En el marc de la commemoració de l’Any Taüll, el proper 22 de novembre tindrà lloc la jornada “Les esglésies de Taüll: Reflexió i actuació” a la seu de l’Ajuntament de la Vall de Boí (Barruera).
La jornada té per objectius mostrar i debatre tant l’estat actual de la presentació i gestió de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent, com alhora donar a conèixer les diferents actuacions empreses amb motiu de la commemoració dels 900 anys de la seva consagració el 1123, executades o en curs, a més de difondre els resultats de les recerques recentment sorgides al seu voltant. La jornada que tindrà tant un caràcter tècnic com divulgatiu, reunirà amb perspectiva multidisciplinària professionals responsables de les diferents actuacions empreses i que inclouen els camps de la història, la documentació i els arxius, així com la restauració de pintura, l’arquitectura, la creació de recursos digitals i altres experiències de les quals es presentaran innovadores propostes.
L’assistència a la jornada és gratuïta, fins a exhaurir places. Cal fer reserva prèvia a l’adreça electrònica: rmescude@gencat.cat
Consulteu el programa de la jornada en pdf
Per a més informació consulteu la web de Patrimoni Cultural
Ara fa 4.500 anys la regió del Kachchh, a l’oest de l’Índia, va jugar un paper essencial en el desenvolupament de la Civilització de l’Indus, també coneguda com la Civilització Harappa o de la Vall de l’Indus. Al Kachchh hi trobem grans assentaments urbans i una xarxa de ciutadelles que es van construir a l’auge d’aquesta cultura de l’edat del bronze. Tot i així, fins al dia d’avui ens havia arribat més aviat poca informació sobre el període formatiu just anterior, conegut com la fase Early Harappan (cap al 3.300-2.600 aC). Durant aquest període, el Kachchh es va integrar plenament en l’esfera cultural del món de l’Indus i en les seves xarxes de comerç i intercanvi entre el riu Indus i el subcontinent indi, l’altiplà iranià i a través del mar d’Aràbia fins a la costa est de la península aràbiga i l’antiga Mesopotàmia. El cementiri de Juna Khatiya, descobert el 2016 i excavat al llarg de tres campanyes entre el 2019 i el 2022, ens situa precisament a la fase Early Harappan. Actualment, és la necròpolis més extensa localitzada en tot l’àmbit geogràfic de l’Indus i el seu estudi aporta noves dades sobre aquesta etapa de formació inicial. Es presenten els treballs desenvolupats al voltant de l’excavació i l’estudi de materials del cementiri. Aquestes tasques inclouen elements de la teledetecció i l’arqueologia del paisatge, la bioarqueologia, l’arquebotànica i l’arqueologia molecular aplicada en ceràmiques, sòls i sediments. També es presentaran els resultats més recents de les excavacions a l’assentament de Padta Bet previstes pel 2024. L’exploració preliminar i superficial d’aquest espai d’hàbitat, pròxim al cementiri, presentava indicis d’un possible assentament semipermanent i de caràcter pastoral coetani a la necròpolis. En cas de confirmar-ho, es tindria, per primera vegada i per a aquesta fase, un binomi assentament-necròpolis que permetrà respondre moltes preguntes actuals, com per exemple, qui era i d’on venia la població que es va fer enterrar a Juna Khatiya? El projecte arqueològic al Kachchh és una iniciativa de la Universitat de Kerala, la Universitat del Kutch, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC, i en els darrers anys ha rebut el suport de la Fundació Palarq i el CSIC.
Aquest seminari, organitzat pel Dr. Francesc Rodríguez i per Maria Rueda, del grup de recerca MIRMED de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, serà una jornada de debat i presentació d’estudis recents sobre els espais productius de diverses vil·les d’època romana.
La distinció entre monedes originals i falsificacions és molt clara. En principi, només sembla que s’hagi de distingir entre falsificacions coetànies a la circulació de la moneda falsificada —la moneda falsa d’època— i les falsificacions posteriors destinades a enganyar els col·leccionistes. A part, però, hi ha tot un seguit de peces no originals que no tenen per què ser considerades falsificacions.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta la primera trobada catalana sobre tractament de restes humanes com a material sensible.
L’activitat arqueològica vinculada als espais del conflicte no s’atura a les Terres de l’Ebre, es continua amb la tasca de donar a conèixer els nous treballs arqueològics al territori i es torna a celebrar una nova Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic des dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Aquesta és una col·laboració que ja porta onze anys fent possible la difusió dels treballs d’arqueologia realitzats a les Terres de l’Ebre i dona a conèixer els resultats de les últimes intervencions, amb la finalitat de promoure les eines de difusió, protecció i conservació d’aquest patrimoni arqueològic.