Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

This slideshow requires JavaScript.

---

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

• Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

• Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.