Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que va tenir lloc ahir dimecres 18 de setembre.

El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya

Conferenciants: Jorge Martínez-Moreno (Dpt. Prehistòria UAB), Javier Sánchez-Martínez (Dpt. Prehistòria UAB) i Rafael Mora (Dpt. Prehistòria UAB)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (Arqueòleg)

La Cova Gran de Santa Linya és un espai clau per analitzar els darrers 50.000 anys de presència humana a la cara sud dels Pirineus. Actualment, s’està excavant al Sector V -un nou sector datat entre 14.500-12.000 anys -en el qual es desenvolupa el Tardiglacial. En aquest nou cicle climàtic es detecten canvis culturals radicals que anuncien l’aparició de l’Azilià. Aquests nous temps a la Cova Gran es troben representats per dues troballes singulars: les restes de Linya i una plaqueta amb gravats. Més de 100 ossos humans, alguns d’aquests en connexió anatòmica, han estat recuperats en un espai limitat i assenyalen la introducció intencional d’una dona dins d’un cubicle. Aquestes restes, atribuïdes a Linya, ens informen sobre l’anatomia, la qualitat de vida i les pautes mortuòries de l’Homo sapiens.  Els motius gràfics identificats a la plaqueta són originals i cridaners. En una de les seves cares, dues cabres imbricades generen una sensació de moviment, a l’altra diverses traces delineen l’entorn de l’abric. Aquestes representacions amplien el catàleg de manifestacions artístiques actualment conegudes. Aquests indicadors assenyalen les transformacions tècniques, socials i simbòliques que es detecten als caçadors-recol·lectors del Prepirineu durant el Tardiglacial.

Obituari: Agus Gamarra Campuzano (11 de juny de 1966–15 de setembre de 2024)

El diumenge 15 de setembre, ens va deixar l’Agus Gamarra Campuzano, una figura estimada i respectada en el món de la restauració del patrimoni arqueològic.

La seva pèrdua és una gran tristesa per a tots aquells que el vam conèixer i treballar amb ell.  Ens deixa un buit profund, no només en el camp professional, sinó en els cors de tots aquells que vam tenir el privilegi de conèixer-lo.

Agus Gamarra es va llicenciar en Belles Arts, especialitat en restauració per la Universitat de Barcelona. Va especialitzar-se en restauració a la Universitat de Bolonya i perfeccionant els seus estudis de restauració en pedra i arqueologia a la Universitat de Lisboa i Coimbra. L’any 1993 va ser director tècnic i cofundador de l’empresa especialista en restauració i conservació Gamarra & García, on juntament amb la Maria José van revolucionar els treballs en arqueologia.

El seu treball es va expandir per Catalunya i diverses regions d’Espanya, deixant una empremta duradora. L’Agus també va participar en projectes internacionals, amb una dedicació que transcendia fronteres. Va jugar un paper crucial en excavacions a Sudan i Egipte, com per exemple ajudant a recuperar la grandesa del temple de Thutmosis III a Luxor.

A Catalunya, el concepte i el tractament de la conservació/restauració en jaciments arqueològics va canviar amb la seva visió, ja des que formava part del Taller-Escola Laberint d’Horta entre 1990 i 1992. No veia mai problemes, des del primer moment trobava solucions als reptes més complicats, amb un somriure, una força i uns ànims que s’encomanaven. El que era difícil es feia fàcil i els resultats eren sempre òptims.

Més enllà dels seus èxits professionals, l’Agus era conegut per la seva generositat i calidesa. Compartia el seu coneixement amb un entusiasme contagiós en xerrades, seminaris i cursos, i la seva presència era sempre un suport incondicional en qualsevol projecte de conservació.

Després de més de trenta anys dedicats al patrimoni cultural, la seva absència es farà sentir profundament, però, al mateix temps, continuarà sempre present. Res ja no serà igual en la conservació/restauració arqueològica a com era abans que arribés ell, gràcies a la seva professionalitat, saviesa, passió i dedicació. Tot treball en aquest àmbit portarà dintre sempre una part de l’Agus.

Des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya volem expressar el nostre condol a la seva família, companys i amics. La seva dedicació, entusiasme i amabilitat deixaran un buit immens, però també una herència valuosa que continuarem valorant i recordant amb afecte. Agus, et trobarem a faltar!

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya”

Us recordem que el proper dimecres 18 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.

El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya

Conferenciants: Jorge Martínez-Moreno (Dpt. Prehistòria UAB), Javier Sánchez-Martínez (Dpt. Prehistòria UAB) i Rafael Mora (Dpt. Prehistòria UAB)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (Arqueòleg)

La Cova Gran de Santa Linya és un espai clau per analitzar els darrers 50.000 anys de presència humana a la cara sud dels Pirineus. Actualment, s’està excavant al Sector V -un nou sector datat entre 14.500-12.000 anys -en el qual es desenvolupa el Tardiglacial. En aquest nou cicle climàtic es detecten canvis culturals radicals que anuncien l’aparició de l’Azilià. Aquests nous temps a la Cova Gran es troben representats per dues troballes singulars: les restes de Linya i una plaqueta amb gravats. Més de 100 ossos humans, alguns d’aquests en connexió anatòmica, han estat recuperats en un espai limitat i assenyalen la introducció intencional d’una dona dins d’un cubicle. Aquestes restes, atribuïdes a Linya, ens informen sobre l’anatomia, la qualitat de vida i les pautes mortuòries de l’Homo sapiens.  Els motius gràfics identificats a la plaqueta són originals i cridaners. En una de les seves cares, dues cabres imbricades generen una sensació de moviment, a l’altra diverses traces delineen l’entorn de l’abric. Aquestes representacions amplien el catàleg de manifestacions artístiques actualment conegudes. Aquests indicadors assenyalen les transformacions tècniques, socials i simbòliques que es detecten als caçadors-recol·lectors del Prepirineu durant el Tardiglacial.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf

Obituari: Dr. Theodor Hauschild (1929-2024)

Aquest passat dimecres 11 de setembre ha mort l’arquitecte-arqueòleg alemany Theodor Hauschild, referent en l’estudi de l’arqueologia de la Tàrraco romana.

Theodor Hauschild va treballar al departament de Madrid de l’Institut Arqueològic Alemany de 1957 a 1994, des de 1980 com a director científic i cap de la seu a Lisboa. Amb els seus projectes pioners sobre la història de l’arquitectura i l’urbanisme romà a Centcelles, Tarragona, Munigua, Milreu i Èvora, va contribuir notablement a la investigació del departament de Madrid a Espanya i Portugal.

Va treballar intensament en la recuperació de monuments de Catalunya com la muralla romana de Tarragona, on l’any 1983 va descobrir en un dels carreus de l’interior de la Torre de Sant Magí o de Minerva la dedicatòria M. Vibio Menrva, i en el mausoleu romà de Centcelles. 

El seu treball va ser reconegut àmpliament al llarg de la seva carrera. El 1984, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, el 1996, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i l’any 2008 Tarragona el va declarar fill adoptiu en reconeixement de la seva valuosa contribució a la ciutat.

Des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya volem expressar el nostre condol a la seva família i amics.

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2024

El proper dimecres 18 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 amb la conferència “El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya”.

Aprofitem per informar de dos canvis en la programació d’aquest cicle de conferències:

La conferència programada per al dia 30 d’octubre sobre el lloc arqueològic de Domeny ha estat anul·lada i no es farà.

Quant a la conferència programada per al dia 13 de novembre sobre les excavacions al Kachchh, a la Índia, s’ha canviat de data i es farà el dimarts dia 12 de novembre enlloc del dia 13.

Totes les sessions del cicle de conferències de setembre a novembre es faran de manera presencial a les 18 hores a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2024 programades de setembre a novembre són:

DIMECRES 18 DE SETEMBRE

El final del paleolític a la Cova Gran de Santa Linya

Conferenciants: Jorge Martínez-Moreno (Dpt. Prehistòria UAB), Javier Sánchez-Martínez (Dpt. Prehistòria UAB) i Rafael Mora (Dpt. Prehistòria UAB)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (Arqueòleg)

DIMECRES 25 DE SETEMBRE

L’Arqueomalacologia, una disciplina oblidada de la Zooarqueologia: el cas de la història de Barcelona a través de l’estudi dels mol·luscs marins i altres invertebrats

Conferenciants: Marina Fernández Liarte (UB) i Jordi Nadal Lorenzo (UB)

Moderador: Santiago Riera i Mora (UB)

DIMECRES 2 D’OCTUBRE

Fauna i humans: el plistocè al massís del Garraf

Conferenciants: Montserrat Sanz (GRQ-SERP-UB) i Joan Daura (GRQ-SERP-UB)

Moderador: Magí Miret Mestre (Arqueòleg)

DIMECRES 16 D’OCTUBRE

El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre): un assentament característic del poblament ilercavó en el curs inferior del riu Ebre

Conferenciants: Jaume Noguera Guillén (UB), Maria Carme Belarte Franco (ICREA/ICAC/IEC) i David Asensio Vilaró (UB-UAB-ROCS SL)

Moderador: Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

DIMARTS 12 DE NOVEMBRE

Excavacions al Kachchh, Índia: el cementiri de Juna Khatiya i la Civilització de l’Indus

Conferenciants: Francesc C. Conesa (GIAP-ICAC) i Juan José García-Granero (HUMANE-IMF-CSIC)

Moderador: Marco Madella (ICREA-UPF)

DIMECRES 27 DE NOVEMBRE

Darreres intervencions al conjunt industrial de Can Ricart (Barcelona)

Conferenciants: Joan Piera Sancerni (Abans Serveis Culturals) i Oscar Varas Ranz (Abans Serveis Culturals)

Moderador: Eusebi Casanelles Rahola (Ex director del MNACTEC)

VII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Els dies 25 i 26 d’octubre de 2024 se celebrarà a Moià la setena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, l’Ajuntament de Moià i el Museu de Moià.

Des de l’any 2010 el Departament de Cultura ha organitzat un total de sis edicions de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, amb la voluntat de donar a conèixer i compartir l’activitat arqueològica i paleontològica de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès.

La VII edició de les Jornades tindrà lloc a la vila de Moià els propers dies 25 i 26 d’octubre. Enguany es vol aprofitar l’ocasió per commemorar els 70 anys dels inicis del treballs a les Coves del Toll,  així com per fer un reconeixement a tots aquells que han fet possible el que avui es coneix com el complex prehistòric de les Coves del Toll.

El primer dia de les jornades, com en les altres edicions, està dedicat a un tema monogràfic, que,  en aquesta ocasió, es centra en la recerca a les Coves del Toll i les Teixoneres, en el marc d’un debat més ampli entorn del que significa aquest jaciment i tot l’altiplà del Moianès per al poblament prehistòric del nostre país. Es considera que les darreres descobertes, els avenços tecnològics que s’hi apliquen i la difusió i museïtzació del jaciment, mereixen aquest esforç.

A  la tarda està previst fer una visita a les coves i al complex prehistòric i, després, a la Cova Gran del mateix jaciment, es vol obrir, d’una manera més informal, un col·loqui-conversa on també participaria de manera més activa el públic de les jornades.

El segon dia de les jornades es presentaran les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants dins del període 2022-2023 portades a terme a totes les comarques que configuren  la Catalunya Central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes abasten totes les cronologies i es vol que totes les comarques hi siguin representades.

En la publicació de les actes es recolliran totes les comunicacions presentades durant les jornades, així com tota la resta d’intervencions amb resultats positius o negatius, realitzades durant els darrers dos anys, amb la intenció que esdevingui un noticiari de tota l’activitat arqueològica i paleontològica a la Catalunya Central.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’obrirà a principis del mes de setembre a la pàgina web del Museu de Moià-Coves del Toll.

Durant el mes de setembre publicarem el programa de les jornades i més informació sobre com fer la inscripció

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juliol 2024

imatge recull biblJa es troba disponible el número 110 (juliol 2024) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha inaugurat “EMPÚRIES. Port de cultures”, la nova exposició permanent del jaciment greco-romà d’Empúries (L’Escala)

L’exposició explica l’evolució i la importància d’Empúries com a ciutat portuària en època grega i romana, mitjançant els testimonis que la seva història mil·lenària ens han llegat.

La mostra, oberta al públic des del passat 28 de juliol, forma part de l’ambiciós i profund procés de transformació museogràfica del conjunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que es desplegarà al llarg dels pròxims tres anys.

Dissenyada per captivar un ampli ventall de públics atrets pel jaciment, la mostra incorpora també innovadors recursos audiovisuals que interactuen amb les peces exposades.

La mostra “EMPÚRIES. Port de cultures” és la nova exposició permanent del jaciment, que presenta una síntesi de la seva evolució urbanística, paisatgística, artística i cultural des del moment de la seva funció fins a l’alta edat mitjana. L’exposició ocupa cinc-cents metres quadrats de l’antic museu monogràfic del jaciment, que ha estat convenientment reformat i condicionat per tal d’adequar-lo a les necessitats de la conservació de la col·lecció i fer-lo accessible als visitants.

La mostra presenta uns sis-cents objectes representatius de les extenses col·leccions conservades al MAC i especialment a la seva seu d’Empúries. Per tal de fer-la més atractiva i accessible, l’exposició també inclou recursos audiovisuals de darrera generació. “EMPÚRIES. Port de cultures” ha estat comissariada per l’equip de conservadors i conservadores del MAC a Empúries, coordinats per la seva responsable, Marta Santos. El disseny expositiu ha estat desenvolupat per un conjunt de professionals encapçalats per en Dani Freixes.

Estructurada en set àmbits, l’exposició presenta una síntesi de l’evolució paisatgística, urbanística, institucional, social, cultural, política i religiosa del jaciment, des dels testimonis de les primeres ocupacions neolítiques fins a l’antiguitat tardana. La introducció ens situa en els testimonis que ens ha deixat la història d’Empúries per situar-nos en un primer àmbit on els déus d’Empúries tenen el seu paper singular. Un segon àmbit ens presenta l’evolució del territori i del poblament, així com les transformacions en els antics nuclis urbans mitjançant una projecció audiovisual que incorpora nombrosos recursos en 3D. L’origen ancestral del poblament de la zona es tracta en el tercer àmbit, des del període neolític fins els inicis de la cultura ibèrica. A la vitrina central i els sis espais multimèdia que ocupen l’espai principal de l’exposició es tracten els diferents àmbits que estructuren el discurs relacionat amb les antigues ciutats grega i romana. El primer àmbit se centra en la ciutat grega, estructurat en diversos temes: l’origen de l’empórion, cap al 575 aC i la configuració posterior d’aquesta petita polis situada a la riba de la Mediterrània; la vida a Empòrion i la seva particular idiosincràsia; els cultes que hi tenien lloc i els rituals funeraris davant la mort. 

El següent àmbit ens introdueix ja en la situació creada amb la presència romana, des del desembarcament de les tropes durant la segona guerra Púnica fins a la creació d’una nova ciutat a la primeria del segle I aC i fins a la plena integració de la nova ciutat en el món romà. Els successius subàmbits ens parlaran de la decoració de les grans domus, amb excel·lents exemples de mosaics, pintures i elements escultòrics. També tracten de com era la vida a Emporiae,  la societat i la vida quotidiana; l’economia urbana i l’explotació del camp; els cultes i les supersticions; i l’auge i declivi del port emporità, que passa tenir un paper secundari en els nous circuits del comerç de l’època romana.

El darrer àmbit ens situa ja en les transformacions posteriors a l’abandonament de la ciutat romana a la fi del segle III dC, amb la creació del bisbat d’Empúries i l’aparició de noves zones de poblament, com en el cas del sector de Santa Margarida. Finalment l’exposició clou amb un esment al llegat d’Empúries i al futur d’aquest extraordinari jaciment, amb una reconeguda dimensió científica, cultural, social i educativa.

La nova exposició permanent “EMPÚRIES. Port de cultures” ha estat possible gràcies a la col·laboració institucional pactada entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació de “La Caixa” dins del marc del programa Patrimoni en Acció, que ha aportat una bona part dels recursos necessaris per fer-la possible.

Podeu consultar tota la Nota de premsa del Departament de Cultura clicant aquí

Trobareu més informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

El Departament de Cultura inaugura el renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul en el marc del projecte “Els ulls de la història”

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va presentar ahir la nova museografia del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues.

La Roca dels Moros es converteix, així, en el primer indret que estrena les noves metodologies del projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català, un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.

Amb la mirada fixada en socialitzar el patrimoni arreu del territori, Els ulls de la història cobra forma a través de tres grans propostes:

. Nova museografia i innovació tecnològica. S’explica la història de Catalunya a través de microrelats, estenent una mirada contemporània pel nostre passat que el connecta amb el públic. Visites híbrides i flexibles, on els relats cobren vida a través de la Realitat Virtual, i l’experiència immersiva complementa l’aproximació del visitant al monument.

.Programa educatiu adreçat als centres de secundària de Catalunya, per presentar la història i els nostres monuments a través d’una experiència vivencial i innovadora.

.Espai Patrimoni al Palau Moja de Barcelona, que serà un gran centre de difusió i promoció del patrimoni de Catalunya, orientat tant al públic català com a l’internacional.

Els ulls de la història suposa la renovació de les museografies de cinc espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. A part de La Roca dels Moros del Cogul, els altres quatre indrets que es renovaran seran la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.

La Roca dels Moros del Cogul, primera troballa d’art Llevantí a Catalunya

El conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (el Cogul, les Garrigues) està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel Govern de Catalunya i forma part de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Aquest conjunt rupestre constitueix un dels testimonis més emblemàtics i fascinants no només de Catalunya i l’orient peninsular, sinó del continent Europeu.

El mural on es troben les manifestacions rupestres comprèn, bàsicament, dues tradicions rupestres prehistòriques conegudes com a “art llevantí” i “art esquemàtic”. Així mateix, el conjunt conté diversos animals gravats de diferents períodes, així com inscripcions de l’època ibèrica i romana, que al·ludeixen a la continuïtat i a la supervivència d’aquest “santuari”, sens cap dubte un dels més antics i que més han perdurat del nostre prelitoral mediterrani.

D’entre totes les manifestacions rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, cal destacar les figures llevantines que aporten un cas particular i excepcional en l’art rupestre del llevant peninsular. La seva temàtica principal són les composicions d’animals com toros, cérvids, cabres i senglars, vinculats a un grup de figures humanes, en particular dones, vestides amb faldilles cenyides i engalanades amb braçalets i possibles collarets o similars, entre les quals es troba un petit personatge masculí nu.

La història del Cogul mirada amb perspectiva de gènere: la nova proposta expositiva

El nou projecte expositiu parteix d’una revisió de la història de la Roca dels Moros del Cogul amb perspectiva de gènere. A partir d’una mirada innovadora i inclusiva sobre la prehistòria, emfatitza la complexitat i riquesa de les societats que ens precedeixen. A través de l’examen de les pintures, l’exposició qüestiona i desafia els estereotips de gènere tradicionals, mostrant que les dones tenien un paper significatiu i actiu en aquestes comunitats. Aquest enfocament feminista en l’arqueologia proporciona una visió més equilibrada i completa de la història.

L’exposició subratlla la continuïtat i evolució de l’expressió artística al llarg dels mil·lennis, posant de manifest com les pintures van ser creades, repintades i respectades per diverses generacions. Els primers estudis, marcats per una visió androcèntrica, han estat revisats i corregits a la llum de noves evidències científiques, mostrant la importància de desafiar els prejudicis i de seguir investigant amb una ment oberta i crítica. La Roca dels Moros no és només un indret artístic, sinó també un testimoni de la interacció humana amb el paisatge al llarg del temps.

Alhora, la nova museografia gira al voltant d’una reproducció a escala de la balma, que permet una major comprensió a través d’una interacció directa, alhora que les fan accessibles a una gran diversitat de públics.

El Cogul, experiència immersiva

La proposta museogràfica del projecte Els ulls de la Història a Cogul vol posar el valor la balma, oferint al visitant tots els recursos necessaris per comprendre la seva importància i transcendència cultural. És per això que la proposta ofereix una experiència on el metavers i la presentació expositiva es complementen.

Al CIAR s’ha instal·lat una experiència immersiva que permet als visitants endinsar-se en un autèntic viatge en el temps que comença amb el record de la descoberta del conjunt rupestre per part de Ceferí Rocafort, geòleg descobridor de les pintures del Cogul. El projecte no només ofereix una experiència visual impactant, sinó que també busca despertar una reflexió profunda sobre els rols de gènere en les societats del passat.

A través d’aquesta experiència immersiva, amb ulleres de realitat virtual, el projecte Els Ulls de la Història no només ens transporta a un temps llunyà, sinó que també ens impulsa a reconsiderar el present, gràcies a l’ús de la realitat virtual.

El Cogul, guia multimèdia

La nova museografia es complementa amb la guia multimèdia que acompanya el visitant a la balma, i que està dissenyada per oferir una experiència per a totes les edats, integrant àudio i imatges per enriquir la visita, fent-la accessible amb signoguia i audiodescripcions. Aquesta guia pretén transportar els visitants a través del temps, connectant-los amb les persones que van viure en aquell indret ara fa uns 10.000 anys.

Mitjançant una aplicació que els usuaris podran descarregar en els seus dispositius mòbils, podran fer un viatge en el temps seguint les petjades de les comunitats prehistòriques que van habitar la zona. La guia també reflexiona sobre el significat de les pintures, la seva relació amb la naturalesa i la supervivència de la comunitat, comparant l’ús històric de la Roca dels Moros amb la nostra societat actual i com aquesta podria utilitzar un espai similar. Es convida els visitants a imaginar què representarien en un lloc així avui dia i què ens identifica com a societat.

Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura

Consulteu la web del Conjunt rupestre de La Roca dels Moros del Cogul

Publicats els vídeos i la relatoria de la jornada V Espai Confluències “Intel·ligència Artificial: Reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni”

La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona organitza l’Espai Confluències, un espai de trobada, reflexió i intercanvi amb especialistes de sectors professionals i disciplines no relacionades de manera directa amb la museologia, amb la idea d’apropar-nos al museu i a la seva acció des d’altres àmbits i establir possibles connexions. 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, que va tenir lloc el passat dia 5 de juny de 2024 amb el títol Intel·ligència Artificial: Reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni, va tractar el tema de la Intel·ligència Artificial, atenent el context actual d’irrupció i generalització d’aquesta disciplina.

Durant la sessió, es va reflexionar i debatre sobre la Intel·ligència Artificial, el seu impacte social i ètic i sobre les implicacions que pot tenir per al sector cultural, museístic i patrimonial i, en definitiva, quin paper pot tenir per al progrés i benestar de la nostra societat i per a l’evolució de la humanitat.

Per a qui no va poder assistir a la jornada o està interessat a recuperar-ne el contingut, ja estan disponibles els vídeos de la jornada i també la relatoria de la sessió, a càrrec de la periodista Maria Palau, a la pàgina web de la Diputació de Barcelona.

Per a més informació, programa de la jornada, vídeos i relatoria de la sessió consulteu la web de la Diputació de Barcelona