Categoria: Vídeos

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 12 de novembre.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 29 d’octubre.

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 15 d’octubre.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 1 d’octubre.

El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

Les cavitats càrstiques conegudes com la Bòfia de la Valldan, situades a la carena meridional de l’anticlinal d’Oliana, a Odèn, Solsonès, componen un jaciment singular tant per la seva situació, la seva història recent, però sobretot per les troballes que se li atribueixen. Si bé aquestes coves van ser objecte d’un fort procés d’espoli i modificació entre els anys 1965 i 1980, les visites de recerca que s’hi van practicar als anys noranta van permetre que ara s’hi desenvolupin les primeres excavacions científiques. En el marc del projecte quadriennal “Poblament i explotació salina a l’Alta Ribera Salada (el Solsonès) durant la prehistòria recent”, s’han pogut recuperar noves dades per avançar en l’estudi de les activitats que s’hi van realitzar durant el neolític antic, així com completar el coneixement de la diacronia de les seves ocupacions. Marcada per la presència de diversos braçalets de marbre i ceràmica cardial, la col·lecció que se li atribueix, avui dipositada al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, posa en relleu la importància de la Bòfia de la Valldan per a l’estudi de la implantació de les primeres societats agrícoles i ramaderes a la Catalunya central. La presentació de l’estat actual de la cavitat i l’estratigrafia que s’hi conserva es complementarà amb l’exposició dels resultats dels últims anàlisis i estudis arqueozoològics per a jaciments neolítics tant del Solsonès com d’Osona, fent menció a les novetats dels últims estudis a Tavertet. Aquests resultats es posaran en el context del coneixement actual del neolític antic a la Catalunya central, aproximant-nos al paper que hauria pogut jugar la Bòfia en el territori.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 17 de setembre.

Més enllà de força, carn i llana: implicacions econòmiques i culturals de la ramaderia a Catalunya i al País Valencià entre el neolític i el final de l’edat del ferro amb una perspectiva mediterrània

Conferenciants: Sílvia Valenzuela-Lamas, Vanessa Navarrete, Lua Valenzuela-Suau i Veronica Aniceti (Interaccions Bioarqueologia, Medi i Societat (IMBAS), IMF-CSIC)

Moderadora: Ariadna Nieto Espinet (Universitat de Lleida)

El volum de la recerca arqueozoològica realitzada durant els darrers anys, juntament amb el desenvolupament d’eines d’anàlisi de dades a gran escala, permet oferir una perspectiva diacrònica actualitzada sobre l’alimentació i la ramaderia a Catalunya i al País Valencià des dels inicis de la domesticació dels animals. Al llarg dels tres mil·lennis que abasta el període entre el neolític i el final de l’edat del ferro, les manifestacions materials que suggereixen un increment progressiu de la complexitat social es van fent cada cop més visibles en l’arquitectura i la cultura material. En aquest treball es presentarà una síntesi de més de 146 conjunts de fauna repartits entre les províncies de Girona i d’Alacant, i es posarà en context amb conjunts sincrònics d’altres zones de la Mediterrània (Itàlia, Grècia, Llevant i Nord d’Àfrica). Els resultats permeten observar les diferències i similituds entre períodes i zones, i revela patrons i connexions que, si no fos pels estudis de fauna, seria impossible descobrir.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

L’ús de detectors de metalls a Catalunya: normativa i bones pràctiques per a la protecció del patrimoni cultural

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb l’augment de l’interès per l’ús de detectors de metalls, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recorda la importància de respectar el patrimoni arqueològic i paleontològic del país i conèixer la normativa vigent per garantir la seva protecció.

Per reforçar aquest missatge, el Departament de Cultura i el Departament d’Interior a través del Cos d’Agents Rurals han elaborat un clip informatiu que mostra les conseqüències de l’ús indegut dels detectors de metalls i la importància de preservar el patrimoni cultural. Podeu veure el vídeo a través d’aquests dos enllaços a la Xarxa X i a Instagram.

Tenir un detector de metalls no requereix autorització del Departament de Cultura, però fer-lo servir per a descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques es considera una intervenció arqueològica o paleontològica, subjecta a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català  i al Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Aspectes clau a tenir en compte

– Tota intervenció arqueològica o paleontològica requereix autorització prèvia del Departament de Cultura i ha de ser realitzada per professionals amb titulació universitària adequada.

– L’extracció no autoritzada de patrimoni arqueològic o paleontològic pot comportar sancions administratives que poden arribar fins a 901.518,16 €, depenent de la gravetat de la infracció i dels mitjans tècnics emprats.

– Els objectes arqueològics o paleontològics extrets formen part del domini públic i no poden ser apropiats ni comercialitzats.

– En cas de descobriment fortuït de restes arqueològiques o paleontològiques en superfície, cal comunicar-ho en un termini màxim de 48 hores al Departament de Cultura o a l’ajuntament corresponent, i lliurar el bé. L’incompliment pot comportar multes de fins a 210.354,24 €.

– El Codi Penal preveu penes de presó de sis mesos a tres anys o multes de dotze a vint-i-quatre mesos per danys o espoli en béns de valor històric o jaciments arqueològics, tant terrestres com subaquàtics.

Guia de bones pràctiques

Per tal de protegir el nostre patrimoni, recorda:

– Respectar la professió arqueològica, que només poden exercir professionals titulats.

– Evitar la cerca de tresors: l’arqueologia és una ciència, no un hobby.

– Comunicar qualsevol troballa a les autoritats competents.

– No extreure restes sense metodologia científica: es perd informació valuosa i es destrueix el context.

– No participar en activitats de detectorisme il·legal, ni comprar objectes arqueològics o paleontològics en plataformes de venda online.

Contactes d’interès

– Departament de Cultura: arqueopaleo.cultura@gencat.cat

– Mossos d’Esquadra: 112 (emergències) o mossos.patrimonihistoric@mossos.cat

– Agents Rurals: patrimoni.agentsrurals@gencat.cat

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 25 de juny.

El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana

Conferenciants: Clara Forn Perramon (Museu de Badalona) i Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.Cat SL)

Moderador: Magí Miret Mestre (arqueòleg)

La intervenció arqueològica preventiva al carrer del Temple núm. 43 de Badalona (2023-2024) ha permès documentar restes vinculades al fòrum de la ciutat romana de Baetulo datades entre el canvi d’era i el segle II dC. Dels elements identificats, en destaca un edifici de grans dimensions i dues plantes, i una font monumental associada al sistema públic d’abastament d’aigua. A partir del segle III dC, es documenta una progressiva degradació i transformació de l’espai, amb l’abandonament de les estructures anteriors o la seva reutilització per a activitats productives, com ara una premsa vinícola. Aquest procés de canvi es va perllongar fins als segles V i VI dC, durant els quals es produeix una reocupació parcial de l’edifici del fòrum, quan aquest ja es trobava abandonat i enderrocat. A l’època altmedieval (segles IX-X), la zona es transforma en una necròpolis de la sagrera de l’església de Santa Maria, formada per tombes antropomorfes amb cobertes de lloses de pedra. La importància de les troballes és cabdal, ja que és la primera excavació en extensió que s’ha fet a l’espai del fòrum de la ciutat. Així doncs, ens permet conèixer alguns dels edificis públics de la ciutat i posar en context els diferents elements que coneixem del fòrum de Baetulo proposant una primera evolució cronològica d’aquest espai central de la vida civil i pública romana.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 11 de juny.

Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya

Conferenciant: Alejandro Gil Delgado (investigador associat Museu de la Conca Dellà)

Moderador: Àngel Galobart Lorente (investigador Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà)

Al Montsec de Meià (la Noguera) hi afloren uns estrats geològics de gra molt fi, que originàriament van ser utilitzades per a la industria de la impressió litogràfica i que es coneixen com a calcàries litogràfiques. Aquestes van ser descobertes per l’insigne enginyer de mines i geòleg Lluís Marià Vidal, a finals del segle XIX, i ell mateix va impulsar l’explotació comercial d’aquesta pedra a l’any 1898. Durant els pocs anys que va durar dita explotació es va fer palesa la riquesa fossilífera d’aquestes roques. Vidal va descriure-hi els primers holotips de peixos i rèptils, als quals els hi va atribuir una edat del Juràssic; tot i que estudis posteriors han certificat una edat del cretaci inferior (uns 125 milions d’anys). Durant tot el segle XX aquest jaciment es va convertir en un “supermercat del fòssil”, amb campanyes fetes per investigadors d’arreu d’Europa i molts aficionats de proximitat. El resultat són més de 8.000 fòssils de plantes, insectes i vertebrats, que han permès descriure més de 100 noves especies, repartides en una dotzena d’institucions europees. Això sense comptar els fòssils que es troben en col·leccions particulars. La implicació de la Diputació de Lleida en les campanyes d’excavació, que es van iniciar l’any 1975 i perllongar fins la dècada dels 90, va permetre que més de 4.000 d’aquests fòssils es conservin a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. A partir de l’any 2018, un equip de recerca, composat pel Museu de la Conca Dellà, l’ICP, la UAB i la UB, va iniciar un pla d’actuacions que ha culminat amb la realització d’una tesi doctoral, sobre la gènesi del jaciment, alhora que s’ha pogut reunir virtualment tots els fòssils coneguts, mitjançant un recurs web (pedrerademeia.geoparcorigens.cat).

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Resultats de la intervenció arqueològica del 2023 i 2024 al celler de Rocafort de Queralt: noves dades per la interpretació del poblament prehistòric i històric de la Conca de Barberà (Tarragona)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 28 de maig.

Resultats de la intervenció arqueològica del 2023 i 2024 al celler de Rocafort de Queralt: noves dades per la interpretació del poblament prehistòric i històric de la Conca de Barberà (Tarragona)

Conferenciants: Dioscorides Marín Castro (arqueòleg professional) i Francesc Xavier Florensa Puchol (arqueòleg professional, ATICS SL)

Moderadora: Maria de la Serra Orpinell Serramià (directora del Museu Comarcal de la Conca de Barberà)

El projecte de remodelació i restauració del Celler modernista de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà, Tarragona) va significar emprendre treballs de prospecció arqueològica a la zona de càrrega i descàrrega del Celler durant l’any 2023. Els primers resultats de les prospeccions per l’ampliació de la bodega del celler van resultar positius, documentant fins a 7 estructures negatives tipus sitja. Posteriorment, a la primavera del 2024, les obres d’ampliació es van executar al solar de darrere del celler, en una superfície de 330 m2, on es van poder delimitar fins a 61 estructures arqueològiques, la majoria d’elles tipus sitja, cubetes i forats de pal, però també estructures positives tipus forn i 1 mur de pedra seca. L’excavació i documentació dels farciments de les estructures ha permès interpretar i datar el conjunt arqueològic en 5 horitzons cronològics diferents des de la prehistòria recent a la baixa edat mitjana. Tot i aquesta àmplia cronologia descoberta, sobresurt una ocupació durant l’antiguitat tardana, amb 33 estructures, que permet interpretar el lloc com a possible part rústica d’un possible establimenta Rocafort de Queralt, que ja estaria funcionant des d’època alt-imperial o de canvi d’era, tal com mostren els materials arqueològics recuperats al sitjar. A més, la documentació de fins a 6 estructures negatives amb materials de la prehistòria recent, permet evidenciar l’ocupació prehistòrica del territori, destacant la documentació de materials del bronze inicial i un sepulcre de fossa neolític. En conjunt, aquesta descoberta permet reinterpretar el poblament de la Conca de Barberà, que no presenta gaires jaciments amb aquestes cronologies. Aquesta descoberta dona profunditat històrica a la regió evidenciant ocupacions humanes probablement continues des de la prehistòria recent. No coneixem l’abast complet del jaciment i es pot considerar que tant les restes prehistòriques com les ibèriques i les romanes puguin ser molt més àmplies del que s’ha intervingut fins al dia d’avui.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 14 de maig.

Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera

Conferenciant: Esteve Nadal Roma (Antequem)

Moderadora: Gisela Ripoll (UB, IAUB)

La intervenció arqueològica duta a terme en el solar situat al número 32-50 del carrer Gran de la Sagrera (Districte de Sant Andreu, Barcelona), va permetre identificar diverses estructures que s’inscriuen en un ventall cronològic que oscil·la des de la prehistòria fins a època altmedieval. Així doncs, s’han identificat dos retalls d’època prehistòrica, cinc rases de cultiu corresponents al període ibèric i dues infraestructures d’origen romà que perduraren en ús fins a època altmedieval; un tram de canal relacionat amb la gestió dels recursos hídrics i un tram de via interurbana amb un sector de necròpolis associat. Aquest tram podria correspondre a un ramal de la Via Augusta que comunicaria dues ciutats com podrien ser el cas de Barcino i Baetulo.  La documentació exhaustiva d’ambdues infraestructures posa de manifest la complexitat tècnica en la seva execució que massa vegades es menysté o simplement no se li para la necessària atenció que mereix. El sistema de recollida d’aigües pluvials a través de les cunetes i el drenatge d’aquestes vers uns canals auxiliars que recollien aquesta aigua i l’abocaven a un canal de majors dimensions, denota una gestió molt eficient dels recursos hídrics.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf