
Bones festes i feliç 2025


S’han publicat les Actes de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.
Aquesta publicació, editada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta V Jornada, que va tenir lloc el 8 d’octubre de 2022 després d’una llarga pausa causada per la pandèmia, i que va ser fonamental per posar en valor les intervencions arqueològiques dutes a terme des del 2019 en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també altres treballs de recerca fora d’aquest territori, com la realitzada al Cinglo Alt, al Pallars Jussà.
Podeu descarregar la publicació en format digital des del dipòsit digital CALAIX
La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, organitzen Els Dimarts d’Arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquesta edició del 2025 dediquen a La dona als temps antics.

Els Dimarts d’Arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans són quatre seminaris, oberts a tothom, de presentació i discussió de les novetats en la recerca arqueològica als Països Catalans.
En l’edició 2025 els seminaris tindran lloc els dimarts 14 de gener, 11 de febrer, 11 de març i 8 d’abril, a les 18 hores.
Dimarts 14 de gener: La dona a la prehistòria i protohistòria.
Dimarts 11 de febrer: La dona a l’antiguitat grega i romana.
Dimarts 11 de març: La dona a la tardoantiguitat.
Dimarts 8 d’abril: La dona a l’edat mitjana.
Les sessions, que són d’accés lliure i gratuït, es faran a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme de Barcelona, i també s’emetran en línia a través de la plataforma Zoom.
Enllaç al Zoom per a les quatre sessions:
https://us02web.zoom.us/j/89671910284?pwd=1qurOKIwtouimeVulYXneos7HVM4zm.1
Codi d’accés: 1F22Ma
Consulteu el programa dels seminaris en pdf
El proper divendres 20 de desembre, a les 19 hores, es presentarà a Barcelona la guia titulada Les esglésies romàniques de la Vall de Boí.
En la presentació intervindran Eduard Riu, Comissari de l’Any Taüll i autor de la guia, Carles Puigferrat, autor de la guia, Marina Miquel, subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic i Sònia Bruguera, Alcaldessa de la Vall de Boí i presidenta del Patronat de la Vall de Boí.
Aquest llibre, publicat per l’editorial Triangle, és la primera guia d’alta divulgació que s’ha escrit sobre les esglésies romàniques de la Vall de Boí, un dels conjunts monumentals medievals més rellevants d’Europa que, l’any 2000, va ser inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La presentació es farà el divendres dia 20 de desembre a les 19 hores a la Llibreria Ona, al carrer de Pau Claris, 94 de Barcelona.
Podeu trobar tota la informació de la commemoració de l’Any Taüll clicant aquí
El passat mes de novembre va finalitzar el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.
Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
En aquest cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2024 s’han realitzat 12 conferències de les 13 que es van programar inicialment.
S’han presentat resultats d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com preventives, que mostren un ampli ventall de les intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. També s’ha fet una conferència sobre estudis arqueomalacològics realitzats sobre material recuperat en diverses intervencions arqueològiques a la ciutat de Barcelona, i una conferència sobre les excavacions al Kachchh, a la Índia, i la Civilització de l’Indus.
D’entre les conferències realitzades, algunes han destacat per la gran assistència de públic i el nombre de visualitzacions dels vídeos de YouTube, tant en directe durant la realització de la conferència com en visualitzacions posteriors.
Vídeos de les conferències
Els vídeos de les conferències han quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2024 del canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Fins al moment s’han fet més de 3.300 visualitzacions d’aquests vídeos. Lamentem, però, que per problemes tècnics de la sala d’actes, no es va poder emetre per YouTube ni disposem del vídeo de la conferència que es va fer sobre Arqueomalacologia.
Revista Tribuna d’Arqueologia 2024
Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2024 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències.
Moltes gràcies a tothom
Volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2024 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització.
Us donem les gràcies i us convidem a participar en el pròxim cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.
Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Ja es troba disponible el número 113 (novembre 2024) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

S’ha publicat a la plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de la sortida a licitació del contracte referent als treballs de gestió i coordinació de sis taules territorials de treball i d’assessorament per a la redacció del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya 2026-2030 a executar durant el 2025.
La Direcció General del Patrimoni Cultural ha iniciat un procés clau per a la redefinició del futur de l’arqueologia i la paleontologia. S’ha dut a terme el procés d’auditoria de l’antic pla de l’arqueologia a Catalunya (PIACAT 2009-2024) i s’ha posat en marxa una fase participativa que culminarà amb l’elaboració del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT), amb horitzó 2030.
Un cop finalitzada l’auditoria del PIACAT i la primera part de la fase participativa, amb la realització de vuit taules temàtiques i una sessió conjunta de validació, a inicis del 2025 cal iniciar la fase territorial del procés participatiu, en la que sis taules territorials treballaran de manera transversal els diferents blocs temàtics definits.
S’ha posat de manifest la importància d’aquesta nova fase del procés participatiu per tal de poder contrastar els resultats de les avaluacions ja realitzades, i per aquest motiu es fa necessari encarregar l’organització, gestió i coordinació de sis taules territorials de treball que tindran com a objectiu analitzar, validar i incorporar a la redacció del Pla les necessitats, problemàtiques i realitats concretes des del punt de vista dels diversos àmbits de Catalunya.
El termini de presentació de les ofertes finalitza el dia 08/01/2025 a les 12:00:00 hores.
Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública
La visita és gratuïta i permet fer un recorregut en el temps per Catalunya, conèixer la dieta mediterrània, endinsar-se en les celebracions populars i posar en valor la llengua catalana.
L’Espai Moja, ubicat a la Rambla de Barcelona, forma part del projecte ‘Els Ulls de la Història’ per apropar el patrimoni a la ciutadania des de nous relats i amb l’ús de la tecnologia immersiva.

El passat dijous 5 de desembre la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va presentar l’Espai Moja. Catalunya: Patrimoni Viu, un nou espai gratuït a la planta baixa del Palau Moja, a la Rambla de Barcelona, dedicat a la promoció i difusió del patrimoni cultural català. També van participar en la presentació el director general de la Direcció General del Patrimoni Cultural i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs; el regidor del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle i la responsable de l’Àrea d’Estratègia i Innovació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Marta Antuñano.
Mitjançant tecnologies immersives com la realitat virtual, els hologrames i els jocs interactius, els visitants poden experimentar moments clau de la història catalana com si fossin allà mateix a través de la microhistòria. Així, cada un dels microrelats cobra vida: personatges singulars, monuments emblemàtics i celebracions populars s’entrellacen per crear un mosaic vibrant que reflecteix la diversitat de la cultura catalana. El nou espai proposa un viatge en el temps en què la tecnologia s’alinea amb l’emoció per oferir una mirada profunda a la nostra identitat.
Aquesta proposta s’emmarca dins del projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català que té com a objectiu apropar el patrimoni a la ciutadania des de nous relats i amb l’ús de la tecnologia immersiva.
L’Espai Moja esdevé un pont que connecta el passat amb el present, un lloc on el patrimoni cultural deixa de ser un concepte per transformar-se en una experiència intensa i emocionant. La visita ha estat concebuda com un viatge en el temps i pel territori, en el qual el visitant viurà diferents moments de la història en primera persona. Aquest viatge s’inicia travessant “el portal del temps”, que condueix a una nova realitat espai-temporal, on el públic reviurà escenes del passat que han estat creadores del patrimoni mil·lenari català.


L’exposició també permet al visitant explorar els continguts des de diferents perspectives, amb un enfocament flexible que s’adapta als seus interessos i nivells de coneixement. Els diversos espais ofereixen múltiples nivells de lectura, des d’un tast a la riquesa cultural de Catalunya, fins a una immersió profunda per públics més especialitzats. Això permet que cada visita sigui única i que el visitant pugui aprofundir en els aspectes que més el captiven. Per garantir l’accessibilitat de tots els públics, l’Espai Moja disposa d’una plataforma que mostra els continguts adaptats en lectura fàcil, llengua de signes i audiodescripció.
La visita a l’Espai Moja és gratuïta amb reserva prèvia.
Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura
Més informació, horaris de les visites i reserves a la web Espai Moja. Catalunya: Patrimoni Viu
S’obre el termini per a la presentació de comunicacions presencials per a les XII Jornades Fundus sobre el món rural d’època romana. Els espais residencials de les vil·les i d’altres establiments rurals d’època romana, que se celebraran els dies 12 i 13 de juny de 2025 al Museu Arqueològic de Banyoles.
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores dels espais residencials de les vil·les i altres establiments rurals d’època romana, en un sentit ampli del terme i sense limitacions geogràfiques. Les comunicacions, de 15 minuts de durada, es podran presentar en català, francès, anglès, castellà i italià.
La reunió pretén ser un lloc de trobada on posar en comú i debatre els avenços que al llarg de les darreres dècades s’han produït en l’estudi dels espais residencials de les vil·les i altres establiments rurals, no tan sols a nivell conceptual, a través de nous enfocaments i posant atenció en camps d’estudi fins fa poc secundaris o directament no tractats, sinó també metodològic. Es posarà un especial interès en aquelles contribucions que tractin la disposició, ubicació, estructura arquitectònica i significat d’aquests espais.
La ponència inaugural anirà a càrrec del professor Eric Morvillez, de la Université d’Avignon.
Les propostes s’hauran d’efectuar abans del 15 d’abril de 2025, mitjançant un correu adreçat a fundus@documentauniversitaria.net. Han d’incloure: autor/s, adscripció institucional i resum d’entre 150 i 250 paraules.
En el cas dels assistents que vulguin participar únicament com a oients, cal inscriure’s igualment al mateix correu especificant els dies d’assistència.
Per a més informació cliqueu aquí
Us presentem el vídeo de la tretzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024 que va tenir lloc ahir dimecres 27 de novembre.
Darreres intervencions al conjunt industrial de Can Ricart (Barcelona)
Conferenciants: Joan Piera Sancerni i Oscar Varas Ranz (Abans Serveis Culturals)
Moderador: Eusebi Casanelles Rahola (Ex director del MNACTEC)
Les intervencions arqueològiques dins de les diferents parcel·les que formen l’antic conjunt industrial de Can Ricart, situat al recinte del 22@ de la ciutat de Barcelona, van venir motivades per les obres de construcció de dues residències d’estudiants (2022) i per la rehabilitació de diferents naus en habitatges unifamiliars (2023). El cas de la fàbrica de Can Ricart del Poblenou és un clar exemple de l’evolució de la industrialització a Catalunya des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat. L’any 1853, l’industrial Jaume Ricart i Guitart va promoure la construcció d’una nova fàbrica de blanqueig, tint i aprest a Sant Martí. En uns terrenys agrícoles, l’arquitecte Josep Oriol Bernadet va projectar el nucli inicial de la fàbrica dels Ricart que posteriorment Josep Fontserè va reformar i ampliar. L’arqueologia ha documentat de la transformació d’aquesta part de la ciutat en aquest període històric. Així, doncs, s’han pogut registrar els diferents canvis que van patir els edificis del conjunt fabril: les construccions industrials originals, la introducció dels continus avenços tecnològics i llurs afectacions als diferents immobles (el pas del vapor a l’electricitat, les innovacions de noves maquinàries i modificacions dels processos industrials), i finalment, el declivi de la indústria tèxtil. Les excavacions arqueològiques han evidenciat com el recinte evolucionava i passava d’una gran unitat productiva a la seva segmentació en petites fàbriques i tallers. Tanmateix, també s’ha vist com la desaparició de l’activitat econòmica l’any 2005 i l’enderroc de part dels seus edificis va afectar la morfologia d’aquest indret tan emblemàtic per Barcelona.






