Publicat un concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre, a realitzar durant el 2025

S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs de documentació arqueològica dels abrics amb manifestacions d’art rupestre localitzat al terme municipal de l’Esquirol, al jaciment arqueològic amb número d’Inventari 20178 amb el nom de Balmes de Collfornic, a realitzar el 2025.
Codi de l’expedient:CU-2025-1265

La data límit per presentar les ofertes és el 15 de setembre de 2025 a les 12:00:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública

Publicada al DOGC la convocatòria per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029

Amb data 20 d’agost de 2025 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/3182/2025, de 31 de juliol, per la qual es convoca concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029 (DOGC núm. 9482 – 20.8.2025)

El període per presentar les sol·licituds és del 21d’agost al 30 de setembre del 2025.

Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF

Publicació de les Actes de la Jornada Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi

El Departament de Cultura ha publicat les Actes de la Jornada que va tenir lloc a Canovelles el 25 de març de 2023 amb el títol: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi.

La jornada d’estudi celebrada a Canovelles va ser organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’objectiu de fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats, en especial a través de l’anàlisi de les troballes del jaciment de Ca l’Estrada-2 de Canovelles, i de posar en comú i debatre les informacions, les reflexions, la discussió i la confrontació de les novetats, dels estudis, de les interpretacions sobre una problemàtica concreta: l’hàbitat a l’aire lliure en el període dels primers pagesos a Catalunya.

Les Actes de la Jornada que ara s’han publicat, editades a cura d’Anna Bach, Francesca Colomés, Gemma Hernández i Miquel Molist, recullen les comunicacions, els pòsters, el debat efectuat en la Jornada i unes succintes conclusions, amb un total de 25 articles, en els quals van participar-hi 85 investigadors/es.

Descarregueu-vos les actes en format digital des del repositori del Departament de Cultura DRAC.

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions per a realitzar projectes culturals i artístics de nova creació i de caràcter innovador als centres educatius de Catalunya per als anys 2025-2027

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2820/2025, de 10 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a realitzar projectes culturals i artístics de nova creació i de caràcter innovador als centres educatius de Catalunya per als anys 2025-2027 (ref. BDNS 846016).

Són subvencions per donar suport a projectes artístics i culturals de nova creació i de caràcter innovador en els centres educatius públics i concertats de primària i secundària de Catalunya. Els projectes artístics i culturals poden ser d’un dels àmbits següents: arts visuals, arts audiovisuals, arts escèniques, arts digitals, música, literatura, patrimoni o arqueologia.

Cada sol·licitant pot presentar un màxim de dues sol·licituds i s’ha de presentar una sol·licitud per projecte. Queden excloses d’aquestes bases els projectes que es desenvolupin a la ciutat de Barcelona.

El període per presentar les sol·licituds és del 23 de juliol al 16 de setembre de 2025. El dia 16 de setembre de 2025 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Podeu fer el tràmit electrònic de sol·licitud de la subvenció clicant aquí

Les excavacions arqueològiques al santuari portuari de la ciutat grega d’Empòrion confirmen la seva continuïtat fins a l’època romana i la seva posterior transformació en una església paleocristiana

La intervenció arqueològica realitzada forma part dels treballs previstos en el projecte de recerca impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya d’ençà l’any 2018, que té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries.

Les excavacions arqueològiques s’han centrat en diversos sectors del barri portuari de la ciutat grega. D’una banda en l’àrea sacra situada a tocar la platja de l’antic port i, de l’altra, en diverses illes d’edificacions amb cases gregues del segle V aC. En el primer cas, destaca la troballa de diverses evidències constructives corresponents a una església paleocristiana.

Durant els mesos de juny i juliol, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Empòrion. Aquesta intervenció s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les pràctiques d’excavació realitzades en el marc del 79 Curs d’Arqueologia d’Empúries s’han desenvolupat igualment en aquests mateixos sectors.

La intervenció arqueològica és una continuació de les actuacions fetes en el marc d’aquest projecte d’ençà l’any 2018. Les excavacions han permès recuperar la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies.

Els treballs s’han centrat sobretot en el sector del santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes materials i, també, les evidències arquitectòniques. Aquest santuari s’organitzava en diverses terrasses disposades de forma esglaonada i connectades mitjançant escales. A la terrassa intermèdia, on es disposava un gran altar/fogar, s’han recuperat nombroses restes de fauna que són un testimoni de les pràctiques rituals associades a aquest culte. D’entre els animals sacrificats i consumits destaca la presència de porcells i de xais i cabrits de curta edat, fet que encaixa amb les evidències de terracotes oferents trobades també en d’altres santuaris dedicats a Demèter.

Les excavacions de la terrassa superior, avui ocupada per l’actual edifici del museu i on suposadament s’emplaçava el temple, han permès confirmar que aquesta àrea de culte, conformada vers la fi del segle VI aC, es va mantenir activa fins el segle I dC. Per tant, el santuari va perdurar fins a l’abandonament definitiu del nucli urbà de la Neàpolis. Destaca la troballa de diverses evidències constructives, com ara un absis de planta quadrangular i diverses cambres funeràries, que corresponen a una església paleocristiana edificada en aquest punt i que va estar en ús entre els segles IV-VII dC. Al voltant seu s’hi disposà un cementiri amb diverses etapes d’ús. Molt probablement aquesta església es va construir damunt de l’antic temple i, alhora, va servir també de referència perquè en el segle XVII s’edifiqués en aquest mateix punt l’església del convent servita, reconstruïda en el segle XX per acollir la sala principal de l’actual museu.

Imatge general de l’excavació d’una de les cases gregues del segle V aC (Foto: MAC)

Les excavacions arqueològiques del barri portuari de la ciutat grega s’han centrat també en d’altres sectors ocupats per diverses illes d’edificacions, separades per carrerons. Destaca la descoberta de diferents espais de cases gregues del segle V aC, organitzades en diferents àmbits, alguns dels quals dotats amb una llar central. Les parets eren fetes d’un sòcol de pedra i un alçat de tovots, mentre que els terres eren d’argila. La troballa d’alguns fragments de pintura mural, de tons blaus, negres i algun de groc, demostra que algunes estances d’aquests habitatges estaven embellides amb una decoració pictòrica.

Font: Nota de premsa del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)

L’ús de detectors de metalls a Catalunya: normativa i bones pràctiques per a la protecció del patrimoni cultural

Amb l’augment de l’interès per l’ús de detectors de metalls, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recorda la importància de respectar el patrimoni arqueològic i paleontològic del país i conèixer la normativa vigent per garantir la seva protecció.

Per reforçar aquest missatge, el Departament de Cultura i el Departament d’Interior a través del Cos d’Agents Rurals han elaborat un clip informatiu que mostra les conseqüències de l’ús indegut dels detectors de metalls i la importància de preservar el patrimoni cultural. Podeu veure el vídeo a través d’aquests dos enllaços a la Xarxa X i a Instagram.

Tenir un detector de metalls no requereix autorització del Departament de Cultura, però fer-lo servir per a descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques es considera una intervenció arqueològica o paleontològica, subjecta a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català  i al Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Aspectes clau a tenir en compte

– Tota intervenció arqueològica o paleontològica requereix autorització prèvia del Departament de Cultura i ha de ser realitzada per professionals amb titulació universitària adequada.

– L’extracció no autoritzada de patrimoni arqueològic o paleontològic pot comportar sancions administratives que poden arribar fins a 901.518,16 €, depenent de la gravetat de la infracció i dels mitjans tècnics emprats.

– Els objectes arqueològics o paleontològics extrets formen part del domini públic i no poden ser apropiats ni comercialitzats.

– En cas de descobriment fortuït de restes arqueològiques o paleontològiques en superfície, cal comunicar-ho en un termini màxim de 48 hores al Departament de Cultura o a l’ajuntament corresponent, i lliurar el bé. L’incompliment pot comportar multes de fins a 210.354,24 €.

– El Codi Penal preveu penes de presó de sis mesos a tres anys o multes de dotze a vint-i-quatre mesos per danys o espoli en béns de valor històric o jaciments arqueològics, tant terrestres com subaquàtics.

Guia de bones pràctiques

Per tal de protegir el nostre patrimoni, recorda:

– Respectar la professió arqueològica, que només poden exercir professionals titulats.

– Evitar la cerca de tresors: l’arqueologia és una ciència, no un hobby.

– Comunicar qualsevol troballa a les autoritats competents.

– No extreure restes sense metodologia científica: es perd informació valuosa i es destrueix el context.

– No participar en activitats de detectorisme il·legal, ni comprar objectes arqueològics o paleontològics en plataformes de venda online.

Contactes d’interès

– Departament de Cultura: arqueopaleo.cultura@gencat.cat

– Mossos d’Esquadra: 112 (emergències) o mossos.patrimonihistoric@mossos.cat

– Agents Rurals: patrimoni.agentsrurals@gencat.cat

Descobrim el Montsant, una aplicació per divulgar el patrimoni cultural de la serra de Montsant

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat l’aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta, amb la finalitat que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

Descobrim el Montsant és una aplicació que té com a finalitat divulgar la recerca desenvolupada en relació amb el patrimoni del Parc Natural de la Serra de Montsant (Priorat), mitjançant l’ús de dispositius mòbils amb diferents sistemes operatius. Aquesta nova eina ha estat creada per un equip del Departament de Prehistòria de la UAB amb el suport d’un ajut FCRI 2024 per al foment de la cultura científica a Catalunya de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Hi han col·laborat el Digital Lab de la UAB, la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC), el Parc Natural de la Serra de Montsant i l’Ajuntament d’Ulldemolins. L’arquitectura de l’aplicació l’ha desenvolupat l’empresa Lypsum, de Cambrils.

Antoni Palomo, investigador de la UAB i coordinador del projecte, destaca l’esforç i la col·laboració de tots els participants en el projecte perquè la nova aplicació posi a l’abast dels ciutadans informació d’interès patrimonial enriquida i basada en el coneixement científic.

Descobrim el Montsant permet treballar sense connexió amb descàrrega prèvia dels recursos d’informació que conté, cosa que afavoreix que s’utilitzi en llocs sense cobertura de telefonia mòbil. Aquests recursos es poden consultar en diversos punts d’interès (arqueològic, històric i natural) que formen part d’un recorregut senyalitzat i georeferenciat. Els continguts que hi incorpora permeten descobrir el territori de manera interactiva, amb objectes digitals de diferent tipologia: sonors, videogràfics, fotogràfics, textuals i imatges en 3D i en 360º. En aquests moments el prototip compta ja amb dues rutes que recorren diversos espais del municipi d’Ulldemolins.

Trobareu més informació i els enllaços per descarregar l’app a la web del Departament de Recerca i Universitats i a la web de la UAB.

Descobert un nou gènere i espècie de talp al jaciment del Camp dels Ninots

És el fòssil de talp més complet del Pliocè europeu i presenta una connexió evolutiva sorprenent amb talps actuals de l’Amèrica del Nord.

Un equip format per personal investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Human i Evolució Social (IPHES-CERCA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha identificat i descrit Vulcanoscaptor ninoti, un nou gènere i espècie de talp del Pliocè desconegut fins ara per a la ciència. El fòssil s’ha localitzat al jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona), un dels indrets més importants per conèixer la fauna d’aquest període.

L’esquelet conserva la mandíbula amb la dentició completa, part del tronc i diversos ossos de les extremitats anteriors i posteriors, molts d’ells en connexió anatòmica. Aquesta preservació excepcional és molt poc habitual en petits mamífers com els talps i converteix aquest exemplar en un dels més antics i complets coneguts fins ara a Europa.

La recerca, publicada a la revista Scientific Reports (del grup Nature), ha estat liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili i a l’IPHES-CERCA i pel doctor Marc Furió, professor del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’ICP-CERCA. Aquest exemplar representa el fòssil de talp més complet conegut del Pliocè europeu i aporta informació valuosa sobre la història evolutiva dels tàlpids.

El fòssil es va descobrir l’any 2010 durant les excavacions sistemàtiques a Ca n’Argilera, un dels sectors del Camp dels Ninots, on es treballa de manera continuada des de 2003. Es trobava parcialment incrustat en un bloc de sediment molt compacte i va ser extret íntegrament durant l’excavació. Per estudiar-lo amb detall i evitar danyar-lo es va aplicar escaneig de microtomografia computada (micro-TC), que ha permès fer una reconstrucció digital tridimensional de l’esquelet amb gran precisió.

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona paleontològica pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2015. Es localitza dins del cràter d’un maar volcànic del Pliocè, reblert posteriorment per sediments lacustres dipositats en condicions anòxiques. Aquest entorn ha generat unes condicions de preservació excepcionals que han permès conservar un registre fòssil ric, continu i extraordinàriament ben conservat, convertint el Camp dels Ninots en un jaciment fòssil de referència a Europa per aquest període geològic.

L’estudi del Vulcanoscaptor ninoti ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses institucions: l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).

Els treballs de recerca al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha través del projecte quadriennal de recerca “El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III” i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

Per a més informació consulteu tota la notícia a la web de l’IPHES

Procediment de tractament de restes arqueològiques no extretes i elaboració dels informes de tractament: Guia de tramitació i elaboració

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic fa pública la Guia de tramitació i elaboració del procediment de tractament de restes arqueològiques no extretes i elaboració dels informes de tractament.

La guia pretén garantir que els tractaments siguin realment necessaris i s’ajustin a la legislació vigent i, d’altra banda, establir un model que faciliti tant la redacció dels informes com la tramitació posterior per part del Servei.

Aquest model també hauria de ser vàlid per a les intervencions paleontològiques en el cas que fos necessari.

La guia s’ha publicat al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

Publicació de la monografia “Les àmfores de la Ciutadella de Roses (Alt Imperi, Baix Imperi i Antiguitat Tardana)”

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic publica el segon volum de la col·lecció de Monografies de la Càtedra (MonCRAPA). El volum Les àmfores de la Ciutadella de Roses (Alt Imperi, Baix Imperi i Antiguitat Tardana)  és obra dels arqueòlegs Marc Bouzas, Josep Casas i Josep Maria Nolla.

Aquesta publicació analitza el material amfòric d’època romana i tardoantiga  recuperat a les excavacions arqueològiques desenvolupades al solar de la Ciutadella de Roses al llarg de bona part del segle XX. No solament realitza un estudi formal acurat dels materials (amb un complet catàleg de les peces) sinó que aprofundeix en la seva cronologia, procedència i usos, contextualitzant les troballes en el marc de la circulació d’aquesta mena de materials al territori.

Així mateix l’estudi també aprofundeix en altres aspectes com el paper de Roses en les rutes comercials de l’època i reestudia, -presentant una nova interpretació- el conegut com a “edifici A” i que constitueix encara avui el complex millor conservat d’època romana i tardoantiga a Roses.

Consulteu l’índex de la publicació en pdf

El volum està disponible en línia i es pot descarregar de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa