Mes: març de 2018

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.

1. Bloc dels gravats de Mas de n’Olives abans de començar els treballs de recuperació. Fotografia: Josep Castells
2. El gran bloc un cop delimitat i netejat de la vegetació i la runa que el cobria. Fotografia: Josep Castells
3. Detall dels problemes de conservació que afectaven els gravats. Fotografia: Josep Castells
4. Vista de la coberta de protecció i la passera de circulació del bloc. Fotografia: Josep Castells
5. Procés de neteja dels líquens que cobrien els gravats. Fotografia: Josep Castells
6. Detall de dues figures un cop efectuats els treballs de neteja. Fotografia: Josep Castells
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Lleida, novembre 2018)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Logo de l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM El proper mes de novembre de 2018 se celebrarà a Lleida el VIè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM i la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El VIè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, com en les anteriors edicions, te l’objectiu de donar a conèixer les intervencions que es porten a terme actualment, encetar noves línies de recerca i presentar nous treballs de síntesis.

El Congrés es dividirà en tres grans blocs:

  • Temes monogràfics: els castells de frontera, l’arqueologia del món andalusí a Catalunya, i balanç dels 20 anys de Congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (1998-2018).
  • Intervencions arqueològiques, 2014-2018.
  •  Pòsters: Arqueologia de la guerra civil: els objectes bèl·lics.

En els propers mesos l’ACRAM editarà un programa més detallat, amb l’especificació dels terminis de presentació dels treballs.

| Per a més informació cliqueu aquí |

XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

Recull bibliogràfic, febrer i març de 2018

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Ja teniu disponible el núm. 56 corresponent als mesos de febrer i març de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

I Simposium d’arqueologia laietana

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge del programa del I Simposium d’arqueologia laietanaEl dissabte 12 de maig de 2018, en el marc de les activitats de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de la Laietania al Maresme 2018, s’ha creat un espai de comunicació i reflexió per donar a conèixer el resultat de la recerca arqueològica al territori que ocupava l’antiga laietania. El Simposium se centrarà en les intervencions arqueològiques i estudis de recerca de jaciments del Maresme i el Vallès Oriental, emmarcats en una forquilla cronològica que va des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana.

Dins d’aquesta jornada, està programada la conferència: “L’arqueologia de la prehistòria i l’antiguitat al Maresme i Vallès Oriental, balanç de recerca i gestió (2000-2017)”, a càrrec de Joaquim Folch i Gemma Hernàndez, arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que tindrà lloc a les 9,45 hores al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora de Teià (c/ Ernest Lluch, 41).

| Descarregueu la fitxa amb el programa de la jornada en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 

1. Planta del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
2. Procés d’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
3. Extracció d’àmfores durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
4. Vista de les àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
5. Arquitectura naval del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
6. Vista del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
7. Vista del Tethis i immersió durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
8. Àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
9. Excavació del derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
10. Àmfora amb tapa trobada al derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
11. Vista d’àmfores i restes de l’arquitectura naval del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
12. Vista d’àmfores del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
13. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
14. Intervenció al derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
15. Àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
16. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

vista del poblat neolític de la Draga (Banyoles, el Pla de l'Estany)El 6 d’abril de 2018 de 10,00 a 18,00 hores se celebrarà a Girona la Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya. Aquesta jornada, que coorganitzen el MAC-Girona, CSIC-IMF i la UAB, tindrà lloc a l’auditori Josep Irla, Capella de l’antic Hospital de Santa Caterina Seu de la Generalitat de Catalunya (Pl. Pompeu Fabra, 1).

La jornada de debat es planteja com una reedició de la Taula Rodona de Montserrat dedicada al neolític a Catalunya que va tenir lloc a Montserrat entre els dies 9 i 11 de maig de 1980. Aquella reunió i la seva publicació l’any 1981 van suposar una fita en la recerca sobre les comunitats pageses del neolític a Catalunya, i van permetre esbossar les problemàtiques històriques que en aquell moment es plantejaven sobre aquest període i que havien de marcar les línies de recerca que es desenvoluparien a les dècades següents.

La Taula Rodona de Girona pretén centrar el debat a partir dels jaciments catalans, abastant totes les línies de recerca que actualment es duen a terme sobre aquesta temàtica i fomentant la participació de tot el personal científic i equips de recerca que treballen a Catalunya sobre aquesta qüestió. És per això que l’objectiu és doble: d’una banda, es vol sintetitzar el coneixement disponible sobre les primeres societats neolítiques de Catalunya, conèixer el medi ambient en el que es desenvoluparen aquestes comunitats, precisar els ritmes i dinàmiques de la seva implantació sobre el territori, caracteritzar els seus modes de subsistència, reconstruir les seves coneixences tècniques i produccions artesanals, així com estudiar les seves manifestacions artístiques i pràctiques funeràries. D’altra banda, el pretén retre homenatge als investigadors i investigadores que van participar a la 1a taula rodona sobre el neolític i que van permetre endegar les noves línies científiques, els resultats de les quals es debatran en la propera trobada.

Secretariat: Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona. Tel. 972 94 25 70 / cfernandezc@gencat.cat
Inscripció gratuïta. Places limitades.

| Descarregueu la primera circular en pdf |

Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

La mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) ha obert les seves portes al públic

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Després de 3 anys de treballs, la mostra permanent sobre la història del jaciment ibèric de la Font de la Canya va obrir el passat dissabte 3 de març les seves portes als visitants. L’espai està situat a la planta baixa del Local Social municipal, situat al carrer del Carme nº1 bis (paral·lel a la carretera N-II) d’Avinyó Nou, al terme d’Avinyonet del Penedès.

La mostra permanent, anomenada D.O. Vinífera, és el resultat de més de 15 anys d’excavacions al jaciment ibèric i recull la història d’aquest centre de mercaderies de l’antiga Cessetània i de la recerca arqueològica de la vinya i el vi. El centre es destaca com una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya.

A partir d’ara, la mostra es podrà visitar cada dia de la setmana en tres

s tipus de modalitats:

  • Visita guiada sense reserva prèvia: previstes els dissabtes, diumenges i festius a les 10:00 i a les 12:00 amb el recorregut dirigit pel grup d’arqueòlegs responsables de les excavacions i membres de la Cooperativa Arqueovitis. La durada serà de 60 minuts i permetrà gaudir de la col·lecció de peces recuperades al Jaciment ibèric de la Font de la Canya, que es barregen amb recreacions tant audiovisuals com reals i elements didàctics i interactius. El cost de l’entrada és de 6€ (adults) i 4,5€ (tarifa reduïda). Aquesta modalitat es realitzarà tots els caps de setmana i festius del mes amb excepció del primer dissabte de mes a les 10:00h, que es combinarà la visita al Jaciment ibèric i a D.O. Vinífera.
  • Grups (a partir de 15 persones) o visites concertades en altres horaris: es podran reservar contactant amb la Cooperativa Arqueovitis trucant al 606.866.979 o enviant un correu electrònic a arqueovitis@gmail.com.
  • Visita lliure: aquesta modalitat de visita (no guiada) es podrà realitzar de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00h. El cost de l’entrada és de 4€ (adults) i 2,5€ (tarifa reduïda).

La construcció del Centre d’interpretació ha estat un projecte en tres fases promogut per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb l’objectiu de posar en valor la riquesa del jaciment ibèric de La Font de la Canya i els resultats de la gran tasca d’investigació i recerca arqueològica realitzades per l’equip responsable de les més de 15 campanyes d’excavacions en aquest centre de mercaderies de la Cessetània ibèrica i origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

1. Àmbit 6 de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
2. Àmbit 3, amb la premsa, a la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
3. Vista de l’àmbit 2 de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
4. Reconstrucció del magatzem del recinte 2, de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López

El cost total dels treballs de la mostra ha estat de 307.214,41€ finançats per Fons Europeus de Desenvolupament Regional, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès en la primera fase, i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament en les fases 2 i 3. A més, el projecte ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona, i també del VINSEUM com a dipositari de les peces i museu comarcal de referència.

D.O. Vinífera s’incorpora com una joia més de l’important patrimoni turístic d’Avinyonet del Penedès, que ja inclou el Jaciment ibèric la Font de la Canya, el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, el Miravinya “El Circell” i el Museu del Batre a Les Gunyoles així com esdeveniments de ressò com són el Pessebre vivent parlat de Les Gunyoles i el Microvi entre d’altres.

Notícia: Magí Miret