Presentació dels llibres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Portades dels llibres: “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”El dimarts 10 d’octubre, a les 19,00h, es presentaran a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona els títols “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”. Ambdues publicacions se centren en el període històric comprès entre la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, i l’escàndol del duros sevillanos de 1908.

Els dos llibres han estat coordinats pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret.

Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX, que es va celebrar al Museu Nacional el desembre de 2012 i del col·loqui internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya que va tenir lloc el desembre de 2015.

Les esmentades trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període als quals la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament/reobertura de la seva casa de moneda.

40 rals d’Isabel II falsos, amb la contramarca “FALSA”. Després de 1862. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Un duro detingut. Dibuix satíric de Josep Costa Ferrer, Picarol, relatiu a l’afer dels duros sevillanos. Cap a 1908. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Les publicacions s’emmarquen en dues línies de recerca que impulsa el Gabinet Numismàtic de Catalunya a l’entorn de la fabricació de moneda a la Seca de Barcelona i del fenomen paral·lel de la falsificació monetària. Entre altres aportacions sobre aquest tema cal destacar l’exposició La moneda falsa de l’antiguitat a l’euro, presentada a la seu del Museu Nacional entre juny de 2010 i gener de 2012, i les actes del curs Revolució industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context, que va tenir lloc el 2013.

LLoc: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (la Rambla, 115, de Barcelona)

Inauguració de l’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” al MAC-Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de l'exposició: "La revolució neolítica: La Draga, el poblat dels prodigis", al MAC-BarcelonaDemà dijous 28 a les 19,00 hores s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona l’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis”, que romandrà oberta fins el 4 de febrer de 2018.

Per assistir a la inauguració es demana confirmar l’assistència a macvisites.acdpc@gencat.cat

Les deu primeres persones inscrites podran gaudir d’una visita virtual al poblat neolític de la Draga.

Lloc: Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, Barcelona

Presentació del número 13 de la revista QUARHIS

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Portada del núm. 13 de la revista QUARHISEl proper dimecres 27 de setembre a les 19,00 hores se celebrarà al MUHBA l’acte de presentació de l’últim número de la revista QUARHIS, el 13, que està dedicat In Memoriam a Alberto López Mullor i Pau Verrié.

Durant l’acte de presentació hi haurà unes paraules de record pels companys que ens han deixat aquest any. A continuació, el profesor Claudio Capelli, de la Università degli Studi de Genova, impartirà, en italià, la conferència: “La ceràmica al microscopio. Antiche rotte di merci, uomini e conoscenze nel Mediterraneo ricostruite grazie alle anàlisi di laboratorio”.

Lloc: Sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona (Pl. del Rei, s/n, Barcelona)

| Descarregueu la invitació en pdf |

Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

9. Vista presa des del nord del mur restaurat que tanca una part de la casa aristocràtica 1, concretament en el sector 3 de l’establiment agrari (foto Borja Gil)
8. Vista presa des del sud del bastió, un cop aixecat els nivells superficials del marge que l’ocultava (foto Marcel Solé)
7. Vista presa des de l’est amb el bastió a l’esquerra flanquejant l’entrada de l’oppidum. Al fons l’edifici singular a l’esquerra i l’excavació del tell a la dreta (Marcel Solé).
6. Vista presa des de l’oest . En primer pla el sondeig de la casa 2 de l’oppidum on es veu el tipus de construcció feble de les cases i de la muralla. Al fons del sondeig les estructures d’una altra fortificació més antiga (foto Marcel Solé).
5. Vista presa des del nord un cop s’han rebaixat algunes aportacions antròpiques de còdols i graves. Aspecte total de l’estructura de pans d’argila amb l’impremta de la sitja. Davant una altra sitja de la mateixa cronologia.
4. Vista presa des del nord de la sitja que talla una estructura de pans d’argila amassada (Foto Marcel Solé)
3. Recinte rectangular reblert de cendres, interpretat de moment com una incineradora de restes orgàniques (Foto Marcel Solé).
2. Vista presa des de l’est dels tres fronts de treball: el bastió de l’oppidum a l’esquerra; davant les troballes recents sota l’oppidum i al fons a la dreta la zona 32 amb les restes descobertes dins el tell nord-oest (Foto Marcel Solé).
1. Secció frontal del tell que cobreix l’angle nord-oest del Camp de Dalt. Detall d’un mur de tovots o pans d’argila en procés (foto. Marcel Solé).

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Llegeix més »

II Simposi Internacional d’Arqueologia: «El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI», a El Born CCM

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

II Simposi Internacional d’Arqueologia: "El Rec Comtal, l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I - XXI"Els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que se centrarà en l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més significatives de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, si bé se sap que en la seva gènesi es troba l’aqüeducte romà del segle I, que va ser operatiu fins al segle XX.

El rec era un canal a cel obert que discorria creuant el pla de Barcelona al llarg de 13 km de recorregut, des de les fonts de Montcada fins al mar, i al seu pas es van anar creant diferents nuclis, que han conformat alguns barris de Barcelona; el Rec passa actualment per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El simpòsium abordarà diversos conceptes i activitats amb una visió transversal del Rec: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement, etc. Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Barcelona treballa actualment en un projecte de recuperació i posada en valor del Rec, i al II Simposi Internacional d’Arqueologia «El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI» es vol donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, permetin entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

| Per descarregar la primera circular cliqueu  aquí |

Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

Inauguració l’exposició itinerant “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El dia 15 de setembre a les 20,00 hores, s’inaugurarà  a Valls  l’exposició itinerant “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

Aquesta itinerància incorpora dues novetats: les peces originals dels museus de Valls estaran exposades juntament amb les fotografies de Carles Balsells, i es pot veure també la petita mostra titulada Servei de Taula que s’emmarca dins de l’ XI Memorial Francesc Cabré.  L’exposició estarà oberta a la visita des del 15 de setembre.

Lloc: Antiga Biblioteca Popular, C/ dels Caputxins, 35, de Valls

Anunci de licitació, direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència a Catalunya 2018

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

foto intervenció d'urgència al gasoducte-Martorell-FigueresAmb data 9 d’agost de 2017 s’ha publicat al DOGC el procediment obert per a la licitació d’un contracte de serveis (exp. CU-2017-663) adreçat a la direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya.

 

 

Entitat adjudicadora
a) Organisme: Departament de Cultura.
b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.
c) Número d’expedient: CU-2017-663.

Objecte del contracte
a) Descripció de l’objecte: Direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència durant el 2018
b) Lloc d’execució: Catalunya.
c) Termini d’execució: 12 mesos.

| Accediu al document en pdf |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, juliol 2017

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 51, corresponent al mes de juliol de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment paleontològic de Can Feu (Vallès Occidental)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat 12 de juliol, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, ha estat declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment paleontològic de Can Feu, als termes municipals de Sant Quirze del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental). Aquest és el primer jaciment paleontològic declarat EPA, des de l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, figura legal que protegeix tant jaciments arqueològics com paleontològics.

L’any 1987, en el curs d’una intervenció arqueològica al jaciment romà de Can Feu, es van descobrir les restes fòssils d’un crani d’èquid Hipparion i un rinoceròtid Aceratherium incisivum. Atès el potencial paleontològic de la zona l’any 2001, i amb motiu de la construcció d’una nau industrial en el polígon de Can Feu, es va portar a terme un intervenció paleontològica i es van identificar fragments de mandíbules i restes de dentició aïllades, que pertanyien a un primat fòssil. En una posterior intervenció també es recuperaren més restes de mamífers fòssils: falanges de rinoceront i ossos post-cranials atribuïts posteriorment al mateix primat fòssil.

Fig. 1: Crani d’Hipparion, recollit de Can Feu (1987)
Fig. 2: Crani d’Aceratherium incisivum, recollit a Can Feu (1987)
Fig. 3: Mapa geològic de la zona declarada EPA de Can Feu

Els resultats de la intervenció van ser d’una gran rellevància, ja que es va recuperar un conjunt de fragments ossis d’un primat hominoide del gènere dryopitecus espècie Hispanopithecus laietanus, i la datació s’ha atribuït al vallesià (MN9, de 10 a 9,7 milions d’anys, miocè superior).

La unitat geològica està molt ben definida en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (NMcc), i la proposta de l’EPA es limita estrictament a aquesta unitat, doncs coincideix amb els punts on han anat apareixent les restes fòssils al llarg  dels últims anys.

La diversitat de fauna, pròpia del Miocè Superior, es troba molt ben representada en el jaciment de Can Feu, atès que s’han pogut identificar, fins al moment, tres espècies diferents que van conviure juntes: Hispanopithecus laietanus (simi), Hipparion (cavall), i Aceratherium incisivum (rinoceront).  El jaciment paleontològic de Can Feu és doncs una àrea on afloren espècies de mamífers que varen viure fa  10,0 i 9,7 milions d’anys.