Avui, presentació de la publicació: “Roma en la Península Ibèrica Presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial”

Portada de les actes: “Roma en la Península Ibèrica Presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial”Aquesta mateixa tarda del dimecres 10 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona, la presentació de les Actes del I Workshop del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses: la presentació que: “Roma en la Península Ibèrica Presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial”.

Aquest volum és el número 56 de la Col·lecció Instrumenta, que publica la Universitat de Barcelona. En són els editors Jordi Principal, Toni Ñaco del Hoyo, Montserrat Duran i Imma Mestres.

Entrada llire i gratuïta, amb aforament limitat, es recomana inscripció prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat

Les primeres inscripcions rebran un exemplar gratuïtament.

Recull bibliogràfic, abril 2017

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 48, corresponent al mes d’abril de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Jornades “Patrimònium 2017. Un Passeig per la Història”, a Ulldecona

Cartell de Patrimònium 2017. UlldeconaEl proper 19 de maig començarà a Ulldecona la segona edició de les Jornades “Patrimònium. Un Passeig per la Història. Projectes de difusió, innovació, conservació, investigació”, que s’estendrà en 3 blocs temporals diferenciats al llarg de 2017. De caire eminentment divulgatiu, estan adreçades tant al públic en general com al món científic i acadèmic.

Patrimònium 2017 és un cicle d’activitats orientades a donar difusió als diferents projectes que ara mateix s’estan duent a terme per a la posada en valor dels diferents actius patrimonials de la vila, englobats dintre del projecte a llarg termini: “Ulldecona, un Passeig per la Història”. La intenció és apropar a la societat civil el ric patrimoni de la vila i com, mitjançant la seva gestió, aquest es converteix en una eina de dinamització cultural, econòmica, científica i en motor de desenvolupament local.

| Descarregueu el tríptic amb el programa en pdf |

Conferència: “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, al MUHBA

 

Vista de la muralla de Barcelona
Vista de la muralla romana de Barcelona. © MUHBA (Pep Herrero)

El proper dilluns 8 de maig, a les 19,00 hores, a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, tindrà lloc la conferència “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, a càrrec de l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

Ravotto ha dedicat gran part de la seva trajectòria investigadora a l’estudi de la muralla romana de Barcelona, un dels elements més emblemàtics del patrimoni cultural, al voltant del qual, des del segle XV fins als nostres dies, generacions de barcelonesos van percebre la identitat històrica de la ciutat.

El passat mes de febrer va defensar la seva tesi doctoral, on va poder aprofundir, des d’una perspectiva arqueològica, en els diversos aspectes implicats en la interpretació d’aquesta infraestructura urbana: les raons de la seva construcció en època augustal, la seva evolució al llarg de l’Alt Imperi, la cronologia i les característiques de la gran reforma del Baix Imperi, els aspectes funcionals, els models conceptuals en els quals s’inspirava i els missatges culturals que va transmetre.

Gràcies a l’homologació de la ingent quantitat de dades disponibles després d’una llarga tradició d’estudis i a la incorporació de nombrosos aspectes inèdits, els investigadors disposen avui en dia d’una minuciosa descripció d’una de les fortificacions més significatives de les províncies occidentals de l’Imperi romà.

L’entrada lliure amb aforament limitat; es recomana reserva prèvia a: reservesmuhba@bcn.cat

Presentació de la simulació de policromia virtual 3D sobre la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Vilagrassa

El proper divendres 5 de maig de 2017, a les 20,00 hores, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament de Vilagrassa la presentació de la simulació de policromia virtual 3D sobre la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Vilagrassa, que anirà a càrrec de Josep Giribet, creador de l’empresa Calidos.cat orientada professionalment en el camp de la imatge digital des del 1991.

La seva activitat més recent experimenta des de l’àmbit de les gigafotos fins a la fotogrametria, concebuda també com una nova eina per documentar el patrimoni cultural. La simulació de policromia virtual 3D sobre la portalada romànica de l’església parroquial de Santa Maria del nostre municipi n’és el seu treball més destacat en aquest aspecte.

Conferència: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, al Museu Comarcal de l’Urgell

Imatge d'època medieval de dones jueves Avui dijous 4 de maig a les 20,30 hores, tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, a càrrec de Silvia Planas, directora del Museu d’Història dels jueus a Girona i del Museu d’Història de Girona.

La conferenciant Silvia Planas centra la seva recerca en els arxius i l’estudi de la comunitat jueva a Catalunya durant l’edat mitjana. El tema principal de la seva investigació és la història de les dones jueves de Catalunya i de Girona. Més concretament, la seva feina i interès estan enfocats específicament en l’anàlisi de la història i la projecció del patrimoni cultural des d’una perspectiva de gènere.

Els qui no hàgiu tingut l’oportunitat d’assistir presencialment a la xerrada, podreu veure el vídeo a partir de l’endemà a la pàgina web del museu.

Els Fòrums de l’Espluga: “l’Europa dels Murs”

El proper dissabte 6 de maig començaran els Fòrums de l’Espluga organitzats conjuntament pel Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG).

“L’Europa dels Murs” és l’èix temàtic que enguany articularà les sessions d’aquests Fòrums, que es desenvoluparan al llarg de cada dissabte del present mes de maig, el programa de les quals serà:

  1. Sóm migrants
  2. Desmuntant la islamofòbia
  3. Camins d’acollida
  4. L’Europa dels Murs

Per a més informació contacteu amb forumespluga@gmail.com

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Read More »

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Portada de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2013-2014 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El quarter nord de la vila fortificada de baixmedieval Sabadell i el barri artesà d’època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 p.11
Jordi Roig i Joan M. Coll

La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès)  p. 38
Lluís Palahí, Josep Maria Nolla i David Vivó

Darreres intervencions al jaciment ibèric de les Maleses: excavacions i procés de museïtzació p. 60
Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Daniel Moly

Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment. L’episodi sepulcral del neolític postcardial p. 81
Manuel Edo, Ferran Antolín, Pablo Martínez, Concepció Castellana, Remei Bardera, Maria Saña, Maria Mercè Bergadà, M. Jesús Barrio, Trini Castillo, Elicínia Fierro i Eva Fornell

Reinici dels treballs als jaciments del pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): campanyes 2009-2013 p. 106
Joan Madurell-Malapeira i Bienvenido Martínez-Navarro

De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la primera edat del ferro i l’edat mitjana p. 115
Natàlia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno

El Puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana p. 135
Joan Garcia Targa, Magí Miret i Pere Izquierdo 

El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)  p. 152
David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula i Natàlia Alonso

Intervencions arqueològiques a la pedrera del Mèdol (Tarragona) p. 177
Anna Gutiérrez i Jordi López

Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa) (2006-2013): del neolític antic al bronze final p. 196
J Gabriel Alcalde, Lídia Colominas, Vanessa Navarrete, Enriqueta Pons, Jordi Revelles, Rafel Rosillo, Roger Sala, Maria Saña, Carlos Tornero i Oriol Vila

Era arqueologia aplicada ena restauracion e consolidacion deth temple e es entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran) p.210
Pèir Còts

Deu anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell) p.236
Àngel Galobart i Josep Peralba

Santa Creu de Rodes. Un poble medieval a la serra de Verdera p. 248
Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona p. 271
Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

Control i excavacions arqueològiques fetes durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric p. 313
Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina i Jordi Ramos

El projecte de recerca arqueològica a Althiburos i els seus encontorns (El Kef, Tunísia) p.345
Joan Sanmartí, Nabil Kallala, Maria Carme Belarte, Joan Ramon, Bouthéina Maraoui-Telmini, Moncef Ben Moussa, Núria Tarradell, Zakia Bel Haj Nasr Loum, Víctor Revilla, Rafel Jornet, Jordi Campillo, David Montanero, Sarhane Chérif, Thaïs Fadrique, Daniel López, Marta Portillo, Sílvia Valenzuela, Francisco Cantero, Mounir Torchani, Moufida Jenène i Mondher Hatmi

Història de l’arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975) p. 365
Francisco Gracia

 

Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |