Us recordem que el dimarts 12 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.
Excavacions al Kachchh, Índia: el cementiri de Juna Khatiya i la Civilització de l’Indus
Conferenciants: Francesc C.Conesa (GIAP-ICAC) i Juan José García-Granero (HUMANE-IMF-CSIC)
Moderador: Marco Madella (ICREA-UPF)
Ara fa 4.500 anys la regió del Kachchh, a l’oest de l’Índia, va jugar un paper essencial en el desenvolupament de la Civilització de l’Indus, també coneguda com la Civilització Harappa o de la Vall de l’Indus. Al Kachchh hi trobem grans assentaments urbans i una xarxa de ciutadelles que es van construir a l’auge d’aquesta cultura de l’edat del bronze. Tot i així, fins al dia d’avui ens havia arribat més aviat poca informació sobre el període formatiu just anterior, conegut com la fase Early Harappan (cap al 3.300-2.600 aC). Durant aquest període, el Kachchh es va integrar plenament en l’esfera cultural del món de l’Indus i en les seves xarxes de comerç i intercanvi entre el riu Indus i el subcontinent indi, l’altiplà iranià i a través del mar d’Aràbia fins a la costa est de la península aràbiga i l’antiga Mesopotàmia. El cementiri de Juna Khatiya, descobert el 2016 i excavat al llarg de tres campanyes entre el 2019 i el 2022, ens situa precisament a la fase Early Harappan. Actualment, és la necròpolis més extensa localitzada en tot l’àmbit geogràfic de l’Indus i el seu estudi aporta noves dades sobre aquesta etapa de formació inicial. Es presenten els treballs desenvolupats al voltant de l’excavació i l’estudi de materials del cementiri. Aquestes tasques inclouen elements de la teledetecció i l’arqueologia del paisatge, la bioarqueologia, l’arquebotànica i l’arqueologia molecular aplicada en ceràmiques, sòls i sediments. També es presentaran els resultats més recents de les excavacions a l’assentament de Padta Bet previstes pel 2024. L’exploració preliminar i superficial d’aquest espai d’hàbitat, pròxim al cementiri, presentava indicis d’un possible assentament semipermanent i de caràcter pastoral coetani a la necròpolis. En cas de confirmar-ho, es tindria, per primera vegada i per a aquesta fase, un binomi assentament-necròpolis que permetrà respondre moltes preguntes actuals, com per exemple, qui era i d’on venia la població que es va fer enterrar a Juna Khatiya? El projecte arqueològic al Kachchh és una iniciativa de la Universitat de Kerala, la Universitat del Kutch, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC, i en els darrers anys ha rebut el suport de la Fundació Palarq i el CSIC.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta la primera trobada catalana sobre tractament de restes humanes com a material sensible.
En aquesta publicació, la Dra. Antònia Díaz-Carvajal presenta un cas d’estudi sobre les dues àrees funeràries del poblat medieval de l’Esquerda. A partir de l’anàlisi de les restes osteològiques de 181 individus procedents de les excavacions arqueològiques realitzades entre 2008 i 2012, la recerca s’ha centrat en dos aspectes: d’una banda en reconstruir les actituds de les poblacions antigues enfront de la mort, i els actes i rituals associats al tractament del cos; i de l’altra, en determinar les condicions de vida i les característiques de la població medieval. L’objectiu és obtenir una visió documentada i tan àmplia com sigui possible, i fer-ne una valoració en el seu context geogràfic, històric i social.
En el marc del projecte de recerca que es realitza des de fa anys sobre el túmul neolític de Vilanera (l’Escala), s’ha organitzat aquest seminari internacional, els objectius del qual són contribuir a l’actualització i coneixement de l’origen i primer desenvolupament del Megalitisme a la península Ibèrica i regions veïnes.
El 2004, un grup d’aficionats a l’espeleologia d’Isona (Pallars Jussà) va fer una espectacular troballa a la Cova de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell): restes esquelètiques de vuit individus, un home, una dona i sis infants i joves amb els seus aixovars, conservats en molt bon estat.
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).