13a Trobada de les Egipcíaques “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”

Els dies 10 i 11 d’octubre de 2019 tindrà lloc a la residència d’investigadors, (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la 13a Trobada de les Egipcíaques que, en aquesta edició, se centrarà en la temàtica de “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”.

Bona part dels castells, torres, fars… d’aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l’arribada de l’artilleria, bona part d’ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d’abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d’aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement de l’origen de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l’interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat.

El seminari és obert a totes les persones interessades en el tema però l’aforament és reduït, per tant, cal confirmació d’assistència prèvia a info@egipciaques.info

Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria” a Juneda (les Garrigues)

El Grup d’Investigació Prehistòrica del Departament d’Història de la Universitat de Lleida ha organitzat les Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria”, en el marc de la reunió científica “Aproximacions a les pràctiques agroalimentàries durant la prehistòria recent”, que tindran lloc a Juneda (les Garrigues).

Entre les diverses activitats programades, el proper divendres 27 de setembre, al Museu Arqueològic i Etnològic de Juneda s’inaugurarà l’exposició “A la taula d’una aldea de fa 4.000 anys! Productes alimentació i cuina a l’aldea de Minferri (Juneda)”. A les 20,00 hores tindrà lloc la xerrada “Alimentació i cuina a l’edat del bronze: noves dades sobre que i com menjava la població de Minferri ara fa 4.000 anys”, sa càrrec de Natàlia Alonso i Ariadna Nieto.

| Descarregueu el cartell amb totes les activitats en PDF |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

Classe inaugural del curs 2019-2020 del màster d’Estudis Avançats en Arqueologia

El proper dimecres 25 de setembre, s’inaugura el curs 2019-2020 del Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona amb la classe inaugural impartida pel Professor Peter Day, catedràtic de la University of Sheffield: Potters on the move: mobility and technological practice from Mycenaean Lemnos to twentieth century Lesvos.

L’acte tindrà lloc, a les 16,30 hores, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història (C/Montalegre, 6). Finalitzada la conferència, s’oferirà una copa de benvinguda.

Troballes recents al jaciment de Sant Romà de Sidillà (Baix Empordà)

Com explica una notícia publicada recentment al Punt Avui, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona liderat pels professors titulars Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha reprès aquest estiu les excavacions realitzades al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà, amb resultats ben interessants.

A la campanya anterior, duta a terme la tardor del 2017, ja s’havia datat l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià, entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Restes de ceràmica i diversos enterraments que hi van aparèixer confirmaven la hipòtesi que l’edifici era un mausoleu d’època tardoromana.

Les excavacions d’enguany, realitzades a finals d’agost, s’han centrat en aquest àmbit, i han posat al descobert quatre enterraments més a l’interior: tombes d’obra amb tègula que han acabat de ratificar que es tracta d’una estructura funerària.

Sembla que degut a l’esfondrament de la volta d’època romana, l’edifici havia perdut la seva funcionalitat funerària i amb el pas del temps se li van donar altres usos, com demostra el colomer d’època medieval que s’hi ha trobat, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells.

| Accediu a la notícia sencera en aquest enllaç |

Presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos”

El proper dimecres 18 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, a la basílica dels Sants Just i Pastor, la presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos. La basílica dels sants màrtirs Just i Pastor. De la Ciudad romana a la Ciudad altomedieval”, de la Dra. Julia Beltrán de Heredia Bercero.

La presentació del llibre serà a càrrec de la Dra. Isabel Rodà (UAB-ICAC) i el Dr. Andreu Muñoz (Museu Bíblic de Tarragona).

El llibre presenta les dades arqueològiques disponibles sobre la Barcelona romana i de època visigoda, i la seva evolució cap a l’edat mitjana, tenint com a protagonista del fil argumenta la basílica dels sants Just i Pastor.

| Descarregueu la invitació |

Activitats programades pel proper semestre a l’ICP

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), com cada any, ha creat un programa d’activitats pels pròxims mesos, de setembre d’enguany, fins al gener de 2020.

Enguany se celebren els 50 anys de la creació de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, precursor de l’actual ICP. Amb motiu d’aquesta efemèride, el 22 d’octubre tindrà lloc la presentació la biografia del paleontòleg Miquel Crusafont. A banda de diversos tallers i visites guiades, per aquest semestre s’han organitzat diverses activitats gratuïtes amb motiu de la Setmana de la Ciència que inclouen una visita a l’edifici ICTA-ICP per conèixer els laboratoris de preparació de fòssils i la feina que fan paleontòlogues i paleontòlegs. A més, amb motiu de la Festa Major de Sabadell, arranquem el mes de setembre amb jornades de portes obertes.

El Museu de l’ICP compta amb espais expositius. A la planta baixa hi ha l’exposició permanent interactiva “Avui investigues tu!” reprodueix quatre investigacions reals de l’ICP, que permeten a l’usuari descobrir la tasca del paleontòleg. A la primera planta del museu s’exhibeis la mostra “el Triceratops torna a Sabadell”. En altres zones del Museu es pot veure com és un laboratori de preparació de fòssils i gaudir d’audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d’anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.

PORTES OBERTES AL MUSEU. 7, 8 i 9 de setembre.
Amb motiu de la Festa Major de Sabadell, el Museu fa jornada de portes 
obertes en l'horari habitual i l'entrada és gratuïta.

| Per consultar el programa d’activitats cliqueu aquí |

Proposta pel cap de setmana: visita guiada al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

El proper diumenge dia 1 de setembre el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega se suma a la commemoració de les Jornades Europees de la Cultura Jueva i ofereix una visita guiada a la sala d’exposicions dedicada a la presència de la comunitat jueva a la vila en època medieval “Tragèdia al call. Tàrrega 1348”. La visita anirà seguida d’un itinerari pel centre històric, seguint les anècdotes recollides als Llibres de bans com a fil conductor, que tenen com a protagonistes jueus als segles XIV i XV.

La visita, que és gratuïta i adreçada a tots els públics, començarà a les 10,30 hores al museu (c/ Major, 11, Tàrrega).

IV Jornada de Patrimoni Cultural “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

El proper 30 d’octubre de 2019 se celebrarà a l’auditori de La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92, Barcelona) la IV Jornada de Patrimoni Cultural, que en aquesta edició girarà a l’entorn de l’eix temàtic “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

En aquesta jornada es presentaran algunes de les experiències internacionals més interessants en aquest àmbit i es donaran a conèixer altres projectes capdavanters que són menys coneguts.

Realitat virtual, mappings, videojocs, escape rooms… En els darrers anys les noves narratives immersives han arribat a múltiples sectors, i com no pot ser d’altra manera, també al patrimoni cultural. Això ha obert noves possibilitats, a més dels aspectes tecnològics, i un ampli ventall de formes de comunicar l’art, la història i la ciència.

Dins de l’àmbit del patrimoni cultural cal destacar el paper fonamental que ha tingut la creació de continguts 3D. La producció de models tridimensionals d’edificis i jaciments, i objectes de museu és avui dia molt més fàcil i assequible, i es fa servir tant per a la documentació o la conservació com per a activitats educatives i la divulgació al públic, la qual cosa ha obert la porta a la creació de noves narratives.

| Per a mes informacions cliqueu aquí |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat recentment una nova declaració d’espai de protecció arqueològica a les Terres de Ponent

El passat 23 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil.la romana del Reguer, al terme municipal de Puigverd d’Agramunt (Urgell).

La vil·la romana del Reguer, situada a la vall del riu Sió, és coneguda des de l’any 1928, quan uns aficionats de Manresa realitzen excavacions clandestines i ja extreuen part d’uns mosaics. L’any 1954 Rodrigo Pita el dona a conèixer a la publicació ‘Datos Arqueológicos Ilerdenses V’, on confirma que els mosaics formen part d’una vil·la romana de relativa importància, i destaca el perill de destrucció que corren els mosaics. No serà fins l’any 1961 que Ricard Batista porta a terme les tasques de salvament dels mosaics i l’excavació de tres àmbits de la vil·la. Dels mosaics recuperats destaca la representació d’una venatio (escena de lluita entre gladiadors i animals celebrada als amfiteatres), una de les poques que existeixen a la Hispania romana.

Els treballs que s’han fet en els darrers anys, se centren bàsicament en l’estudi del mosaic central, la venatio, els experts confirmen que es podria datar en la segona meitat del segle IV. Cal tenir present, que a manca d’una excavació sistemàtica, aquesta és la única dada per poder datar el jaciment.

Així mateix, a escassos metres de la vil·la, es van identificar tombes en tègula i sarcòfags excavats en la roca, fet que permet proposar dues hipòtesis: que va existir una necròpolis contemporània a la vil·la, o bé que un cop la vil·la entre en desús, i hi ha una segona ocupació en forma de necròpolis, ja d’època paleocristiana.

L’any 2004, amb motiu de l’obra de millora dels revolts i reforçament del ferm de la carretera L-303, entre la intersecció amb la L-310 fins a Agramunt, es va portar a terme una excavació arqueològica, on es va identificar part de la vil·la, diferent a la identificada durant els anys 60.

Per tant, el jaciment arqueològic a protegir està format bàsicament per la vil·la romana i una necròpolis probablement paleocristiana.

Actualment el jaciment resta tapat en una zona de camps de conreu.

Notícia: Tània Álvarez