La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va presentar ahir la nova museografia del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues.
La Roca dels Moros es converteix, així, en el primer indret que estrena les noves metodologies del projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català, un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.
Amb la mirada fixada en socialitzar el patrimoni arreu del territori, Els ulls de la història cobra forma a través de tres grans propostes:
. Nova museografia i innovació tecnològica. S’explica la història de Catalunya a través de microrelats, estenent una mirada contemporània pel nostre passat que el connecta amb el públic. Visites híbrides i flexibles, on els relats cobren vida a través de la Realitat Virtual, i l’experiència immersiva complementa l’aproximació del visitant al monument.
.Programa educatiu adreçat als centres de secundària de Catalunya, per presentar la història i els nostres monuments a través d’una experiència vivencial i innovadora.
.Espai Patrimoni al Palau Moja de Barcelona, que serà un gran centre de difusió i promoció del patrimoni de Catalunya, orientat tant al públic català com a l’internacional.
Els ulls de la història suposa la renovació de les museografies de cinc espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. A part de La Roca dels Moros del Cogul, els altres quatre indrets que es renovaran seran la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.
La Roca dels Moros del Cogul, primera troballa d’art Llevantí a Catalunya
El conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (el Cogul, les Garrigues) està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Govern de Catalunya i forma part de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Aquest conjunt rupestre constitueix un dels testimonis més emblemàtics i fascinants no només de Catalunya i l’orient peninsular, sinó del continent Europeu.
El mural on es troben les manifestacions rupestres comprèn, bàsicament, dues tradicions rupestres prehistòriques conegudes com a “art llevantí” i “art esquemàtic”. Així mateix, el conjunt conté diversos animals gravats de diferents períodes, així com inscripcions de l’època ibèrica i romana, que al·ludeixen a la continuïtat i a la supervivència d’aquest “santuari”, sens cap dubte un dels més antics i que més han perdurat del nostre prelitoral mediterrani.
D’entre totes les manifestacions rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, cal destacar les figures llevantines que aporten un cas particular i excepcional en l’art rupestre del llevant peninsular. La seva temàtica principal són les composicions d’animals com toros, cérvids, cabres i senglars, vinculats a un grup de figures humanes, en particular dones, vestides amb faldilles cenyides i engalanades amb braçalets i possibles collarets o similars, entre les quals es troba un petit personatge masculí nu.
La història del Cogul mirada amb perspectiva de gènere: la nova proposta expositiva
El nou projecte expositiu parteix d’una revisió de la història de la Roca dels Moros del Cogul amb perspectiva de gènere. A partir d’una mirada innovadora i inclusiva sobre la prehistòria, emfatitza la complexitat i riquesa de les societats que ens precedeixen. A través de l’examen de les pintures, l’exposició qüestiona i desafia els estereotips de gènere tradicionals, mostrant que les dones tenien un paper significatiu i actiu en aquestes comunitats. Aquest enfocament feminista en l’arqueologia proporciona una visió més equilibrada i completa de la història.
L’exposició subratlla la continuïtat i evolució de l’expressió artística al llarg dels mil·lennis, posant de manifest com les pintures van ser creades, repintades i respectades per diverses generacions. Els primers estudis, marcats per una visió androcèntrica, han estat revisats i corregits a la llum de noves evidències científiques, mostrant la importància de desafiar els prejudicis i de seguir investigant amb una ment oberta i crítica. La Roca dels Moros no és només un indret artístic, sinó també un testimoni de la interacció humana amb el paisatge al llarg del temps.
Alhora, la nova museografia gira al voltant d’una reproducció a escala de la balma, que permet una major comprensió a través d’una interacció directa, alhora que les fan accessibles a una gran diversitat de públics.
El Cogul, experiència immersiva
La proposta museogràfica del projecte Els ulls de la Història a Cogul vol posar el valor la balma, oferint al visitant tots els recursos necessaris per comprendre la seva importància i transcendència cultural. És per això que la proposta ofereix una experiència on el metavers i la presentació expositiva es complementen.
Al CIAR s’ha instal·lat una experiència immersiva que permet als visitants endinsar-se en un autèntic viatge en el temps que comença amb el record de la descoberta del conjunt rupestre per part de Ceferí Rocafort, geòleg descobridor de les pintures del Cogul. El projecte no només ofereix una experiència visual impactant, sinó que també busca despertar una reflexió profunda sobre els rols de gènere en les societats del passat.
A través d’aquesta experiència immersiva, amb ulleres de realitat virtual, el projecte Els Ulls de la Història no només ens transporta a un temps llunyà, sinó que també ens impulsa a reconsiderar el present, gràcies a l’ús de la realitat virtual.
El Cogul, guia multimèdia
La nova museografia es complementa amb la guia multimèdia que acompanya el visitant a la balma, i que està dissenyada per oferir una experiència per a totes les edats, integrant àudio i imatges per enriquir la visita, fent-la accessible amb signoguia i audiodescripcions. Aquesta guia pretén transportar els visitants a través del temps, connectant-los amb les persones que van viure en aquell indret ara fa uns 10.000 anys.
Mitjançant una aplicació que els usuaris podran descarregar en els seus dispositius mòbils, podran fer un viatge en el temps seguint les petjades de les comunitats prehistòriques que van habitar la zona. La guia també reflexiona sobre el significat de les pintures, la seva relació amb la naturalesa i la supervivència de la comunitat, comparant l’ús històric de la Roca dels Moros amb la nostra societat actual i com aquesta podria utilitzar un espai similar. Es convida els visitants a imaginar què representarien en un lloc així avui dia i què ens identifica com a societat.
Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura
Consulteu la web del Conjunt rupestre de La Roca dels Moros del Cogul
La Cova Gran de Santa Linya és un espai clau per analitzar els darrers 50.000 anys de presència humana a la cara sud dels Pirineus. Actualment, s’està excavant al Sector V -un nou sector datat entre 14.500-12.000 anys -en el qual es desenvolupa el Tardiglacial. En aquest nou cicle climàtic es detecten canvis culturals radicals que anuncien l’aparició de l’Azilià. Aquests nous temps a la Cova Gran es troben representats per dues troballes singulars: les restes de Linya i una plaqueta amb gravats. Més de 100 ossos humans, alguns d’aquests en connexió anatòmica, han estat recuperats en un espai limitat i assenyalen la introducció intencional d’una dona dins d’un cubicle. Aquestes restes, atribuïdes a Linya, ens informen sobre l’anatomia, la qualitat de vida i les pautes mortuòries de l’Homo sapiens. Els motius gràfics identificats a la plaqueta són originals i cridaners. En una de les seves cares, dues cabres imbricades generen una sensació de moviment, a l’altra diverses traces delineen l’entorn de l’abric. Aquestes representacions amplien el catàleg de manifestacions artístiques actualment conegudes. Aquests indicadors assenyalen les transformacions tècniques, socials i simbòliques que es detecten als caçadors-recol·lectors del Prepirineu durant el Tardiglacial.
La seva pèrdua és una gran tristesa per a tots aquells que el vam conèixer i treballar amb ell. Ens deixa un buit profund, no només en el camp professional, sinó en els cors de tots aquells que vam tenir el privilegi de conèixer-lo.
Theodor Hauschild va treballar al departament de Madrid de l’Institut Arqueològic Alemany de 1957 a 1994, des de 1980 com a director científic i cap de la seu a Lisboa. Amb els seus projectes pioners sobre la història de l’arquitectura i l’urbanisme romà a Centcelles, Tarragona, Munigua, Milreu i Èvora, va contribuir notablement a la investigació del departament de Madrid a Espanya i Portugal.
El proper dimecres 18 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 amb la conferència “El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya”.
Ja es troba disponible el 
La cinquena edició de l’Espai Confluències, que va tenir lloc el passat dia 5 de juny de 2024 amb el títol Intel·ligència Artificial: Reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni, va tractar el tema de la Intel·ligència Artificial, atenent el context actual d’irrupció i generalització d’aquesta disciplina.