El proper dia 15 d’octubre finalitza el termini per presentar sol·licituds en el marc de la convocatòria d’ajuts del Programa del 2% Cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma).
L’objecte del programa és cofinançar actuacions de recuperació o enriquiment d’immobles declarats Bé d’interès cultural, de titularitat i ús públic, o titularitat privada sense finalitat de lucre, però cedits a l’ús públic. També hi poden optar els béns immobles reconeguts del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Enguany, el Ministeri compta amb un pressupost màxim de 80 milions d’euros, 20 milions d’euros més que l’edició anterior.
Tal com s’estableix a l’Ordre FOM/1932/2014, per la qual s’aproven les bases reguladores de la concessió d’ajuts, la convocatòria se celebra en concurrència competitiva i està dirigida a entitats locals, comunitats autònomes, diputacions forals i provincials, ens públics, com ara universitats o consorcis, i fundacions públiques o privades sense finalitat de lucre. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert des de l’1 de setembre al 15 d’octubre de 2023, totes dues dates incloses.
Per a més informació consulteu la pàgina web del Mitma
El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna es desenvoluparà el dia 19 d’octubre al Teatre Municipal de Roses (c/ Tarragona,81).
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat a “De l‘antiguitat a l’edat mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”.
En aquestes jornades s’aprofundirà en les novetats que als darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement d’un període de tanta complexitat com el que se situa entre la finalització de les estructures culturals, socials, econòmiques, polítiques i culturals que definien l’antiguitat fins a la configuració del món medieval.
El seminari pretén oferir una visió la més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Les comunicacions presentades cobreixen un ampli ventall d’aspectes diferents que van des del més concret a estudis regionals. Així, els estudis van des de l’anàlisi de conjunts de materials, necròpolis o edificis concrets, fins a les transformacions en el paisatge o en la configuració d’assentaments i ciutats, sempre amb una visió diacrònica.
La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de la Dra. Alexandra Chavarria (Università degli Studi di Padova) i vint-i-sis comunicacions.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu abans del dia 12 d’octubre.
Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.
La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.
Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.
Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.
S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà
Blocs temàtics:
Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.
Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat
Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.
Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.
Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.
Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.
Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.
Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.
Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.
Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu
Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com
Data límit de presentació: 25 de setembre
Idiomes: català, castellà, anglès i francés
Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.
Format: A0 en vertical
Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).
Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.
Jaciment ibèric de Puig Castellar. Fotografia: Equip d’arqueòlegs de Puig Castellar
El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.
Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.
El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.
Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.
El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.
Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.
Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.
La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.
Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.
Ja es troba disponible el número 103 (juny-juliol 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
El Museu de Solsona, l’Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) de Cardona i el Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS) organitzen un congrés sobre el neolític mitjà a Catalunya, que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2023.
L’objectiu del congrés és orientar la recerca futura a partir dels continguts que es coneixen actualment. Fer una actualització del coneixement per saber quin és el punt de partida, posar sobre la taula tots els estudis i opcions que podrien ajudar a obtenir noves dades en tots els àmbits possibles i esperonar noves recerques i grups de treball.
La jornada de treball es dividirà en quatre grans blocs: POBLAMENT, ECONOMIA, SOCIETAT SIMBOLISME i ALTRES REALITATS. Cadascun d’ells s’iniciarà amb una ponència que exposarà l’estat de la qüestió actual, basant-se en els darrers estudis, no en la informació més antiga. Després d’aquesta primera intervenció es donarà pas a la presentació de recerques concretes més recents. Aquestes es faran mitjançant pòsters i una breu explicació. Finalment, cada bloc es tancarà amb un debat que s’enregistrarà i que és d’on han de sortir propostes de futur. Durant el congrés es duran a terme, també, diverses activitats de caràcter més lúdic i de difusió en general, com són dues xerrades o una visita guiada.
Des de l’organització del congrés es convida a totes aquelles persones i grups de recerca que estiguin interessats a participar en el congrés, a presentar el resultat de les seves investigacions més recents mitjançant pòsters. Aquesta és una fórmula que permet incloure el màxim d’estudis possible i afavoreix el procés d’intercanvi d’informació entre els participants. Es tractaria de documents on constin: títol, autor(s), centre d’investigació, introducció, hipòtesis, objectiu, metodologia, resultats i conclusions.
El termini d’inscripció de pòsters és el 15 de setembre.
Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu de Solsona
El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha publicat la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2019-2020.
Aquest nou volum de la revista compila els articles corresponents a les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que en aquesta edició va constar de 16 conferències que mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. També, en la línia històrica del cicle, es van donar a conèixer els resultats de treballs sobre bioarqueologia, en aquest cas en un projecte a Creta, unes reflexions sobre la utilitat de la paleontologia aplicada al món actual i una conferència del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic sobre els entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya.
ISSN: 1130-7781
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació a l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Un cop finalitzats els cicles de la Tribuna d’Arqueologia, els vídeos de les conferències es pengen i es poden visualitzar des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Quant a la revista Tribuna d’Arqueologia, aquesta compila els articles de les conferències de cada temporada. Tots els exemplars publicats de la revista es troben al dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX i es poden consultar i descarregar des d’aquest dipòsit digital o des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
A continuació adjuntem els enllaços a CALAIX que donen accés al nou volum publicat de la revista:
S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs d’anàlisis bioarqueològiques de diferents tipus, paleobotànica, arqueofauna i anàlisis de residus de diversos jaciments arqueològics a realitzar durant el 2023.
Es tracta d’un concurs per lots.
Els licitadors podran presentar oferta per un, diversos o tots els lots, indicant la prioritat de cada lot, però només podran ser adjudicataris d’un lot, a no ser que en algun/s lot/s hi hagi manca de concurrència. En aquesta situació, un licitador podrà ser adjudicatari de més d’un lot.
La data límit per presentar oferta és el 24 de juliol de 2023 a les 12:00:00 hores.
Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el passat dimecres 28 de juny.
Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.
Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)
Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
Us recordem que aquest proper dimecres 28 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.
Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)
Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf
Ja es troba disponible el 
Es tracta d’un concurs per lots.
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
