Ja es troba disponible el número 111 (agost-setembre 2024) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
La recerca arqueològica al massís del Garraf (litoral central català, Barcelona) han posat al descobert nombrosos jaciments arqueològics que formen una seqüència cronològica contínua que abraça tot el plistocè superior. El registre arqueològic, faunístic, vegetal, i de restes humanes és ric i abundant i permet reconstruir tant les societats del passat com la resposta de la comunitat biòtica enfront dels canvis climàtics. La seqüència plistocena està formada per un total de sis jaciments tant a l’aire lliure com en cova i inclou entre les troballes més significatives restes humanes neandertals i registres faunístics de moments climàtics molt rigorosos, així com temperats poc representats a la península Ibèrica, com l’esdeveniment de Heinrich 4 i l’estadi isotòpic 5.
L’estudi de les eines de cacera a la prehistòria és clau en la recerca del passat. Llances, propulsors i altres dispositius apareixen en diferents moments, però l’ús de l’arc, documentat des del paleolític superior, representa un assoliment tecnològic revolucionari. Durant tota la prehistòria, els arcs i fletxes han estat presents amb modificacions en les matèries primeres, l’elaboració, la morfologia i els usos. Tot i ser un aspecte recurrent en la recerca arqueològica, les concepcions sobre l’ús dels arcs sovint han estat esbiaixades. Les aproximacions experimentals han estat crucials per comprendre la tecnologia i la quotidianitat de les societats del passat, corregint aquests biaixos.
Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona neixen el 1992 amb la voluntat de ser un fòrum de discussió en el que tenen cabuda totes les intervencions fetes, tant les de gran envergadura com les més modestes i segueixen essent-ho amb un nou format introduït ja en les darreres que es van celebrar.
L’estudi dels mol·luscs marins i terrestres dels jaciments ha estat sovint negligit en la recerca arqueològica, des dels biaixos produïts per una manca de recollida sistemàtica fins al desinterès en la seva anàlisi posterior. Malgrat això, la potencialitat interpretativa dels resultats que aporta l’Arqueomalacologia és gran i diversa: reconstruccions paleoclimàtiques i paleopaisatgístiques, estudi de l’alimentació d’origen animal, tècniques d’explotació dels recursos marítims, xarxes d’intercanvi d’elements exòtics, usos simbòlics i ornamentals de les conquilles o reaprofitament com a primera matèria. S’exposen aquí els resultats d’estudis arqueomalacològics realitzats sobre el material recuperat en diverses intervencions arqueològiques fetes a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, que permeten obtenir una visió diacrònica de l’aprofitament dels mol·luscs marins, i d’altres invertebrats, des de les fases d’ocupació prehistòrica (Caserna de Sant Pau del Camp), passant per l’època romana (carrer Ample i plaça del Duc de Medinaceli), durant l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana (carrer del Sotstinent Navarro), fins a arribar a la baixa edat mitjana i l’època moderna (El Born Centre de Cultura i Memòria).
