Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.
La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).
Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.
Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que “els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors”.
Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.
La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf