Nou Curs Monogràfic de Civilització Egípcia de la SCE “la reina-faraó Hatxepsut. El poder femení”

Cap de la reina-faraó HapsetsutEntre el del 12 de febrer al 12 de març de 2019 es desenvoluparà el tercer dels Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2018-2019, que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia, que en aquesta ocasió se centra en “la reina-faraó Hatxepsut. El poder femení”.

Les sessions es faran coincidint en dimarts de 8 a 9 del vespre, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (plaça Universitat).

Programa:

12 de febrer. “Les dones i la reialesa”, a càrrec del Dr. Josep Padró Parcerisa, Catedràtic Emèrit d’Història Antiga (Egiptologia) i President de la Societat Catalana d’Egiptologia.
19 de febrer. “El procés d`identificació de la mòmia KV 60 A com a Hatxepsut: Llums i ombres”, a càrrec del Sr. Alfredo Gil Sánchez, metge de Medecina Familiar i Comunitària i Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.
26 de febrer. “Acerca del templo de Deir el-Bahari”, a càrrec del Sr. Fernando Estrada Laza, Arquitecte i professor d’Art i Civilització egípcia.
5 de març. “La figura històrica de Tutmosis III durant el regnat de Hatxepsut”, a càrrec de la Dr. Xavier Martínez Babón, Membre de la Missió Arqueològica del Temple de Tutmosis III.
12 de març. “Art i civilització durant l’època de Hatxepsut”, a càrrec de la Dra. Maite Mascort Roca, Membre de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc i vicepresidenta de la Societat Catalana d’Egiptologia.

| Descarregeu el programa dels Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2018-2019 en pdf |

Nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019) a la UAB

Cartell del del Seminari d'Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià)El proper dijous 15 de novembre a les 10,00 hores tindrà lloc, a la Sala de Juntes de la Facultat de Filosofia i Lletres de Bellaterra – UAB, una nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià).

Entre les novetats que es presentaran cal destacar la conferencia de l’investigador Dlshad Mutalb, membre del Servei d’Arqueologia de la Direcció General d’Antiguitats, Regió del Soran (Iraq), que exposarà els treballs actuals a la Cova de Shanidar. Al llarg de la sessió, s’exposarà també l’estat de la recerca que el grup RAMPO/SAPPO/UAB efectua en la regió.

| Descarregueu el programa del seminari en pdf |

Jornada Egiptològica “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”

Portada del fulletó de la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”El dissabte 27 d’octubre 2018 se celebrarà a Barcelona la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, a l’entorn de la temàtica de les “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”.

Al llarg de la Jornada hi haurà les següents intervencions:

  • Dr. Josep Padró “Darreres novetats del jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Minia)”.
  • Dr. José Manuel Galán “Proyecto Djehuty: últimos descubrimientos”.
  • Dr. Joan Oller : “Berenike un port greco-romà al desert del Mar Roig”.
  • Sr. Agustín Gamarra “Templo de Millones de años de Tutmosis III. Aportaciones de la restauración para el conocimiento de un templo olvidado”.
  • Sr. Joan Oller “L’explotació de maragdes al Desert Oriental egipci: primers resultats del Sikait Project”.

| Descarregueu el programa  de la Jornada en PDF |

Lloc: Hotel Jazz, calle Pelai, 3, Barcelona.
Preus:  92€ (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 72 € (sense dinar). No socis, consultar preus.
Inscripció:  a partir del dia 12 de setembre, trucant a la Societat Catalana d’Egiptologia (93 457 81 20) o per e-mail (info@egiptologia.cat). Les places són limitades.

Presentació del llibre “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”

Portada del primer volum del llibre "Oxyrhynchos IV. L'Isireion d'Oxirrinc"El proper dilluns 8 d’octubre de 2018 a les 19,00 hores tindrà lloc al Saló del Vigatà del Palau Moja (c/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona), la presentació del llibre de Maite Mascort “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”, coeditat pel Departament de Cultura, la Universitat de Barcelona, l’Université Montpellier 3 Paul Valery, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia.

l’Edició consta de dos volum. En el volum I es presenten els treballs d’excavació realitzats a l’Osireion d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) i diversos estudis concrets realitzats per especialistes. En el volum II es publiquen les fitxes de tot el material arqueològic recuperat a l’interior i exterior del temple-necròpolis osiríac.

A l’acte, que serà presidit per la directora general del Patrimoni Cultural Elsa Ibar, intervindran també el Dr. Domènec Espriu, vicerector de recerca de la UB; el Dr. Josep Padró catedràtic emèrit d’història antiga (egiptologia) de la UB; la Dra. M. Teresa Miró, cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la Dra. Maite Mascort, cap de la Secció d’actuacions del SAP.

| Descarregueu la invitació en PDF |

Presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context” al MAC-Barcelona

Portada de la publicació "Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”El proper dijous 4 d’octubre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41), la presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”, el primer número d’una nova col·lecció de monografies del MAC.

Aquest volum és el resultat del workshop celebrat per investigadors i especialistes en ceràmiques del Pròxim Orient que va tenir lloc al MAC-Empúries l’octubre de 2015. Els articles compilats en el llibre han estat escrits per 31 investigadors de 13 nacionalitats diferents i abasten temàtiques diverses al voltant de la producció ceràmica: matèries primeres, tècniques, analítiques, etc. Pel que fa al context geogràfic, els estudis se centren a Turquia, Siria, Irak, Jordània, Israel i Palestina, els països en que va aparèixer la ceràmica per primera vegada en l’àrea mediterrània, i on va experimentar un ràpid procés de transformació morfotipològic i tecnològic.

A l’acte de la presentació i com activitat complementaria, el Dr. Jörg Adam Becker (Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg /Alemanya) impartirà la conferència “Late Neolithic Transition in Upper Mesopotamia” en llengua anglesa. La conferència se centrarà en una visió global del neolític final al Pròxim Orient a través de l’estructura i organització social, així com dels assentaments. També es parlarà dels principals materials amb significat simbòlic com les figurines, representacions humanes i zoomorfes sobre la ceràmica Halaf, tractant la pervivència de les tradicions culturals prèvies, així com les similituds amb altres cultures contemporànies.

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

Tornen les xerrades: “els dilluns de la Societat”, de la SCE

Una temporada més, la Societat Catalana d’Egiptologia ofereix les xerrades “els dilluns de la Societat”. Les sessions es portaran a terme de 19,30h a 20,30h al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample,  al carrer d’Aragó, núm. 311, de Barcelona.

Durant aquest trimestre hi ha programades les següents sessions:

Octubre
Dia 23: “El regne de Meroe i l’Egipte Ptolemaic durant els segles III i II a.C.”, a càrrec del Sr. Santiago Borrell
Dia 30: “La tomba de la reina Hetepheres”, a càrrec de la Dra. Irene Cordón,

Novembre:
Dia 6: “Aegypto capta: Egipte en època romana (II)”, a càrrec de la Dra. Núria Castellano
Dia 13: “El lleó a l’antic Egipte”, a càrrec de la Sra. Mireia Cerezo,
Dia 20: “La danza en Egipto (VI)”, a càrrec de la Sra. Roser Maeso,
Dia 27: “Història de la momificació a l’antic Egipte, Ia part: Predinàstic i Imperi Antic”, a càrrec del Sr. Alfredo Gil

Desembre
Dia 4: “El trabajo del vidrio durante el Reino Nuevo”, a càrrec del Sr. Enric Bondia,
Dia 11: “La Biblioteca d’Alexandria” a càrrec de la Sra. Imma Panyella
Dia 18: Festa de Nadal. A la seu de la Societat.

| Descarregueu el programa en pdf |

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |

Canvis en la programació del Dilluns de la Societat, de la Societat Catalana d’Egiptologia

Detall de l'estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor
Detall d’estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor. Fotografia: Fernando Estrada

La Societat Catalana d’Egiptologia ha hagut d’introduïr uns canvis a la seva programació de les conferències dels Dilluns de la Societat, que ens han notificat i posem en el vostre coneixement.

La conferència del proper dilluns 15 de maig tindrà lloc al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample (c/ d’Aragó, 311, cantonada c/ Bruc) serà: “Los canales de la vida”, comunicació presentada en el V Congreso Ibérico de Egiptologia, a càrrec del seu autor el  Sr. Fernando Estrada Laza, arquitecte i professor de civilització egípcia.

La xerrada ”Aegypto capta: Egipte en època romana“ a càrrec de la Dra Núria Castellano passarà a realitzar-se el dilluns 29 de maig serà a la seu de la Societat Catalana d’Egiptologia (c/ Aragó, 305, entresòl).