Mes: octubre de 2014

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

Xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. El jaciment del Camp de les Lloses  exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

  • Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment. El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament.Llegeix més »

“Rituals de mort i pràctiques funeràries”, una proposta del MAC-Barcelona per a la festivitat de Tots Sants

xarxesDeixa un comentari

Image (1) tots-sants-MAC.jpg for post 18257Demà dissabte 1 de novembre al matí, de les 11,00 i a les 12,30h, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona proposa una singular visita per celebrar la festivitat de Tots Sants: “Rituals de mort i pràctiques funeràries”, que es desenvoluparà en diferents àmbits del museu i està centrada en el plantejament de diferents aspectes dels rituals de mort i les pràctiques funeràries des de la prehistòria fins l’època clàssica.

Els rituals que han acompanyat la mort han estat un dels trets que millor han definit la idiosincràsia de cada cultura i, per tant, els que més interès han suscitat a l’hora de relacionar-los amb els múltiples tipus d’enterraments documentats per l’arqueologia.

L’activitat consistirà en relacionar les representacions funeràries que inclou el museu en els seus diferents àmbits amb els rituals de mort que els van acompanyar en el seu dia. Les explicacions comptaran amb elements de suport de característiques diferent que s’aniran desvetllant durant el transcurs de l’activitat. El factor sorpresa està garantit.

  • Activitat inclosa en el preu de l’entrada
  • Aforament limitat, cal inscripció prèvia a:  93 423 21 49  /  infomac@gencat.cat

Presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) llibre-Oxyrhinchos.jpg for post 18283Demà divendres 31 de novembre, a les 18,00 hores, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), tindrà lloc l’acte de presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”, i del Conveni entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Montpeller.

Aquesta és la publicació dels treballs realitzats a la tomba saïta número 1 de la Necròpolis Alta del jaciment d’Oxirrinc (El Bahnasa, Minia, Egipte). En aquesta monografia es presenten també els treballs arqueològics portats a terme en zones adjacents d’aquest destacat monument funerari, corresponents a tombes saïtes i d’època grecorromana. Des de la UB, la missió arqueològica d’Oxirrinc està excavant en aquest jaciment des de l’any 1992, i ja des dels seus inicis ha comptat amb l’ajut i el recolzament de diverses institucions científiques.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Noves troballes al Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès): restes de tortuga, de tigre i copròlits de hiena

xarxesDeixa un comentari
Excavacions del mes d’octubre a la Boella. Fotografia: Palmira Saladié/IPHES
Excavacions del mes d’octubre a la Boella. Fotografia: Palmira Saladié/IPHES

L’excavació realitzada al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès) sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social al llarg d’aquest any s’ha centrat a la zona coneguda com la Mina, en una superfície de quasi bé 25 metres quadrats, on han aparegut diverses restes animals i d’indústria lítica inèdites fins ara. Es preveu que en properes campanyes que es duguin a terme en aquest mateix indretapareguin fòssils de més d’un milió d’anys d’antiguitat.

Durant els treballs d’excavació realitzats el present mes d’octubre al Barranc de la Boella, s’hi ha trobat espècies de fauna que encara no havien aparegut en aquest indret: esquelètics de tortuga, tigre de dents de sable i abundants copròlits de hiena. També han aparegut restes de pedra tallada que, per la seva antiguitat -aproximadament un milió d’anys-, són de gran importància per explicar l’origen de les primeres poblacions humanes a Euràsia.

La intervenció arqueològica s’ha  dut a terme per un equip integrat per personal investigador de l’IPHES, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid-Consell Superior d’Investigacions Científiques (MNCN – CSIC), i alumnes del grau d’Història i del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, ambdós impartits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També hi han participat estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest últim cas són del Grau d’Antropologia i Evolució Humana, que s’imparteix juntament amb la URV i que compta amb investigadors de l’IPHES com a docents.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Oferta per excavar al “Çatalhöyük Research Project”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Catalhoyuk.jpg for post 18245El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dyamics, UPF i IMF-CSIC) ofereix a un/a estudiant l’oportunitat de passar dos mesos (entre juny i agost de 2015) excavant com a part d’un equip internacional i multidisciplinar al jaciment de Çatalhüyük (Turquia).

Aquest jaciment, habitat entre el 7500 i el 5700 BC, és una de les ocupacions neolítiques més grans  i millor preservades del món, i com a tal ha estat reconegut per la UNESCO com a World Heritage Site.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |

Seminari sobre l’ocupació de la Hispània conquerida a l’ICAC

xarxesDeixa un comentari

El proper dijous 30 d’octubre del 2014 està previst que se celebri el Seminari internacional: “Les estratègies d’ocupació dels territoris conquerits a les províncies hispanes els segles II-I aC: primers assentaments de control i models d’implantació” a l’Institut Català d’Arqueologia Clàsica (Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona).

Amb coordinació d’Esther Rodrigo (ICAC-UAB), hi intervindran una vintena d’experts: Joan Gómez Pallarès (ICAC), Rui Mataloto (Municipio de Redondo), Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda (MAC Empúries), Josep Burch (UdG), Josep Guitart (UAB-ICAC), Albert Martín (Ajuntament de Cabrera de Mar), Arnau Garcia (ICAC), Joaquim Pera (UAB), César Carreras (UAB), Núria Romaní (UAB), Núria Padrós (UAB), David Asensio (UB/UAB), Francisco José Cantero, Ramon Cardona (CEL), Jordi Morer (ROCS, SL), Borja Gil (ROCS, SL), Josep Pou (Ajuntament de Calafell), Laro Sánchez (ROCS, SL), Oriol Olesti (UAB), Joan Oller (UAB), Jordi Morera (Arqueòlegs.cat) i Jose Antonio Mínguez (UVA).

La inscripció al seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar la plaça.

| Descarregueu el programa i altres informacions clicant aquí |

Noves sessions dels Divendres del Patrimoni Cultural a la UAB: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”

xarxesDeixa un comentari

El proper divendres 31 d’octubre està prevista la primera de les dues sessions programades dintre de les trobades organitzades des de la CORE (Comunitat de Recerca Estratègica) en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona dintre del projecte “Els Divendres del  Patrimoni Cultural a la UAB” que en aquesta ocasió tractaran sobre: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”.

Des de fa un temps, la UAB organitza, un divendres al mes i de manera informal, trobades en diferents llocs del Campus de la UAB o en la seva esfera per parlar sobre recerca, innovació i transferència. Aquestes noves xerrades-debat estaran dividides en dos blocs els dies 31 d’octubre a les 10,00h a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i 7 de novembre, a les 10,00h, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

| Per a més informació e inscripció a les sessions cliqueu aquí |

X Cicle de Converses al Raval, Tal com som, tal com érem

xarxesDeixa un comentari

Amb la xerrada de Josep LLuís Mateo Dieste, UAB: “Miracles científics a l’Alcorà. Retòriques musulmanes entre ciència i religió (al final del segle XX)”, programada pel proper 30 d’octubre, s’iniciarà la nova edició del X Cicle de Converses al Raval, Tal com som, tal com érem.

Aquest cicle de conferències està organitzat per la Residencia d’Investigadors-CSIC i el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC. Durarà fins a finals de juny i te una periodicitat mensual.

Les sessions comencen a les 18,00h, a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, carrer Hospital 64, de Barcelona.

| Descarregueu el programa en pdf |

Sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”

xarxesDeixa un comentari
Interior de la basílica de Sant Just i Pastor. Fotografia: Josefa Huertas
Interior de la basílica de Sant Just i Pastor. Fotografia: Josefa Huertas

El proper dimecres dia 29 d’octubre, a les 19,00 hores, se celebrarà la sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”, a càrrec de Júlia Beltrán de Heredia, professora de la Facultat Antoni Gaudí i conservadora en cap del MUHBA.

L’acte tindrà lloc al Palau Centelles-Solferino, Baixada de Sant Miquel, 8, de Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Presentació del llibre: “El conflent subterrani. Cova Lachambre. La cova més gran de Catalunya”, al Centre Excursionista de Terrassa

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cova-lachambre.jpg for post 18154Demà dijous 23 d’octubre a les 20,15 a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa (c/ Sant Llorenç, 10) està prevista la presentació del llibre: “El conflent subterrani. Cova Lachambre. La cova més gran de Catalunya”, que han realitzat conjuntament Joan Madurell i Manel Llenas en la doble condició d’espeleòlegs de l’Espeleoclub de Sabadell i paleontòlegs de l’ICP. Al llibre es detalla bàsicament la morfologia del complexe càrstic, i s’inclou també un capítol sobre paleontologia.

A l’acte es projectarà un audiovisual que és un recorregut virtual per l’interior visitant les principals galeries d’aquesta cavitat, la més llarga de Catalunya, amb 26,8 km.

Des de fa més de quatre anys l’ICP col·labora amb el Col·lectiu Conflent Subterrani en la recerca espeleològica i paleontològica al complexe càrstic de Lachambre, a prop de Prada de Conflent, el conjunt de coves més gran de Catalunya, inclòs recentment a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.