Conferència “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19:00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

1. J. Puig i Cadafalch al seu estudi cap els anys 1931-1936

2. El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Bosch Gimpera a l’esquerra i al costat de J. Puig i Cadafalch en l’acte dels seu nomenament doctor honoris causa el dia 3 de maig de 1934

3. Caricatura de J. Puig i Cadafalch a les excavacions d’Empúries per J. Junceda a la revista “¡Cu-Cut!” del 8 de juliol del 1909

4. Parlament de J. Puig i Cadafalch en l’acte d’inauguració del Museu d’Arqueologia de Catalunya el dia 3 de novembre de 1935

5. Secció isomètrica del sepulcre romà de Favara segon J. Puig i Cadafalch i C. Brugués “Estudi d’arqueologia arquitectònica del sepulcre romà de Favara” de 1892. Premi dels Jocs Florals de 1888

6. Volum primer de “L’arquitectura romànica a Catalunya” dedicat a l’arquitectura romana, obra de J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera i J. Goday, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1909. Primera síntesi d’arqueologia romana catalana

7. Restitució del temple d’August del fòrum de Barcelona al primer volum de “L’arquitectura romànica a Catalunya” de J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera i J. Goday, 1909

8. Restitució dels arcs del pont romà de Martorell al primer volum de “L’arquitectura romànica a Catalunya” de J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera i J. Goday, 1909.

9. “L’arquitectura romana a Catalunya” de J. Puig i Cadafalch, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1934. Segona edició augmentada i actualitzada del volum primer de “L’arquitectura romànica a Catalunya”. Síntesi d’arqueologia romana de llarga vigència

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia de l’11 de gener de 2017. Fotografia: Núria Clua

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia de l’11 de gener de 2017. Fotografia: Núria Clua

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia de l’11 de gener de 2017. Fotografia: Núria Clua

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia de l’11 de gener de 2017. Fotografia: Núria Clua

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

• Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

• Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

• Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

• Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.