Troballa excepcional d’esteles ibèriques al Castell d’Algars a Batea

La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme al Castell d’Algars, situat al terme de Batea (Terra Alta), ha posat al descobert un conjunt excepcional de tres fragments d’esteles ibèriques reaprofitades com a material constructiu dins l’edificació medieval (segle XIII).

Es tracta d’un descobriment inèdit en aquest sector geogràfic que aporta nova llum sobre la presència d’aquests símbols ibèrics, tant freqüents però, a la riba esquerra del riu Algars.

Autor fotografia: Roger Rams Domènech

L’actuació ha estat subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Batea, i s’inscriu en un projecte de restauració del conjunt arquitectònic del Castell d’Algars i la Capella de Sant Joan, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb el número 788-MH.

Autor fotografia: Rafael Jornet

Esteles ibèriques reaprofitades com a carreus

L’aspecte més destacat de l’excavació és la identificació de dues esteles ibèriques reutilitzades dins l’aparell constructiu del castell medieval, un fet que confirma la presència d’un assentament anterior d’època ibèrica al mateix emplaçament o molt proper. Aquestes esqueles, datades entre els segles III i I aC, presenten decoracions simbòliques pròpies dels pobles ibèrics al sud de l’Ebre i podrien haver format part d’un espai ritual o funerari situat en els contorns del castell. La seva reutilització en època templera és un testimoni arqueològic valuós de la superposició cultural i del reciclatge d’elements amb significació ancestral.

Properes fases i difusió

Les esteles seran traslladades al Museu de les Terres de l’Ebre per a la seva conservació i estudi detallat, mentre l’equip d’arqueòlegs continuarà amb els treballs arqueològics i s’iniciaran els treballs de restauració del castell i la sagristia, al costat de la capella.

Consulteu tota la informació a la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya


Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)”

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 29 d’octubre.

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Col·loqui “L’arqueologia prehistòrica a Catalunya: dels orígens al present. 50 anys d’excavacions recents a Serinyà”

Els propers dies 6 i 7 de novembre se celebrarà a Banyoles el Col·loqui “L’arqueologia prehistòrica a Catalunya: dels orígens al present. 50 anys d’excavacions recents a Serinyà”.

El 20 de juny de 1975 es van iniciar les excavacions sistemàtiques a la cova de l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany). Enguany es compleixen 50 anys d’aquella campanya que va tenir molta repercussió acadèmica i als mitjans locals, i va ser un element clau en l’inici de l’arqueologia prehistòrica moderna a Catalunya.

Per celebrar l’efemèride, les diverses institucions implicades en el seu moment en l’excavació de 1975 i les que actualment gestionen les excavacions de Serinyà han volgut organitzar un col·loqui que expliqui la història de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya, en aquests darrers 50 anys, que és quan la disciplina ha evolucionat i s’ha transformat més. Coincideix, a més, que el 1980 s’inicià la gestió de l’arqueologia per part de la Generalitat de Catalunya, un cop el Govern central li va traspassar aquesta competència.

D’altra banda, s’escau també que l’origen de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya va ser igualment a Serinyà, amb el descobriment i l’excavació de l’abric de la Bora Gran d’en Carreras durant la segona meitat del segle XIX. Per això el col·loqui dedicarà un preàmbul als orígens de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya i al seu recorregut fins a l’any 1980.

Finalment s’aprofitarà per presentar una visió global de l’evolució del coneixement sobre el paleolític mitjà i el paleolític superior -els dos períodes millor representats a les coves de Serinyà- durant els darrers 50 anys. En el primer cas, en un context geogràfic molt gran: el dels humans neandertals. En el segon, en un de més concret i proper a Serinyà: la península Ibèrica mediterrània.

El col·loqui se celebrarà a la sala d’actes del Museu Darder de Banyoles. L’assistència és gratuïta, però cal fer la inscripció prèviament mitjançant el formulari que trobareu a https://cecbanyoles.cat/

Consulteu el programa del col·loqui en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)”. Dimecres 29 d’octubre a les 18 hores

Us recordem que aquest dimecres 29 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicació de les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent

El Departament de Cultura ha publicat les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, que es van celebrar els dies 20 i 21 d’octubre de 2023 a Guissona.

Les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent es van celebrar amb l’objectiu d’exposar l’estat de la qüestió i les darreres novetats de l’activitat arqueològica i paleontològica dels últims anys a tot el territori de les Terres de Ponent, des de diferents vessants: la recerca, la gestió del patrimoni, la socialització del coneixement, etc. Durant les Jornades es va oferir una visió transversal de l’estat de l’arqueologia a Ponent, amb un seguit de xerrades que van tractar des de la paleontologia fins a la Guerra Civil Espanyola on es van mostrar els resultats més rellevants de les intervencions.

Les Actes han estat publicades en format digital i es poden trobar en els repositoris digitals del Departament de Cultura DRAC i CALAIX.

Descarregueu-vos les actes en pdf des de DRAC o CALAIX

Exposició “L’aigua dels Déus. El termalisme romà de Caldes de Montbui”

Fins al mes de febrer de 2026 es podrà visitar al Museu Thermalia de Caldes de Montbui l’exposició temporal “L’aigua dels Déus. El termalisme romà de Caldes de Montbui”.

L’exposició mostra al públic per primera vegada el Fascinus d’or que es va trobar durant les tasques de manteniment i restauració de les termes.

Les aigües termals han estat, des de temps antics, símbol de salut, purificació i divinitat. A Caldes de Montbui, aquest llegat mil·lenari es fa present en les seves termes romanes -unes de les més ben conservades de la península Ibèrica- i en el conjunt de troballes que continuen revelant la importància del termalisme dins la cultura romana.

L’exposició “L’aigua dels Déus. El termalisme romà de Caldes de Montbui” convida a descobrir com l’aigua, la medicina, la religió i la vida quotidiana es trobaven en un mateix espai i ofereix un recorregut per la història del conjunt termal romà de Caldes de Montbui.

Formen part de la mostra el cap d’Apol·lo localitzat durant la intervenció arqueològica de les excavacions realitzades entre 2017 i 2018 a la Plaça de la Font del Lleó, així com la cadena i el Fascinus d’or trobats durant les tasques de manteniment i restauració de les termes romanes el novembre de 2022. Tant el cap d’Apol·lo com les joies es consideren troballes excepcionals que remarquen la dimensió sagrada i curativa del termalisme antic, en què la divinitat, l’aigua i la salut formaven un mateix univers simbòlic.

Aquesta exposició convida el públic a endinsar-se en l’essència de Caldes com a ciutat termal, un espai on la ciència, la fe i el benestar s’entrellacen des de fa més de dos mil anys.

Per a més informació sobre l’exposició i els horaris de visita consulteu la web de l’Ajuntament de Caldes de Montbui i del Museu Thermalia

Microcredencials UAB. Cursos de Digitalització del Patrimoni Cultural i d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica

Us fem arribar informació de dos cursos desenvolupats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en relació amb la digitalització del patrimoni cultural i l’arqueologia subaquàtica.

Microcredencial en Digitalització del Patrimoni Cultural: Fotogrametria, Escàners i Modelització 3D

Inici: 06/11/2025

Final: 15/02/2026

El termini de matriculació finalitza el dia 05/11/2025

La digitalització del patrimoni cultural és crucial per diverses raons fonamentals. En primer lloc, permet una preservació més efectiva dels béns culturals. En crear còpies digitals d’alta qualitat, es redueix el risc de pèrdua per deterioració, desastres naturals o conflictes. Aquestes rèpliques digitals asseguren que la informació i el valor cultural es conservin per a les generacions futures. A més, la digitalització facilita l’accés a la cultura. Les col·leccions digitalitzades poden ser explorades des de qualsevol part del món, superant barreres geogràfiques i permetent que un públic més ampli apreciï i estudiï el patrimoni cultural. Això fomenta l’educació i l’interès en la història i la cultura.La tecnologia digital també facilita noves formes de recerca i anàlisi. Els models digitals d’objectes antics o moderns amb interès cultural permeten als experts estudiar els artefactes sense manipular-los físicament, reduint el risc de danys. A més, aquestes eines obren possibilitats per a recreacions virtuals i experiències immersives que enriqueixen la comprensió del patrimoni.

Aquest curs permetrà integrar eines com la fotogrametria, els escàners làser i la modelització virtual en flux de treball habitual de professionals dels estudis culturals, arqueologia i història, personals de museus i altres institucions relacionades amb l’estudi i divulgació del patrimoni, millorant la precisió dels seus registres, facilitant la conservació digital i creant noves maneres de presentar el patrimoni cultural al públic.

Consulteu tota la informació del curs clicant aquí

Microcredencial en Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica, Mètodes, Legislació, Conservació i Valorització

Inici: 12/01/2026

Final: 06/03/2026

El termini de matriculació finalitza el dia 11/01/2026

Si tens interès sobre l’arqueologia subaquàtica i no has rebut mai una formació acadèmica de caràcter superior que et permetés conèixer aquesta disciplina; aquesta microcredencial és una eina introductòria bàsica per fer-ho. Aquest curs desenvolupat per la UAB i el prestigiós Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) està dissenyat per tal d’introduir les qüestions essencials vinculades al patrimoni subaquàtic i la seva gestió: metodologia, normatives de busseig, legislació, estudi, conservació i transferència. La participació del CASC és un element essencial per a vincular la pràctica de l’arqueologia subaquàtica i potser per a generar noves vocacions.

Consulteu tota la informació del curs clicant aquí

El Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer presenten el projecte “El Renaixement del Pla d’Almatà”

El passat divendres, el Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer van presentar en roda de premsa el projecte “El Renaixement del Pla d’Almatà”, que té com a objectiu el desenvolupament d’un programa que ha d’impulsar una nova fase d’estudi, posada en valor, restauració, museïtzació i difusió del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà de Balaguer.

La roda de premsa va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la paera en cap de Balaguer, Lorena González, la subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel i la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs.

Durant l’acte es van donar a conèixer els principals objectius del projecte, així com la temporització de les intervencions i el pressupost d’execució. En aquest sentit, es preveu que les actuacions per a la implementació tinguin una durada aproximada d’uns 3 anys i una inversió de 6,1 milions d’euros; i contemplen la posada en valor del jaciment, la seva adequació i la construcció d’un espai d’interpretació i difusió.

El projecte “El Renaixement del Pla d’Almatà” contempla diferents fases d’actuació, entre les quals destaca la construcció d’un centre d’interpretació i acollida, en el qual també s’ubicaran espais de treball i estudi, com un laboratori arqueològic o espais de recerca. Igualment, també s’hi destinaran zones per a la difusió del coneixement revelat per les excavacions i intervencions arqueològiques dutes a terme, i alhora per a fer palesa la importància del jaciment en el context històric. A partir d’aquesta voluntat de recuperació i posada en valor el jaciment i els orígens de la ciutat andalusina, també es faran diverses intervencions sobre el mateix jaciment per a millora de la seva preservació i protecció.

En aquest sentit, es va presentar també la proposta de dur a terme diverses actuacions que han de permetre fer comprensible les dimensions i rellevància de l’antiga ciutat, a través de simulacions o altres propostes. Aquestes han de permetre a les persones visitants entendre i copsar com aquest assentament i la seva posterior desaparició són essencials a l’hora d’historiar el passat de Catalunya.

El Pla d’Almatà, el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l’antiga al-Andalús, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 2006. El projecte “El Renaixement del Pla d’Almatà” per a la recuperació del jaciment, s’entén cabdal per a la revisió del relat històric de l’edat mitjana a Catalunya, en especial per donar a conèixer i reconèixer la història i el llegat de la cultura andalusí a Balaguer i a Catalunya.

Consulteu tota la informació a la nota de premsa del Departament de Cultura

Congrés Internacional “Amphorae et Dolia: Producció i Comerç d’Àmfores i Grans Contenidors al Mediterrani Occidental en Època Romana”

Els propers dies 29 i 30 d’octubre, la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) acollirà el Congrés Internacional “Amphorae et Dolia: Producció i Comerç d’Àmfores i Grans Contenidors al Mediterrani Occidental en Època Romana”.

Els organitzadors del congrés són els investigadors Ramon Járrega, Enric Colom i Maria Rueda, especialistes en ceràmica romana i arqueologia clàssica, membres del grup de recerca MIRMED de l’ICAC.

Aquest congrés vol consolidar-se com un espai de referència per als estudis sobre ceràmica romana, centrant-se, en aquesta ocasió, en la producció i comercialització d’àmfores i dolia al Mediterrani occidental durant l’època romana. Aquestes peces, essencials per a l’emmagatzematge i el transport d’aliments, són un element clau per entendre les dinàmiques econòmiques i comercials del món romà.

El termini per formalitzar les inscripcions per a oients finalitza aquest diumenge 19 d’octubre. Cal enviar un formulari que trobareu a la web de l’ICAC, degudament emplenat i el justificant bancari de la quota d’inscripció al correu: congresoamphorae@icac.cat

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica vol garantir un congrés lliure d’assetjament. Per aquest motiu, totes les persones que assisteixin al congrés han d’estar d’acord amb el codi de conducta que es troba al final del programa del congrés. L’equip organitzador farà complir aquest codi durant tot l’esdeveniment.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny-setembre 2025

Ja es troba disponible el número 118 (juny-setembre 2025) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.