Mes: febrer de 2012

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les Drassanes Reials (Barcelona)”

xarxes1 comentari

Image (1) drassanes2.jpg for post 5437

Conferència “Les Drassanes Reials (Barcelona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana Vilardell
Moderador: Roger Marcet

Els treballs arqueològics duts a terme durant les obres del projecte de restauració estructural de les Drassanes Reials de Barcelona, amb motiu de la remodelació del Museu Marítim, han permès localitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marc cronològic altimperial que es perllongaria fins a l’època tardoromana. Destaca la troballa de les restes d’un mausoleu rectangular, a l’interior de qual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnes cineràries de diversa tipologia i aixovars funeraris associats. Les obres han posar de manifest també restes de les Drassanes originals del s.XIII, de les ampliacions del s. XV, i les posteriors reformes del s. XVIII.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • Que destacaries dels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica?

Els treballs arqueològics duts a terme en les naus de ponent de les Drassanes Reials han permès localitzar part d’una necròpolis romana i nombroses estructures corresponents a la drassana des dels seus orígens (finals del segle XIII) fins pràcticament l’actualitat.

  • Que suposa la presencia de vestigis romans en aquesta zona de la ciutat?

Primerament confirma la presència d’una destacada necròpolis, amb una dilatada cronologia (s.  I- s. VI dC) i gran varietat en quant a les estructures funeràries (destinades tant a inhumacions com a incineracions). Alhora, la disposició de les diverses sepultures i la seva ubicació respecte a la orografia de Barcino ens permet vincular la seva presencia amb l’existència de la Via marítima que comunicaria la ciutat amb la muntanya de Montjuïc.

  • Quina rellevància tenen les dades arqueològiques respecte al coneixement de les Drassanes Reials de Barcelona?

Les tasques arqueològiques han permès establir les línies principals de l’evolució constructiva del recinte de les Drassanes Reials. Això ha comportat, alhora, un canvi en el coneixement que es tenia fins al moment, fonamentat en la documentació històrica i mancat de la informació arqueològica. Per tant, caldrà fer una relectura de la documentació tenint en compte les dades aportades per l’arqueologia . Cal destacar, però, que encara resta una intervenció en curs (naus de llevant) i que hi ha diversos punts claus per comprendre millor el recinte en els quals no s’hi ha intervingut.

I Jornades d’Arqueologia Subaquàtica de la UAB

xarxesDeixa un comentari

Image (1) UAB-subaquatica.jpg for post 5367La Universitat Autònoma de Barcelona i el Col·lectiu d’arqueologia subaquàtica Thalassa, organitzen les I Jornades d’Arqueologia Subaquàtica.

Les jornades es portaran a terme el dia 2 de març, a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. S’iniciaran a les 9:30 h del matí i acabaran amb una taula rodona a les 13:50 h.

En aquestes jornades es farà un repàs per la història de l’arqueologia subaquàtica, parlant d’exemples significatius i de la metodologia emprada.

Descoberta a Isona una nova espècie de tortuga que va conviure amb els dinosaures

xarxesDeixa un comentari
Reconstrucció d’Oscar Sanisidro de la tortuga Polysternon isonae a partir de les restes fòssils recuperades a Isona.

Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert una nova espècie de tortuga de finals de l’època dels dinosaures que han batejat amb el nom de Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.

És ben coneguda l’abundància de restes fòssils de dinosaures que van viure fa entre 65 i 70 milions d’anys a la zona que actualment ocupen els Pirineus, on trobem desenes de jaciments amb restes òssies, petjades i ous dels darrers dinosaures que van habitar el nostre planeta, sent la Conca de Tremp una de les zones amb major concentració de fòssils.

Menys coneguts, però, són tota la resta d’organismes que completaven els ecosistemes del final del període Cretaci: altres vertebrats, invertebrats, plantes, fongs, etc. Un element habitual d’aquests ecosistemes eren les tortugues. En els jaciments pirinencs, els seus fòssils són relativament abundants i, en general, consisteixen en plaques de la closca aïllades o petits conjunts de plaques que ens poden ajudar a fer-nos una idea general de la morfologia i la mida de l’animal. En canvi, la troballa de closques senceres és poc freqüent i encara més excepcionals són les descobertes que conserven parts de l’esquelet dins la closca.

El descobriment i la descripció de la tortuga Polysternon isonae la podeu trobar a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” on els investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han publicat la troballa.

Presentació del llibre “Praesidivm, templvm et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la catedral de Tarragona”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Praesidivm.jpg for post 5363

El proper dimecres 29 de febrer a les 19:30h tindrà lloc la presentació del llibre “Praesidivm, templvm et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. memòria d’una exposició temporal” a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona.

Aquest llibre recull l’exposició homònima que hi va haver al Museu Bíblic Tarraconense el maig del 2011 en motiu del Festival Tàrraco Viva i que va ser mereixedora del premi Musa 2011.

Els autors són Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense), Antonio Peña Jurado (Universitat Autònoma de Barcelona), Míriam Ramon Mas (Museu Bíblic Tarraconense) i Imma Teixell Navarro (Ajuntament de Tarragona). El llibre consta de textos en català, castellà i anglès que expliquen els resultats de els excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral durant els anys 2012 i 2011; i l’evolució urbanística de l’espai catedralici des dels inicis de l’ocupació romana fins a l’actualitat. També presenta una interessant mostra de fotografies i dibuixos, a part del catàleg de els peces més significatives aparegudes a les esmentades intervencions arqueològiques.

El preu dels exemplars en paper és de 15 euros, tot i que el llibre es podrà descarregar de franc a partir de l’1 de març a les webs de l’ICAC, del Museu Bíblic Tarraconense, de l’Ajuntament de Tarragona i al Bloc “A la recerca del Temple d’August”.

 

Taula rodona sobre la difusió comercial de les àmfores vinàries produïdes al nord-est peninsular (I aC-I dC)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) anfores-II.jpg for post 5011Els dies 29 i 30 de març tindrà lloc la Taula Rodona “La difusió comercial de les àmfores vinàries produïdes al nord-est peninsular (I aC-I dC)”  al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

La Taula Rodona, organitzada per l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB), constarà de quatre sessions dedicades al comerç intrapeninsular i insular, al comerç marítim i les àmfores dels carregaments de derelictes, al comerç amb la Gallia i al comerç amb el limes germànic. A més a més comptarà amb la participació de destacats investigadors, tant de l’’àmbit nacional, com internacional.

La Taula Rodona COMAMF està oberta tant als especialistes interessats com a estudiants de grau, llicenciatura i màster, doctorands, investigadors i professorat. L’accés és gratuït però el número de places és limitat a  l’espai disponible. Els interessats en assistir-hi hauran de sol·licitar-ho a l’organització via e-mail. vmartinez@ub.edu.

Les sessions  tindran lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (Carrer de Ramelleres, núm. 27, 08001, Barcelona (Barri del Raval).

Nova troballa en el transcurs de les intervencions motivades per les obres de l’AVE a l’estació de La Sagrera

xarxesDeixa un comentari
Fotografia: Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano (cedida per ADIF)
Fotografia: Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano (cedida per ADIF)

Durant les intervencions arqueològiques originades per les obres de l’AVE a l’estació de La Sagrera, s’ha localitzat un enterrament col·lectiu força singular. Es tracta d’un hipogeu de grans dimensions amb més de 77 individus.

Les excavacions, sota la direcció de Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano, han documentat una estructura subterrània, tipus hipogeu, amb accés en pendent.  La cambra sepulcral acull desenes d’individus de diferent edat i sexe. La majoria dels esquelets conserven la connexió anatòmica, en general en decúbitus prono i també de costat. Els treballs en curs continuen recuperant nous esquelets.

Es pot confirmar que l’accés a aquesta tomba col·lectiva es devia fer per llevant (al costat de la Ronda Sant Martí), ja que en aquest costat s’ha documentat una pendent cap a la gran cambra sepulcral (3,5 x 3 m).  En aquest mateix punt d’entrada al sepulcre, s’hi han localitzat dos retalls paral·lels  que es poden relacionar amb algun tipus de clausura de la tomba feta amb material perible.

El material arqueològic es extremadament escàs i es limita a diversos fragments de ceràmica llisa a mà i algun fragment d’indústria lítica, fins al present poc indicatius a l’hora de precisar la cultura i cronologia, si bé la tipologia sepulcral permet proposar un període entre el neolític final i els inicis del bronze antic, és a dir entre 3500 y 2000 a JC. grosso modo, quelcom que només les datacions radiocarbòniques permetran concretar.

| Galeria d’imatges |

Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2009-2010

xarxesDeixa un comentari

Image (1) portada_Trib2009_20102.jpg for post 4956| Vegeu publicació |

El llibre de recull anual del cicle 2009-2010 de la Tribuna d’Arqueologia conté els següents articles:

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Patrimoni Mundial: Les icnites de dinosaure de Catalunya p. 9
Gemma Hernández, Elisabeth Blaya

Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya). Balanç de 10 campanyes d’excavació p. 27
Xavier Mangado, Josep Maria Fullola, Oriol Mercadal

Documentació dels nous conjunts d’art rupestre del Priorat (Tarragona) p. 53
Elisa Sarrià, Ramon Viñas, Laura Martínez, Juan Antonio Serrano

La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages) p. 85
Alfons Fíguls, Olivier Weller, Fidel Grandia, Joan González, Jorge Bonache

La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental) p. 113
Abel Fortó, Xavier Maese

La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures p. 153
Emili Junyent

Oxirrinc (El Bahnasa, Minia -Egipte): nous descobriments i novetats. Campanya de 2009 p. 185
Josep Padró, Maite Mascort, Eva Subías

Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona) p. 215
Albert López, Xavier Fierro

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l’excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010) p.243
David Asensio, Rafel Jornet, Maite Miró

Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor amfòric i necròpolis altimperials p. 265
Francesc Antequera, Antoni Rigo, Daniel Vázquez

El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval p. 295
Cira Crespo Cabillo, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila

Intervenció arqueològica a les portes de la ciutat de Barcelona: l’exemple de l’avinguda de Vilanova, 3-11 / carrer Roger de Flor, 39-43 p.331
Jordi Aguelo, Toni Juárez, Carme Subiranas

La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: darreres intervencions arqueològiques 2000-2009 p. 359
M. Bruna Álvarez, Jordi Amorós, Roger Benito, Xavier Esteve, Josep Maria Feliu, Pedro Otiña, Oriol Tutusaus, Òscar Varas, Oriol Vilanova, Erikarta Imanol Yll

El dipòsit de carreus del Mèdol. Resultats preliminars p. 383
Marcel Sirisi, Juan Trenor, Cristina Benet

La Batalla de Talamanca. Una nova metodologia de recerca arqueològica p. 407
Joan Santacana Mestre, Xavier Rubio

Publicació de l’article “A mitja hora de la Catedral”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) gironacatedral.jpg for post 5216El passat 13 de febrer es va publicar l’article “A mitja hora de la Catedral” d’Albert Aulines, prehistoriador del Centre d’Estudis de Girona, al Dominical del Diari de Girona.

L’article tracta sobre els primers pobladors de Domeny (Girona) i la publicació del llibre coincideix amb l’inici d’una nova campanya d’excavacions al jaciment, a l’àrea del futur enllaç  de l’AP7 amb Sant Gregori. La nova campanya té l’objectiu d’aprofundir en l’estudi  i comprensió del fenomen neandertal a Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Descoberta una nova espècie d’èquid extingit a l’abocador de Can Mata (Els Hostalets de Pierola)

xarxesDeixa un comentari

Recentment s’ha descobert, al jaciment paleontològic de Can Mata (Els Hostalets de Pierola), sis dents i diversos fragments de mandíbula, identificats com a una nova espècie d’èquid de 12 milions d’anys  d’antiguitat (Miocè Superior), que s’ha batejat amb el nom d’Anchitherium Nievei.

El descobriment, donat a conèixer a través de la publicació de l’article “A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocador de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula” a la revista Comptes Rendus Palevol redactat  per Cheyenn Rotgers  i d’altres investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, permetrà descriure la nova espècies d’Anchitherium i aportar noves referències sobre les característiques ambientals de la zona.

Cal destacar que el descobriment novament  posa de manifest que el paisatge d’aquesta zona era un hàbitat boscós, relativament humit, molt diferent de la resta de conques de la Península Ibèrica.

Seminaris al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) logo.ub_.jpg for post 5181El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona organitza diversos seminaris durant els mesos de març, abril, maig i juny.

  • Dimecres 14 de març a les 18:00h: “El método de datación absoluta del radiocarbono: problemas y perspectivas” a càrrec de Giacomo Capuzzo (UAB).
  • Dimecres 18 d’abril a les 18:00h: “Agitar la guerra per construir la pau: “imperialisme per invitació” i relacions internacionals en l’Antiguitat clàssica (ss. IV-I aC.)” a càrrec del Dr. Toni Ñaco del Hoyo (ICREA/UAB) i el Dr. Daniel Gómez Castro (UAB).
  • Dimecres 16 de maig a les 18:00h: “Simulació social en arqueologia. El cas d’estudi de Tierra del Fuego” a càrrec del Dr. Ivan Briz i Godino (ICREA/CSIC-IMF) i el Dr. Xavier Rubio Campillo (BSC).
  • Dimecres 6 de juny a les 18:00h: “La restauració de Monuments: història i problemàtica” a càrrec del Dr. Lluís Buscató Somoza (Servei de Monuments-Diputació de Girona).

Totes les conferències tindran lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, a la Facultat de Geografia i Història (Carrer Montalegre 6-8, Planta 1. Barcelona) de la Universitat de Barcelona.

Les places estan limitades a la capacitat del Seminari.

Per a més informació us podeu adreçar a arqueoseminaris@gmail.com