Presentació del nou cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 i inauguració amb la conferència “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”

Us recordem que aquest pròxim dimecres 25 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral

Conferenciants: Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles)

Moderador: Pere Castanyer (MAC-Empúries)

Després de més de quatre anys tancat al públic i d’un procés de renovació integral que s’ha allargat durant gairebé dues dècades, el passat mes de desembre el Museu Arqueològic de Banyoles va reobrir les seves portes. I no només ho va fer en un edifici completament remodelat —que, tanmateix, conserva l’essència medieval de l’antiga seu del Comú i de la Pia Almoina—, sinó també amb un discurs actualitzat i accessible, que acosta la ciutadania al seu passat. La nova proposta destaca per una museografia atractiva, capaç de combinar de manera equilibrada els recursos tradicionals i les noves tecnologies, en un recorregut on les peces —baules entre passat i present— són les protagonistes. El nou museu és el resultat de diverses dècades de recerca arqueològica continuada i decidida, finançada i sostinguda per l’impuls compartit de diverses institucions.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II (Baix Empordà)

Amb data 23 de març de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/809/2026, de 18 de març, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès
Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar,
davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà), i s’obre un període d’informació pública
.

Visió de l’excavació del derelicte Illes Formigues II. Fotografia: Martín González, arxiu MAC-CASC.

El derelicte conegut com a Illes Formigues II es localitza al sud-est de les Illes Formigues, un conjunt de setze illots rocosos situats entre els municipis de Palafrugell i Palamós, a la comarca del Baix Empordà.

Illes Formigues II correspon a un vaixell romà de finals del segle I aC que transportava un carregament homogeni d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la Bètica. Es tracta d’un derelicte de dimensions mitjanes, amb una eslora estimada de 20 a 22 metres i una mànega mínima conservada de 5,4 metres. El jaciment conserva no només el carregament amfòric sinó també importants restes estructurals del buc del vaixell, com la quilla, quadernes, taules del pallol i altres elements de l’arquitectura naval.

Les àmfores recuperades corresponen principalment a les tipologies Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. Les anàlisis han identificat continguts com peixos sencers, restes de salses i elements paleobotànics com llavors de raïm i pinyols d’oliva. A més, s’ha documentat la presència de resina de Cistus monspeliensis com a agent d’impermeabilització interior de les àmfores, un fet inèdit fins ara.

L’estiba del carregament mostra una organització clara, amb les àmfores més pesants a la part inferior i les més lleugeres a capes superiors. Aquest disseny confirma l’ús d’una tècnica naval refinada i permet entendre millor la logística del comerç marítim romà.

Aquest derelicte, possiblement en ruta cap a Narbona o Arles, exemplifica les xarxes comercials marítimes entre la Bètica i la Gàl·lia durant l’època augustal. La seva ubicació al litoral del Baix Empordà aporta evidència directa de les connexions comercials a llarga distància i contribueix a la comprensió de l’abast territorial del comerç bètic, així com dels circuits d’abastiment de productes alimentaris a les grans ciutats i zones militars del nord del Mediterrani.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic subaquàtic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Formació en competències digitals professionals. Nous cursos per a arqueòlegs i professionals de la cultura

El Consejo General de los Ilustres Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias (CDL) ha organitzat una proposta formativa sobre competències digitals dissenyada específicament per a professionals de l’arqueologia, el patrimoni i la cultura.

Aquesta formació neix amb un objectiu clar: incorporar eines digitals a la pràctica professional del patrimoni cultural. Es tracta d’una formació pràctica, actual i orientada al futur, que connecta patrimoni, innovació i tecnologia per donar resposta a les noves exigències del sector.

Els tres cursos programats són:

· Pensar abans de publicar: claus per a la comunicació digital del patrimoni

  23 i 24 de març. 4 hores. Ana Álvarez. Curs síncron

· Aplicació del Copyright i llicències Copyleft en continguts digitals

  9 d’abril. 2 hores. Ana Álvarez. Curs síncron

· Dissenyar la difusió del patrimoni cultural en l’economia de l’atenció

  Del 27 d’abril al 10 de maig. 6 hores. Sónia López. Curs asíncron

Les inscipcions es poden fer des del web del CDL. Col·legiats: formació gratuïta. No col·legiats: sessió de 2 hores (15 €), sessió de 4 hores (30 €) i sessió de 6 hores (45 €).

Per a més informació i inscripcions consulteu el web del CDL.

Programa del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026

El dimecres 25 de març, a les 18 hores, s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. Aquest any s’han programat 15 conferències repartides al llarg de la temporada, des del mes de març fins al desembre.

La inauguració d’aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2026 a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix. A continuació tindrà lloc la primera conferència programada, amb el títol “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”, a càrrec de Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles) i moderada per Pere Castanyer (MAC-Empúries).

Totes les sessions es faran de manera presencial a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el Programa de la Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial. Convocatòria 2026

S’ha publicat al BOE l’Extracte de la Resolució de 8 de març de 2026 de la Secretaria d’Estat de Cultura per la qual es convoquen ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial, corresponents a l’any 2026.

 

Tota la informació del procediment es troba disponible a la web del Ministeri de Cultura: https://www.cultura.gob.es/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/bienes-declarados-patrimonio-mundial.html

La seu electrònica romandrà oberta per a la presentació de sol·licituds fins el 10 d’abril de 2026 a les 14:00 hores.

Descarregueu-vos l’Extracte de la Resolució de la convocatòria en pdf

Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses. II Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé (1948-2014)

Balaguer acollirà els dies 21 i 22 de març la segona edició de la Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé, que porta per títol ‘Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses’.

La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.

El dissabte 21 de març, la jornada tindrà lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera, on es donarà la benvinguda institucional i tindran lloc les conferències programades. El matí clourà amb un debat obert i a la tarda hi haurà una visita guiada al centre històric de Balaguer.

El diumenge 22 de març es faran visites guiades al monestir de les Franqueses i al monestir de Vallverd. Per fer les visites se sortirà des del Consell Comarcal de la Noguera amb vehicles particulars.

La inscripció a la jornada s’ha de formalitzar mitjançant el formulari electrònic https://bit.ly/3MLHXyB. Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 15 de març o fins esgotar l’aforament. Segons l’organització, alguns actes podrien ser reprogramats en funció de l’aforament o la meteorologia.

Consulteu el programa de la jornada en pdf

27th EAC Annual Meeting & Heritage Management Symposium. Bridging Borders in Heritage Protection: best practice against archaeological crime

Els dies 19 i 20 de març tindrà lloc al Museu d’Altamira la 27a Trobada Anual i Simposi del Consell Europeu d’Arqueologia (EAC). Enguany, el simposi se centra en la protecció del patrimoni i en l’aplicació transfronterera de pràctiques destinades a combatre els delictes arqueològics.

El Consell Europeu d’Arqueologia (EAC) és una associació internacional fundada l’any 1999 sense finalitat de lucre, integrada per les institucions encarregades de la protecció del patrimoni en els diferents països participants.
Les trobades anuals de l’EAC s’articulen entorn de l’intercanvi d’informació sobre legislació i bones pràctiques, l’assessorament i orientació per al desenvolupament d’estratègies àmplies de gestió del patrimoni arqueològic sobre la base de l’experiència professional. L’EAC funciona com un fòrum consultiu i un punt d’assessoria i en aquest context estableix i desenvolupa vincles amb organitzacions internacionals que tenen interès en els mètodes i objectius de la gestió del patrimoni.

El simposi d’enguany — “Bridging borders in heritage protection. Best practice against archaeological crime” — està organitzat per la Subdirecció General de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura, juntament amb l’EAC, l’Ajuntament de Santillana del Mar i la Conselleria de Cultura de Cantàbria i és acollit pel Museu d’Altamira. Durant aquesta trobada s’abordarà un tema fonamental: la protecció del patrimoni i l’aplicació transfronterera de les pràctiques enfocades a contrarestar els delictes arqueològics. Experts nacionals i internacionals compartiran experiències i estratègies per fer front als delictes que amenacen aquest tipus de patrimoni.

Tot i que les places presencials ja estan completes, encara és possible seguir les sessions en línia i en directe. La inscripció es pot fer a través del web següent: https://www.europae-archaeologiae-consilium.org/annual-meeting-2026

Per a més informació i inscripcions consulteu la web de l’EAC i la web del Ministeri de Cultura.

Consulteu el programa del simposi en pdf

Obert el termini per la presentació de comunicacions i pòsters pel Seminari “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”, temàtica del IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre de 2026. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.

La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.

La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com a objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.

Al seminari es pretén analitzar l’empremta arqueològica de la desigualtat a nivell:

-Social

-De gènere

-Cicles de producció

-Antropològic; bioarqueologia i desigualtat (alimentació, patologies…)

-Els espais d’hàbitat. Estratificació urbanística de les poblacions. Els centres de poder com a mostra de desigualtat…

-El món agrari a nivell intern i en la relació camp-ciutat

-El territori.  Ocupació dels espais privilegiats i marginals, accés als recursos…

-La cultura material i l’utillatge

-L’alimentació

-Entre religions (tractament de comunitats minoritàries: jueves, islàmiques…)

-Interreligiosa. Estratificació social als espais sacres i als cementiris

-Qualsevol altre aspecte en el qual la desigualtat es manifesta

Les propostes s’hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari de la pàgina web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic o al correu electrònic cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (150 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

Publicació

L’organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

Consulteu la circular en pdf

32è cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Trencant cadenes. Revoltes que han canviat la història

Aquest proper dissabte 7 de març s’inaugura la 32a edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda, que aquest any 2026 porta per títol: Trencant cadenes. Revoltes que han canviat la història.

Aquest 2026 es commemoren els 1.200 anys del primer esment del nom de Roda, documentat arran de la revolta d’Aissó, l’any 826. Aquell any, Aissó, un noble que es va alçar contra el poder carolingi, va destruir la fortalesa de Roda Ciutat, un punt estratègic de la Marca Hispànica. Coneixem aquest episodi gràcies a una referència documental escrita pel cronista del rei franc Lluís el Pietós, fill de Carlemany, que apareix als Annales Regni Francorum.

Amb aquest rerefons, el 32è cicle de conferències de l’Esquerda està dedicat a tres revoltes que han marcat la història:

Dissabte 7 de març. La gran revolta dels esclaus: Espàrtac, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà de Llanza.

Dissabte 14 de març. Fa 1.200 anys: Aissó i la revolta contra els carolingis del 826, a càrrec de la Dra. Imma Ollich i Castanyer.

Dissabte 21 de març. La revolta pagesa: els remences i Francesc de Verntallat (s. XV), a càrrec de la Dra. Rosa Lluch i Bramon.

El cicle inclourà dues activitats complementàries: El Club de Lectura sobre la novel·la Quan s’allunyi la tempesta, d’Ernest Prunera Aledo, amb presència de l’autor el dia 23 de març. I el concert de cloenda “Músiques de revolta”, amb Guillem Estany i Oriol Hernández, el dia 21 de març, coincidint amb la última conferència.

El cicle és gratuït i tindrà lloc a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Les conferències es podran seguir en directe per streaming i després al canal Youtube del Museu.

Per a més informació consulteu el cartell del cicle, el programa en pdf i la pàgina web del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Tribuna d’Arqueologia 2026. Nova temporada del cicle de conferències

El dimecres 25 de març, a les 18 hores, s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. Aquest any s’han programat 15 conferències repartides al llarg de la temporada, des del mes de març fins al desembre.

Totes les sessions es faran de manera presencial a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.

La inauguració d’aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2026 a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix.

A continuació tindrà lloc la primera conferència programada, amb el títol “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”, a càrrec de Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles) i moderada per Pere Castanyer (MAC-Empúries).

Tots els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Properament publicarem el programa amb tots els detalls sobre les conferències programades.