Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya

vista del poblat neolític de la Draga (Banyoles, el Pla de l'Estany)El 6 d’abril de 2018 de 10,00 a 18,00 hores se celebrarà a Girona la Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya. Aquesta jornada, que coorganitzen el MAC-Girona, CSIC-IMF i la UAB, tindrà lloc a l’auditori Josep Irla, Capella de l’antic Hospital de Santa Caterina Seu de la Generalitat de Catalunya (Pl. Pompeu Fabra, 1).

La jornada de debat es planteja com una reedició de la Taula Rodona de Montserrat dedicada al neolític a Catalunya que va tenir lloc a Montserrat entre els dies 9 i 11 de maig de 1980. Aquella reunió i la seva publicació l’any 1981 van suposar una fita en la recerca sobre les comunitats pageses del neolític a Catalunya, i van permetre esbossar les problemàtiques històriques que en aquell moment es plantejaven sobre aquest període i que havien de marcar les línies de recerca que es desenvoluparien a les dècades següents.

La Taula Rodona de Girona pretén centrar el debat a partir dels jaciments catalans, abastant totes les línies de recerca que actualment es duen a terme sobre aquesta temàtica i fomentant la participació de tot el personal científic i equips de recerca que treballen a Catalunya sobre aquesta qüestió. És per això que l’objectiu és doble: d’una banda, es vol sintetitzar el coneixement disponible sobre les primeres societats neolítiques de Catalunya, conèixer el medi ambient en el que es desenvoluparen aquestes comunitats, precisar els ritmes i dinàmiques de la seva implantació sobre el territori, caracteritzar els seus modes de subsistència, reconstruir les seves coneixences tècniques i produccions artesanals, així com estudiar les seves manifestacions artístiques i pràctiques funeràries. D’altra banda, el pretén retre homenatge als investigadors i investigadores que van participar a la 1a taula rodona sobre el neolític i que van permetre endegar les noves línies científiques, els resultats de les quals es debatran en la propera trobada.

Secretariat: Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona. Tel. 972 94 25 70 / cfernandezc@gencat.cat
Inscripció gratuïta. Places limitades.

| Descarregueu la primera circular en pdf |

Visita guiada a l’excavació del fossat d’Ullastret

Vista del fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret El Museu d’Arqueologia de Catalunya en la seu d’Ullastret ha programat pel proper diumenge 25 de febrer de 2018 una visita guiada per visitar el fossat de la ciutat ibèrica d’Ullastret de la mà de Gabriel de Prado, responsable del jaciment. L’activitat començarà a les 12,00 hores.

L’any 2012 es va descobrir el monumental fossat defensiu que protegia la muralla occidental de la ciutat ibèrica d’Ullastret, mitjançant la metodologia de les prospeccions geofísiques aplicades a l’arqueologia, una tècnica capdavantera. En les darreres setmanes s’han reprès els treballs amb l’excavació d’una part del fossat dintre del projecte de restauració de la muralla.

Guiats per l’equip d’arqueòlegs del jaciment, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els primers i sorprenents resultats de la intervenció, entre els quals destaquem la troballa d’una petita peça de plom amb inscripció d’escriptura ibèrica apareguda recentment en les excavacions del fossat defensiu d’Ullastret.

La visita guiada és gratuita i tindrà una duració de 90 minuts.
Informació i reserves: Tel. 972 17 90 58  | macullastret.cultura@gencat.cat

Obituari: Oriol Mercadal Fernàndez, director del Museu Cerdà de Puigcerdà

Orio MercadalL’arqueòleg Oriol Mercadal va morir divendres 15 de desembre. Mercadal, arqueòleg, historiador, investigador i home culturalment prolífic, era actualment director del Museu Cerdà de Puigcerdà i vicepresident segon del Grup de Recerca de Cerdanya.

La seva desaparició ha causat un profund impacte personal i molts testimonis de dol per la seva pèrdua. Amb el record, també cal esmentar la implicació de l’Oriol Mercadal amb el seu territori i com va projectar la seva activitat científica a partir del convenciment que el patrimoni cultural és una forma de vida de cada terra.

Mercadal havia dirigit el Museu Cerdà de Puigcerdà des de l’estrena de l’equipament al començament de la dècada de 1990. Al llarg de les tres darreres dècades, va encapçalar l’obertura de les diverses parts de l’equipament i també la seva dinamització.

Instal·lat a la Cerdanya des del 1989, va participar en les excavacions de Montlleó, del Castellet de Bolvir, de Llívia, del Tossal de Baltarga i tantes altres. Des del Museu, va voler també relligar l’Alta i la Baixa Cerdanya en un projecte cultural comú.

Ha estat una peça clau de la recerca comarcal i local, però, a més, era allò que en el sentit més extens s’anomena un activista cultural, com a articulista, historiador,  investigador i formador de nous historiadors i arqueòlegs. Des del seu entorn, ja s’ha anunciat que un dels projectes en què treballava, una història de la vall, serà completada en honor seu.

El trobarem a faltar, a la Cerdanya i a tot Catalunya.

Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »

Els treballs d’excavació al Mas Castellar de Pontòs (Alt Empordà) es reprenen a l’agost

Les tres primeres setmanes del mes d’Agost -del 31 de juliol al 19 d’agost de 2017- es reprendran les excavacions arqueològiques al Mas castellar de Pontòs (Alt Empordà). Els treballs d’enguany se centraran principalment en dues línies d’actuació.

El primer d’ells consistirà en la continuació de la consolidació i restauració de les restes de l’establiment agrari, concretament el bloc arquitectònic que engloba dues cases ibèriques (cases 8 i 10) i una d’influència hel·lenística (casa 1) (225-180 aC). A partir d’aquí s’iniciarà un procés de retolació del jaciment amb alguns plafons informatius i recreatius per a visites guiades que es faran anualment durant les festes del poble, fires, visites d’escolars i de grups d’estudiosos i universitaris especialment.

El següent front preveu continuar les excavacions de la casa d’influència grega recentment documentada i realitzar alguns sondejos per identificar si aquesta casa estava isolada, com una casa aristocràtica situada al camp i fora del radi d’Empúries o bé estaria relacionada amb la població indígena de caire camperol, tant agrícola com ramader.

Els treballs seran portats a terme per la empresa ROCS-Iber S.L. amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i són finançats per la Diputació de Girona i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.

Exposició “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923”, al MAC-Empúries

Imatge de l'exposició: "“Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” El proper dijous 29 de juny a les 19:30h s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries l’exposició temporal “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” que romandrà oberta al públic del 30 de juny al 24 de setembre de 2017

L’exposició d’aquest estiu està dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en els actes de commemoració del 150 aniversari del seu naixement, que se celebra enguany.

Els visitans tindran l’oportunitat de veure algunes de les peces emblemàtiques d’Empúries, com el cap de la dama flàvia o el mosaic dels peixos, i també es podrà veure la gran maqueta de la neapolis, elaborada als anys 20, restaurada recentment amb motiu d’aquesta exposició.

Horari de l’exposició: De dilluns a diumenge de 10,00 a 20,00
Adreça: MAC –Empúries. C/ Puig i Cadafalch, l’Escala-
Contacte: 972 77 02 08 /  macmepuries.cultura@gencat.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |
|Descarregueu el tríptic de l’exposició en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)” (en directe per internet)

Conferència “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Martí
Moderador: Josep Maria Nolla

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l’Aubert, prop dels Hostalets d’en Bas, ha permès l’excavació i l’estudi detallat de gairebé la totalitat d’aquest assentament, i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l’alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d’hàbitat, ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes, on es distingeixen tres grans fases d’ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l’estudi estricte del jaciment, la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l’assentament, tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l’àmbit rural durant els primers temps medievals.


A continuació us oferim una petita entrevista amb Cristian Folch sobre els aspectes rellevants de la seva  xerrada.

  • Com es localitza i en quin context s’ha dut a terme la recerca sobre el jaciment?

Va ser en el marc d’un projecte de prospeccions a l’entorn de l’antic paleollac de la Vall d’en Bas que un equip de la UAB i la UdG va detectar l’any 2005 la presència de materials en un prat proper al mas de l’Aubert, a Hostalets d’en Bas. Identificats aquests com a altmedievals, des de llavors ha estat el grup de recerca OCORDE el que ha dut a terme l’excavació arqueològica del jaciment, reconegut darrerament com a Campus d’Arqueologia de la UAB, en el marc dels seus successius projectes de recerca sobre l’Alta Edat Mitjana.

  • Quines són les característiques del jaciment excavat i quina importància se li pot atribuir?

Es tracta d’un assentament destinat a la producció agropecuària i a la residència del que podríem considerar un grup familiar, amb diverses fases esglaonades entre els segles V i X. Les estructures d’habitació són senzilles i s’hi identifiquen tant construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra com alguns fons de cabana. S’hi troba, així mateix, una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges. La seva importància s’explica pel forniment d’un bon conjunt de dades sobre una època encara deficitària en informacions i sobre un tipus de poblament que, malgrat constituir el marc vital de la gran majoria de la població del moment, requereix encara d’estudis aprofundits i de detall com el que aquí es presenta. Així, l’excavació s’ha acompanyat de l’execució d’analítiques diverses que han permès acotar cronològicament les diferents fases d’ocupació i a la vegada obtenir dades sobre diversos aspectes relatius a la producció i el consum.

  •  Quin és hores d’ara el futur del jaciment?

Avui el jaciment es troba pràcticament exhaurit a excepció d’una àrea reduïda i localitzada separadament del seu sector central, totalment excavat. A banda de la seva difusió general, a nivell local es vol integrar el coneixement generat en el discurs del nou Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, mentre que, també en col·laboració amb l’ajuntament, es preveu un programa de recuperació i rehabilitació de les restes exhumades.

Resultats de les excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera (l’Escala)

Els excel·lents resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al jaciment de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), han posat al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mig (al voltant del 4500 aC,), de diverses tombes de cremació del bronze final, i també de la primera edat del ferro. Aquestes cronologies han permès determinar els inicis del poblament del territori.

Les excavacions finalitzades recentment al sector 3 de Vilanera (l’Escala), estableixen l’origen d’aquesta necròpolis en el neolític mig, sobre el 4.500 aC. La represa dels treballs arqueològics, iniciats la tardor del 2016 per part del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, ha permès excavar en profunditat el gran túmul que es va localitzar en intervencions precedents, i continuar les tasques d’excavació i delimitació de la necròpolis de cremació.

Els resultats de l’excavació han estat excepcionals. A la necròpolis de cremació s’han pogut excavar diverses estructures funeràries que pertanyen a la necròpolis de la primera edat del Ferro, excavades en el subsòl, on s’han trobat una urna que conté les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. Igualment s’ha trobat una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on s’ha aparegut una petita urna ceràmica encastada en una diaclasa del subsòl.

Respecte al túmul, aquesta troballa és rellevant, tant a nivell cronològic com a nivell estructural. Les seves singulars característiques juntament amb les troballes recuperades, entre les quals una peça de ceràmica tipus Montboló, permeten situar la seva construcció dins del neolític mig. Aquesta atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els primers estadis del poblament d’aquest territori.

Pel que fa a l’arquitectura, estem davant d’una estructura complexa formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul inferior, també format amb pedres. Per sota d’ambdós nivells ha aparegut una estructura megalítica amb una gran llosa de coberta. A l’espai excavat del túmul han aparegut 4 inhumacions primàries, totes elles en posició fetal i cobertes amb pedres.

L’any 2016 el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar el turó de Vilanera i l’àrea adjacent Espai de Protecció Arqueològica, atesa la importància de les restes arqueològiques conegudes en aquesta zona, situada dins del terme municipal de l’Escala. Els treballs arqueològics han comptat amb l’assistència dels arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la col·laboració de Xavier Farré, propietari actual dels terrenys, i s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa Baula dirigit per Dolors Codina i amb la participació de Maribel Fuertes, Francesca Pullia, Gerard Prados i Rosa M. Amigo, amb la col·laboració també d’estudiants d’arqueologia procedents de diverses universitats.

Presentació del llibre “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”

Portada del llibre: "Espoli: del museu al jutjat Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)"Demà divendres, 24 de febrer de 2017 a les 20,30 hores tindrà lloc a la Biblioteca Comtat de Cerdanya (C/ Claustre, 12), de Puigcerdà (Cerdanya) la presentació del llibre de Jordi Campillo i Susana Romero “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”, publicat per Rafael Dalmau, Editor.

Jordi Campillo i Susana Romero aborden el tema de l’espoli des de diversos punts de vista. Han fet un recull exhaustiu de les notícies aparegudes a la premsa durant les últimes dècades, analitzen les lleis penals sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic, i exposen les dificultats a l’hora de quantificar els actes delictius comesos contra el patrimoni.

Entre els casos analitzats pels autors, figuren els de la Fundació Miró, el del Tresor de la Catedral de Tarragona, el del Beat de Liébana de la Seu d’Urgell, el de l’Arqueta de Banyoles, el del Museu Diocesà de Solsona, el del Museu d’Arqueologia de Catalunya, etc. Entre els responsables, hi trobem des d’un personatge tan famós com Erik el Belga, fins a treballadors de les institucions afectades, així com d’altres dels quals encara no s’ha pogut resoldre l’autoria.

Jordi Campillo és doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques i ha participat en  les expedicions catalanes a Oxirrinc (Minia, Egipte) i Althiburos (Tunísia). Susana Romero és fiscal en actiu. L’any  2008 va crear i va assumir la coordinació de la Fiscalia de Patrimoni Històric de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2009.

A l’acte intervindran Jordi Campillo, arqueòleg i coautor del llibre; Joaquim M. Puigvert, professor d’història a la Universitat de Girona, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor.

| Descarregueu la invitació en PDF |