El Govern amplia la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del Conjunt Arqueològic d’Empúries

Avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l‘Acord GOV/238/2025, de 14 d’octubre, pel qual es modifica la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del Conjunt Arqueològic d’Empúries, a l’Escala (Alt Empordà).

Amb aquest acord, el Govern aprova una nova delimitació del BCIN que amplia i redefineix l’àmbit de protecció del jaciment i incorpora una franja litoral i marítima on s’han documentat evidències arqueològiques.

Vista aèria del Conjunt Arqueològic d’Empúries i del seu entorn. Font: X. Pou

Fins a la declaració del vigent BCIN, la declaració de màxima protecció atorgada a Empúries es remuntava a l’any 1931 a través de la figura legal de l’època, la de Monument Històric Artístic, d’acord amb el Decret 03/06/1931 (Gaceta 04/06/1931) (número de registre R-I-55-0023), fet que posava de manifest ja l’enorme interès i preocupació per la salvaguarda d’aquest jaciment. Aleshores el perímetre de protecció integrava la ciutat grega (Neapolis) i la ciutat romana (Emporiae), però deixava fora el nucli originari de Sant Martí d’Empúries (Palaia Polis) que el segle VI aC era un illot on s’instal·là la primera colònia comercial grega de la península.

La recerca arqueològica continuada del jaciment d’Empúries i del seu entorn ha permès avançar notablement en el coneixement de l’evolució dels successius nuclis d’ocupació que al llarg dels segles conformaren la llarga evolució històrica d’aquest conjunt excepcional i singular d’Empúries. Les nombroses intervencions arqueològiques realitzades fins avui, dins i fora dels límits de l’actual àrea arqueològica de propietat pública de la Generalitat de Catalunya, van aconsellar proposar una nova delimitació del BCIN – Zona Arqueològica “Conjunt Arqueològic d’Empúries” i estendre així l’àrea de protecció a d’altres sectors que fins ara quedaven fora. Aquest fet és el que condiciona el canvi de nom de “Ruïnes d’Empúries” a “Conjunt Arqueològic d’Empúries”.

Vista aèria des de l’oest del fòrum de la ciutat romana. Font: MAC-Empúries

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, està justificada per raons d’interès social de preservar aquest important jaciment per les generacions futures. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials, i preveu l’extensió potencial del jaciment. Així, comprèn les zones de la paleàpolis, la neàpolis i la ciutat romana emmurallada, però també tot aquell entorn proper on es coneixen restes arqueològiques a partir d’excavacions o per dades recollides que així ho afirmen. Com a novetat, la nova delimitació incorpora un franja litoral i marítima corresponent a l’antic port d’Empúries. Gràcies a la combinació de fonts històriques antigues i dades arqueològiques recents, s’ha pogut definir amb precisió aquesta àrea portuària. A més, se n’ha reconegut la importància com a infraestructura comercial i nucli de connexió marítima de primer ordre a l’antiguitat.

Imatge actual de l’espigó del port. Font: MAC-Empúries

Empúries és un jaciment únic a la península Ibèrica, ja que conserva l’assentament d’una colònia grega amb un desenvolupament urbà consolidat, sobre el qual es va establir posteriorment una ciutat romana. El conjunt manté, a més, vestigis d’època tardoantiga, medieval i moderna, testimonis d’una ocupació continuada al llarg dels segles. La seva densitat d’evidències materials i la qualitat de les estructures conservades situen Empúries com un dels conjunts arqueològics més rellevants del país.

Descarregueu-vos l’Acord del Govern publicat al DOGC en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)”

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 15 d’octubre.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

IX Jornada de Patrimoni Cultural. Sostenibilitat i transició climàtica

Demà dijous 16 d’octubre se celebrarà a l’Auditori de La Pedrera la IX Jornada de Patrimoni Cultural. Aquesta Jornada, organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, enguany tractarà el tema de la sostenibilitat i la transició climàtica.

Cada vegada són més evidents els efectes del canvi climàtic en el nostre dia a dia. Grans temporals i inundacions, períodes de sequera prolongats, onades de calor cada cop més freqüents i la previsió d’un increment del nivell del mar en són només algunes mostres. No podem mirar cap a una altra banda. El present i el futur venen condicionats per aquests efectes, que cal abordar des d’una perspectiva transversal. La transició climàtica és una realitat.

En el món del patrimoni cultural observem com canvien els hàbits del públic, que evita les hores de més calor; com hem d’invertir en sistemes d’aire condicionat i climatització per poder controlar la temperatura de les sales i de les reserves de les col·leccions; com hem de tenir presents espais d’ombra i d’hidratació en monuments i jaciments a l’aire lliure; o com el calendari del control de plagues es modifica. La transició climàtica també afecta el patrimoni cultural.

En aquest sentit, estem modificant les actuacions per seguir protegint el patrimoni cultural que custodiem. Estem realitzant estudis sobre l’impacte del nou clima en els nostres equipaments i assessorant-nos en matèria de sostenibilitat i en els efectes d’aquesta transició climàtica. Però, realment estem actuant de manera adequada? La Jornada de Patrimoni Cultural d’enguany ens permetrà reflexionar sobre aquesta qüestió, compartir inquietuds i experiències i, sobretot, definir conjuntament un camí a seguir per treballar de manera coherent cap a la sostenibilitat, tenint en compte el patrimoni cultural i la ciutadania.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de Patrimoni Cultural

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)”. Dimecres 15 d’octubre a les 18 hores

Us recordem que demà dimecres 15 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicada la Resolució per la qual s’aproven els protocols d’aplicació a les actuacions previstes a la Llei 10/2009 sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, i al Decret 111/2010 pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 10/2009

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució JUS/3630/2025, de 3 d’octubre, per la qual s’aproven els protocols d’aplicació a les actuacions previstes a la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, i al Decret 111/2010, de 31 d’agost, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 10/2009, de 30 de juny.

Aquesta Resolució aprova els següents protocols tècnics:

Protocol d’actuacions per a la recollida de restes en superfície. L’objecte d’aquest protocol és establir la metodologia i les actuacions a seguir en el tractament de les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que apareguin en superfície i arran de la modificació i l’erosió de terrenys en el territori de Catalunya.

Protocol d’actuacions per a l’obertura de fosses comunes. L’objecte d’aquest protocol és establir la metodologia i les actuacions a seguir en les tasques de localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que comportin l’obertura de fosses comunes.

Protocol d’actuacions per a la dignificació de fosses comunes. L’objecte d’aquest protocol consisteix a establir el procediment i la metodologia a seguir per a la senyalització, la dignificació i la recuperació com a espais de memòria dels indrets on es puguin localitzar restes de persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, d’acord amb allò previst a l’article 8 de la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, i als articles 21, 24 i 25 del Decret 111/2010, de 31 d’agost, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 10/2009, de 30 de juny.

Accediu a la Resolució publicada al DOGC clicant aquí

Jornades Europees de Patrimoni 2025. Patrimoni arquitectònic: Finestres al passat, portes al futur

Els dies 10, 11 i 12 d’octubre se celebra a Catalunya una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) amb prop de 500 activitats gratuïtes.

Les Jornades Europees de Patrimoni estan considerades l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural.

Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals impulsen una àmplia oferta d’activitats per a tots els públics. Totes les propostes comparteixen un mateix objectiu: oferir recursos i experiències que permetin descobrir i gaudir del patrimoni cultural, entès com un bé comú, tant en l’àmbit local com en el marc europeu.

Catalunya ha participat en les Jornades Europees de Patrimoni des de la seva creació l’any 1991. Aquest projecte del Consell d’Europa, impulsat a Catalunya pel Departament de Cultura, compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.

Durant tres dies, la ciutadania tindrà l’oportunitat de gairebé 500 activitats i experiències adreçades a tots els públics. Les Jornades Europees de Patrimoni esdevenen una ocasió única per endinsar-nos en monuments, conjunts històrics, museus i jaciments d’arreu de Catalunya. Totes les activitats vinculades a les Jornades Europees de Patrimoni, visites guiades i teatralitzades, tallers, conferències i concerts, entre d’altres, seran gratuïtes.

JEP 2025. Patrimoni arquitectònic. Finestres al passat, portes al futur

El lema proposat pel Consell d’Europa per aquesta edició és “Patrimoni arquitectònic: Finestres al passat, portes al futur”, una celebració de la gran diversitat d’edificis i infraestructures que configuren el nostre entorn. El patrimoni arquitectònic ofereix una visió única de la nostra història compartida i de la nostra identitat cultural.

Totes les activitats programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.

Consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Publicació del llibre “Violència i conflicte en època tardoantiga i medieval. Una perspectiva arqueològica”

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic ha publicat el llibre “Violència i conflicte en època tardoantiga i medieval. Una perspectiva arqueològica”.

Aquesta publicació recull les comunicacions presentades al VII Seminari Internacional d‘Arqueologia Medieval i Moderna, celebrat el 3 d’octubre de 2024. En el volum es recullen un total de 24 contribucions.

El conflicte, la violència i la inseguretat són elements amb els quals conviu la societat en època tardoantiga i medieval, fins al punt que molts autors consideren que constitueix un element definidor de la societat feudal. Des d’època tardoantiga i fins a finals de l’època medieval (segles V-XV) l’estructuració del territori està molt condicionada per aquests aspectes.

El volum està disponible en línia de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa

Seminari Internacional “Arqueologia i gestió del patrimoni prehistòric a Sardenya i la Mediterrània Occidental”

  • Dimarts 14 d’octubre
  • Museu d’Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc, Barcelona

    El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) organitza el Seminari Internacional “Arqueologia i gestió del patrimoni prehistòric a Sardenya i la Mediterrània Occidental”, que tindrà lloc el dimarts 14 d’octubre a la seu del MAC, a Barcelona.

    Aquest seminari, que està vinculat a l’exposició “Sardenya. L’Illa megalítica”, pretén donar a conèixer aspectes del passat remot de l’illa i de la gestió del seu patrimoni que evidencien punts de contacte entre Sardenya, les Illes Balears i Catalunya al llarg de mil·lennis. Es presentaran diverses experiències per descobrir les connexions existents, ja fos a la prehistòria i gràcies a la recerca, com en l’actualitat amb l’aplicació de diversos models de protecció i promoció del patrimoni arqueològic.

    L’assistència al seminari és gratuïta (amb inscripció prèvia). Inscripcions a macvisites.acdpc@gencat.cat

    Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

    Descarregueu-vos el programa del seminari en pdf

    25è Cap de Setmana Ibèric

    Aquest cap de setmana del 4 i 5 d’octubre se celebra el 25è Cap de Setmana Ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes per a totes les edats a tots els jaciments ibèrics i museus de la Ruta dels Ibers.

    El Cap de Setmana Ibèric celebra enguany un aniversari molt especial: 25 edicions descobrint la fascinant cultura dels ibers amb activitats per a tota la família.

    Tot va començar l’any 2000, quan el Museu d’Arqueologia de Catalunya va impulsar aquesta proposta després de l’èxit de l’exposició “Els Ibers. Prínceps d’Occident” (1998). Des de llavors, s’ha convertit en una cita ineludible per a grans i petits que volen apropar-se al món iber d’una manera educativa, lúdica i participativa.

    Any rere any, el Cap de Setmana Ibèric ens proposa un viatge temàtic al passat: des dels costums i rituals, fins a l’alimentació, l’habitatge, el comerç o la guerra. Cada edició ens descobreix un nou capítol d’aquesta cultura mil·lenària a través de jocs, tallers, recreacions i activitats per a totes les edats.

    Aquest 2025, per celebrar la 25a edició, s’ha produït una petita exposició dedicada als jaciments de les tribus iberes que formen part de la Ruta dels Ibers i que es podrà visitar en diferents equipaments d’arreu del país. Així com un munt d’activitats i experiències que ens apropen a la cultura ibèrica i a les diferents tribus iberes de Catalunya, aquesta edició ens convida a descobrir, de nou, els jaciments i museus que formen part de la Ruta dels Ibers.

    Consulteu el programa del 25è Cap de Setmana Ibèric en pdf

    Per a més informació consulteu la pàgina web de la Ruta dels Ibers

    Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)”

    Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 1 d’octubre.

    El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

    Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

    Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

    Les cavitats càrstiques conegudes com la Bòfia de la Valldan, situades a la carena meridional de l’anticlinal d’Oliana, a Odèn, Solsonès, componen un jaciment singular tant per la seva situació, la seva història recent, però sobretot per les troballes que se li atribueixen. Si bé aquestes coves van ser objecte d’un fort procés d’espoli i modificació entre els anys 1965 i 1980, les visites de recerca que s’hi van practicar als anys noranta van permetre que ara s’hi desenvolupin les primeres excavacions científiques. En el marc del projecte quadriennal “Poblament i explotació salina a l’Alta Ribera Salada (el Solsonès) durant la prehistòria recent”, s’han pogut recuperar noves dades per avançar en l’estudi de les activitats que s’hi van realitzar durant el neolític antic, així com completar el coneixement de la diacronia de les seves ocupacions. Marcada per la presència de diversos braçalets de marbre i ceràmica cardial, la col·lecció que se li atribueix, avui dipositada al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, posa en relleu la importància de la Bòfia de la Valldan per a l’estudi de la implantació de les primeres societats agrícoles i ramaderes a la Catalunya central. La presentació de l’estat actual de la cavitat i l’estratigrafia que s’hi conserva es complementarà amb l’exposició dels resultats dels últims anàlisis i estudis arqueozoològics per a jaciments neolítics tant del Solsonès com d’Osona, fent menció a les novetats dels últims estudis a Tavertet. Aquests resultats es posaran en el context del coneixement actual del neolític antic a la Catalunya central, aproximant-nos al paper que hauria pogut jugar la Bòfia en el territori.

    El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

    Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf