi Gibert Rebull i Ramon Martí Castelló

Les intervencions arqueològiques d’urgència al territori de Catalunya durant el 2016  p. 334
Josep Manuel Espejo i Francesc X. Florensa

Inauguració de l’exposició “Art Primer. Artistes de la prehistòria” al MAC – Barcelona

El proper dijous 6 de febrer a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41), la inauguració de l’exposició “Art primer. Artistes de la prehistòria”, que romandrà oberta al públic fins al juny de 2020.

En un viatge de més de 50.000 anys, a la descoberta del pensament creatiu per part de les societats prehistòriques, l’exposició explora el tema dels orígens de l’art a la prehistòria, centrant-se particularment en els vestigi que es conserven a Catalunya de l’anomenat “art rupestre llevantí”.

A la mostra s’exhibeixen més d’un centenar d’objectes únics de la prehistòria europea, procedents dels mateixos fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya i d’altres museus i institucions catalanes, franceses i de l’estat espanyol, juntament amb diversos recursos audiovisuals i de realitat virtual.