Quadern de Prehistòria Catalana. Número 19 (AAG)

Image (1) Quadern19.jpg for post 4173L’Associació Arqueològica de Girona (AAG) publica el número 19 de la seva revista, el Quadern de Prehistòria Catalana.

L’Associació Arqueològica de Girona (AAG) acaba de publicar el número 19 de la seva revista, el Quadern de Prehistòria Catalana. El contingut d’aquest nou número és el següent:

– Pàgs. 1-9: Portada i índex

– Pàg. 11: EditorialLes dues cares de la tècnica

– Pàgs. 13-14: Presentació i agraïments

– Pàgs. 17-57: Albert Aulines, Francesc Xavier Medina, Quim Planas i Joan Abad – La cova “Bauma d’en Noguer” (Albanyà, Alta garrotxa): crònica de l’acabament de la campanya arqueològica de 2010

– Pàgs. 59-65: Joan Abad, Albert Aulines i Quim Planas – El jaciment neandertal del Llepard (Amer, La Selva)

– Pàgs. 67-108: Albert Aulines – Els fets i les vivències de la descoberta de jaciments neandertals a Domeny damunt la colada basàltica del volcà Puig d’Adri (1999-2011)

– Pàgs. 111-115: Eudald Carbonell – Amateurs a l’arqueologia

– Pàgs. 117-126: Pau Martín – La didàctica de la prehistòria als instituts gironins: realitat i possibilitats

– Pàgs. 129-167: Joan Abad, Albert Aulines, Pere Canton, Jordi Masbernat, Enric Bach, Conxita Roca, Francesc Xavier Medina i Quim Planas – Activitats i estudis de l’Associació Arqueològica de Girona (novembre 2010-octubre 2011)

– Pàgs. 169-175: Quadern de treball número 19 (2011)

| Text complet dels articles a RACO |

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf”

Conferència “Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2012, 19.00h

Conferenciants: Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero i Oriol Vicente
Moderador: Josep Mestres

L’any 2007 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va iniciar l’excavació sistemàtica d’aquesta cova, que havia estat excavada durant el primer quart del segle XX. S’ha pogut reconstruir l’estratigrafia arqueològica, amb nivells d’habitatge del neolític antic i final i un nivell sepulcral del bronze inicial amb ceràmiques campaniformes. Els estudis de sediments, fitòlits, pol·len i llavors realitzats, juntament amb les datacions de radiocarboni obtingudes, permeten caracteritzar les diferents ocupacions de la cavitat.

| Galeria d’imatges |
_____________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • La seva presentació de la intervenció arqueològica a la Cova de Sant Llorenç (Sitges) es fruit d’un projecte programat. Quins eren els objectius del mateix?

El projecte vol contribuir al millor coneixement de la prehistòria recent en l’àrea costera del centre de Catalunya. És una àrea molt significativa i de gran pes en la Prehistòria de Catalunya. A més, tot i que hi ha diferents equips i projectes en curs amb treballs de qualitat, queden, al nostre entendre, encara molts aspectes per aprofundir i la possibilitat de fer aportacions per conèixer fenòmens com l’origen de les societats agrícoles, l’evolució dels primers pagesos,…  Aquest és l’esperit del projecte de recerca desenvolupat. De manera més precisa se centra en l’estudi de les comunitats del neolític antic intentant contribuir a omplir les llacunes de documentació rigorosa i en perspectiva interdisciplinària  sobre aquest període a la zona.

  • Una bona part de la investigació arqueològica s’ha centrat, en els darrers anys, en l’estudi d’assentaments a l’aire lliure. El seu projecte en canvi se centra en l’estudi de les ocupacions humanes en una cavitat càrstic. És esperit de contradicció? Perquè intervenir en el registre d’una cavitat?

Es veritat i, de fet, creiem que l’aportació que es fa des dels assentaments a l’aire lliure es magnífica i està ampliant de manera considerable els coneixements. Ara bé, les coves i balmes han estat tradicionalment un tipus d’instal·lacions humanes que han proporcionat molta informació i creiem que poden seguir proporcionant-la. És veritat que en el passat l’estudi de les cavitats estava orientat essencialment a obtenir una visió diacrònica de les instal·lacions, donat que es prioritzava l’estudi estratigràfic. Ara, des d’una perspectiva més actual i innovadora amb una metodologia de tipus interdisciplinari i una realització de treballs en extensió,  l’aportació d’aquests tipus d’assentaments pot ser molt més amplia. Recordem que donen informació sobre d’aspectes vinculats a medi ambient, a l’organització regional dels assentaments, estructura econòmica,… A més, obtenir una bona anàlisi del reompliment estratigràfic d’una cova es realment difícil i un veritable repte.

  • Quina importància té el jaciment de la Cova de Sant Llorenç?

A la zona del Garraf hi han pocs assentaments en cova ben estudiats. L’excavació i estudi de la cavitat ha permès conèixer de manera detallada les ocupacions més arcaiques que s’estenen entre el neolític antic i el calcolític. Primerament es va poder delimitar l’àrea més afectada pels treballs d’afeccionats en el passat. Després, i gracies a un treball en extensió i en perspectiva interdisciplinària, s’ha pogut realitzar una aproximació a la definició del tipus d’instal·lació, de les característiques econòmiques de les mateixes

Complementàriament, els treballs de camp han tingut una dinàmica de formació pels futurs arqueòlegs o arqueòlogues en buscar i obtenir la participació d’un ampli col·lectiu d’estudiants universitàries d’un grapat d’universitats de l’estat espanyol o del nord d’Àfrica.

Curs d’Introducció a la Prehistòria de Catalunya

Image (1) prehistòriacatalunya.jpg for post 4171La Societat Catalana d’Arqueologia, amb el suport de la Facultat de Geografia i Lletres de la Universitat de Barcelona, organitza un Curs d’Introducció a la Prehistòria de Catalunya reconegut amb tres crèdits de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

El curs tindrà lloc els dies 31 de gener i 2, 3, 6, 7, 8 i 9 de febrer de 2012, de 18 a 20h a l’aula 220 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, c/ Montalegre, 6-8, Barcelona. A més a més, el curs es completarà amb dues sortides els dissabtes dies 4 i 11 de febrer. La primera consistirà en una visita a l’Abric Romaní de Capellades (matí) i la segona al poblat d’Els Vilars d’Arbeca i al Museu de Lleida.

El preu del curs amb les sortides incloses és de 50 € per als socis de la Societat Catalana d’Arqueologia i de 90 € per als no socis. Les places són limitades. Per a inscriure’s al curs cal adreçar-se a la Secretaria de la Societat Catalana d’Arqueologia (c/València 225, àtic, 3ª Barcelona) de dilluns a divendres de 17 a 20h,  o en el mateix horari a travès del telèfon 934 673 004  o per E-mail a l’adreça: sca@scarqueologia.com.

El programa del curs és el següent:

Dia 31 de gener: D’on venim. Història dels estudis prehistòrics a Catalunya.

Prof. J.M. Fullola Pericot

• Dia 2 de febrer: Els primers humans del territori.

Prof. X. Mangado Llach

• Dia 3 de febrer: Els caçadors recol·lectors superiors.

Prof. X. Mangado Llach

• Dia 6 de febrer: Els darrers caçadors i el procés de neolitització.

Prof. M.A. Petit Mendizàbal

• Dia 7 de febrer: El neolític català: una edat d’or.

Prof. M.A. Petit Mendizàbal

• Dia 8 de febrer: L’expansió del megalitisme i la complexitat del IIIer. mil·lenni.

Prof. F.J. López Cachero

• Dia 9 de febrer: L’edat del bronze i la primera edat del ferro.

Prof. F.J. López Cachero

Anales de Arqueologia Cordobesa. Número 21/22.

Image (1) Anales-Cordobesa.jpg for post 4150El passat 2011  es va publicar un nou exemplar de la Revista Anales de Arqueología Cordobesa (números 21-22), la revista de periodicitat anual publicada pel Grup d’Investigació Sísifo de la Universitat de Còrdova.

Els números 21 i 22 de la Revista Anales de la Arqueologia Cordobesa, publicats conjuntament,  corresponen a les edicions de 2010 i 2011 i  tracta diversos aspectes de l’Arqueologia al sud de la Península. Aquest volum avarca diversos aspectes, des de les relacions entre Huelva i la Illa de Sardenya durant el Bronze Final, passant per les produccions monetàries de la seca d’Onuba o l’estudi d’alguns aspectes del tractament jurídic general del Patrimoni Arqueològic en l’ordenament espanyol.  A més a més el volum inclou un recull de les troballes més destacades en diversos jaciments de la zona d’Andalusia, així com diverses ressenyes i una síntesi de les activitats que el Grup d’Investigació Sísifo ha portat a terme durant els darrers dos anys.

A continuació es presenten els diferents articles que es poden trobar en aquesta publicació:

Llegeix més »

Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010

Arqueologia i patrimoni de Barcelona

El proper dimarts dia 10 de gener de 2012, a les 19:00h, tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), la presentació de l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010.

L’acte tindrà lloc a la seu de la Plaça del Rei (s/n), a la sala de Martí l’Humà, i la presentació es farà a càrrec de Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona.

| Descarregueu invitació en PDF |

Revista Pyrenae. Número 42, Volum I

Image (1) Pyrenae42.jpg for post 4122El passat mes de juny es va publicar un nou exemplar de la Revista Pyrenae (número 42), la revista de Prehistòria i antiguitat a la Mediterrània Occidental publicada pel Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El primer volum del número 42 de la Revista Pyrenae tracta en profunditat les pràctiques funeràries durant la Prehistòria i tot el seu potencial arqueològic a través de l’article de fons “Las prácticas funerarias: su estudio y su potencial” de Lewis R. Binford. A més a més, aquest volum inclou també l’anàlisi del períodes Solutrià a la costa de Màlaga, noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya, un estudi sobre la via Tarraco-Oiasso i un article sobre un anell d’or amb una inscripció del Museo Histórico de Baena.

| Textos en PDF al RACO |

A continuació es presenten els diferents articles que es poden trobar en aquesta publicació:

NOTA EDITORIAL. (2011). Les pràctiques funeràries segons Lewis R. Binford, quaranta anys després”. A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 5-8. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

LEWIS, R. Binford. (2011). “Las prácticas funerarias: su estudio y su potencial” A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 11-47. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

CORTÉS SÁNCHEZ, Miguel; BERGADÀ ZAPATA, M. Mercè; GIBAJO BAO, Juan F.; JIMÉNEZ ESPEJO, Francisco; SIMÓN VALLEJO, María D. i RIQUELME CANTAL, José A. (2011). “El Solutrense en la costa de Málaga: contexto paleoambiental y cronocultural”. A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 51-75. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

LÓPEZ i REYES, Dani; BUXÓ i CAPDEVILA, Ramon; GARCIA i RUBERT, David; i MOERNO MARTÍNEZ, Isabel (2011). “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 77-118. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

AMELA VALVERDE, Luis. (2011). “De nuevo sovre la vía Tarraco-Oiasso”. A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 119-128. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

MORENA, José Antonio; i SÁNCHEZ, Isabel. (2011). “Un anillo de oro con isncipción del Museo Histórico de Baena (Córdoba)”. A: Revista Pyrenae, número 42, volum I. Pp: 129-142. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia del a Universitat de Barcelona. Barcelona.

Exposició Romanorum Vita: una història de Roma

Image (1) romanorumarqueologia.jpg for post 4124L’Exposició Romanorum Vita, inaugurada el 23 de febrer de 2011 a Saragossa, és un projecte de divulgació històrica de l’Obra Social “la Caixa” sobre la vida quotidiana dels romans.

El projecte inclou una exposició itinerant que recrea un carrer i una casa d’una ciutat romana, una exposició virtual i un bloc amb recursos educatius i propostes interactives per a tots els públics.

Romanorum Vita: una història de Roma ha recorregut diverses ciutats d’Espanya al llarg de tot el 2011, des de Saragossa, passant per Tarragona, Alicante o Burgos. Actualment l’exposició es troba a Còrdoba, on s’estarà fins el proper el 17 de gener de 2012. A més a més, per al 2012 s’espera que l’exposició visiti les ciutats de Lugo, Màlaga, Gijón i Sevilla.

Per a més informació us podeu adreçar al web de l’exposició.