Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

Xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. El jaciment del Camp de les Lloses  exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

–  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment. El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament.

–  Un dels aspectes més singulars del jaciment és l’exhumació d’onze inhumacions infantils a les cases. Es tracta d’una tradició indígena?

Són sepultures de nounats situades prop dels murs que, atesa la seva situació i context estratigràfic, es podrien relacionar o bé amb la fundació de la casa o la remodelació dels espais habitats. Tradicionalment aquestes sepultures han estat interpretades amb finalitat profilàctica, protectora de la casa, del grup familiar i de culte a la fertilitat de la terra. En els darrers estudis, aquestes consideracions són qüestionades i analitzades des del plantejament de partida que són les dones indígenes les que portarien a terme la pràctica d’aquests enterraments Les anàlisis paleogenètiques practicades pel Grup de Recerca en Osteobiografia de la UAB en curs de publicació aportaran noves dades sobre l’ADN antic d’aquestes criatures i permetran aprofundir en la seva interpretació històrica.

Com contempleu el Camp de les Lloses dins del projecte de recerca “El NE de la Citerior: d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”?

El jaciment forma part d’un projecte on ens plantegem l’anàlisi d’un moment posterior a partir del qual el territori de la Citerior pren una nova formulació després de la Guerra de Numància i la presència de la comissió senatorial enviada a la península a posar ordre i organitzar els afers hispànics. Ens interessa, doncs, valorar el significat i l’evolució d’aquesta nova organització, que considerem d’esperit i estructura militar, i com aquesta acabà diluint-se amb la posterior arribada dels municipia de primer quart del segle I a.n.e.

El Camp de les Lloses forma part d’un espai territorial, juntament amb d’altres enclaus, que es caracteritzarà per la seva importància estratègica. en aquest moment cronològic, tal com mostren, per exemple, les construccions de vies que comuniquen la plana de Vic amb la costa central o la Catalunya occidental també amb la zona costanera. Cal considerar, també, perquè en aquests territoris s’hi documenten diferents tipus d’assentaments militars, datables d’aquest moment, que il·lustren l’àmplia gamma adaptativa de l’administració romana a la realitat territorial.

La hipòtesi de partença considera l’existència d’una organització específica del territori del NE de la Citerior durant la segona meitat del segle II a.n.e., basada en les necessitats militars. Això no implicaria un sistema d’ocupació coercitiva en el sentit clàssic del terme (exèrcit d’ocupació), sinó una xarxa de posts avançats (amb guarnicions formades majoritàriament per tropes auxiliars indígenes, auxilia externa), amb diferents funcions orgàniques.

–  El Camp de les Lloses (125-75 a.n.e): campament, vicus, avant posts de logística militar ?

Dins de tot aquest entramat històric, el Camp de les Lloses tindria una funció directament relacionada amb la logística dels exèrcits romans, operant tant a la Citerior com a la Gàl·lia Transalpina, per a la qual l’evidència de les vies en seria una prova fefaent.

Contingents de legionaris romans o socii itàlics, arribats de mar enllà, podrien ser enviats, juntament amb els auxiliars locals, cap a l’interior o el nord a través d’una autèntica xarxa d’avant posts de tipus logístic. En aquests punts el patró indígena hi jugaria un rol clau, com ho demostra la presència de grafits ibèrics i una cultura material fonamentalment local.

En aquest enclau, de tipus logístic, una petita guarnició restaria al càrrec de la seguretat, tot preservant provisions per a les tropes en trànsit, organitzant el reclutament d’auxiliars locals, i tenint cura de tasques com la reparació de les armes i altre utillatge, o l’organització de tallers diversos tipus fabricae, i eventualment, possiblement, també l’encunyació de moneda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s