Obert el termini per la presentació de comunicacions i pòsters pel Seminari “De l‘Antiguitat a l’Edat Mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”

El VI Seminari d’Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, tindrà lloc el dia 19 d’octubre a Roses. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.

El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.

El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Per això es poden presentar comunicacions o pòsters sobre temàtiques molt diverses: com estudis de jaciments, des d’espais d’hàbitat a espais sacres –primitives esglésies i monestirs…-, elements defensius o edificis públics…; estudis de paleopaisatge, o anàlisis relacionades amb l’explotació agrícola i ramadera, pautes alimentàries, estudis antropològics… Un altre enfocament que es recollirà al seminari són els estudis de materials, que poden tenir un enfocament cronològic o funcional i que abasta des de les ceràmiques a les eines i les armes, o la circulació monetària, entre d’altres.

Les propostes s’hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari de la pàgina web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic o al correu electrònic cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (150 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

Publicació

L’organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

Per a més informació cliqueu aquí

III Simposi Diàlegs per l’Escala. Jornades: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur

Els propers dies 24 i 25 de març tindrà lloc a l’Escala el III Simposi Diàlegs per l’Escala, que porta per títol: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur.

El III Simposi Diàlegs per l’Escala es planteja per continuar en la línia de planificar el futur de l’Escala generant pensament a l’entorn d’un dels principals pilars de la cultura del poble.

Amb el títol La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur, aquest simposi es planteja per debatre sobre un concepte tan transversal com és el patrimoni cultural i natural. L’Escala és un dels pobles amb més quantitat i diversitat d’elements patrimonials de Catalunya. La protecció i la difusió d’aquests elements es porta a terme des de diferents institucions, i també des de la societat civil. Aquest patrimoni normalment es classifica en tres branques principals: patrimoni cultural, patrimoni natural i patrimoni immaterial.

El coneixement i les pràctiques acumulats al llarg del temps s’han utilitzat per fer un ús sostenible dels recursos naturals i minimitzar els impactes sobre el canvi climàtic. Revisar el passat ha d’ajudar a projectar el futur.

Per assistir a les jornades cal fer inscripció gratuïta a museu@lescala.cat (places limitades).

Consulteu el programa de les jornades en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, febrer 2023

imatge recull biblJa es troba disponible el número 99 (febrer 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2023.

El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada:

. Mitjançant 8 visites guiades programades per a l’any 2023 en les dates següents:

Diumenge, 26 de març a les 10 h
Divendres Sant, 7 d’abril a les 10 h
Dissabte, 8 d’abril a les 16:00 h
Dissabte, 27 de maig a les 16.30 h
Diumenge, 28 de maig a les 10 h
Dimecres, 9 d’agost a les 18 h
Dissabte, 23 de setembre a les 16.00 h
Diumenge, 24 de setembre a les 10 h

. Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals.

Totes les visites guiades s’inicien al Museu de la Pauma, amb la contextualització del conjunt pictòric sobre el calc de les pintures, i després continuen en el jaciment.

Per a més informació i reserva de les visites guiades consulteu el web del Museu de la Pauma

Inaugurada la remodelació i ampliació del Museu de la Conca Dellà

Aquest passat divendres 3 de març, la consellera de cultura, Natàlia Garriga, va presidir l’acte d’inauguració dels nous espais del Museu de la Conca Dellà, a Isona.

El Departament de Cultura ha invertit 400.000 € en la reforma d’aquest equipament.

Fotografia: Albert Vidal Martí. Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

A l’acte d’inauguració dels nous espais del Museu de la Conca Dellà hi van assistir la consellera de cultura, Natàlia Garriga, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep M. Mullol, i l’alcaldessa de la localitat, Maria Rosa Amorós, entre d’altres representants institucionals.

Després de gairebé dos anys i mig tancat, les obres de remodelació i ampliació del museu han finalitzat. El Museu de la Conca Dellà amplia el seu espai per tal de poder desenvolupar les seves funcions d’acord amb la importància del patrimoni arqueològic i paleontològic que conserva.

El discurs museogràfic comprèn des del període del Cretaci, ara fa 66 milions d’anys, a la presència tardoromana. En l’actualitat Museu de la Conca Dellà desenvolupa funcions d’abast supracomarcal, com espai divulgatiu i en l’àmbit de la recerca i també és dipositari dels materials pertanyents als jaciments arqueològics i paleontològics del Pallars Jussà.

El Museu de la Conca Dellà també lidera el projecte “Dinosaures dels Pirineus”, gràcies al suport del Departament de Cultura i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont amb l’objectiu de potenciar la divulgació del patrimoni, sobretot paleontològic, de quatre comarques: Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera.

Les obres de rehabilitació i adequació dels espais, a més de les actuacions de museografia, han tingut un cost global de 732.000 euros, els quals han estat finançats pel Departament de Cultura, amb 400.000 euros i pels Fons Feder (332.000 euros) a través de l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i de la Diputació de Lleida.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Inauguració de l’exposició «Oxirrinc. El llegat del nostre passat»

El proper dimarts 7 de març, a les 19 hores, s’inaugurarà l’exposició «Oxirrinc. El llegat del nostre passat», organitzada per la Missió Arqueològica d’Oxirrinc (Institut del Pròxim Orient Antic-IPOA) i la Universitat de Barcelona, a través dels vicerectorats de Doctorat i Personal Investigador en Formació, Emprenedoria, Innovació i Transferència, Patrimoni i Activitats Culturals i Recerca.

Amb aquesta exposició, la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc (Egipte) per part de la Universitat de Barcelona.

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, amb un equip de recerca consolidat, va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.

L’exposició es podrà visitar al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona entre el 7 de març i el 21 d’abril de 2023.

Per a més informació consulteu la web de la Universitat de Barcelona

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 1 de març.

La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2023 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre les primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines.

Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)

Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.

29è Cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Homo versus natura. Una mirada al futur

El proper dissabte, dia 4 de març, comença el nou cicle de conferències que organitza el Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Enguany, el cicle de conferències porta per títol “Homo versus natura. Una mirada al futur” i es planteja fer una reflexió sobre la situació actual del planeta, els canvis que la humanitat li està infligint, tant des del punt de vista climàtic, com del paisatge i finalment veure el futur de la humanitat. 

Per això els conferenciants són el físic i periodista Tomàs Molina, que el dia 4 de març parlarà dels impactes naturals i de l’home,  que han influït en el clima, i també farà una previsió sobre com serà el clima a Osona l’any 2030.

El dia 11 de març, el Dr. en Ciències Ambientals  i Consultor de la UNESCO Martí Boada, parlarà sobre la relació de l’home com a element del sistema i la dimensió humana dels paisatges.

Finalment el dia 18 de març, Eudald Carbonell, Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, codirector del Projecte Atapuerca i Vicepresident de la Fundació Atapuerca parlarà sobre el futur de la humanitat. Estem arribant a un punt de no retorn? Què cal modificar per no arribar al col·lapse?

Durant el cicle també s’ha organitzat un club de lectura que es farà el dia 13 de març i una visita comentada a les tines de vi de la Vall del Flequer (El Bages) el dia 25 de març.

Les conferències i el club de lectura es faran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter.

Per a més informació consulteu la Nota de Premsa o contacteu amb el Museu Arqueològic de l’Esquerda

Noves restes arqueològiques certifiquen l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Els recents treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han posat de manifest l’existència d’unes galeries soterrades, una important construcció que s’ha pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, les referències més antigues al municipi de Castelló d’Empúries eren fonts documentals del segle IX.

Es tracta d’unes intervencions incloses dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos i que en aquesta última campanya també ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontologic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els directors del projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, celebren la troballa i consideren que es tracta d’una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.

Les intervencions arqueològiques s’han realitzat a una de les tres galeries soterrades. Conèixer la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d’una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria. La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC. Dates que ens porten a l’època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi de Castellò d’Empúries.

Les galeries, disposades en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d’uns 40 metres. Per les seves característiques i el fet que les parets, la base i el sostre conserven restes d’un revestiment de morter hidràulic que tenia la funció d’impermeabilitzar, sembla que es tractaria d’unes grans cisternes amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua. Potser en orígens podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes, que rebien l’aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta.

Pel context militar del moment es considera que aquestes galeries foren usades com a cisternes responent a la necessitat de proveir d’aigua a un grup important de població. Per la posició estratègica en què es troba, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna (prop de l’Estany) podria tractar-se d’un espai de defensa, d’una fortificació.

Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)

Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf