El passat divendres 22 de novembre la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l’alcaldessa de la Morera de Montsant, Meritxell Martorell, van presentar Els ulls de la història a la Cartoixa d’Escaladei, al terme municipal de la Morera de Montsant.
El projecte presenta una lectura actualitzada del monument a través de les noves tecnologies, oferint nous recursos interpretatius totalment integrats en l’entorn arquitectònic.
Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català, és un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.
Després de la inauguració d’Els ulls de la història el passat mes de juliol al nou Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de La Roca dels Moros de Cogul, ara el projecte s’ha posat en marxa a la Cartoixa d’Escaladei, on s’han dut a terme diverses actuacions per fer més accessible la riquesa històrica i arquitectònica de la Cartoixa sense comprometre la seva integritat.
Les actuacions realitzades al monument, combinen recursos analògics, com l’actualització de la senyalització, amb l’ús de noves tecnologies, com la realitat virtual i altres experiències immersives. Alhora, potencien les històries de les persones que van habitar aquests murs i mostren com eren els espais que han patit alteracions al llarg dels anys.
El conjunt de recursos triats respon a l’aposta del Departament de Cultura per millorar l’experiència de visita i aconseguir una simbiosi entre la preservació del patrimoni cultural i la interpretació històrica. És per això que les intervencions museogràfiques busquen ser mínimament invasives envers la contemplació del monument i respectar les restes arqueològiques existents.
El projecte ha estat una oportunitat única per revisar i actualitzar els relats de la visita a l’equipament. La nova visita és relat en primera persona, recerca minuciosa i interpretació patrimonial. És una experiència que mostra la rellevància històrica, social i cultural del monument, des de la seva fundació fins al seu declivi. També exposa quina va ser la influència que va tenir la Cartoixa en el desenvolupament del territori del Priorat.
Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura
Consulteu la web de la Cartoixa d’Escaladei
Les intervencions arqueològiques dins de les diferents parcel·les que formen l’antic conjunt industrial de Can Ricart, situat al recinte del 22@ de la ciutat de Barcelona, van venir motivades per les obres de construcció de dues residències d’estudiants (2022) i per la rehabilitació de diferents naus en habitatges unifamiliars (2023). El cas de la fàbrica de Can Ricart del Poblenou és un clar exemple de l’evolució de la industrialització a Catalunya des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat. L’any 1853, l’industrial Jaume Ricart i Guitart va promoure la construcció d’una nova fàbrica de blanqueig, tint i aprest a Sant Martí. En uns terrenys agrícoles, l’arquitecte Josep Oriol Bernadet va projectar el nucli inicial de la fàbrica dels Ricart que posteriorment Josep Fontserè va reformar i ampliar. L’arqueologia ha documentat de la transformació d’aquesta part de la ciutat en aquest període històric. Així, doncs, s’han pogut registrar els diferents canvis que van patir els edificis del conjunt fabril: les construccions industrials originals, la introducció dels continus avenços tecnològics i llurs afectacions als diferents immobles (el pas del vapor a l’electricitat, les innovacions de noves maquinàries i modificacions dels processos industrials), i finalment, el declivi de la indústria tèxtil. Les excavacions arqueològiques han evidenciat com el recinte evolucionava i passava d’una gran unitat productiva a la seva segmentació en petites fàbriques i tallers. Tanmateix, també s’ha vist com la desaparició de l’activitat econòmica l’any 2005 i l’enderroc de part dels seus edificis va afectar la morfologia d’aquest indret tan emblemàtic per Barcelona.
Les Actes del 6è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que porten per títol “Domus. L’àmbit domèstic urbà com factor de romanització. Models i adaptacions del Mediterrani a l’Atlàntic”, s’han publicat sota la direcció i edició de Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo.
Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974) va ser director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic, degà i rector de la Universitat de Barcelona, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, pare de l’arqueologia catalana moderna, impulsor i primer director de l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Ja es troba disponible el 
Ara fa 4.500 anys la regió del Kachchh, a l’oest de l’Índia, va jugar un paper essencial en el desenvolupament de la Civilització de l’Indus, també coneguda com la Civilització Harappa o de la Vall de l’Indus. Al Kachchh hi trobem grans assentaments urbans i una xarxa de ciutadelles que es van construir a l’auge d’aquesta cultura de l’edat del bronze. Tot i així, fins al dia d’avui ens havia arribat més aviat poca informació sobre el període formatiu just anterior, conegut com la fase Early Harappan (cap al 3.300-2.600 aC). Durant aquest període, el Kachchh es va integrar plenament en l’esfera cultural del món de l’Indus i en les seves xarxes de comerç i intercanvi entre el riu Indus i el subcontinent indi, l’altiplà iranià i a través del mar d’Aràbia fins a la costa est de la península aràbiga i l’antiga Mesopotàmia. El cementiri de Juna Khatiya, descobert el 2016 i excavat al llarg de tres campanyes entre el 2019 i el 2022, ens situa precisament a la fase Early Harappan. Actualment, és la necròpolis més extensa localitzada en tot l’àmbit geogràfic de l’Indus i el seu estudi aporta noves dades sobre aquesta etapa de formació inicial. Es presenten els treballs desenvolupats al voltant de l’excavació i l’estudi de materials del cementiri. Aquestes tasques inclouen elements de la teledetecció i l’arqueologia del paisatge, la bioarqueologia, l’arquebotànica i l’arqueologia molecular aplicada en ceràmiques, sòls i sediments. També es presentaran els resultats més recents de les excavacions a l’assentament de Padta Bet previstes pel 2024. L’exploració preliminar i superficial d’aquest espai d’hàbitat, pròxim al cementiri, presentava indicis d’un possible assentament semipermanent i de caràcter pastoral coetani a la necròpolis. En cas de confirmar-ho, es tindria, per primera vegada i per a aquesta fase, un binomi assentament-necròpolis que permetrà respondre moltes preguntes actuals, com per exemple, qui era i d’on venia la població que es va fer enterrar a Juna Khatiya? El projecte arqueològic al Kachchh és una iniciativa de la Universitat de Kerala, la Universitat del Kutch, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC, i en els darrers anys ha rebut el suport de la Fundació Palarq i el CSIC.
