Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur”

Conferència: El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) 30 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Isaac Casanovas
Moderador: Magí Miret

La conca del Vallès-Penedès és una àrea clàssica per a l’estudi de les faunes i els ecosistemes del miocè (23,0-5,3 Ma) d’Europa. El seu registre és molt ric i continu, comprenent pràcticament tota aquesta època, però la part corresponent al miocè inferior (23-16 Ma) ha rebut molta menys atenció per part dels paleontòlegs. Els jaciments de vertebrats d’aquesta edat figuren entre els primers descoberts a Catalunya però no s’hi ha treballat intensivament des de mitjans del segle XX, en part perquè són molt menys rics que els jaciments del miocè mitjà i superior de la mateixa conca. Des de 2011 un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha prospectat intensivament les successions d’aquesta edat, fet que ha permès incrementar notablement el nombre de jaciments coneguts i mostrejar els clàssics emprant mètodes moderns, resultant en la descoberta de milers d’exemplars. Aquesta nova informació permet afinar la cronologia dels importants canvis climàtics i faunístics globals que succeïren durant el miocè inferior.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Isaac Casanovas sobre els aspectes mes destacats de la conferència.

  • Per què és tan important el Miocè?

El Miocè s’inicià fa uns 23 milions d’anys i finalitzà fa poc més de 5, és per tant l’època més llarga del Cenozoic, l’anomenada ‘era dels mamífers’. Durant el Miocè s’originaren i diversificaren les principals famílies de mamífers que existeixen a l’actualitat, que substituïren a grups més arcaics, apareguts poc després de l’extinció dels dinosaures. Al teló de fons el món anà adoptant a poc a poc un aspecte més semblant a l’actualitat. Per una banda els continents poc a poc anaren ocupant les seves posicions actuals, i per una altra el clima global, que havia sigut molt càlid durant el principi del Cenozoic, s’anà refredant paulatinament fins a l’actualitat. A més, per si tot això fos poc, durant el Miocè divergí la línia de primats que acabaria donant lloc als éssers humans.

  • …i el Miocè inferior?

És l’inici de tot això. Al Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (fa entre uns 23 i 15 milions d’anys) les temperatures globals encara eren diversos graus superiors a les actuals, de manera que a Catalunya hi havia boscos subtropicals, llacs infestats de cocodrils i fins hi tot barreres d’esculls de corall a les zones costaneres. A més aparegueren diversos animals procedents d’altres cantons del món que marcarien el caràcter de les faunes de la resta del Miocè. Aquestes, encara convivien amb els darrers supervivents de la ‘primera fornada’ de mamífers.

  • De quins animals es tractava i d’on venien?

Tenim els mastodonts, per exemple, parents remots dels elefants. Aquests s’originaren a l’Àfrica abans del Miocè, però aquell continent estava separat de la resta fins fa uns 20 milions d’anys, quan el moviment de les plaques tectòniques va fer que entrés en contacte amb el Pròxim Orient. A través d’aquell pont continental els mastodonts es dispersaren ràpidament per Àsia, Europa i Amèrica. A Catalunya en tenim alguns dels exemplars més antics d’Europa, que tindrien uns 18 milions d’anys. Però de l’Àfrica també ens arribarien els primats, que s’havien extingit feia milions d’anys dels continents septentrionals. A Catalunya no en trobem restes fins molt més tard, fa uns 12 milions d’anys, però sabem del cert que es dispersaren abans, o sigui que no hem de perdre l’esperança. A part dels mamífers africans apareixen també en aquell moment diversos grups d’herbívors i rosegadors originats al Pròxim Orient, i creuant l’estret de Bering ens arriben els primers cavalls, que van evolucionar a Amèrica del Nord.

  • Quins jaciments d’aquesta edat hi ha a Catalunya?

A Catalunya, i concretament a la conca del Vallès-Penedès, hi tenim un dels millors registres del Miocè d’Euràsia amb centenars de jaciments coneguts i desenes de milers de fòssils recuperats. No obstant, coneixem aquest registre de manera desigual. La part que correspon al Miocè mitjà i superior, i que inclou els jaciments llegendaris dels Hostalets de Pierola i Can Llobateres (Sabadell), es coneix molt bé. En canvi el Miocè inferior no. Els jaciments que hi ha, amb comptades excepcions, són més pobres i a la majoria no s’hi ha treballat durant dècades. Sabent tot això vam decidir emprendre diverses campanyes de prospecció, mostratge i excavació entre 2011 i 2017 que van resultar en la descoberta d’un bon grapat de nous jaciments. A més vam poder mostrejar alguns jaciments ‘clàssics’ emprant mètodes moderns, que permeten per exemple recuperar els fòssils de microvertebrats, totalment ignorats fins ara. També vam comprovar però que amb el pas dels anys alguns jaciments havien estat destruïts al construir carreteres, pedreres o abocadors.

  • I quins són els principals resultats que n’heu tret?

De moment, hem aconseguit bones mostres de fòssils de la majoria de jaciments estudiats, principalment pel que respecta als petits vertebrats. Així hem pogut constatar que no eren tan pobres com inicialment es pensava i que en la majoria de casos hi ha tant petits com grans vertebrats. Això és important perquè no passa a altres registres d’aquesta edat ben coneguts, com el de la conca de Calataiud-Montalbán a l’Aragó, on els jaciments només inclouen petits vertebrats. Com que els petits vertebrats, principalment els rosegadors, són bàsics en la datació relativa dels sediments continentals podem afinar l’edat de la dispersió d’alguns dels nous grups de mamífers, com els mastodonts. A més hem pogut assignar amb precisió una edat als diferents jaciments combinant diversos mètodes, com la magnetostratigrafia i la biostratigrafia. Ara sabem que cobreixen un interval de temps relativament curt, des dels 18 als 16 milions d’anys, coincidint amb un període de temperatures globals especialment càlides que es coneix com l’Òptim Climàtic del Miocè. Tots aquests resultats s’han presentat en congressos internacionals i ja s’han publicat algunes descripcions de la fauna recuperada als principals jaciments, com les Cases de la Valenciana (Gelida).

  • I quins són els vostres plans de futur?

En principi, publicar un article de síntesi sobre la cronologia dels jaciments, incidint en la datació dels moments d’intercanvi faunístic entre els continents europeu, africà i americà. Per una altra banda, estudiar si els canvis que veiem en la composició i la estructura de les faunes de mamífers poden tenir relació amb els canvis climàtics que succeïren al trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà. I, finalment, tornar a excavar el jaciment dels Casots a Subirats, un jaciment excepcional de fa 16 milions d’anys. No s’hi ha fet cap campanya des de mitjans de la dècada de 1990 i és tan ric que ens permetrà conèixer amb detall com eren els ecosistemes de finals del Miocè inferior.

Seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, a la UB

pòster del “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa"El proper dimarts 15 de gener de 2019 a les 14,00h, el Dr. Tilmon Lenssen-Erz, de l’Arxiu Africa d’Arqueologia de Colonia/ lnstitut  de  Pre i  Protohistoria, Universitat de Colonia, oferirà seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, que tindrà lloc al Seminari de Prehistoria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

No hi ha gairebé cap paisatge a nivell mundial que hagi sofert canvis tan petits des de la prehistòria com la muntanya Dâureb / Brandberg a Namíbia. Aquí, el canvi antropogènic més notable, encara avui, és l’omnipresent art rupestre: aproximadament 50.000 representacions en uns 1.000 llocs, en una àrea circular de 25 km de diàmetre. Aquesta tradició artística dels caçadors-recol·lectors, que va florir entre fa 4.000 i 2.000 anys, se centra en els humans que apareixen representats en moltes variades activitats. Una petita part d’aquestes representacions proporciona proves clares de producció sonora o, més concretament, de l’arc musical. Aquestes representacions no formen un corpus d’art homogeni, sinó que més aviat codifiquen diferents modes i contextos de produir so. Així, es poden plantejar diferents configuracions socials en les que l’art i el so –presumiblement junts– han tingut un paper destacat.

Una altra línia d’evidència de producció sonora prehistòrica es pot trobar a la falda del Dâureb / Brandberg, on en una vall particular no només s’hi van realitzar pintures i gravats –en part sobre la mateixa superfície de la roca– sinó que també s’hi poden identificar litòfons entremesclats que poden ser ambiguament identificats per marques en aquells llocs on es pot produir el so més clar.

El Dâureb / Brandberg i el seu corpus d’art són particularment atractius per a la investigació degut a la densitat extraordinària de jaciments i al fet que tot s’ha publicat íntegrament, tant imprès com digitalment.

Conferència “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale”, al CSIC-IMF

Cartell de la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline HamonDemà dimarts 11 de desembre de 2018 a les 12,00 hores tindrà lloc, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC,  la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique. L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline Hamon (CNRS, Paris), organitzada pel grup de recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”.

La cultura rubanée es caracteritza per la seva longevitat (5500-5000 aC) i l’expansió geogràfica dels seus primers fronts de colonització (d’Ucraïna a l’Atlàntic). En absència de sòls preservats, es caracteritza per una aparent reproductibilitat de l’arquitectura de les seves llars configurades en tres parts i una preconcepció de l’organització dels seus hàbitats.

L’anàlisi espacial detallada de les restes arqueològiques recuperades a les fosses associades a aquests hàbitats proporciona una millor comprensió del seu funcionament com a espai domèstic. A partir d’una aproximació multidisciplinària, els aspectes demogràfics, les restes bioarqueològiques, les tradicions tècniques i les activitats practicades dins les cases i entre diferents estructures d’hàbitat, permeten proposar un model de funcionament socioeconòmic amb una alta resolució cronològica i espacial pels poblats Rubanés a l’Europa nord-occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) c/ Egipcíaques, 15. Barcelona

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity” a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Imatges de la xerrada “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”

El proper dimarts 27 de novembre a les 14,00h tindrà lloc el seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”,que serà impartit pel professor Andrzej Rozwadowski de la Adam Mickiewicz University in Poznan, investigador honorari del Rock Art Research Institute, University of the Witwatersrand.

En aquest seminari es presentaran les antigues formes d’art de Minusinsk Basin, al sud de Sibèria, al territori dels Khakas. Entre elles existeix un conjunt únic de petroglifs que inclou una representació d’un xaman amagat en una gran esquerda de la roca. En base a la etnografia relativa al xamanisme dels Khakas, es discutirà si els petroglifs podrien estar reflectint idees associades a les cerimònies d’iniciació xamàniques. El context geogràfic únic d’aquest art rupestre ens conduirà a discutir qüestions més generals relacionades amb la creativitat primària de l’experiència xamànica.

La sessió, que està organitzada per Artsoundscapes Project – ERC, tindrà lloc al Seminari de Prehistòria i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 6, Barcelona).

Conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec” pel Dr. Luis M. Chiappe a l’IEI

Targetó de la conferència: “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), expert en aus prehistòriques i dinosaures, que ha estudiat els fòssils de la Secció de l’IEI.El proper dimarts 20 novembre a les 19,30h tindrà lloc, a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. De la Catedral s/n, Lleida), la conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), especialista en l’evolució de les aus primitives i dinosaures.

Els jaciments ilerdencs coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots dos situats a la cara sud del Montsec de Meià, constitueixen una autèntica finestra al passat d’un desconegut llac que ens parla de la vida de fa 130 milions d’anys, que se situa cronològicament en el principi del cretaci.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La Cuirassa. El call de Lleida”

Conferència: “La Cuirassa. El call de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciants: Xavier Payà i Marta Morán
Moderador: Oriol Saula

Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000 m2 han permès recuperar importants restes de l’antic barri de la Cuirassa, habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV. Destaca la documentació de carrers, places i espais privats corresponents a diverses cases, una d’elles destruïda per l’assalt i incendi del 13 d’agost de 1391 i que hem batejat amb el nom de la casa del Pogrom.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins aspectes considereu més rellevants de la intervenció?

La possibilitat de intervindré arqueològicament sobre una part molt important de la superfície de la antiga cuirassa i recuperar el traçat d’alguns dels seus carrers.

El descobriment de les restes d’una gran casa gòtica, residència d’una important família del call, destruïda durant el pogrom de 1391, i la recuperació de l’aixovar de caràcter excepcional que hi havia a l’interior de la casa en el moment de l’atac.

  • Teniu previst noves excavacions?

Tenim en projecte finalitzar l’excavació d’aquesta casa gòtica uns 150 m2 dels 350 que ocupava al segle XIV. Esperem en un futur proper poder incorporar les restes immobles d’aquell edifici al parc de la Cuirassa.

  • Quin tractament patrimonial s’ha fet amb les restes ?

El projecte del nou parc urbà de La Cuirassa, com el seu propi nom indica, va néixer amb la ferma voluntat de recuperar una història perduda. La història de l’antic call de la ciutat que ha posat definitivament Lleida en la nomina de ciutats que difonen el seu llegat medieval jueu.

Ara es pot passejar per l’antiga cuirassa i veure alguna de les restes integrades en la urbanització, gaudir de imatges textos i restitucions que expliquen els resultats d’excavació. Uns elements que formen part del projecte de difusió cultural que inclou “Les Veus de la Cuirassa” on a partir de codis QR  diversos personatges habitants del call expliquen aspectes de la vida , les costums i la cultura hebraica.

XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”

Imatge del XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”Us recordem que els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Palau Nacional), el XVI Congrés Nacional de Numismàtica, que en aquesta edició coorganitzen el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN).

El tema central del congrés girarà a l’entorn dels “Tresors i troballes monetàries: protecció, estudi i museïtzació”,  i recollirà les darreres descobertes en l’àmbit de la numismàtica que tradicionalment han estat uns dels pilars i raons d’ésser dels congressos nacionals.

| Descarregueu el full d’inscripció i la normativa per a les presentacions en pdf |

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a la UB

Cartell del seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera El proper dimarts 13 de novembre a les 14,00 hores tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, de Barcelona) el seminari “Neuroscience meets archaeology: Brain activity patterns associated to mental states”, a càrrec del Dr. Carles Escera, membre del Brainlab-Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, de l’Institut de Neurociències Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

El seminari es desenvolupa en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

Els humans, com a espècie social, depenem en gran mesura de les nostres capacitats comunicatives per organitzar nostra activitat vital i assegurar la nostra supervivència. La comunicació humana es fonamenta en l’habilitat del cervell per manegar el so a través de la complexa i poderosa maquinària del sistema auditiu, que extreu patrons dels sons de la parla i els ritmes intrínsecs, i la melodia en el flux musical. Aquests patrons es codifiquen en una xarxa cerebral distribuïda parcialment, solapada però segregada, que s’estén per tot el còrtex cerebral (inclús estructures subcorticals). En aquesta xerrada, es presenta una perspectiva general sobre l’organització estructural i les dinàmiques en el sistema auditiu, per destacar alguns dels seus principis funcionals bàsics, defensant que analitzant patrons d’activitat neuroelèctrica cerebral extrets de l’electroencefalograma (EEG) es poden identificar estats mentals induïts per entorns sonors particulars, com els que es donen en jaciments arqueològics amb art rupestre.