Finalitzen els primers treballs de restauració i consolidació de la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià)

Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià) és probablement la necròpolis tumulària d’incineració més emblemàtica de la Catalunya occidental i el jaciment funerari més extens de la vall inferior del Segre.

És, a més, un dels exponents de les necròpolis de túmuls plans que es desenvolupen en l’àmbit regional del Segre-Cinca entre els segles IX i VII a. de la n. e., en què també trobaríem les necròpolis de Pedrós (Seròs), d’Almenara (Agramunt), la Pena (Torregrossa) o la Colomina (Gerb).

La necròpolis de Roques forma part d’un complex arqueològic més vast que integra diversos jaciments homònims de diversa natura. Fou excavada entre els anys 1963 i 1964 sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els treballs foren iniciats per José A. Tarragó i prosseguits per Rodrigo Pita i Luís Díez-Coronel. En aquell moment es catalogaren fins a nou localitzacions que s’interpretaren com a necròpolis de túmuls, quatre de les quals foren intervingudes en què s’identificaren globalment un total de 338 estructures. L’anomenat camp F és el jaciment que aplega la màxima concentració de túmuls, amb almenys 200 estructures numerades, i de totes les localitzacions inventariades és la que encara es conserva.

Aquest espai fou objecte d’una intervenció entre els anys 2001 i 2003 per iniciativa del Consell Comarcal del Segrià. Es dugueren a terme tres campanyes de neteja i redelimitació en el marc de diversos plans d’ocupació, sota la direcció arqueològica de Montse Gené. Aquests treballs van permetre també la identificació i l’excavació de noves estructures tumulàries fins aleshores desconegudes o no excavades. Un dels elements més destacats fou la troballa del conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques.

L’any 2017, amb la voluntat d’adequar i fer visitable el jaciment, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha emprès el projecte de consolidació i restauració de la necròpolis de Roques. Els treballs han estat executats per l’empresa Iltirta Arqueologia SL entre els mesos de juliol i setembre i han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Seròs i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.Read More »

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |

Exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, al MAC-Barcelona

invitació de l'exposició "La fi és el principi" al MAC-BarcelonaDemà dijous 20 de juliol a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona la inauguració de l’exposició temporal “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, que romandrà oberta al públic fins a l’11 de setembre.

Dintre de l’exposició,  s’introdueixen  les activitats de temàtica artística “Camins de Vida i de mort”, amb un seguit de propostes creades específicament en el context de la mostra, a càrrec de Fausto Espejel i la Formació Psicocultural de Movimiento y Danza, mitjançant murals, moviment i dansa.

Activitat gratuïta amb places limitades. Es recomana reserva a macvisites.acdpc@gencat.cat

Lloc: Passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona

Resultats de les excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera (l’Escala)

Els excel·lents resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al jaciment de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), han posat al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mig (al voltant del 4500 aC,), de diverses tombes de cremació del bronze final, i també de la primera edat del ferro. Aquestes cronologies han permès determinar els inicis del poblament del territori.

Les excavacions finalitzades recentment al sector 3 de Vilanera (l’Escala), estableixen l’origen d’aquesta necròpolis en el neolític mig, sobre el 4.500 aC. La represa dels treballs arqueològics, iniciats la tardor del 2016 per part del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, ha permès excavar en profunditat el gran túmul que es va localitzar en intervencions precedents, i continuar les tasques d’excavació i delimitació de la necròpolis de cremació.

Els resultats de l’excavació han estat excepcionals. A la necròpolis de cremació s’han pogut excavar diverses estructures funeràries que pertanyen a la necròpolis de la primera edat del Ferro, excavades en el subsòl, on s’han trobat una urna que conté les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. Igualment s’ha trobat una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on s’ha aparegut una petita urna ceràmica encastada en una diaclasa del subsòl.

Respecte al túmul, aquesta troballa és rellevant, tant a nivell cronològic com a nivell estructural. Les seves singulars característiques juntament amb les troballes recuperades, entre les quals una peça de ceràmica tipus Montboló, permeten situar la seva construcció dins del neolític mig. Aquesta atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els primers estadis del poblament d’aquest territori.

Pel que fa a l’arquitectura, estem davant d’una estructura complexa formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul inferior, també format amb pedres. Per sota d’ambdós nivells ha aparegut una estructura megalítica amb una gran llosa de coberta. A l’espai excavat del túmul han aparegut 4 inhumacions primàries, totes elles en posició fetal i cobertes amb pedres.

L’any 2016 el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar el turó de Vilanera i l’àrea adjacent Espai de Protecció Arqueològica, atesa la importància de les restes arqueològiques conegudes en aquesta zona, situada dins del terme municipal de l’Escala. Els treballs arqueològics han comptat amb l’assistència dels arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la col·laboració de Xavier Farré, propietari actual dels terrenys, i s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa Baula dirigit per Dolors Codina i amb la participació de Maribel Fuertes, Francesca Pullia, Gerard Prados i Rosa M. Amigo, amb la col·laboració també d’estudiants d’arqueologia procedents de diverses universitats.

Conferència “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

Avui presentació del catàleg de l’exposició “La fi és el principi” al Parc Arqueològic Mines de Gavà

Imatge de la presentació del Catàleg de l’exposició “La fi és el principi” Avui dijous 23 de març, a les 19,00 hores, tindrà lloc al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà la presentació del catàleg de l’exposició “La fi és el principi”, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Arqueoxarxa, que mostra més de 300 peces procedents de 19 museus catalans, i que resumeixen més de 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria. Aquesta exposició es va inaugurar l’any 2015 i actualment itinera per museus de tot Catalunya fins a l’any 2018.

La singularitat de les peces exposades a “La fi és el principi”, així com la dificultat de tornar-les a presentar juntes van motivar l’edició d’un catàleg de l’exposició. Aquesta publicació, també produïda pel MAC i Arqueoxarxa, i coordinada pel Museu de Gavà, mostra fotografies de gran qualitat de les peces exposades. A més, compta amb set articles firmats per  Josep Bosch, Joan Daura, F. Javier López-Cachero, Tona Majó, Genís Ribé, M. Carme Rovira, Montserrat Sanz, Ignacio Soriano i Josep Tarrús. Amb aquests escrits, els autors fan una síntesi actualitzada sobre les pràctiques funeràries de la Catalunya prehistòrica.

La presentació del catàleg comptarà amb la presència de Josep Mauel Rueda, Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Miquel Àngel Díaz, Tinent d’Alcalde de Gavà. Durant l’acte, David Ainsa, professor de filosofia, i Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i coordinador del catàleg, dialogaran sobre algunes de les qüestions fonamentals de la mort i les pràctiques funeràries a la prehistòria. El diàleg estarà obert a la participació del públic.

Lloc: Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Carrer Jaume I, 7, Gavà

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”

Conferència “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19:00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

  • Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

  • Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

  • I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.

Xerrada dels Divendres… Història: “Conservació i replicat de patrimoni in situ. Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”

Cartell de la 3a sessió del cicle: “Els divendres...Història” del present curs 2016-17amb una xerrada sobre conservació i replicat de patrimoni "in situ", amb el títol: “Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”El Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 13 de gener la tercera sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17amb una xerrada sobre conservació i replicat de patrimoni in situ, amb el títol: “Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Sandra Val (INICTA. Serveis Integrals en Ciències Naturals i Arqueologia).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 13 de gener 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Cal Pere Vell. c/ Major 14. Begues (Baix Llobregat)

Jornada Egiptològica: “Missions espanyoles a Egipte: arqueologia i altres disciplines”

jornada-egiptologicaEl dissabte 8 d’octubre de 2016, tindrà lloc a Barcelona la Jornada Egiptològica: “Missions espanyoles a Egipte: arqueologia i altres disciplines”, que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia per donar a conèixer les novetats de les missions d’excavació espanyoles a Egipte.

Al llarg del matí, els directors de les diverses missions vinculades a universitats espanyoles que es desenvolupen a Egipte: la de Barcelona a d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Minia), la de Sevilla a l’antiga Tebas i la de Jaén a Qubbet el-Hawa (Asuán), explicaran els resultats de les darreres campanyes. A les sessions de la tarda, professionals especialitzats en aquestes matèries parlaran de tècniques aplicades a les intervencions arqueològiques: momificació i fotografia aèria.

Lloc: Hotel Jazz, c/ Pelai, 3, Barcelona
Preu: 95€, inclou l’admissió a les xerrades, pauses-cafè i el dinar
Contacte: Societat Catalana d’Egiptologia. Telèfon: 93 457 81 20  / e-mail: info@egiptologia.cat

Inscripció a partir del dia 12 de setembre
Places limitades

| Descarregueu el programa en pdf |

 Conclou la segona intervenció arqueològica al Dolmen de la Llosa amb sorprenents resultats

Els treballs d’excavació, conservació i difusió realitzats entre el 18 de juliol i 21 d’agost al monument megalític de Valls de Valira (Alt Urgell) han superat totes les expectatives amb excel·lents resultats pel que fa a la participació, nombre de visites i troballes.

En els darrers anys, els successius descobriments fortuïts a la comarca de l’Alt Urgell de nous monuments megalítics han posat de manifest la rellevància del fenomen en la zona dels Pirineus i Prepirineus occidentals. Davant d’aquesta situació l’empresa pirinenca ReGiraRocs dedicada a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, va decidir iniciar el 2015 una investigació entorn al megalitisme amb el punt de partida fixat en l’excavació arqueològica del Dolmen de la Llosa situat a les afores del poble de Bescaran (Valls de Valira).

Aquella primera intervenció va permetre recuperar nombroses restes humanes i diversos objectes de ceràmica i os pertanyents a l’aixovar dels individus inhumats en la sepultura. No obstant, el resultat més sorprenen va ser la mateixa estructura que havia passat desapercebuda soterrada i oculta entre la vegetació. Les notables dimensions del megàlit i la seva complexitat amb un cromlec de grans blocs de pedra eren elements poc habituals en aquesta zona dels Pirineus.

Enguany, entre el 18 de juliol i 21 d’agost s’ha reprès l’excavació arqueològica amb el suport de l’EMD de Bescaran i finançada íntegrament per la pròpia empresa ReGiraRocs que, de forma altruista, dedica cada any part dels seus beneficis a executar projectes de recerca. Com en el darrer any, l’excavació no s’ha plantejat només com una investigació sinó també com una plataforma de participació ciutadana activa que fomenta la formació i la divulgació, agermanant l’oci i la recerca científica. Aquest fet ha permès que més d’una vintena de voluntaris, amb perfils professionals diversos, cooperessin conjuntament amb els arqueòlegs.Read More »