Conferència “La terra crua a la cova de Can Sadurní. Els seus diversos usos com a element constructiu”, dintre dels “Divendres… Història”

Cartell de la xerrada: La terra crua a la cova de Can Sadurní. Els seus diversos usos com a element constructiuAquesta tarda del divendres 3 de novembre de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc l’onzena sessió dels “Divendres…Història”, el cicle de conferències que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal-CIPAG, amb la conferència “La terra crua a la cova de Can Sadurní. Els seus diversos usos com a element constructiu”, dintre dels “Divendres… Història”, a càrrec de Marta Mateu, membre del SERP (Universitat de Barcelona). La xerrada serà al Petit Casal de Begues (Pg. de l’Església, 1).

El cicle “Divendres…Història” vol apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i, públic en general, al món relacionat amb la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets exposats pels investigadors que actualment treballen en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2017-2018

La Societat Catalana d’Egiptologia, entitat col·laboradora de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut del Pròxim Orient Antic, presenta els nous monogràfics 2017-2018, impartits per reconeguts especialistes en el camp de l’Egiptologia.

Al llarg del curs 2017-2018, la Societat Catalana d’Egiptologia a preparat 5 nous Monogràfics i diferents Activitats Complementaries.

Monogràfics:

  • TUTANKHAMON. 95 anys del descobriment de la tomba.
    Inici: 7 de novembre de 2017
  • EL-AMARNA.
    Inici: 12 de desembre de 2017
  • RADIOLOGIA I MOMIFICACIÓ. Estudi radiològic en restes humanes de la Necròpolis Tebana.
    Inici: 6 de febre de 2018
  • La tomba del FARAÓ SETI I (KV17).
    Inici: 13 de març de 2018
  • RAMESSES III, El Salvador d’Egipte.
    Inici: 8 de maig de 2018

Activitats Complementaries:

  • Els dilluns de la Societat Catalana d’Egiptologia, a partir del 23 d’octubre de 2017.
  • Jornada egiptològica. 25 anys de les excavacions a Oxirrinc, dissabte 21 d’octubre de 2017.
  • Cursos de llengua egípcia. NOVETAT!! Comencem amb un grup per principiants i un taller de traducció per escribes més experimentats.
  • Excursions egiptològiques.

| Descarregueu el quadríptic del programa en PDF |

Finalitzen els primers treballs de restauració i consolidació de la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià)

Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià) és probablement la necròpolis tumulària d’incineració més emblemàtica de la Catalunya occidental i el jaciment funerari més extens de la vall inferior del Segre.

És, a més, un dels exponents de les necròpolis de túmuls plans que es desenvolupen en l’àmbit regional del Segre-Cinca entre els segles IX i VII a. de la n. e., en què també trobaríem les necròpolis de Pedrós (Seròs), d’Almenara (Agramunt), la Pena (Torregrossa) o la Colomina (Gerb).

La necròpolis de Roques forma part d’un complex arqueològic més vast que integra diversos jaciments homònims de diversa natura. Fou excavada entre els anys 1963 i 1964 sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els treballs foren iniciats per José A. Tarragó i prosseguits per Rodrigo Pita i Luís Díez-Coronel. En aquell moment es catalogaren fins a nou localitzacions que s’interpretaren com a necròpolis de túmuls, quatre de les quals foren intervingudes en què s’identificaren globalment un total de 338 estructures. L’anomenat camp F és el jaciment que aplega la màxima concentració de túmuls, amb almenys 200 estructures numerades, i de totes les localitzacions inventariades és la que encara es conserva.

Aquest espai fou objecte d’una intervenció entre els anys 2001 i 2003 per iniciativa del Consell Comarcal del Segrià. Es dugueren a terme tres campanyes de neteja i redelimitació en el marc de diversos plans d’ocupació, sota la direcció arqueològica de Montse Gené. Aquests treballs van permetre també la identificació i l’excavació de noves estructures tumulàries fins aleshores desconegudes o no excavades. Un dels elements més destacats fou la troballa del conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques.

L’any 2017, amb la voluntat d’adequar i fer visitable el jaciment, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha emprès el projecte de consolidació i restauració de la necròpolis de Roques. Els treballs han estat executats per l’empresa Iltirta Arqueologia SL entre els mesos de juliol i setembre i han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Seròs i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.Read More »

Conferència “Una moderna actitud davant la mort: costums funeraris entre els segles XVI i XIX”, al Museu Arqueològic de l’Esquerda

Cartell de la conferència "El proper dissabte 28 d’octubre a les 19,00 hores està programada al Museu Arqueològic de l’Esquerda, la xerrada “Una moderna actitud davant la mort. Costums funeraris entre els segles XVI-XIX”, que se centra sobre l’evolució dels costums funeraris de l’edat Mitjana cap a l’edat Moderna, a càrrec de la Dra. Bibiana Agustí, antropòloga. 

La conferència s’emmarca en les activitats relacionades amb l’exposició “Ossos. Un viatge al món medieval de la mà de l’antropologia física”, i parlarà sobre els costums funeraris en Època Moderna, d’aquesta manera complementa el contingut de l’exposició analitzant com evolucionen els costums funeraris de l’Edat Mitjana cap a l’Edat Moderna.

L’exposició “Ossos. Un viatge al món medieval de la mà de l’antropologia física”, organitzada i produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya- Arqueoxarxa, el Departament de Cultura del la Generalitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, és itinerant i es pot visitar fins el dia 3 de desembre al Museu Arqueològic de l’Esquerda.

 

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Conferència “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’octubre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Eva Subías, Anna M. Puig, Dolors Codina i José Ignacio Fiz
Moderador: Joaquim Tremoleda

Les excavacions portades a terme al jaciment de Puig Rom s’emmarquen en el projecte quadriennal de recerca El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC. 
L’objectiu del treball s’ha centrat en l’estudi de la població, no només per revisar i establir els marges cronològics de l’ocupació, identificar la trama urbana i caracteritzar les unitats d’hàbitat, així com reconèixer la fortificació original, amb les seves torres i els seus portals, sinó també per analitzar el paisatge i el territori en el qual es troba, en el marc de les transformacions que es produeixen a la fi del període tardoromà.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè calia tornar a excavar al castrum visigòtic?

Puig Rom va ser un dels primers jaciments excavats amb intencionalitat científica al nostre país. Enguany es compleixen 100 anys de la primera campanya endegada per Joaquim Folch i Torres, aquesta fou impulsada per la Junta de Museus de Barcelona gràcies a l’interès mostrat pels estudiosos locals. Dues campanyes consecutives van posar al descobert un bon nombre d’estructures d’habitació i de sitges. No obstant,  les troballes no varen ser prou notòries com per poder fixar la cronologia i la importància històrica del lloc. Trenta anys més tard, fou Pere de Palol qui va determinar que el castrum pertanyia al període visigòtic i en va analitzar les línies mestres gràcies a dues campanyes més d’excavació. El jaciment va començar a ser conegut entre la comunitat científica com un dels més importants del nord-est de la tarraconense pel seu context cronològic, de manera que, l’any 1987, per completar-ne l’estudi,  Pere de Palol  va dirigir a un jove equip d’arqueòlegs que van portar a terme una campanya de neteja i documentació. Tanmateix, la primera monografia sobre el jaciment no va veure la llum fins l’any 2004, sense que s’hi hagués tornat a realitzar cap intervenció.

  • Com es va gestar el projecte d’excavacions i recerca al voltant del Puig Rom de Roses?

En els darrers anys, la recerca arqueològica relativa als segles de domini visigòtic (VI i VII dC) ha reprès vigor gràcies a recents descobriments arreu de la geografia catalana que han posat sobre la taula noves dades sobre aquest període complex de transformació de l’administració, del poblament i dels cicles productius. El jaciment de Puig Rom després de les excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol podia semblar esgotat però la superfície explorada tan sols ocupava els marges meridionals del poblat, a banda i banda de l’entrada principal. Un total d’uns 85 m2 que representen un 10% de l’àrea a l’interior de les muralles. L’esperança de trobar noves zones d’habitació amb contextos arqueològics intactes, ens va portar a plantejar aquest projecte, amb la perspectiva de poder  aconseguir unes datacions més afinades per la vida del jaciment.

L’any 2014, la convocatòria d’ajuts de la Generalitat de Catalunya per projectes quadriennals posava l’èmfasi en la recuperació de jaciments importants que encara calia acabar d’explorar. Aquesta era la oportunitat que ens calia per reprendre l’excavació del Puig.  A partir d’aquest moment neix el projecte El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segle VII-X dC, que compta amb el vist i plau i la col·laboració econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Roses i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que n’és el sol·licitant.

  • Quins eren els objectius del projecte?

L’excavació estratigràfica era certament important per abordar la datació del jaciment, però també érem conscients que el jaciment estava molt degradat per la seva utilització, en el segle XIX i XX, com a terreny de conreu de vinya i d’ olivera. La topografia inicial del poblat es va veure molt afectada i va ser totalment remodelada, a fi d’obtenir noves feixes estretes construïdes amb la pedra extreta dels antics murs visigots de paret seca. Per tant, calia aprofundir en el jaciment per altres vies. En primer lloc, s’havia de perseverar en el coneixement complet del circuit emmurallat, de les seves torres i els seus alçats. I en segon lloc, s’havia d’eixamplar  el context del castrum a l’entorn immediat del jaciment explorant les estructures que, segons la carta arqueològica i els historiadors locals, podien tenir un origen en l’antiguitat tardana.

  • Quins han estat els resultats?

El balanç dels 4 anys d’intervenció al Puig Rom és molt positiu, si bé no hem pogut afinar del tot la cronologia de l’ocupació, si que, gràcies a l’excavació d’un nou sector a l’angle nord-occidental del jaciment hem pogut descobrir i documentar una nova porta d’accés al jaciment i constatar que, aquesta, respon a una modificació del projecte constructiu original. Per tant, podem aprofundir en la idea de dues fases en la vida del jaciment que ajuden a matisar les hipòtesis sobre la seva funcionalitat. El perímetre de la cara nord de la muralla, el podem començar a resseguir amb certa cura malgrat les remodelacions modernes que l’oculten, i la façana de llevant de la fortificació ha posat al descobert tres torres que encara no eren visibles. Gràcies als treballs de fotogrametria i documentació del jaciment, podem també intuir que el nombre de torres encara pot augmentar. Finalment, hem consolidat els murs de les antigues excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol que s’havien anat perdent al llarg d’aquesta centúria. És gràcies a aquesta consolidació que hem pogut començar a planificar una visita turística del jaciment més adequada per a la seva valorització.

V Congrés d’Arqueologia Experimental “Experimentar per reconstruir el passat”, a Tarragona

V Congrés d’Arqueologia Experimental: experimentar per reconstruir el passat.Tarragona celebra el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental coorganitzat per tres centres de recerca (IPHES, ICAC i ICRPC) i l’Asociación Experimenta, amb la col·laboració del Port de Tarragona i la URV, els propers 25, 26 i 27 d’octubre de 2017.

El congrés dedicarà dos dies, el 25 i el 26 d’octubre, a les presentacions teòriques, on es reuniran investigadors que apliquen l’arqueologia experimental per resoldre problemes relacionats amb societats pretèrites, i es donaran a conèixer novetats en didàctica i divulgació del patrimoni. El dia 27 d’octubre estarà dedicat a la presentació i realització d’experimentacions, demostracions i tallers, on els assistents tindran l’oportunitat de conèixer la tècnica per fer emmanegats prehistòrics, cordatges o cistelleria.

| Per més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en PDF |

Jornada Tècnica: “La protecció del patrimoni numismàtic i arqueològic: actualitat i reptes de futur”

El Museu Nacional d’Art de Catalunya celebra una Jornada tècnica el proper 26 d’octubre de 2017 titulada “La protecció del patrimoni numismàtic i arqueològic: actualitat i reptes de futur“, que tindrà lloc a  l’Espai Innova del MNAC.

La Jornada s’estructura en quatre taules rodones que desgranaren el tema del saqueig d’espais històrics amb potencial arqueològic, on la numismàtic es veu afectada de manera directa. A les taules s’analitzarà la legislació vigent i es parlarà del paper que juguen l’Administració, el tribunals i les forces de l’Estat. També es debatrà la necessitat de la divulgació i el compromís ètic de col·leccionistes, gremis de comerciants, mitjans de comunicació cultural i de la universitat en l’àmbit d’actuació.

Per assistir cal inscriure’s prèviament,  facilitant les vostres dades per telèfon o correu electrònic al Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les places són limitades i la matrícula és gratuïta.

| Per descarregar el tríptic amb tota la informació de la Jornada cliqueu aquí |

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment arqueològic de Senals

El passat 11 d’octubre, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, s’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de Senals, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).

El jaciment arqueològic de Senals va ser localitzat l’any 1971 a través de vestigis identificats en superfície, entre els quals es comptaven materials ceràmics i constructius pertanyents a l’època romana.

El jaciment arqueològic s’interpreta cronològicament a partir dels materials superficials i el context arqueològic de la zona, per tant,  podria tractar-se d’una vil·la romana de cronologia alt-imperial, del tipus explotació agropecuària, possiblement d’explotació de l’oli, com el jaciment veí de Mas de Maurisio, atès que comparteixen característiques similars, d’ubicació, i tipologia. El jaciment de Senals també es localitza a escassos metres del riu Ebre. Ara bé, en el cas de Senals tindria una continuïtat almenys fins a època visigoda. Entre les troballes destaca un epígraf , una mola de molí, i una sivella visigoda.

La proximitat del jaciment a una antiga explotació de recursos naturals ha motivat, en bona part, la protecció del jaciment arqueològic.

Seminari “La Tecnología de la talla de lascas y su uso en la Prehistoria”

posterEl Grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la IMF-CSIC presenta un nou Seminari de Tecnologia Prehistòrica amb el títol “La tecnología de lascas y su uso en la Prehistoria“, que tindrà lloc a Barcelona els propers 20, 21 i 22 de novembre de 2017.

Com en anteriors edicions, el curs serà de caràcter teòric-pràctic, on s’alternaran sessions expositives amb demostracions pràctiques i participatives. A més, l’alumnat tindrà l’oportunitat de presentar el seus propis materials i investigacions al professorat i la resta de participants.

Aquest seminari va dirigit, especialment, a investigadors d’arqueologia en formació (persones en últims anys de grau universitari, estudiants de màster i persones que comencen la seva etapa de post-doctorat), tot i que, qualsevol estudiant o persona amb carrera d’investigació ho pot trobar del seu interès.

El període d’inscripció està obert fins el 9 de novembre de 2017.

| Per fer la inscripció cliqueu aquí |
| Per més informació i veure el programa, descarregueu aquest PDF |

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018

Portada del programa de la Tribuna d'Arqueologia 2017-2018Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que començarà el proper dia 25 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00h. Com venim fent els darrers anys, les conferències s’emetran en streaming i estaran disponibles en vídeo a partir de l’endemà de cada xerrada en aquesta web.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia, començarà la primera de les conferències del cicle 2017-2018: “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”, a càrrec d’Eva Subías, Anna M. Puig, Dolors Codina i José Ignacio Fiz, i moderada per Joaquim Tremoleda.

| Descarregueu el programa en PDF |