Publicació de les Actes de les Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponibles les Actes de les Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que tindran lloc els dies 18 i 19 d’octubre a Blanes.

Aquest volum, editat en format digital pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Documenta Universitària, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.

 

Podeu descarregar-vos la publicació des del dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX.

Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Els propers dies 18 i 19 d’octubre de 2024 se celebraran a Blanes les XVII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades conjuntament pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Blanes i l’Arxiu Municipal de Blanes.

Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona neixen el 1992 amb la voluntat de ser un fòrum de discussió en el que tenen cabuda totes les intervencions fetes, tant les de gran envergadura com les més modestes i segueixen essent-ho amb un nou format introduït ja en les darreres que es van celebrar.

Enguany, a més de destacar les novetats més singulars, es farà un repàs de totes les intervencions per períodes cronològics a càrrec d’un relator/a especialista que s’acompanyarà d’un debat al final de cada sessió.

Es posarà també l’atenció en dos temes importants per a la difusió del patrimoni arqueològic vers la societat, a través de dues taules rodones de les quals participaran els diferents agents que hi intervenen. Una de les taules rodones versarà sobre el tractament dels resultats de les intervencions a través de les publicacions. L’altra taula serà sobre la presentació final que es fa dels jaciments un cop excavats i estudiats. Les Jornades finalitzaran amb una visita pel passat romà de la ciutat de Blanes.

Les sessions tindran lloc els dies 18 i 19 d’octubre a la Casa Saladrigas, al carrer del Doctor Roig i Raventós número 2 de Blanes.

Les Jornades són gratuïtes prèvia inscripció obligatòria abans del 30 de setembre a: https://forms.gle/52ymYrvz1hStGuuq7

Per a més informació, programa i inscripcions descarregueu-vos el díptic en pdf

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha inaugurat «EMPÚRIES. Port de cultures», la nova exposició permanent del jaciment greco-romà d’Empúries (L’Escala)

L’exposició explica l’evolució i la importància d’Empúries com a ciutat portuària en època grega i romana, mitjançant els testimonis que la seva història mil·lenària ens han llegat.

La mostra, oberta al públic des del passat 28 de juliol, forma part de l’ambiciós i profund procés de transformació museogràfica del conjunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que es desplegarà al llarg dels pròxims tres anys.

Dissenyada per captivar un ampli ventall de públics atrets pel jaciment, la mostra incorpora també innovadors recursos audiovisuals que interactuen amb les peces exposades.

La mostra “EMPÚRIES. Port de cultures” és la nova exposició permanent del jaciment, que presenta una síntesi de la seva evolució urbanística, paisatgística, artística i cultural des del moment de la seva funció fins a l’alta edat mitjana. L’exposició ocupa cinc-cents metres quadrats de l’antic museu monogràfic del jaciment, que ha estat convenientment reformat i condicionat per tal d’adequar-lo a les necessitats de la conservació de la col·lecció i fer-lo accessible als visitants.

La mostra presenta uns sis-cents objectes representatius de les extenses col·leccions conservades al MAC i especialment a la seva seu d’Empúries. Per tal de fer-la més atractiva i accessible, l’exposició també inclou recursos audiovisuals de darrera generació. “EMPÚRIES. Port de cultures” ha estat comissariada per l’equip de conservadors i conservadores del MAC a Empúries, coordinats per la seva responsable, Marta Santos. El disseny expositiu ha estat desenvolupat per un conjunt de professionals encapçalats per en Dani Freixes.

Estructurada en set àmbits, l’exposició presenta una síntesi de l’evolució paisatgística, urbanística, institucional, social, cultural, política i religiosa del jaciment, des dels testimonis de les primeres ocupacions neolítiques fins a l’antiguitat tardana. La introducció ens situa en els testimonis que ens ha deixat la història d’Empúries per situar-nos en un primer àmbit on els déus d’Empúries tenen el seu paper singular. Un segon àmbit ens presenta l’evolució del territori i del poblament, així com les transformacions en els antics nuclis urbans mitjançant una projecció audiovisual que incorpora nombrosos recursos en 3D. L’origen ancestral del poblament de la zona es tracta en el tercer àmbit, des del període neolític fins els inicis de la cultura ibèrica. A la vitrina central i els sis espais multimèdia que ocupen l’espai principal de l’exposició es tracten els diferents àmbits que estructuren el discurs relacionat amb les antigues ciutats grega i romana. El primer àmbit se centra en la ciutat grega, estructurat en diversos temes: l’origen de l’empórion, cap al 575 aC i la configuració posterior d’aquesta petita polis situada a la riba de la Mediterrània; la vida a Empòrion i la seva particular idiosincràsia; els cultes que hi tenien lloc i els rituals funeraris davant la mort. 

El següent àmbit ens introdueix ja en la situació creada amb la presència romana, des del desembarcament de les tropes durant la segona guerra Púnica fins a la creació d’una nova ciutat a la primeria del segle I aC i fins a la plena integració de la nova ciutat en el món romà. Els successius subàmbits ens parlaran de la decoració de les grans domus, amb excel·lents exemples de mosaics, pintures i elements escultòrics. També tracten de com era la vida a Emporiae,  la societat i la vida quotidiana; l’economia urbana i l’explotació del camp; els cultes i les supersticions; i l’auge i declivi del port emporità, que passa tenir un paper secundari en els nous circuits del comerç de l’època romana.

El darrer àmbit ens situa ja en les transformacions posteriors a l’abandonament de la ciutat romana a la fi del segle III dC, amb la creació del bisbat d’Empúries i l’aparició de noves zones de poblament, com en el cas del sector de Santa Margarida. Finalment l’exposició clou amb un esment al llegat d’Empúries i al futur d’aquest extraordinari jaciment, amb una reconeguda dimensió científica, cultural, social i educativa.

La nova exposició permanent «EMPÚRIES. Port de cultures» ha estat possible gràcies a la col·laboració institucional pactada entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació de «La Caixa» dins del marc del programa Patrimoni en Acció, que ha aportat una bona part dels recursos necessaris per fer-la possible.

Podeu consultar tota la Nota de premsa del Departament de Cultura clicant aquí

Trobareu més informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Desenterrant l’Empordà. V Cicle de conferències d’arqueologia al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània organitza un any més el cicle de conferències: Desenterrant l’Empordà, on pretén, com si s’excavés, donar a conèixer el panorama arqueològic empordanès.

Amb la participació de diferents especialistes, s’analitzaran els descobriments més recents així com la història que sempre amaga tot gran descobriment.

Aquest cicle de conferències, organitzat pel Museu de la Mediterrània, compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

En aquesta cinquena edició del cicle s’han programat quatre conferències els dies 15 de febrer, 22 de febrer, 29 de febrer i 7 de març. Les conferències es faran a les 19 hores al Museu de la Mediterrània, al carrer d’Ullà 27-31 de Torroella de Montgrí.

Programa:

. Dijous 15 de febrer. Els perills entorn el patrimoni cultural al medi natural. El paper del Cos d’Agents Rurals. Adam Picón.

. Dijous 22 de febrer. Del castell de Torroella al palau de Masó. Una anàlisi a través de l’arqueologia. Anna Maria Puig.

. Dijous 29 de febrer. El rebost altmedieval de Fontanilles. Laia Muntaner i Ferran Codina.

. Dijous 7 de març. Canviem la mirada: com expliquem el passat amb perspectiva de gènere. Cristina Bisbal i Alba Solés.

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que «els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors».

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf

Recuperen per primera vegada l’esquelet complet d’una au de 3,1 milions d’anys al Camp dels Ninots

Durant el seu vintè aniversari, el projecte de recerca del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè.

La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.

Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins al 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.

L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.

Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria 1 metre d’alçada i uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular, ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.

La campanya d’excavació s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, tots dos investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi ha pres part alumnat del Màster Interuniversitari d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, de la Universitat de Girona (UdG) i de les Escoles de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBNC) i Galícia (ECRBNG).

L’excavació al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca «El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III», i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació consulteu tota la nota de premsa de l’IPHES

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 «La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) i el seu fundus»

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 19 d’abril.

La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) i el seu fundus

Conferenciants: Marc Bouzas (IRH-UdG) i Josep Burch (IRH-UdG)

Moderador: Joan Frigola Torrent (Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles)

La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) està ubicada en l’extrem nord de la badia de Palamós. A l’antiguitat fou construïda damunt d’una península que s’endinsava en el mar i que quedava envoltada per llacunes i mars interiors. Els seus orígens es remunten a finals del segle II o principis del segle I aC, quan en aquell indret es va construir un magatzem de dolia. Poc temps després, a la primera meitat del segle I aC aquest espai fou amortitzat i en el seu lloc es bastí una vil·la romana de planta itàlica. Ja cap a finals d’aquell segle, la casa fou objecte d’algunes reformes, com la que suposà la construcció d’un conjunt termal. Paral·lelament, a un centenar de metres s’edificà una terrisseria destinada a produir principalment àmfores vinàries. Cap als anys 60-70 dC la bòbila fou abandonada i la vil·la fou objecte d’una reforma integral que suposà la demolició de l’edifici republicà i l’aixecament d’un altre. Aquest edifici segurament ja no era habitat a principis del segle IV, moment en el qual es documenta el seu ús com lloc d’enterrament, tot i que continuà essent freqüentat fins al segle V quan fou definitivament abandonat.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 «La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) i el seu fundus»

Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) i el seu fundus

Conferenciants: Marc Bouzas (IRH-UdG) i Josep Burch (IRH-UdG)

Moderador: Joan Frigola Torrent (Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles)

La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) està ubicada en l’extrem nord de la badia de Palamós. A l’antiguitat fou construïda damunt d’una península que s’endinsava en el mar i que quedava envoltada per llacunes i mars interiors. Els seus orígens es remunten a finals del segle II o principis del segle I aC, quan en aquell indret es va construir un magatzem de dolia. Poc temps després, a la primera meitat del segle I aC aquest espai fou amortitzat i en el seu lloc es bastí una vil·la romana de planta itàlica. Ja cap a finals d’aquell segle, la casa fou objecte d’algunes reformes, com la que suposà la construcció d’un conjunt termal. Paral·lelament, a un centenar de metres s’edificà una terrisseria destinada a produir principalment àmfores vinàries. Cap als anys 60-70 dC la bòbila fou abandonada i la vil·la fou objecte d’una reforma integral que suposà la demolició de l’edifici republicà i l’aixecament d’un altre. Aquest edifici segurament ja no era habitat a principis del segle IV, moment en el qual es documenta el seu ús com lloc d’enterrament, tot i que continuà essent freqüentat fins al segle V quan fou definitivament abandonat.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Presentació de la Guia del Patrimoni Cultural de Roses. 5: El Patrimoni subaquàtic a Roses

El dimecres 22 de març a les 19 hores es presentarà la publicació “El patrimoni subaquàtic a Roses”, el cinquè volum de la col·lecció de Guies del Patrimoni Cultural de Roses impulsada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona.

La presentació es farà al centre cultural de Ca l’Anita de Roses i anirà a càrrec de les editores de la publicació, Gemma Domènech Casadevall (directora de l’ICRPC) i Rut Geli Mauri (responsable del CASC).

Durant l’acte es projectarà el documental «El Triunfante. Descobrint un navili del segle XVIII” (Inbluefilms).

La guia està adreçada al gran públic i té dos objectius principals. Per una banda donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic subaquàtic que es troba a la badia de Roses i per l’altra sensibilitzar respecte a la importància del patrimoni subaquàtic i mostrar els mitjans que s’utilitzen per la seva protecció, documentació i preservació.

A la guia s’hi presenten les diferents troballes arqueològiques subaquàtiques realitzades a la zona de la badia, les circumstàncies històriques dels naufragis i els treballs d’excavació realitzats. També dedica un espai molt important a la presentació de la importància del patrimoni subaquàtic, i els sistemes emprats per la seva documentació i preservació.

Les Guies del Patrimoni Cultural de Roses, constitueixen una col·lecció de breus guies visuals destinades al públic no expert, però interessat en el patrimoni. L’objectiu és el de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de Roses, tractant de forma individualitzada els diferents espais, jaciments i monuments. Els volums s’estructuren a partir de capítols curts, amb un ús del llenguatge i dels conceptes rigorós però de fàcil comprensió i amb una important potenciació de l’aparell gràfic. Les guies s’editen en diferents idiomes (català, castellà, francès i anglès).

Els volums anteriors es van dedicar a “El monestir de Santa Maria de Roses” (2018), “El castell de la Trinitat” (2019), “La Ciutadella com espai urbà (2020) i “ La Ciutadella com espai militar. Les defenses” (2021).

 

Notícia: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

III Simposi Diàlegs per l’Escala. Jornades: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur

Els propers dies 24 i 25 de març tindrà lloc a l’Escala el III Simposi Diàlegs per l’Escala, que porta per títol: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur.

El III Simposi Diàlegs per l’Escala es planteja per continuar en la línia de planificar el futur de l’Escala generant pensament a l’entorn d’un dels principals pilars de la cultura del poble.

Amb el títol La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur, aquest simposi es planteja per debatre sobre un concepte tan transversal com és el patrimoni cultural i natural. L’Escala és un dels pobles amb més quantitat i diversitat d’elements patrimonials de Catalunya. La protecció i la difusió d’aquests elements es porta a terme des de diferents institucions, i també des de la societat civil. Aquest patrimoni normalment es classifica en tres branques principals: patrimoni cultural, patrimoni natural i patrimoni immaterial.

El coneixement i les pràctiques acumulats al llarg del temps s’han utilitzat per fer un ús sostenible dels recursos naturals i minimitzar els impactes sobre el canvi climàtic. Revisar el passat ha d’ajudar a projectar el futur.

Per assistir a les jornades cal fer inscripció gratuïta a museu@lescala.cat (places limitades).

Consulteu el programa de les jornades en pdf