Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 «La Torre de Vallferosa (Torà, Segarra): cronologia i construcció»

Conferència «La Torre de Vallferosa (Torà, Segarra): cronologia i construcció»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 d’abril de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciant: Joan Menchon
Moderadora: Marta Sancho

Gràcies als programes de l’1 % cultural de la Generalitat de Catalunya, els anys 2006 i 2008 es van fer un seguit de treballs de restauració a la torre de Vallferosa que van possibilitar l’accés al seu interior. L’observació d’aquesta estructura, una de les més interessants de l’arquitectura militar medieval, i la datació radiocarbònica de la fusta d’un dels seus cadafals fan plantejar noves hipòtesis sobre la seva construcció i cronologia i per tant, l’adscripció a l’arquitectura militar de l’entorn de l’any 1000.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada al conferenciant, Joan Menchon, sobre qüestions relatives a la datació de la torre.

  • Si la torre exterior es del segle VIII, quina cronologia te la interior? Hi ha paral·lels amb aquesta datació?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, és difícil de poder respondre. En primer lloc no tenim clar, o preferim ser prudents: estem amb dues torres o una primera torre que, en un moment determinat, es reforça quan és a mitges? La pregunta es oberta. Si és el segon cas, poca diferencia cronològica ha d’haver, si es el primer cas, potser la poca o nul·la diferència de tècnica constructiva ens diu que la distància cronològica és petita.

  • És una torre islàmica o feudal?

Si és una torre del segle VIII, almenys l’exterior, el terme feudalisme no s’hauria d’aplicar, no? Islàmica és la torre interior del Cargol, a pocs quilòmetres, i les diferències arquitectòniques son importants. Potser hauríem de parlar de com definir i datar altres torres properes com les de Peracamps o Ardèvol. I potser hauríem d’obrir una tercera via: ni una cosa ni l’altra. I si és una torre de pagesos o tinents de la terra que no podem enquadrar ni en l’òrbita islàmica depenent de Balaguer ni el l’òrbita de la marca?

  • Pot ser que la mostra de fusta estigui contaminada i la datació sigui incorrecta? No es molt arriscat datar la torre només amb una mostra de fusta? I si la fusta es reaprofitada?

Pot ser que la mostra estigui contaminada, pot ser que la datació sigui incorrecta, poden ser moltes coses, però en principi hem de confiar en la mostra i en l’analítica, no podem malfiar perquè senzillament la datació no quadri amb el que s’ha dit fins ara. Pel que fa a una sola mostra per datar la torre, certament ens en calen més i, de fet, hem sol·licitat noves analítiques d’altres fustes de la torre que ajudaran a enquadrar de forma definitiva, esperem, la cronologia. Quant a si és una fusta reaprofitada o no, es fa difícil de creure en una zona rural i boscosa.

Cicle de conferències «Parlem de Patrimoni»

Image (1) cicleconferencies.jpg for post 4647El dia 10 de febrer de 2012 a les 19:00h tindrà lloc la conferència “Intervenció de ceràmiques arqueològiques al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Exemples de l’Anoia” a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada, a càrrec de Mª Àngels Jorba i Valls, llicenciada en Història Antiga i diplomada en restauració del material arqueològic.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) fa 30 anys que desenvolupa la coordinació de les tasques de restauració d’elements arqueològics en estreta relació amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i, també de peces procedents de museus on tenen patrimoni arqueològic.

La conferència segueix el recorregut d’una ceràmica pel Centre i els diferents processos de conservació i restauració realitzats fins a la sortida de la peça i la seva exposició a través d’exemples de jaciments anoiencs.

Nova exposició al MAC: «Troballes. Petits tresors dels jaciments catalans»

Image (1) troballesarqueologia.jpg for post 4565La seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya oferirà, a partir del 3 de febrer, l’exposició “Troballes. Petits tresors dels jaciments catalans”.

«Troballes» és una nova línia expositiva iniciada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que pretén convertir el MAC en un aparador de l’arqueologia catalana on s’exposaran nous materials arqueològics amb un discurs renovat i on es generaran eines per mostrar els avenços que fa l’arqueologia en el nostre país.

Aquestes exposicions compten amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i mostraran al públic alguns dels jaciments excavats en els darrers anys, tots ells jaciments amb resultats sorprenents o que aporten resultats importants en la recerca arqueològica de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |

El derelicte de Deltebre I: un vaixell de la Guerra del Francès

Image (1) Deltebre-I.jpg for post 4426Al municipi de Deltebre (Baix Ebre), des de l’any 2008, s’està excavant un derelicte del primer quart del segle XIX, amb importants troballes, úniques al nostre patrimoni arqueològic subaquàtic.

Els treballs d’excavació fins ara duts a terme han permès documentar les restes d’un vaixell enfonsat de principis del segle XIX i trobat, fortuitament, l’estiu de 2008, al Delta de l’Ebre. El derelicte en qüestió estava situat a una fondària de 6 metres, a prop de l’actual desembocadura de l’Ebre, a l’est de la localitat de Deltebre (Baix Ebre).

Aquest vaixell, batejat amb el nom de Deltebre I, hauria format part de la flota que pertanyia a la coalició anglo-hispano-siciliota, que en el marc de la guerra del Francès va atacar la ciutat de Tarragona, en mans dels francesos, el 19 de juny de 1813. Durant el seu retorn al port d’Alacant s’enfonsà a les boques del Delta de l’Ebre degut, segurament, a un temporal de Llevant.

Les restes del vaixell es troben en molt bon estat de conservació. Els treballs arqueològics han permès recuperar nombroses botes de fusta intactes i tancades (contenint munició de plom), objectes de la tripulació, morters, compassos, un pot de mostassa anglesa, peces de marbre, tinters, una regla de càlcul, un compàs de Galileu, escandalls, lents de sextant, 65 monedes de Catalina II de Rússia, una moneda de George III d’Anglaterra de 1807, i una moneda de Ferran VII com a príncep de Catalunya. També cal destacar la troballa d’un canó de bronze amb un escut de George III d’Anglaterra datat de 1798. Totes aquestes evidències, i observant la gran quantitat de munició, apunten que es tractaria d’un vaixell de transport de material militar de pavelló hispano-britànic. Pel que fa a l’arquitectura naval del vaixell s’ha constatat un sistema de construcció anglès, caracteritzat per la utilització massiva de clavilles per unir la quilla, les quadernes i les traques.

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va dur a terme els primers treballs arqueològics, amb caràcter d’urgència, durant l’estiu de 2008. La campanya arqueològica va comportar la creació d’un mur al voltant de la superfície del vaixell per tal de delimitar l’espai, protegir les restes i evitar l’erosió. El primer element que va ser extret de l’aigua va ser el canó de bronze.

L’estiu de 2011 es va proposar la realització d’intervencions arqueològiques sistemàtiques. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va autoritzar les excavacions del 29 d’agost al 30 de setembre de 2011, sota la direcció dels arqueòlegs del CASC Gustau Vivar Lombarde i Rut Geli Mauri.

Si voleu, podeu deixar aquí els vostres comentaris, però també podeu participar al fòrum de Facebook de Patrimoni.Gencat.

| Galeria d’imatges |

Intervenció arqueològica preventiva per a la recuperació d’un fragment de vaixell a la platja del Serrallo (Sant Jaume d’Enveja, Montsià)

Image (1) IMG_8593.jpg for post 4471Entre els dies 9 i 16 de gener de 2012 s’ha dut a terme la intervenció arqueològica per a la recuperació d’un fragment de vaixell aparegut a la platja del Serrallo de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).

La recuperació del fragment, concretament de la proa, s’ha realitzat gràcies a un projecte organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Les característiques constructives que mostra indiquen, que es tracta d’un vaixell anglès, just en el moment on s’alternava la construcció en obra viva i en obra morta. El fragment recuperat presenta unes dimensions màximes de 5,2m de longitud i 3,5m d’alçada màxima i és possible que sigui un dels 5 vaixells anglesos (el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396) que van embarrancar al delta de l’Ebre el juny de 1813 després d’un atac a la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès, i la qual estava en mans dels francesos. Aquestes restes no es correspondrien al mateix vaixell del Deltebre I, i que el CASC excava des de l’any 2008 a davant de l’Illa de Buda (Deltebre, Baix Ebre).

Feia dos anys que el fragment s’anava tapant i destapant per la sorra de la platja però finalment s’ha pogut recuperar i dipositar de manera provisional en un magatzem del municipi. Amb posterioritat es duran a terme els treballs de consolidació i restauració.

| Galeria d’imatges |

VII Encuentro Internacional ICOM-España: Actualidad en Museografía

Entre l’1 i el 3 de desembre de 2011 se celebrarà a Madrid el VII Encuentro Internacional ICOM-España: Actualidad en Museografía, dedicat a l’exposició de les últimes novetats en museus del panorama internacional.

Aquestes trobades internacionals sobre museografia, organitzades per ICOM-España, representen el fòrum anual on els responsables d’alguns dels museus recentment inaugurats o reformats presenten els seus projectes davant dels professionals de museus.

Es presentaran, doncs, interessants ponències sobre alguns dels museus, de recent creació o remodelació, tan nacionals com  internacionals, seleccionats amb la intenció d’abarcar l’ampli panorama de la museografia actual.

| Descarregueu programa en PDF |

| Butlletí d’inscripció |

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 «Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica»

Conferència «Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de novembre de 2011, 19:00h

Conferenciants: Josep Guitart, Joaquim Pera, Toni Gironès i Josep Ros
Moderador: Josep Ramon Gallart

Després de 21 anys de recerca arqueològica a la ciutat romana de Iesso el Parc Arqueològic de Guissona ha estat ordenat per a la visita i, juntament amb el Museu de Guissona Eduard Camp, s’ha proposat un nou discurs museogràfic. La museïtzació del Parc i la nova exposició permanent del Museu, al costat del Parc i en l’edifici de la Fassina, posen a l’abast del públic un equipament patrimonial, cultural i turístic de primer ordre. La conferència presentarà aquest nou equipament cultural i aprofundirà en els criteris utilitzats en el projecte arquitectònic que s’ha fet en el Parc. Aquesta serà la primera conferència que s’emetrà en format streaming en el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre la importància del jaciment de Iesso a Catalunya i sobre la seva recent museïtzació com a Parc Arqueològic.

  • Quina importància té el jaciment de Guissona?

La ciutat romana de Iesso es va fundar a l’entorn de l’any 100 aC a l’actual Catalunya interior; aquesta ciutat juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), configura la xarxa urbana romana de les terres de Lleida. La realització d’excavacions en extensió d’una part important d’aquesta ciutat romana han permès conèixer, mitjançant l’estudi de la seva evolució històrica i urbana, el procés de romanització de les terres de Lleida.

  • El Patronat d’Arqueologia de Guissona està finalitzant un projecte de rehabilitació i posada en valor del jaciment. En que ha consistit?

L’any 2009 el Patronat d’Arqueologia de Guissona va rebre un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, per portar a terme un projecte de posada en valor del parc arqueològic de Guissona i del museu de Guissona Eduard Camps. Les actuacions realitzades en aquests dos espais han consistit en la consolidació de les restes arqueològiques, creació d’un itinerari de visita, construcció d’una coberta per l’edifici termal i la creació d’una nova exposició museogràfica. Unes accions que han permès ordenar el jaciment i posar les bases d’un equipament patrimonial de primer ordre.

  • Quins són els reptes o projectes de futur?

A nivell arqueològic cal pensar que l’espai excavat actualment és aproximadament el 20% de la totalitat del Parc Arqueològic, per tant, una de les tasques de futur és continuar amb la recerca arqueològica en espais nous del parc. I a nivell de gestió, el gran repte és socialitzar el jaciment, elaborar estratègies perquè el jaciment sigui conegut i visitat pel màxim de públics possible, i d’aquesta manera transmetre a la societat el resultats de la recerca realitzada.

Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 «Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell)»

Conferència «Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de març de 2011

Conferenciants: Josep Gallart, Elisabet Cerdà i Rosa M. Martín
Moderadora: Marina Miquel Vives

Fa uns anys es va fer una operació de documentació i recuperació de les vestimentes i els esquelets trobats en el sepulcre d’Agramunt. El sarcòfag contenia indumentària civil femenina i masculina de teixit de lli, motiu pel qual es pot afirmar que els seus portadors no pertanyien a l’alta noblesa. La importància d’aquesta troballa rau en el fet que són les restes tèxtils civils medievals més antigues de la indumentària de la noblesa local catalana que s’han trobat fins al moment.

Consulteu el vídeo de la conferència al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 «Noves dades sobre les àrees residencials de la ciutat de Tàrraco»

Conferència «Noves dades sobre les àrees residencials de la ciutat de Tàrraco»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de Maig de 2011

Conferenciants: Marta Brú, Montserrat Garcia, Josep F. Roig i Imma Teixell
Moderador: Francesc Tarrats

Les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme als voltants del Mercat Central, així com en la reserva arqueològica del carrer Eivissa de Tarragona, estan aportant noves dades al coneixement de les àrees residencials de Tàrraco amb una àmplia ocupació dels espais suburbials de la ciutat.

Tribuna d’Arqueologia 2007 «La investigació paleontològica al sinclinal de Vallcebre (Berguedà)»

Conferència «La investigació paleontològica al sinclinal de Vallcebre (Berguedà)»
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2007

Conferenciants: Bernat Vila, Oriol Oms i Josep Marmi
Moderador: Àngel Galobart

A la ponència es varen repassar les principals troballes i estudis fets a l’entorn dels emblemàtics jaciments icnològics de Fumanya durant els darrers anys, que han permès contextualitzar els vertebrats de finals del Cretaci superior al Pirineu català i promoure’n la conservació i la difusió.

| Vegeu article |