24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists. Reflecting futures

logo del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història (c/ Montalegre 6, Barcelona), el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La llengua oficial del Congrés és únicament l’anglès i el termini per presentar les sol·licituds és el proper 15 de febrer de 2018. Accediu directament al link: eaa.klinkhamergroup.com/eaa2018/

| Tota la informació relativa a la trobada està disponible en aquest enllaç |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”

Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores

Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila

Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?

A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.

  • Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?

Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.

  • Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?

Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.

  • Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?

Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.

  • Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?

Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o  d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.

Conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”

temple romà de VicEl proper divendres 2 de febrer de 2018 a les 19,30 hores tindrà lloc la conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera. La xerrada, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, será al Temple Romà de Vic.

L’arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, polític catalanista i president de la Mancomunitat en el període 1917-1923, Josep Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. El seu llegat ha deixat petja en les principals ciutats del país. Entre els seus treballs per a la conservació del patrimoni destaquen restauracions com la de la Seu d’Ègara -el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa-, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Nova campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara (Agramunt, Urgell) -segles VIII-VII a. de la n. e.-

El passat mes de novembre de 2017 va finalitzar la segona campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara. La intervenció va permetre la restauració completa de quatre túmuls i la parcial d’un més, de manera que la necròpolis ja compta amb setze construccions funeràries consolidades. La intervenció de restauració va consistir en la reconstrucció volumètrica dels túmuls, la neteja dels microrganismes dels suports petris, el rejunt dels anells de pedra amb morter de calç i el rebliment interior amb terra estabilitzada amb calç. També va realitzar-se una prova pilot de condicionament dels espais entre túmuls amb pedruscall del jaciment, cosa que contribuirà a reduir el creixement vegetal i mitigar els efectes dels aragalls.

L’actuació va ser finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL sota la direcció de l’arqueòloga Georgina Prats i la restauradora-conservadora de béns culturals Gemma Piqué. Aquesta intervenció s’afegeix a les actuacions que es desenvolupen en el marc del projecte Almenara promogut per l’Ajuntament d’Agramunt. El projecte, endegat l’any 2015, té com a objectius aprofundir en el coneixement de la necròpolis i el ritual funerari de la primera edat del ferro, garantir la conservació i la recuperació patrimonial del jaciment i difondre i socialitzar els resultats de la recerca. L’equip d’intervenció aplega tant professionals de l’arqueologia preventiva com investigadors vinculats al Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida i al Grup de Recerca Arqueològica al Mediterrani i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, Almenara és una necròpolis d’incineració datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e. i un exponent de les necròpolis de túmuls plans, construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositen en l’espai central dels túmuls, ja siguin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– trobem les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).

La necròpolis d’Almenara fou descoberta el 1968 per Josep i Gabriel Balcells després d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. Els treballs d’excavació es desenvoluparen el mateix any sota la direcció del professor Joan Maluquer de Motes. L’actuació arqueològica va documentar vuit túmuls i va recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries. D’ençà de la represa de les intervencions arqueològiques l’any 2015 s’ha actuat en una superfície aproximada de 550 m2 i el nombre de túmuls identificats s’eleva –de forma preliminar– fins a vint-i-sis. Els treballs d’excavació es preveuen reprendre el proper estiu.

Font: Iltirta Arqueologia

2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”.

Portada del fulletó del 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”El 30 de juny de 2018, dissabte, se celebrarà el 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”

L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen aquest fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval de la comarca. Aquesta segona edició se centrarà a l’entorn de l’anàlisi del poblament rural al Maresme medieval, i es es vol abordar la visió de masos, masies i bordes amb una perspectiva multidisciplinar, des de l’arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l’economia, la sociologia, l’antropologia, l’arquitectura, el patrimoni material, i l’artístic

|Descarregueu el fulletó amb la butlleta d’inscripció* en pdf |
*Les inscripcions, amb o sense comunicació, s’han d’adreçar a: museu@vilassardedalt.cat un cop emplenades les dades que se sol.liciten a la butlleta.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, desembre 2017 i gener 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 55 corresponent als mesos de desembre de 2017 i gener de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Jornada Internacional:  “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”

El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia, RomaEl dilluns 29 de gener de 2018 se celebrarà la Jornada Internacional “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”, que tindrà lloc a la sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer de Montalegre, 6 de Barcelona).

En aquesta jornada internacional s’abordarà el tema de com van ser els primers jardins de la tradició occidental i com a través seu es poden conèixer aspectes fonamentals de l’època en què es van construir. Es tractarà el jardí antic com una font de la història, ja que els jardins d’alguna manera es podrien assimilar a documents no escrits sobre les relacions entre l’home i la natura que descriuen com aquestes relacions han anat canviant al llarg de la història.

|Descarregueu el díptic amb el programa en pdf |

4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal i VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, a Tarragona


Carlell del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica: “El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives”Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebraran a Tarragona el 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, i la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es desenvoluparà a sota la temàtica del: “Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives”.

Donat que la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica se celebra aquesta edició a Tarragona, serà organitzada en col·laboració amb la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i amb la Càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona

El Congrés Tarraco Biennal s’estructura, a partir d’una primera conferència inaugural, en l’exposició de les diferents presentacions que tindran totes una durada de 20 minuts. El termini per a la recepció de propostes és el 28 de febrer, i seran avaluades pels membres del Comité Científic de Congrés, que resoldran les admeses o excloses abans del proper 30 de març.

| Descarregueu el la primera circular en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

XXXe Reunió de l’Associatió per a l’Antiguitat Tardana, a Ravenna (Itàlia)

Detall de mosaic de la tomba de Gal·la Placídia a RavennaDel 24 al 28 de maig d’enguany se celebrarà a Ravenna (Itàlia) la XXXe Réunion de l’Association pour l’Antiquité Tardive. És condició imprescindible, per poder participar-hi, estar adherit a APAT.

APAT, Asociació per a l’Antigüitat tardana, és un òrgan de comunicació i diàleg en el si de la comunitat científica internacional interessat en el món de l’antiguitat tardana. L’associació va ser creada arran del XI Congrés Internacional d’Arqueologia Cristiana celebrat a Lió en 1983, però el seu veritable caràcter internacional i pluridisciplinar s’estableix en 1991, quan es decideix també transferir la seva seu social a la Universitat de la Sorbona a París. Des de la seva fundació, l’objectiu principal de APAT ha estat anar augmentant els seus membres en tots els països, amb la finalitat d’establir un diàleg fluid i a la vegada un intercanvi d’informació i opinió. Són ja prop de 500 membres – europeus y americans- els qui donen vida a APAT fent circular la documentació, aportant novetats, reunint-se un cop l’any, difonent el Butlletí intern, i publicant la revista Antiquité Tardive, de caràcter científic i uns annexos: Bibliothèque de l’Antiquité Tardive.

Com és el seu costum, l’Asociació convoca uns ajuts de viatge per a doctorands i joves doctors que estiguin inscrits a l’Association pour l’Antiquité tardive i vulguin participar en la reunió anual que tindrà lloc a Ravenna. Aquest ajut no pot haver-se sol·licitat més de dues vegades.

Contacte: Thierry Rechniewski, secretari d’organizació: thierry.rechniewski@wanadoo.fr

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu informació sobre les beques |
| Descarregueu el full d’informació |