Xerrada: “El patrimoni arqueològic: el llegat dels sentits?”

Image (1) Conversas_Kuanum3.png for post 20126El proper 25 de març a les 18,00 hores, a la Sala Seminari de Prehistòria de la UB, està programada la xerrada: “El patrimoni arqueològic: el llegat dels sentits?”, a càrrec Juana María Huélamo i Josep Maria Solias (KuanUm!), dintre del Cicle de Converses Patrimonials per a la primavera 2015, organitzat pel Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni-GAPP.

Amb aquesta proposta es vol anar més enllà de la història de pedres, d’herois i literats. La intenció no és donar informació, sinó transmetre sensacions que deixin empremta al públic més enllà del seu nivell de coneixement i que, d’aquesta manera, n’extregui una informació que no obtindria per mètodes més convencionals des d’una metodologia de treball rigorosa i científica.

Jornada de Portes Obertes a Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.

L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.

Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC);  un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Activitat gratuïta

| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminari: “Models de Gestió i Dinamització del Patrimoni Rupestre”

El Consorci de la Ruta dels 3 Reis ha organitzat el seminari “Models de Gestió i Dinamització del Patrimoni Rupestre” que va començar ahir a Tortosa i es desenvoluparà al llarg dels dies 20 i 21 de març a Alcanyís i Morella respectivament.

Aquestes localitats són els eixos del consorci, que te entre els seus principals objectius la posada en valor del patrimoni històric-cultural que les uneix, en aquesta ocasió concretament l’Art Rupestre Llevantí. Els jaciments rupestres de l’Arc Mediterrani, inscrits en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, constitueixen un patrimoni excepcional del període prehistòric i són una mostra de l’evolució de la humanitat.

El seminari, que tractarà sobre els models de gestió i dinamització del Patrimoni Mundial de l’Art Rupestre llevantí i la seva aplicació en l’àmbit de la citada Ruta, vol establir, a més, un intercanvi d’experiències i models de gestió turística cultural per als jaciments d’art rupestre.

El Seminari arrencava ahir al Museu de la ciutat de Tortosa, on va participar el nostre company Josep Castells, Cap de la Secció d’Informació i Estudis del SAP, amb la ponència: “Polítiques de conservació per garantir la correcta explotació de l’art rupestre”. Al llarg de la jornada, en la qual també van participar com a ponents Ramon Viñas (Director del CIAR Muntanyes de Prades-Montblanc) i Agustí Vericat (Director del CIAR Abrics d’Ermita), es va presentar el catàleg online dels jaciments d’art rupestre de l’àmbit de la ruta dels 3 reis, així com l’aplicació de les noves tecnologies en la divulgació i la promoció d’aquests espais.

La segona sessió, sota el títol genèric: “Models de cooperació turística i interpretació de l’art rupestre”, està prevista per demà 20 de març i tindrà lloc al Auditorio Municipal del Palacio Ardid, a Alcanyís. Compta amb una programació d’activitats i xerrades de gran interès, així com la tercera Jornada: “Protecció del Patrimoni de l’Art Rupestre versus difusió turística”, que se celebrarà el dissabte 21 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament de Morella.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Demà s’inaugura l’Espai Dinosfera a Coll de Nargó

Demà dijous, 19 de març a les 11,00 hores s’inaugurarà la nova museografia de l’Espai Dinosfera (C/ de les Escoles, s/n), a Coll de Nargó.

Coll de Nargó té el major jaciment d’ous de dinosaure d’Europa, amb un interès científic i patrimonial excepcional. Aquesta riquesa ja era coneguda des de finals dels anys 70. La primera cita d’ous de dinosaure a Coll de Nargó es remunta a l’any 1979. En 1994 es van atorgar els primers permisos d’intervenció al Museu de Geologia de Barcelona, i a partir del 2.000 a l’ICP Miquel Crusafont i a l’Associació d’Amics de Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), amb la col·laboració de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia. A l’excavació programada duta a terme l’any 2005 es va descobrir el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa, i llavors es va crear una petita sala d’exposicions a la rectoria del poble “Sala límit K/T”, creada per l’ADAU. Poc després, es va portar a terme la museïtzació del Mirador del Cretaci com a lloc d’observació dels fòssils a camp obert (que aquests darrers dies ha estat notícia per l’acte vandàlic perpetrat contra aquest tresor patrimonial).

Continuant amb la tasca de conservació i difusió endegada, i amb la implicació de l’Ajuntament de Coll de Nargó, es va impulsar la construcció d’un edifici modern pensat per allotjar una gran exposició per a la divulgació dels dinosaures, on s’inaugura ara l’exposició sobre el que, gràcies a les descobertes fetes als jaciments de Coll de Nargó, se sap ara sobre la reproducció dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest Museu té vocació de ciència explicada al gran públic, i gira al voltant de l’ou com a element de transmissió de vida.

Recordem que el passat 10 de març es va detectar la vandalització de l’Espai Mirador del Cretaci, amb la destrucció per piconat i pèrdua de la totalitat dels ous d’aquest aflorament. En aquesta acció s’havia piconat completament un aflorament d’ous de dinosaure d’uns 40 m².

El Mirador del Cretaci es troba dins del jaciment paleontològic de Pinyes, un espai on l’any 2010 es va realitzar la museïtzació d’una petita superfície per permetre l’accés al públic a un aflorament de tres niuades amb un total de 31 ous, que es van senyalitzar per a la seva observació didàctica. També es van senyalitzar incnites de dinosaures i restes paleontològiques vegetals, restes que, afortunadament, no s’han vist afectades per aquesta actuació destructiva.

En aquests moments està oberta una investigació policial per part dels Mossos d’Esquadra. Un cop finalitzades les actuacions policials preliminars, es va procedir a la recollida de les restes arrencades d’ous de dinosaure que hauran d’esser  restaurades i conservades.

Lamentablement, en aquest mateix aflorament es va produir en el mes de maig de 2013 el robatori de les restes d’un petit rèptil que estava excavant l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”

Image (1) curs-GNC.jpg for post 19968Els propers dies 24 i 26 de març de 2015 es durà a terme el XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, que en aquesta edició porta el títol: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”.

El seminari plantejarà, en la primera sessió, una visió de conjunt de l’evolució de la fiscalitat a la Catalunya medieval dins la qual caldrà situar el paper de la moneda. Paral·lelament, es repassaran les característiques de les principals sèries monetàries coetànies. En la segona sessió es tindrà present la construcció de límits doctrinals i legals a l’ús fiscal de la moneda. Finalment, s’analitzarà com algunes de les emissions de moneda local concedides pels monarques tenien la voluntat d’oferir recursos a les hisendes municipals.

Lloc: Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Preu de matrícula: 15 €. Per a estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

Seminari: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, a la UAB

Demà dimecres 18 de març de 2015 es durà a terme el seminari de recerca: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, que anirà a càrrec del Doctor Arnaud Blin de l’Institut National de Patrimonie de France, (Paris).

L’acte, que ha estat organitzat pel Grup de Recerca Arqueològica del Mediterrani i del Pròxim Orient-GRAMPO, tindrà lloc de 11,30 a 12,30 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona

Inauguració exposició: “Deltebre I. La història d’un naufragi… Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)” al MNAT

El proper dijous, 19 de març a les 19,30 hores tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Deltebre I. La història d’un naufragi… Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)”, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona).

El jaciment Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha estat l’encarregat de la seva excavació i estudi. Amb els resultats científics i amb els materials recuperats, les seus del MAC-CASC i el MAC-Girona van formalitzar una exposició temporal amb la finalitat de donar a conèixer la història del jaciment subaquàtic Deltebre I, i alhora, la tasca de l’arqueologia subaquàtica en general.

Ara aquesta exposició es presenta, ampliada, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona del 20 de març al 4 d’octubre de 2015 amb l’objectiu de donar a conèixer a les comarques de Tarragona aquest excepcional jaciment i, alhora, difondre un episodi fonamental de la nostra història contemporània, el conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès i les seves repercussions a la ciutat.

Presentació del nou recorregut arqueològic i l’espai expositiu: “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”, al MUHBA

Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.

El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.

El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.

| Per a més informació cliqueu aquí |

II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”

Image (1) Terrassa.jpg for post 19540El proper dilluns 23 de març de 2015, el Museu de Terrassa i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica  (ICAC) organitzen la II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”, en l’organització de la qual han col·laborat l’Ajuntament de Terrassa – Universitat i Societat del Coneixement, el Ministerio de Economía y Competitividad, la Generalitat de Catalunya i la Parròquia de Sant Pere.

La sessió estarà dedicada a l’església de Sant Miquel i mostrarà el resultat de les intervencions arqueològiques del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere (1995-2009) i els diferents projectes que actualment s’hi estan realitzant per tal de conèixer millor la funció i la cronologia de l’edifici. La Jornada Tècnica pretén donar difusió  d’aquest important edifici de l’Ègara cristiana.

Aforament limitat, per tant, cal inscripció prèvia a la pàgina web del Museu de Terrassa: http://www.terrassa.cat/cursos

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons – Museu Romà de Premià de Mar (Maresme)

Image (1) Museu-romà-de-premia-de-Mar.jpg for post 19945El proper diumenge dia 15 de març s’inaugurarà l’obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons (Premià, Maresme), que portarà el nom de Museu Romà de Premià de Mar. Des de les 12,00 del migdia estan previstes diferents activitats lúdicoeducatives adreçades a tots els públics, contextualitzades en el món romà a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar). A la 1 tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració i començaran les visites al jaciment.

El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octogonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es podrà visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant  la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€ . Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.

Com l’aforament és limitat, les visites al jaciment es faran en torns de 50 persones.