Canovelles acull la presentació de la recent publicació de les Actes de la Jornada científica que va tenir lloc l’any 2023 “Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
  • Dissabte 11 d’octubre de 2025
  • 11.00 h
  • Sala Polivalent de Can Palots (c. de Barcelona, 8-9), Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles convida la ciutadania a participar en l’acte de presentació de les Actes de la Jornada Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi, que tindrà lloc el dissabte 11 d’octubre a les 11 h a la Sala Polivalent de Can Palots. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Emilio Cordero Soria, així com representants institucionals, investigadors i especialistes en arqueologia.

Aquest esdeveniment s’emmarca dins les Jornades Europees de Patrimoni, que tenen per objectiu acostar el patrimoni cultural a la ciutadania i donar a conèixer la recerca arqueològica del territori.

Les Actes, publicades pel Departament de Cultura, recullen els resultats de la jornada científica celebrada a Canovelles el 25 de març de 2023, centrada en l’estudi dels primers assentaments neolítics a l’aire lliure a Catalunya. La trobada va ser organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual del coneixement sobre els primers poblats de pagesos i posar en comú novetats, interpretacions i línies de recerca. Les Actes, editades a cura d’Anna Bach, Francesca Colomés, Gemma Hernández i Miquel Molist, recullen un total de 25 articles provinents de comunicacions, pòsters, debats i conclusions de la jornada, amb la participació de 85 investigadors i investigadores. Entre els temes destacats, s’hi inclouen noves dades obtingudes al jaciment de Ca l’Estrada II, un dels enclavaments clau per entendre la vida quotidiana de les comunitats neolítiques a la plana vallesana.

Per completar la jornada del dia 11 d’octubre, després de la presentació del llibre, s’organitzarà una jornada de portes obertes al jaciment arqueològic de Ca l’Estrada II. Aquesta activitat permetrà al públic descobrir in situ les troballes arqueològiques i comprendre millor el context en què van viure els primers agricultors i ramaders de Catalunya fa més de 7.000 anys.

Organitzen: Ajuntament de Canovelles, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Consulteu tota la informació sobre l’acte de presentació de les Actes clicant aquí

Descarregueu-vos les Actes en format digital des del repositori del Departament de Cultura DRAC.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)”. Dimecres 1 d’octubre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 1 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

Les cavitats càrstiques conegudes com la Bòfia de la Valldan, situades a la carena meridional de l’anticlinal d’Oliana, a Odèn, Solsonès, componen un jaciment singular tant per la seva situació, la seva història recent, però sobretot per les troballes que se li atribueixen. Si bé aquestes coves van ser objecte d’un fort procés d’espoli i modificació entre els anys 1965 i 1980, les visites de recerca que s’hi van practicar als anys noranta van permetre que ara s’hi desenvolupin les primeres excavacions científiques. En el marc del projecte quadriennal “Poblament i explotació salina a l’Alta Ribera Salada (el Solsonès) durant la prehistòria recent”, s’han pogut recuperar noves dades per avançar en l’estudi de les activitats que s’hi van realitzar durant el neolític antic, així com completar el coneixement de la diacronia de les seves ocupacions. Marcada per la presència de diversos braçalets de marbre i ceràmica cardial, la col·lecció que se li atribueix, avui dipositada al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, posa en relleu la importància de la Bòfia de la Valldan per a l’estudi de la implantació de les primeres societats agrícoles i ramaderes a la Catalunya central. La presentació de l’estat actual de la cavitat i l’estratigrafia que s’hi conserva es complementarà amb l’exposició dels resultats dels últims anàlisis i estudis arqueozoològics per a jaciments neolítics tant del Solsonès com d’Osona, fent menció a les novetats dels últims estudis a Tavertet. Aquests resultats es posaran en el context del coneixement actual del neolític antic a la Catalunya central, aproximant-nos al paper que hauria pogut jugar la Bòfia en el territori.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Presentació del llibre “Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueològica i sociològica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dia 6 d’octubre la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’editorial Tolosa Wine Books presentaran el llibre “Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueològica i sociològica” a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueològica i sociològica. Autors: Dani López i Lluís Tolosa. Editorial: Tolosa Wine Books.

Els jaciments arqueològics documentats sobre l’origen de la vinya i el vi a Catalunya amaguen històries fascinants. Aporten indicadors arqueològics de fets que van ocórrer fa 2.700 anys, amb els primers contactes colonials a la Mediterrània oriental, principalment fenicis i grecs. La prova més antiga de les pràctiques vitivinícoles a Catalunya s’ha localitzat al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès) amb una cronologia de segle VII aC. Però tenim molta més informació, de centenars de jaciments arqueològics i vaixells històrics enfonsats a la costa catalana, amb el privilegi de disposar d’un Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Això permet documentar un viatge apassionant als orígens de la vinya i el vi a Catalunya, amb totes les seves implicacions socials, culturals, econòmiques, polítiques i simbòliques, que els autors aborden des de l’arqueologia i la sociologia

La presentació del llibre, que anirà a càrrec dels seus autors, Dani López i Lluís Tolosa, es farà el dilluns 6 d’octubre a les sis de la tarda, a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme 47 de Barcelona. Per assistir a la presentació no cal inscripció prèvia.

Aquest llibre es pot adquirir a les llibreries físiques, llibreries en línia i també a www.tolosawinebooks.com
 

Presentació del llibre “Pont del diable”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dijous 2 d’octubre a les 19 hores, es presentarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, el llibre “Pont del diable”.

“El Pont del Diable: el context històric i les transformacions del pont en el seu entorn. Les imatges i les llegendes” és una monografia publicada pel Centre d’Estudis Martorellencs que recull les ponències presentades a la Taula rodona sobre el Pont del Diable de Martorell celebrada els dies 18, 19 i 20 de març de 1999. El pont vist des de totes les seves perspectives: el paisatge i el context territorial del pont, l’arquitectura, la història i l’arqueologia del pont, les imatges, la percepció i les llegendes sobre el pont. 

La presentació del llibre anirà a càrrec del Dr. Alfred Mauri Martí, president del Centre d’Estudis Martorellencs, i la Dra. Esther Travé Allepuz, professora de la Universitat de Barcelona. 

L’assistència a la presentació és gratuïta. L’aforament és limitat i és imprescindible fer reserva prèvia enviant un correu electrònic indicant nom i cognoms a macvisites.acdpc@gencat.cat, amb l’assumpte “Presentació llibre Pont del diable”.

Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

 

Jornades sobre Tàrraco a la història de Tarragona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb motiu de la celebració del XXV aniversari de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili han organitzat les Jornades sobre Tàrraco a la història de Tarragona.

Les Jornades se celebraran els dies 1, 8 i 15 d’octubre a la Sala d’Actes de l’Antiga Audiència, a Tarragona.

En aquestes jornades es vol donar a conèixer les diverses mirades que s’han projectat sobre Tàrraco al llarg de la història de la ciutat. S’analitzaran les percepcions que n’han tingut les generacions posteriors i com han influït en les diverses maneres de veure-la. Amb el pas del temps, aquestes s’han materialitzat en el paisatge urbà i en la construcció d’un relat, que han contribuït a definir la identitat actual de Tarragona.
Les jornades comptaran amb especialistes de les diferents èpoques i disciplines històriques que aportaran noves reflexions i amb qui es compartiran i debatran anàlisis. Les renovades conclusions han de permetre reconèixer Tarragona com a ciutat antiga, singular i empeltada d’una romanitat -històrica i reconstruïda- encara avui molt vigorosa en la imatge material i ideal de la ciutat.

Les jornades se celebraran els dies 1, 8 i 15 d’octubre, de 17:00 a 20:00 hores, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona (plaça del Pallol, 3). Per poder-hi assistir cal fer la inscripció abans del 30 de setembre a l’adreça electrònica: jornadesXXV@tarragona.cat.

Consulteu el díptic amb el programa en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 17 de setembre.

Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània

Conferenciants: Sílvia Valenzuela-Lamas, Vanessa Navarrete, Lua Valenzuela-Suau i Veronica Aniceti (Interaccions Bioarqueologia, Medi i Societat (IMBAS), IMF-CSIC)

Moderadora: Ariadna Nieto Espinet (Universitat de Lleida)

El volum de la recerca arqueozoològica realitzada durant els darrers anys, juntament amb el desenvolupament d’eines d’anàlisi de dades a gran escala, permet oferir una perspectiva diacrònica actualitzada sobre l’alimentació i la ramaderia a Catalunya i al País Valencià des dels inicis de la domesticació dels animals. Al llarg dels tres mil·lennis que abasta el període entre el neolític i el final de l’edat del ferro, les manifestacions materials que suggereixen un increment progressiu de la complexitat social es van fent cada cop més visibles en l’arquitectura i la cultura material. En aquest treball es presentarà una síntesi de més de 146 conjunts de fauna repartits entre les províncies de Girona i d’Alacant, i es posarà en context amb conjunts sincrònics d’altres zones de la Mediterrània (Itàlia, Grècia, Llevant i Nord d’Àfrica). Els resultats permeten observar les diferències i similituds entre períodes i zones, i revela patrons i connexions que, si no fos pels estudis de fauna, seria impossible descobrir.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicada la convocatòria derivada de les bases reguladores de les subvencions per a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució TER/3358/2025, de 6 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria derivada de les bases reguladores de les subvencions per a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran (ref. BDNS 855927).

Es tracta d’una convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran per a l’any 2025. La finalitat de la subvenció és fomentar les polítiques en l’àmbit de l’economia local, fer valer el patrimoni cultural i millorar la competitivitat professional.

El termini de presentació de les sol·licituds és de 20 dies naturals a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Accediu a la Resolució publicada al DOGC clicant aquí

“Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval. Intercanvis materials, tècnics i culturals per construir una societat”, temàtica del VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 9 i 10 d’octubre.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza el VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval. Intercanvis materials, tècnics i culturals per construir una societat”.

El tema de la mobilitat de persones i béns és un tema de gran actualitat (comerç, migracions…), però és un fenomen que no és nou, constituint de fet un element clau en la construcció de les societats al llarg de tota la història.

El desplaçament de grans grups poblacionals o de persones concretes han provocat canvis a tots nivells en els territoris i les societats amb qui interactuen. A la mobilitat de persones cal afegir-hi la dels béns, tècniques o idees que arriben per diferents vies. Tots ells són elements que configuren la societat i que deixen una petja arqueològica.

El fruit d’aquesta interacció entre elements forans i locals és l’objecte principal d’aquest seminari. El comerç, l’intercanvi de béns, la circulació monetària, però també l’intercanvi d’idees culturals i cultuals així com la influència, assimilació i evolució de tècniques foranes són alguns dels temes objecte de debat. El marc cronològic del seminari és ampli, des d’època tardoantiga fins a època baix-medieval, ja que cal considerar que molts canvis no són processos bruscos sinó de llarg abast en el temps.

Amb aquest objectiu el seminari s’estructura a partir d’una conferència inaugural, a càrrec del doctor Adolfo Fernández Fernández de la Universitat de Vigo, i quaranta cinc comunicacions d’investigadors i grups de recerca espanyols, francesos i italians. 

L’activitat és oberta i gratuïta, prèvia inscripció a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu. Per poder organitzar els càterings es demana que s’especifiqui si s’assistirà els dos dies i en cas contrari, especificar el dia que es preveu assistir al seminari. Per la mateixa raó es demana que la inscripció es realitzi abans del dia 3 d’octubre.

Per a més informació cliqueu aquí

Consulteu el programa en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània”. Dimecres 17 de setembre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 17 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània

Conferenciants: Sílvia Valenzuela-Lamas, Vanessa Navarrete, Lua Valenzuela-Suau i Veronica Aniceti (Interaccions Bioarqueologia, Medi i Societat (IMBAS), IMF-CSIC)

Moderadora: Ariadna Nieto Espinet (Universitat de Lleida)

El volum de la recerca arqueozoològica realitzada durant els darrers anys, juntament amb el desenvolupament d’eines d’anàlisi de dades a gran escala, permet oferir una perspectiva diacrònica actualitzada sobre l’alimentació i la ramaderia a Catalunya i al País Valencià des dels inicis de la domesticació dels animals. Al llarg dels tres mil·lennis que abasta el període entre el neolític i el final de l’edat del ferro, les manifestacions materials que suggereixen un increment progressiu de la complexitat social es van fent cada cop més visibles en l’arquitectura i la cultura material. En aquest treball es presentarà una síntesi de més de 146 conjunts de fauna repartits entre les províncies de Girona i d’Alacant, i es posarà en context amb conjunts sincrònics d’altres zones de la Mediterrània (Itàlia, Grècia, Llevant i Nord d’Àfrica). Els resultats permeten observar les diferències i similituds entre períodes i zones, i revela patrons i connexions que, si no fos pels estudis de fauna, seria impossible descobrir.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2025

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dimecres 17 de setembre es reprendrà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 amb la conferència “Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània”.

Totes les sessions del cicle de conferències es faran de manera presencial a les 18 hores a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que la Tribuna d’Arqueologia té dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2025 programades de setembre a novembre són:

DIMECRES 17 DE SETEMBRE

Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània

Conferenciants: Sílvia Valenzuela-Lamas, Vanessa Navarrete, Lua Valenzuela-Suau i Veronica Aniceti (Interaccions Bioarqueologia, Medi i Societat (IMBAS), IMF-CSIC)

Moderadora: Ariadna Nieto Espinet (Universitat de Lleida)

DIMECRES 1 OCTUBRE

El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

DIMECRES 15 D’OCTUBRE

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Maria Saña (professora de Prehistòria de la UAB)

DIMECRES 29 D’OCTUBRE

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

DIMARTS 12 DE NOVEMBRE

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonatre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Marc Garriga Luján (director del Parc Natural de l’Alt Pirineu)

DIMECRES 26 DE NOVEMBRE

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarría (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Rubio-Campillo (DIDPATRI Didàctica i Patrimoni, Institut d’Arqueologia de la UB)