Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres
Moderador: Josep Maria Gurt

El projecte iniciat l’any 2006 a la ciutat númido-romana d’Althiburos (governorat del Kef, Tunísia) i el seu entorn ha permès excavar per primera vegada de manera sistemàtica els nivells preromans d’una ciutat del Magrib oriental i ha mostrat una continuïtat d’ocupació fluida durant tot el primer mil·lenni aC., així com un important desenvolupament de les estructures urbanes des del segle VI aC, inclosa una important muralla, l’única documentada a la zona fins al moment. Els treballs de prospecció han permès documentar també les restes de diferents assentaments urbans preromans, i d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenni aC, que és la primera estudiada sistemàticament en aquesta zona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • En què consisteix la missió arqueològica catalana a Althiburos?

És un projecte de recerca sobre la societat númida, en el marc del qual es desenvolupen, des de 2006, treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos (situada al nord-oest de Tunísia, dins la província del Kef) i al seu territori. És el fruit d’una col·laboració internacional, on participen investigadors catalans i tunisians. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • Quins han estat els principals resultats de la recerca sobre la ciutat?

A Althiburos hem pogut documentar una seqüència d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Fins al moment, és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries, ja que l’excavació es realitza en forma de sondejos, però des de les fases més antigues es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Pel que fa a l’economia, les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses combinat amb la cerealicultura des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc; també des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.

  • I, en relació al territori, quina seria la principal aportació del projecte?

Les prospeccions que hem realitzat han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual fins ara hem registrat uns 800 monuments. Si bé l’existència de monuments funeraris en el territori era coneguda, no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquests ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació, ja que no se n’havia excavat cap amb anterioritat. En el marc del nostre projecte s’han excavat tres monuments funeraris, i un quart està en curs d’estudi. Fins al moment, els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga.

Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Cartell-guerra-del-frances.jpg for post 16644Els propers dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 se celebrarà a Tortosa el Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, organitzat i patrocinat conjuntament pels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, el Centre Associat de la UNED de Tortosa, el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.

La guerra del Francès va marcar l’inici de l’època contemporània a la península ibèrica i, fins a la guerra Civil no hi va haver cap altre conflicte tan transcendental i dramàtic, tant pels fets que hi van tenir lloc com per les conseqüències. Les Terres de l’Ebre van viure amb especial intensitat el conflicte bèl·lic, no només en termes de l’ocupació militar i la contesa, sinó en la seva repercussió política, social i econòmica.

Per a qualsevol qüestió cal adreçar-se al Centre de la UNED de Tortosa:
Telèfons: 977 433 104 i 977 443 108
FAX: 977 446 413
e-mail: info@tortosa.uned.es

| Per descarregar el programa en pdf amb tota la informació cliqueu aquí |

Conferència: “La Cova foradada de Calafell: ossos humans, hienes i panteres”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cova-foradada.jpg for post 16626Demà 9 de maig, a les 19,30h, està prevista la conferència: “La Cova foradada de Calafell: ossos humans, hienes i panteres” a la Fonda Antiga, a la Plaça Catalunya de Calafell Poble. Aquest acte que organitza l’associació d’Amics del Patrimoni de Calafell, compta amb la participació dels investigadors del SERP Josep Maria Fullola i Artur Cebrià, conjuntament amb Juan Ignacio Morales de l’IPHES.

Després de la realització 11 campanyes a la Cova Foradada, al llarg dels darrers 3 anys aquest jaciment ha donat interessants troballes que el posicionen com a un dels jaciments més significatius de la prehistòria catalana. Un cop exhaurida la capa sepulcral del IIIè mil·leni, s’hi ha trobat a sota capes datables al plistocè superior que, juntament amb la Balma de la Griera, fan de Callafell un puntal de la recerca arqueològica.

Recull bibliogràfic, maig 2014

xarxesDeixa un comentari


Image (1) recull-bibliografic.jpg for post 17774Ja teniu disponible el núm. 15, corresponent al mes d’abril de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Cicle de conferències-col·loqui: “Patrimoni fora de vitrina” al Museu de les Terres de l’Ebre

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Patrimoni-fora-vitrina.jpg for post 16583Entre el 8 i el 29 de maig de 2014 i coincidint sempre amb dijous, es durà a terme la tercera edició del cicle de conferències-col·loqui “Patrimoni fora de vitrina”, que organitzen conjuntament l’Antena del Coneixement de la URV, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Aquest cicle de conferències està creat amb la voluntat d’apropar la ciutadania a una nova sèrie d’elements patrimonials de les Terres de l’Ebre. Es tracta de béns que van més enllà del que s’entén convencionalment com a patrimoni. En aquesta nova edició es presenten edificis, animals, objectes i oficis tant propers a nosaltres que, molts cops, no ens adonem del valor que tenen com elements simbòlics per a la col·lectivitat, ni que aquests elements il·lustren unes formes de fer, de pensar, de relacionar-se amb el medi, etc.

Durant les xerrades es podran veure els objectes de molt a prop, fins i tot tocar-los, ja que, de manera extraordinària, sortiran de les vitrines i sales de reserva per a ser mostrats i apropats al públic sense barreres.

Calendari de les conferències:

  • 8 de maig. “El castell de Miravet a la Guerra de Successió“, a càrrec de Pere Lluís Artigues Conesa, arqueòleg.
  • 15 de maig: “Gerres d’oli d’oliva. La tecnologia i el rebost tradicionals“, a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, conservadora d’etnologia del Museu de les Terres de l’Ebre.
  • 22 de maig: “Antefixes, teulades romanes que ens miren“, a càrrec de Toni Cartes Reverté, tècnic-col·laborador del Museu de les Terres de l’Ebre.
  • 29 de maig: “L’esturió (Acipenser sturio) el peix mític de l’Ebre“,a càrrec d’Àlex Farnós i Bel, Director-Gerent del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19,30
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre (C/ Gran Capità, 34, Amposta)

Activitat gratuïta. Entrada lliure.

| Descarregueu el programa en pdf |

Comença la XVI Edició de Tarraco Viva

xarxesDeixa un comentari

Representació de Ara Pacis al recinte firal. Fotografia: Manel R. Granell (Tàrraco Viva)
Representació de Ara Pacis al recinte firal. Fotografia: Manel R. Granell (Tàrraco Viva)

A partir d’avui dilluns 5  i fins el 25 de maig se celebrarà la setzena edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, una trobada cultural internacional dedicada i especialitzada en la divulgació històrica d’època romana.

El festival, que enguany se suma als actes de commemoració del bimil·lenari de la mort d’August, ha esdevingut un referent tant per les propostes que formula com per la qualitat de qui les ofereix. La vida militar i la vida quotidiana; les legions, el teatre, els gladiadors, la llar, la cuina, l’escriptura, l’enginyeria, la moda… tot es recrea amb un denominador comú: el rigor.

Entre les múltiples activitats previstes per aquesta edició, els assistents tindran ocasió de fer un passeig per la història i els carrers de l’antiga Roma, per la vida privada d’August, el seu govern i la seva manera de viure, tot fent un tomb per diferents espais de la ciutat. Enguany es podrà visitar la casa de Lívia i el gabinet d’August ,i entendre les relacions entre família, poder i religió. Anar al Senat on el van declarar “August” i als Pòrtics de Minúcia, per veure la importància del blat i el vi en la vida dels romans.

Finalment, els assitents podran sortir en processó, celebrant amb la seva família la glòria del Diví Cèsar Octavi August, honorant-lo a l’Ara Pacis, l’altar a la pau, dedicat pel Senat al princeps.

| Per a accedir a tota la informació cliqueu a aquest enllaç |

| Descarregueu el programa en pdf clicant aquí |

Taller-conferència: “La cuina eròtica romana” al Museu de la Noguera

xarxesDeixa un comentari

Image (1) taller-cuina-eròtica.jpg for post 16555El Museu de la Noguera ha organitzat el taller-conferència: “La cuina eròtica romana”, pel proper dissabte 3 de maig a les 18,00h, com a activitat complementària de l’exposició “El Sexe a l’Època Romana”, en el qual es vol donar a conéixer les característiques culinàries de Roma de manera didàctica i engrescadora.

El taller, que tindrà lloc al Museu de la Noguera (Pl. dels Comtes d’Urgell, 5, de Balaguer), consisteix en una conferència en la qual s’exposen els trets més destacats de la cultura alimentària romana, acompanyada d’una petita mostra de les espècies utilitzades en l’elaboració d’aliments i receptes romanes i amb la realització d’una recepta en directe que es degustarà al final entre tots els assistents. La recepta es realitzarà amb reproduccions autèntiques de ceràmica romana

La participació al taller es gratuïta i l’aforament limitat, per tant cal inscriure’s abans de dissabte al museu, al telèfon: 973.445.194

Taula Rodona: “La producció de vi a l’occident de la Mediterrània. Les polítiques augustanes i el vi de la Tarraconense. L’exemple de la vil·la del Pont del Treball Digne, la Sagrera”.

xarxesDeixa un comentari
Vil·la romana de la Sagrera. Imatge: S. d'Arqueologia de Barcelon
Vil·la romana de la Sagrera. Imatge: S. d’Arqueologia de Barcelon

El proper dilluns proper 5 de maig, a les 19:00h, a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona se celebrarà la taula rodona: “La producció de vi a l’occident de la Mediterrània. Les polítiques augustanes i el vi de la Tarraconense. L’exemple de la vil·la del Pont del Treball Digne,  la Sagrera”, a càrrec del professor Jean  Pierre Brun.

Aquest acte forma part del cicle d’activitats commemoratives del bimil.lenari de la mort de l’emperador Octavi August, se centrarà en la producció vitivinícola arreu de l’Imperi Romà durant el regnat de l’emperador Octavi August (27 aC.-14 dC.). A la sessió també participaran la Dra. Yolanda Peña, que aprofundirà en el cas de la Tarraconense durant aquest mateix període, i els directors de la intervenció arqueològica la vil·la del Pont del Treball Digne, Daniel Alcubierre i Jordi Ardiaca, que explicaran la importància del centre productor vitivinícola documentat a la vil·la romana descoberta al barri de la Sagrera.

L’assistència és gratuïta, però l’aforament es limitat. Es recomana reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22 o al correu electrònic reservesmuhba@bcn.cat

Seminari: “Arqueologia de l’Aigua: estructures hidràuliques del passat”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Arqueologia-de-lAigua.jpg for post 16520El proper 7 de maig està programat un seminari sobre “Arqueologia de l’Aigua: estructures hidràuliques del passat”, que organitzen el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i l’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona,  coordinat pels Drs. Santiago Riera i Miquel Salgot i serà presentat per la Dra. Mª José Montoro (Directora de l’Institut de Recerca de l’Aigua) i el Dr. Josep Mª Fullola (Director del SERP-UB). L’acte tindrà lloc a la sala Gran de la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre 6), de 16,00 a 20,00 hores.

El seminari proposa discutir els diferents sistemes històrics d’ús i gestió de l’agua en la conca mediterrània i àrees pròximes. Pretén analitzar les diferències de les estructures hidràuliques del passat en funció dels contextos ecològics, històrics i culturals amb l’objectiu d’evidenciar la gran diversitat de percepcions i usos de l’aigua sorgits al llarg de la història en l’entorn del Mediterrani. Amb aquests objectius, diversos especialistes exposaran i discutiran sobre l’arqueologia de l’aigua, com a una expressió de la diversitat de Cultures de l’Aigua, des del Proper Orient fins a la Península Ibèrica. Es presentaran casos de fases històriques tan diverses com la Prehistòria, l’Edat del Bronze, el món Minoic, Al-Andalus i els períodes romà i medieval.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Presentació de: “Antikythera, útils per a la ciència”, el nou blog de la Càtedra de Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili

xarxesDeixa un comentari

Image (1) blog-IPHES.jpg for post 16508Demà dimarts, 29 d’abril a les 18,30 h. a la sala de vistes del campus Catalunya de Tarragona tindrà lloc la presentació del blog de la Càtedra de Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV): “Antikythera, útils per a la ciència”, que mantindrà actualitzat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

En l’acte, obert al públic en general, Chantal Ferrer, professora del Departament de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València, pronunciarà la conferència “Divulgació i socialització de la ciència des d’una perspectiva humanista”.

| Accediu al blog clicant aquí |