Nova troballa en el transcurs de les intervencions motivades per les obres de l’AVE a l’estació de La Sagrera

Fotografia: Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano (cedida per ADIF)
Fotografia: Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano (cedida per ADIF)

Durant les intervencions arqueològiques originades per les obres de l’AVE a l’estació de La Sagrera, s’ha localitzat un enterrament col·lectiu força singular. Es tracta d’un hipogeu de grans dimensions amb més de 77 individus.

Les excavacions, sota la direcció de Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano, han documentat una estructura subterrània, tipus hipogeu, amb accés en pendent.  La cambra sepulcral acull desenes d’individus de diferent edat i sexe. La majoria dels esquelets conserven la connexió anatòmica, en general en decúbitus prono i també de costat. Els treballs en curs continuen recuperant nous esquelets.

Es pot confirmar que l’accés a aquesta tomba col·lectiva es devia fer per llevant (al costat de la Ronda Sant Martí), ja que en aquest costat s’ha documentat una pendent cap a la gran cambra sepulcral (3,5 x 3 m).  En aquest mateix punt d’entrada al sepulcre, s’hi han localitzat dos retalls paral·lels  que es poden relacionar amb algun tipus de clausura de la tomba feta amb material perible.

El material arqueològic es extremadament escàs i es limita a diversos fragments de ceràmica llisa a mà i algun fragment d’indústria lítica, fins al present poc indicatius a l’hora de precisar la cultura i cronologia, si bé la tipologia sepulcral permet proposar un període entre el neolític final i els inicis del bronze antic, és a dir entre 3500 y 2000 a JC. grosso modo, quelcom que només les datacions radiocarbòniques permetran concretar.

Galeria d’imatges |

Finalment, segons les primeres observacions antropològiques, es tracta d’un enterrament on tots els individus haurien estat inhumats durant un curt període de temps i ràpidament colgats de terra, fet que ha permès la perfecta conservació de les posicions anatòmiques originals. Fins al moment no s’ha pogut observar cap patologia relacionada amb la mort, perimortem, que permeti associar aquest enterrament  massiu a un episodi bèl·lic. De confirmar-se l’absència d’aquest tipus de lesions, caldria tenir en compte la hipòtesis que la mort d’aquests individus estigués relacionada amb un fet epidemiològic que hauria afectat per igual a homes, dones i nens de la mateix comunitat.

La troballa és excepcional i amb pocs paral·lels en la bibliografia científica. Caldrà esperar a la finalització dels treballs dels arqueòlegs i al seus estudis per a conèixer detalladament la tipologia i funcionament de la sepultura i la interpretació dels fets que van succeir  fa uns 5000 anys aproximadament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s