Banyoles inaugura el nou Museu Arqueològic Comarcal: una finestra oberta a 45 milions d’anys d’història

Després de prop de 16 anys de treball i una reforma integral, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles reobre amb un discurs renovat, un recorregut accessible i més de 1.600 peces exposades —algunes per primera vegada— que expliquen la relació entre l’ésser humà i el territori del Pla de l’Estany.

L’acte institucional d’obertura de la rehabilitació del Museu, que va tenir lloc aquest passat divendres 12 de desembre, va comptar amb la presència d’Ángeles Albert León, directora general de Patrimonio Cultural y Bellas Artes del Ministerio de Cultura del Govern de l’Estat; la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; i Miquel Noguer, alcalde de Banyoles i president de La Diputació de Girona.

El nou Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) obre les seves portes completament transformat després d’un llarg procés de reformulació, recerca i actualització museogràfica. El resultat és un espai que combina emoció, coneixement i compromís amb el territori, i que vol situar Banyoles com un referent cultural i un punt central per entendre l’evolució humana a Catalunya.

La inauguració arriba acompanyada d’una campanya visualment potent sota el lema “La mare que ens va parir”, la campanya presenta dues figures femenines reconstruïdes a mida real —una Neandertal i una Sàpiens— protagonistes del nou relat expositiu. Aquestes dues dones, primeres habitants del territori, simbolitzen l’origen compartit de la humanitat i expressen la voluntat del nou Museu d’explicar el passat des d’una perspectiva contemporània, diversa i inclusiva.

Amb aquest enfocament, el MACB vol generar curiositat, interpel·lar nous públics i reivindicar el caràcter viu, actual i proper de l’arqueologia, més enllà de la mirada estrictament acadèmica. La campanya busca, alhora, generar orgull entre la ciutadania i projectar Banyoles com un referent en la manera d’explicar el patrimoni.

El Museu celebrarà jornada de portes obertes fins al 4 de gener de 2026.

Consulteu la web del Museu Arqueològic de Banyoles

L’IPHES-CERCA presenta el repositori web ‘Esquelets en línia’, amb centenars de models 3D de la seva col·lecció osteològica de referència

Aquest nou portal web és un repositori digital que ja permet consultar i descarregar centenars de models 3D d’ossos i dents procedents de la Col·lecció Osteològica de Referència (COR-IPHES) de l’IPHES-CERCA.

La plataforma, d’accés obert, culmina el projecte iniciat el 2024 i finançat per la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología, F.S.P. (FECYT), a través de les ajudes María de Guzmán del Ministerio de Ciencia e Innovación.

El nou portal web ofereix accés immediat a una selecció creixent del fons osteològic de l’IPHES-CERCA, que inclou al voltant de 350 esquelets complets o parcials de mamífers i aus d’Europa i d’Àfrica, obtinguts al llarg de més de 30 anys de col·laboracions amb centres de protecció animal i institucions nacionals i internacionals. Els exemplars s’han obtingut respectant criteris ètics i legals, gràcies a acords amb entitats com el Zoo de Barcelona, la Fundació Mona (Riudellots de la Selva), la Fundació Zoo del Pirineu (Odèn), els centres de fauna salvatge de la Generalitat de Catalunya, el Centro Cinegético del Bosque de Riofrío (Segòvia), el Bioparque Lacuniacha (Osca) o el Centro de Análisis y Diagnóstico de la Junta de Andalucía (Màlaga), entre d’altres.

La digitalització, realitzada mitjançant escaneig en alta resolució, permet consultar en detall les estructures anatòmiques i utilitzar els models per a investigació, docència, museografia i impressió 3D. D’aquesta manera es redueix de manera notable la necessitat de manipulació física dels exemplars originals, contribuint a la seva conservació a llarg termini. A més, minimitza els desplaçaments d’investigadors i estudiants, fomentant una recerca més sostenible i eficient.

El repositori incorpora diversos formats de visualització (incloent-hi un visor 3D integrat i informació bàsica associada a cada element) i està concebut per créixer durant els pròxims anys. El projecte estableix els protocols tècnics perquè l’IPHES-CERCA continuï ampliant la base de dades en futurs projectes de digitalització.

Consulteu tota la informació a la web de l’IPHES-CERCA

Visiteu la web a través d’aquest enllaç

Es presenta el Pla de gestió per garantir els valors del Conjunt Arqueològic de Tàrraco

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona van presentar ahir l’actualització del Pla de Gestió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, un instrument creat per garantir la conservació, l’autenticitat i la integritat del conjunt reconegut Patrimoni Mundial per la UNESCO.

La presentació es va fer al Pretori, a Tarragona, durant la Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco, amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales i el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs.

El Pla és un instrument de treball que ha de vetllar pels valors universals excepcionals i les condicions d’integritat i autenticitat dels béns que gaudeixen d’aquest reconeixement. Suposa un pas decisiu per a la preservació i posada en valor d’un dels llegats romans més importants de la Mediterrània.

El document parteix d’una diagnosi exhaustiva que analitza aspectes clau com el manteniment, la recerca, la gestió, l’urbanisme, la normativa, la difusió, els riscos i la gestió turística als elements patrimonials.

El Pla de Gestió fixa deu objectius estratègics i set línies d’acció, i articula les seves propostes a través de sis programes que inclouen setze plans d’actuació. Destaca tres àmbits prioritaris de millora:

-Garantir la conservació preventiva i el manteniment dels béns, mitjançant actuacions planificades i continuades.

-Impulsar un sistema de governança coordinat, que asseguri la gestió integral i eficient del conjunt.

-Construir un relat unificat sobre el patrimoni cultural de Tarragona, amb criteris homogenis de divulgació, comunicació i posada en valor.

Un dels avenços més importants del Pla de Gestió, i primera actuació, és la creació del Consorci Romà de Tàrraco, previst pel 2026. Un nou ens gestor que desplegarà el programa i esdevindrà l’eix vertebrador de la gestió del Patrimoni Mundial de Tarragona. Inicialment estarà integrat per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i per l’Ajuntament de Tarragona. Es preveu la participació d’altres institucions vinculades amb el patrimoni cultural com l’Arquebisbat de Tarragona, la Diputació de Tarragona i el Ministeri de Cultura.

Amb l’actualització del Pla de Gestió i la creació del Consorci Romà de Tàrraco, s’obre una nova etapa per a la preservació del Valor Universal Excepcional del Conjunt Arqueològic de Tàrraco. La coordinació entre administracions i agents implicats permetrà dotar el conjunt d’una visió integral, moderna i sostenible, garantint la transmissió d’aquest patrimoni únic a les generacions presents i futures.

Consulteu tota la informació a la nota de premsa del Departament de Cultura

Descarregueu-vos el Pla de Gestió des del repositori digital del Departament de Cultura DRAC

L’ICAC impulsa una microcredencial sobre transferència del coneixement i impacte social en arqueologia i patrimoni cultural

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), en col·laboració amb la Fundació Universitat Rovira i Virgili, presenta aquesta formació, en format de microcredencial, dedicada íntegrament als processos de transferència del coneixement i impacte social en l’àmbit de l’arqueologia i el patrimoni cultural.

Es tracta d’una iniciativa innovadora que ofereix una aproximació completa al marc teòric i metodològic de la transferència del coneixement en l’àmbit de les Humanitats, amb especial atenció al patrimoni històrico-arqueològic i cultural. El programa no només introdueix els conceptes clau, sinó que també explora les estratègies i eines necessàries per transformar el coneixement acadèmic en valor social.

L’objectiu final del curs és capacitar professionals (de l’arqueologia, de la gestió cultural i museística, del lleure socio-educatiu i cultural, docents, etc.) i agents locals (tècnics de cultura, turisme, desenvolupament territorial, etc.) perquè puguin liderar processos transformadors que connectin ciència, patrimoni i societat.

El curs té una durada de 6 ECTS (60 hores) i s’impartirà en modalitat virtual entre el 2 de febrer i el 22 de juny de 2026.

Trobareu tota la informació i el formulari d’inscripció a la web de l’ICAC

XX Fòrum Auriga

Els propers dies 13 i 14 de desembre se celebrarà a Salou la XX edició del Fòrum Auriga, la trobada anual dedicada al llegat grecoromà a Catalunya.

La revista Auriga organitza anualment aquesta trobada de totes les persones que desenvolupen alguna activitat relacionada amb el llegat grecoromà a Catalunya.

Aquest aspecte del patrimoni cultural és a mans, fonamentalment, de tres grans col·lectius: el món de l’ensenyament secundari, on es planta la llavor de l’interès per la cultura antiga; el món universitari, on es formen els professionals i també on es pot desenvolupar la investigació; i el món professional, això és museus, editorials, empreses dedicades a la difusió del patrimoni i altres entitats diverses.

El XX Fòrum Auriga ha estat organitzat per la Revista Auriga, l’Ajuntament de Salou, l’Organització Capital de la Cultura Catalana i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions aneu a la web del Fòrum Auriga

Publicació de les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre 2022

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, que van tenir lloc a Tortosa i Ulldecona els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2022.

Aquesta publicació recull totes les aportacions en forma de ponències i comunicacions que es van presentar durant les jornades sobre els projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021 i els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Cal destacar la primera comunicació de les Actes, escrita en forma d’homenatge, sobre l’aportació del professor Joan Sanmartí-Grego al coneixement de la protohistòria en aquest territori.

Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre van ser coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona.

Descarregueu-vos les Actes en pdf des del repositori digital de Departament de Cultura CALAIX

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837”

Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

XXVII Curs d’Història Monetària Hispànica. L’emissió de moneda a l’edat mitjana: del pensament a la circulació

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat el XXVII Curs d’Història Monetària Hispànica. L’emissió de moneda a l’edat mitjana: del pensament a la circulació, que tindrà lloc el dimecres 10 de desembre de 2025 al MNAC.

L’objectiu d’aquest curs és destacar alguns dels moments determinants en el llarg procés d’emissió de moneda a l’edat mitjana i estudiar-ne alguns casos concrets.

D’entrada, caldrà endinsar-se en el pensament de com es creia que havia de ser una moneda per ser considerada bona i justa. És, per tant, el moment dels consellers juristes i teòlegs de l’entorn del príncep que han de fer veure, també, per contraposició, com era la moneda dolenta i abusiva. En un segon bloc es plantejarà la posició del governant, que, per poder fabricar una moneda —que era metàl·lica—, s’havia de procurar l’obtenció dels recursos materials. La mineria i el comerç eren les dues grans fonts d’adquisició del metall preciós a l’època.

En els dos altres àmbits complementaris següents s’analitzarà el procés material d’organització de la fabricació de la moneda i, també, la seva previsió legislativa i administrativa, així com el seu control en mans de la figura cabdal del mestre racional del rei. Finalment, s’analitzarà, d’una banda, el testimoni qualificat dels mercaders en l’ús real de la moneda a través dels seus llibres de mercaderia i de la seva comptabilitat, i, de l’altra, el testimoni numismàtic i del registre arqueològic, que ens aproximaran a la circulació monetària efectiva.

El curs està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

El curs tindrà lloc el dimecres 10 de desembre a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Inscripció i pagament al web del Museu.

Per a més informació, programa i inscripcions, consulteu el web del MNAC i el programa en pdf.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837”. Dimecres 26 de novembre a les 18 hores

Us recordem que aquest dimecres 26 de novembre a les 18 hores tindrà lloc l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Rubio-Campillo (DIDPATRI Didàctica i Patrimoni, Institut d’Arqueologia de la UB)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco

El dijous 4 de desembre tindrà lloc a la Sala del sarcòfag del Pretori romà de Tarragona la Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco.

Aquesta jornada, que tindrà lloc en el marc de la celebració dels 25 anys de la inscripció del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, servirà per donar a conèixer què suposa formar part d’aquesta llista, reflexionar sobre què s’ha dut a terme i com ha repercutit aquesta inscripció durant aquests 25 anys i, per últim, per presentar el pla de gestió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco. Es parlarà, doncs, de passat, de present i de futur d’aquest conjunt patrimonial excepcional.

Per assistir a la jornada cal fer inscripció obligatòria al següent enllaç.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de la Jornada