Recull bibliogràfic, juny 2017

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 50, corresponent al mes de juny de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Vista aèria del Jaciment de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Fotografia: Xavier Sicart
Treballs d’excavació al jaciment de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Fotografia: Equip director de la Roca Roja
Treballs d’excavació al poblat ibèric de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Exposició “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923”, al MAC-Empúries

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Imatge de l'exposició: "“Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” El proper dijous 29 de juny a les 19:30h s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries l’exposició temporal “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” que romandrà oberta al públic del 30 de juny al 24 de setembre de 2017

L’exposició d’aquest estiu està dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en els actes de commemoració del 150 aniversari del seu naixement, que se celebra enguany.

Els visitans tindran l’oportunitat de veure algunes de les peces emblemàtiques d’Empúries, com el cap de la dama flàvia o el mosaic dels peixos, i també es podrà veure la gran maqueta de la neapolis, elaborada als anys 20, restaurada recentment amb motiu d’aquesta exposició.

Horari de l’exposició: De dilluns a diumenge de 10,00 a 20,00
Adreça: MAC –Empúries. C/ Puig i Cadafalch, l’Escala-
Contacte: 972 77 02 08 /  macmepuries.cultura@gencat.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |
|Descarregueu el tríptic de l’exposició en pdf |

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |

Exposició “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir” al MNAT

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”Aquesta tarda del dijous 22 de juny a les 19:30 hores s’inaugura al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona), l’exposició  “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”, que romandrà oberta al públic del 23 de juny al 7 de gener de 2018.

L’exposició vol reflexionar sobre el valor de la Història, sobre la formació del coneixement històric, sobre l’ús del patrimoni i sobre l’educació, des de la participació i la complicitat dels públics.

Ciceró deia de la història que és “mestra de la vida”. Per poder navegar en el complex món actual, tothom necessita d’informació històrica que li permeti conèixer els antecedents del present, per poder decidir amb major coneixement i racionalitat.

El projecte “Centcelles, el nostre objectiu” –iniciat el curs 2012-2013, impulsat i coordinat pel MNAT en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i la participació de tots els centres educatius de Constantí (Escola Centcelles, Escola Mossèn Ramon Bergadà, Institut Constantí i Col·legi Turó), ha fonamentat el seu ideari en la voluntat de fer comprensible i participatiu el coneixement històric, derivat en aquest cas, del treball realitzat a partir del conjunt monumental de Centcelles. Enguany, que el projecte ha arribat a la seva cinquena edició, l’exposició “El fil de la història” es proposa un doble objectiu: compartir els treballs realitzats durant aquest curs, desenvolupats en el format d’una exposició i recollir tots els treballs sobre Centcelles, que s’han realitzat al llarg d’aquestes cinc edicions.

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.

Jornada “Cercant una imatge del Pirineu. Nous temps, nous models de gestió del patrimoni cultural”, dintre de l’11è Festival PICURT – Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Logo de PICURT - Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus El dijous 22 de juny de 2017, dintre de l’11è Festival PICURT o Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, es desenvoluparà l’eix temàtic “Cercant una imatge del Pirineu. Nous temps, nous models de gestió del patrimoni cultural”.

El Festival PICURT o Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus és un festival de cinema anual de llargmetratges, migmetratges, telefilms i curts de muntanya de diferents països del món, organitzada per l’Associació CEP (Cultura i Entorn del  Pirineu). Enguany se celebrarà entre els dies 20 al 24 de juny a la Seu d’Urgell, Alàs, Artedó i Andorra.

| Per descarregar el programa de la jornada dedicada als nous models de gestió cultural cliqueu aquí |

Més informació sobre el festival a: http://picurt.org