Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre): un assentament característic del poblament ilercavó en el curs inferior del riu Ebre”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que va tenir lloc el passat dimecres 16 d’octubre.

El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre): un assentament característic del poblament ilercavó en el curs inferior del riu Ebre

Conferenciants: Jaume Noguera Guillén (UB), Maria Carme Belarte Franco (ICREA/ICAC/IEC) i David Asensio Vilaró (UB-UAB-ROCS SL)

Moderador: Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

El Castellot de la Roca Roja és un bon exemple, gairebé un model, del tipus d’assentament característic en el curs inferior del riu Ebre durant l’ibèric ple. La seva situació, sobre un abrupte esperó rocallós a 40 m sobre el riu, permet una gran visibilitat i control d’un tram d’uns 2,5 km de l’estret de Barrufemes. És un assentament petit, de 1.000 m2, dels quals uns 200 m2 són ocupats per una muralla dotada d’una torre quadrangular i d’un bastió rectangular. Per tant, som davant d’un sistema defensiu desproporcionat envers la superfície ocupada pels espais d’habitació. Les darreres intervencions arqueològiques en el jaciment han identificat la fase més antiga d’ocupació. Es tracta d’una gran depressió artificial i irregular situada a uns 6-8 m al sud de la muralla de finals del segle V aC, actualment visible, i amb un traçat gairebé paral·lel. Els materials ceràmics recuperats en el fons d’aquest possible fossat, que en alguns punts assoleix els 3 m de profunditat, es daten en els segles VI-V aC. També ha estat possible documentar el parament extern d’una probable muralla, de la mateixa cronologia, molt arrasada, però que assoleix un mínim d’1,5 m d’amplada, i un alçat conservat de gairebé 1 m. Actualment, el Castellot de la Roca Roja entra en una nova etapa de revalorització patrimonial i d’accés als visitants, ja que els treballs d’excavació pràcticament han finalitzat, i s’han executat importants treballs de consolidació i museïtzació sobre unes restes excepcionalment ben conservades, amb murs de gairebé 4 m d’alçada.

Publicació del llibre “De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica”

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona inicia una nova col·lecció de monografies (Mon CRAPA).

El primer volum d’aquesta nova col·lecció, amb el títol “De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica”, recull les comunicacions presentades al VI Seminari Internacional d‘Arqueologia Medieval i Moderna, celebrat el 19 d’octubre de 2023. En el volum es recullen un total de 21 contribucions.

El llibre presenta diferents estudis que aprofundeixen en les novetats aportades per l’arqueologia en el coneixement del període que abasta la tardoantiguitat i l’alta edat mitjana. Els estudis seleccionats han estat agrupats en quatre grans blocs temàtics que aglutinen algunes de les grans problemàtiques que es plantegen a l’arqueologia a l’hora d’analitzar aquesta època. Els estudis que componen el volum abasten des de grans espais territorials fins a materials i objectes molt concrets que aporten interessant informació i noves interpretacions. També són bona mostra de com les noves eines i tecnologies disponibles permeten reavaluar antigues teories o interpretacions.

Consulteu l’índex i la presentació del volum en pdf

El volum està disponible en línia de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa

Publicació de les Actes de les Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponibles les Actes de les Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que tindran lloc els dies 18 i 19 d’octubre a Blanes.

Aquest volum, editat en format digital pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Documenta Universitària, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.

 

Podeu descarregar-vos la publicació des del dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX.

Col·loqui ArqueoPyrenae 3. Continuïtats i canvis al Pirineu Oriental a l’Antiguitat Tardana: poblacions, territoris i recursos (s. III-VII d.C.)

Els dies 24 i 25 d’octubre de 2024 se celebrarà a Bolvir el Col·loqui ArqueoPyrenae 3. Continuïtats i canvis al Pirineu Oriental a l’Antiguitat Tardana: poblacions, territoris i recursos (s. III-VII d.C.), organitzat per l’Ajuntament de Bolvir i el Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Col·loqui ArqueoPyrenae 3 està dedicat als treballs històrics i arqueològics realitzats a l’àrea pirinenca al voltant del període de l’Antiguitat Tardana (s. III-VII d.C.). Es tracta d’un període de forts canvis, que en els darrers anys ha vist importants aportacions per part dels diversos equips que treballen a l’àrea Pirinenca, com la crisi del model de ciutats alt-imperials, l’ocupació de les àrees altimontanes, o l’expansió de les comunitats monàstiques i dels bisbats en època visigoda.

El Col·loqui està obert a tothom qui estigui interessat, amb entrada lliure i gratuïta.

Per a més informació consulteu el programa en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2024 “El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre): un assentament característic del poblament ilercavó en el curs inferior del riu Ebre”

Us recordem que el proper dimecres 16 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.

El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre): un assentament característic del poblament ilercavó en el curs inferior del riu Ebre

Conferenciants: Jaume Noguera Guillén (UB), Maria Carme Belarte Franco (ICREA/ICAC/IEC) i David Asensio Vilaró (UB-UAB-ROCS SL)

Moderador: Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

El Castellot de la Roca Roja és un bon exemple, gairebé un model, del tipus d’assentament característic en el curs inferior del riu Ebre durant l’ibèric ple. La seva situació, sobre un abrupte esperó rocallós a 40 m sobre el riu, permet una gran visibilitat i control d’un tram d’uns 2,5 km de l’estret de Barrufemes. És un assentament petit, de 1.000 m2, dels quals uns 200 m2 són ocupats per una muralla dotada d’una torre quadrangular i d’un bastió rectangular. Per tant, som davant d’un sistema defensiu desproporcionat envers la superfície ocupada pels espais d’habitació. Les darreres intervencions arqueològiques en el jaciment han identificat la fase més antiga d’ocupació. Es tracta d’una gran depressió artificial i irregular situada a uns 6-8 m al sud de la muralla de finals del segle V aC, actualment visible, i amb un traçat gairebé paral·lel. Els materials ceràmics recuperats en el fons d’aquest possible fossat, que en alguns punts assoleix els 3 m de profunditat, es daten en els segles VI-V aC. També ha estat possible documentar el parament extern d’una probable muralla, de la mateixa cronologia, molt arrasada, però que assoleix un mínim d’1,5 m d’amplada, i un alçat conservat de gairebé 1 m. Actualment, el Castellot de la Roca Roja entra en una nova etapa de revalorització patrimonial i d’accés als visitants, ja que els treballs d’excavació pràcticament han finalitzat, i s’han executat importants treballs de consolidació i museïtzació sobre unes restes excepcionalment ben conservades, amb murs de gairebé 4 m d’alçada.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf

La visita virtual a la Roca dels Moros del Cogul és finalista als Lovie Awards, en la categoria de millor pàgina web d’institució cultural europea

El projecte de la Visita virtual al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul és finalista als Lovie Awards 2024. Els Lovie Awards estan considerats com uns dels premis més prestigiosos d’Europa en el reconeixement de l’excel·lència i la innovació en l’àmbit de la cultura digital.

La visita virtual a la Roca dels Moros ha estat seleccionada en la categoria de pàgina web d’institució cultural i comparteix nominació amb el projecte Women of Amsterdam de l’Amsterdam Museum. En aquesta edició, la catorzena, han rebut més de 1.200 candidatures de projectes de 35 estats europeus. El lliurament de premis tindrà lloc el proper mes de novembre.

Aquests premis els organitza l’Acadèmia Internacional d’Arts i Ciències Digitals (IADAS), que aplega més de 4.000 membres experts del món de la cultura i la tecnologia digital.

El projecte de Visita virtual al conjunt rupestre de la Roca dels Moros el va impulsar l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el va desenvolupar l’empresa La Tempesta. L’objectiu del projecte era acostar al gran públic la història i la recerca científica realitzada a la Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues), inscrita a llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Vot popular:

Els Lovie Awards tenen també una categoria de vot popular, anomenada People’s Lovie que permet al públic votar en línia els seus projectes preferits fins el 17 d’octubre.

Aquí teniu l’enllaç per votar: People’s Lovie Awards

Jornades Europees de Patrimoni 2024. Itineraris, xarxes i connexions

Els dies 11, 12 i 13 d’octubre se celebra una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural.

Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991. 

Al llarg de tots aquests anys les Jornades Europees de Patrimoni ens han permès conèixer la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori que any rere any han obert les portes de casa seva per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.

Entre els dies 11 i 13 d’octubre, la ciutadania podrà gaudir de nombroses activitats i experiències en aquesta jornada de descobertes del nostre patrimoni cultural. Un gran ventall de propostes (des de portes obertes o visites guiades fins a concerts i activitats i tallers familiars, entre d’altres) que es podran consultar, organitzades temàticament i geogràficament, en l’agenda en línia. Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per redescobrir el nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

Les Jornades Europees de Patrimoni compten amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i Catalunya Sacra.

JEP 2024. Itineraris, xarxes i connexions

“Itineraris, xarxes i connexions” és el tema escollit per aquesta edició, que coincideix amb la celebració del 70è aniversari de la Convenció Cultural Europea i comparteix l’èmfasi de la convenció en la completa xarxa de connexions entre les històries culturals que han evolucionat durant aquest temps.

Totes les activitats programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.

Consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Procés participatiu per a l’elaboració de la Llei del patrimoni cultural

El Departament de Cultura posa en marxa un procés participatiu per a l’actualització i millora del règim de protecció i conservació del patrimoni cultural català.

Els objectius d’aquest procés participatiu són:

.Informar la ciutadania d’aquesta iniciativa de regulació i ordenació del patrimoni cultural a Catalunya.

.Organitzar un diàleg social ampli i divers sobre la normativa en matèria de patrimoni cultural al llarg del territori català.

.Emprar els resultats del procés en la definició de la llei i de les actuacions associades, traslladant la informació obtinguda als grups parlamentaris amb l’objectiu de contribuir en el debat polític entorn a l’avantprojecte de la Llei de patrimoni cultural.

La finalitat és conèixer l’opinió de la ciutadania en general, les entitats i els sectors professionals relacionats amb aquesta matèria sobre com es pot actualitzar i millorar el règim de protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment del patrimoni cultural català.

Es preveu celebrar 6 trobades territorials de debat. Les dates de les sessions de debat són: 14 d’octubre a Barcelona, 16 d’octubre a Tarragona, 21 d’octubre a Girona, 23 d’octubre a Tortosa, 28 d’octubre a Lleida i 4 de novembre a Barcelona. Animem a tots els professionals del sector a apuntar-vos i participar-hi.

Trobareu tota la informació a la web Participa gencat

Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2025

 

S’ha publicat a la plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de la sortida a licitació del contracte referent al Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2025.

El termini de presentació de les ofertes finalitza el dia 22/10/2024 a les 12:00:00 hores.

L’objecte de l’encàrrec és la direcció i l’execució de les intervencions arqueològiques i
paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya que el Servei de Patrimoni Arqueològic i
Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural encomani a l’adjudicatari durant el
2025.

El pressupost base de licitació amb IVA és de 125.000,00 €. La novetat d’enguany és l’increment de les tarifes base.

S’hi poden presentar empreses que tinguin relació directa amb l’objecte del contracte, segons resulti dels seus estatuts o regles fundacionals, i s’acrediti degudament. Les empreses, a més, han de disposar d’una organització amb elements personals i materials suficients per executar correctament el contracte.

Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública

En marxa el procés de treball per al nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT)

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està immers en un procés clau per a la redefinició del futur de l’arqueologia i la paleontologia.

Durant la primera meitat d’aquest any 2024 s’ha dut a terme el procés d’auditoria de l’antic pla de l’arqueologia a Catalunya (PIACAT 2009-2024). Un cop finalitzat el procés d’auditoria, s’ha posat en marxa una fase participativa que culminarà amb l’elaboració del nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT), amb horitzó 2030.

Aquest projecte es desenvolupa en tres fases:

  1. Fase prospectiva (tardor 2024): Es realitzaran vuit taules temàtiques que tractaran els següents aspectes:
    • Actuacions preventives
    • Entorn professional i formació
    • Governança
    • Protecció
    • Recerca
    • Materials, conservació i analítiques
    • Finançament i foment
    • Gestió d’informació i difusió
  2. Fase territorial (inicis 2025): Sis taules territorials treballaran de manera transversal els blocs temàtics definits.
  3. Redacció i validació del nou pla (mitjans-finals 2025).

La fase prospectiva, que compta amb la participació de prop de 200 professionals, s’ha iniciat amb les primeres sessions de les taules temàtiques a finals de setembre i conclourà a finals d’octubre amb una sessió conjunta de validació.

El document resultant servirà com a full de ruta per aquest ambiciós procés que busca potenciar la conservació, la recerca i la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.

En aquest enllaç trobareu el document resultant de l’auditoria del PIACAT